El cantant i guitarrista David Crosby va morir fa uns dies (19 de gener) als 81 anys i serà recordat com una de les llegendes del folk-rock nord-americà dels anys 60 i 70, famós per les seves harmonies vocals, l’heterodòxia a la guitarra i unes lletres incisives i i per l’esperit salvatge. Per ell va dedicat aquest Bon Dia Amb Melodia. Descansi en pau.
Dadid Crosby
David Crosby (Los Angeles, 1941), fill del cineasta Floyd Crosby, va ser fundador de dues de les bandes que més van influir en el folk-rock i el country-rock que va sorgir a Califòrnia als anys 60 i van assolir gran popularitat als 70: The Byrds i Crosby, Stills & Nash. Totes dues el van fer entrar al Saló de la Fama del Rock and Roll.
Amb The Byrds (1964-1967) va coescriure hits com Eight miles high,però va acabar-ne expulsat de mala manera perquè no volien tocar els seus temes. Després, amb Crosby, Stills & Nash (i l’extensió Crosby, Stills, Nash & Young) es convertirien en referents tant en la contracultura nord-americana dels 70 com en redefinir per la banda melosa la música de la generació Woodstock. Des del primer àlbum, el 1969, van ser un èxit de vendes i amb l’entrada de Neil Young es va considerar la unió de talents més grans del moment. El seu segon concert va ser al Woodstock del 1969, i l’àlbum del 1970, Déjà-vu, contenia èxits com Teach your children, Woodstock i una de les cançons més conegudes de Crosby, Almost cut my hair. Els egos feien impossible mantenir la continuïtat de la banda: Crosby i Nash van fer tres discos als anys 70, el trio inicial es va mantenir actiu en etapes fluctuants fins al 2016, i amb Young van fer diverses actuacions des dels 70 fins als 2000. En tot cas, Crosby va mantenir una carrera en solitari i va formar bandes d’influència jazzística. Es calcula que els discos en què va participar han venut 35 milions de còpies.
Un trio de llegenda
Crosby era indomable. Va tenir una vida tumultuosa i el seu caràcter abrasiu va fer que les bandes acabessin trencant-se i passés èpoques sense parlar-se amb els seus col·legues. Al documental David Crosby: Remember my name ho lamentava i assegurava que li agradaria tornar a tocar amb la banda. “M’adono que el temps que tenim aquí és tan curt que estic emprenyat amb mi mateix perquè, almenys durant deu anys, només em vaig dedicar a destrossar-me; n’estic avergonyit”, deia el 2019 a Los Angeles Times. Havia caigut “tan avall com un home pot caure”, deia. La mort d’una xicota en un accident va acabar d’ensorrar-lo en l’addicció a l’alcohol i les drogues, que va comportar-li un trasplantament de fetge (li va pagar Phil Collins), diversos accidents de moto, hepatitis C i diabetis. L’any 1985 fins i tot va acabar uns mesos a la presó, on li van fer rapar el seu famós bigoti. Els intents de rehabilitació van ser en va.
El 2014 va llançar Croz, el seu primer àlbum en solitari des del 1993, però no el va poder promocionar per un problema de cor. El 2021 va presentar l’últim disc, For free, i va vendre tots els seus drets musicals. Va continuar escrivint, gravant i tuitejant. Els seus darrers tuits són d’un dia abans de morir i són sobre els Beatles, Greta Thunberg i la música.
Helplessly hoping
Her harlequin hovers nearby
Awaiting a word
Gasping at glimpses
Of gentle true spirit
He runs, wishing he could fly
Only to trip at the sound of good-bye
Wordlessly watching
He waits by the window
And wonders
At the empty place inside
Heartlessly helping himself to her bad dreams
He worries
Did he hear a good-bye? Or even hello?
They are one person
They are two alone
They are three together
They are for-or each other
Stand by the stairway
You’ll see something
Certain to tell you confusion has its cost
Love isn’t lying
It’s loose in a lady who lingers
Saying she is lost
And choking on hello
They are one person
They are two alone
They are three together
They are for-or each other
Curiositats
Una bona versió del grup català GOSSOS (veus masculines)
Una altre bona versió del grup Mindnight North (veus mixtes)
Una última versió amb veus femenines (veus femenines)