Comencem el tercer trimestre amb una gran cançó del grup ELS PETS. Una cançó bonica però també trista ambientada un dilluns de Pasqua. Bona setmana a tots i totes!

Els Pets és un grup de rock català i pop rock originari del poble de Constantí. Els seus components són Lluís Gavaldà a la veu i guitarra, que n’és també el principal compositor, Joan Reig a la bateria i Falin Cáceres al baix. Amb més de tres dècades de trajectòria són considerats com un dels grans referents de la música pop catalana, amb una evolució sonora que va transitar en els seus inicis pel rock irreverent i festiu per reinventar-se més tard cap al pop d’autor costumista amb lletres d’alta qualitat literària. Al trio fundador oficial s’hi sumen actualment tres músics més: Joan-Pau Chaves (teclats) amb el grup des del 2001, Jordi Bastida (guitarra) i Marcel Cavallé (guitarra).

El 2020 i 2021 Els Pets fan una gira per celebrar els seus 35 anys de carrera musical amb una gira de vint concerts amb la presència de vint temes de tota la seva trajectòria musical de manera retrospectiva, des de les més noves fins a les més antigues, coneguda amb el nom de «Gira 20/21». La propagació de la pandèmia fa que la gira s’allargui fins al 2021. En aquesta gira hi participa Vidal Soler com a guitarrista en substitució de Jordi Bastida de forma temporal.

A finals del 2021, tot just preparant el seu nou disc de 2022, Els Pets reben la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya. Durant la primavera de 2022 presenten un nou disc titulat 1963, fent referència a l’any de naixement dels tres principals membres del grup.

 

La vida és bonica (però complicada)
Som dilluns de Pasqua i com cada any
jo porto la mona per al fill gran.
No és igual que altres vegades,
algú avui no serà a taula,
però tothom hi pensa de tant en tant.
Tres canalles costen de pujar,
ningú no perdona i menys el banc.

Després de la feina a casa
fas neteja a aquella escala
del bloc on treballa el teu advocat.
I avui torna a ser dissabte,
t´obriran la porta (“hola, com va?”),
et faràs la forta (“t´has aprimat”),
el menut pregunta per què encara no hi ha pare.

Quan surts i tornes a casa
el gust dels seus llavis (“fins aviat”),
fa que no t´amaguis (“t´estimo tant”).
La vida és bonica però a vegades complicada,
tant se val.

El teu home és un tros de pa
però com sempre es va deixar enredar.
Quan va sentir la condemna
li va caure el món a terra,
què llargs es faran aqueixos quatre anys!
Lents passen els dies, ja és Nadal;
els petits esperen el regal.
Pels carrers la gent et mira
i et saluden amb somriures.
D´on treus tantes forces per no plorar?
I avui torna a ser dissabte,
t´obriran la porta (“hola, com va?”),
et faràs la forta (“t´has aprimat”),
el menut pregunta per què encara no hi ha pare.
Quan surts i tornes a casa
el gust dels seus llavis (“fins aviat”),
fa que no t´amaguis (“t´estimo tant”).
La vida és bonica però a vegades complicada,
tant se val.

Curiositats
Documental sobre Els Pets titulat justament La vida és bonica

Si hi ha una cançó d’Els Pets que ha traspassat totes les fronteres és BON DIA.

BON DIA
La vella Montserrat, desperta el barri
a cops d’escombra tot cantant,
les primeres persianes, sobren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.

Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il.lumina descarat tot l’espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
la peixetera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d’alcohol.
I al pedrís reposant
l’avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb esguard es pregunta
quants dies més té de regal.

Bon dia…

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d’amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira
i diu
Bon dia…