Geoffrey Arnold (“Jeff”) Beck va néixer el 24 de juny de 1944 a Wallington, Gran Londres, Regne Unit. Va morir el passat dimarts 10 de gener de 2023. Desansi en pau.  Li dediquem el Bon dia amb Melodia!

El guitarrista britànic Jeff Beck va morir de manera sobtada per una meningitis bacteriana als 78 anys. Beck ocupa un lloc destacat en la història del rock, sobretot en el trànsit del blues al rock que van protagonitzar músics com ell a la segona meitat dels anys 60. Virtuós, però no necessàriament exhibicionista, va desplegar el seu magisteri a la guitarra primer amb la banda The Yardbirds i després amb el Jeff Beck Group, i va col·laborar en discos i concerts d’artistes com Mike Jagger, Stevie Wonder, Donovan, Jon Bon Jovi, Kate Bush, Joe Cocker i Imelda May, entre més.

“Jeff Beck era el Salvador Dalí de la guitarra. Veure’l tocar era escoltar l’últim alquimista de les sis cordes creant màgia en un món propi”, ha dit Joe Perry, guitarrista del grup Aerosmith. Altres músics com Mike Jagger, Rod Stewart, Ronnie Wood i Stevie Van Zandt també n’han lloat el llegat.

Va ser un guitarrista de rock/blues que va tocar en diverses bandes influents en la dècada de 1960 i la dècada de 1970 com els The Yardbirds, que va deixar per centrar-se en la seva carrera en solitari. El 1967 va formar The Jeff Beck Group amb Rod Stewart, Ron Wood, Nicky Hopkins i Aynsley Dunbar, amb els què va publicar Truth i Beck-Ola. Des de la dècada dels 1980 va reduir molt la seva activitat.

Jeff Beck, nascut a Wallington, al sud de Londres, el 24 de juny del 1944, pertanyia a la generació que es va criar amb el rock’n’roll i el blues. De ben jove va quedar fascinat per la guitarra elèctrica i va assumir influències de músics com B.B. King. Tot plegat, en l’efervescent ambient pop del Londres dels anys 60. Fruit de l’amistat amb Jimmy Page, després guitarrista de Led Zeppelin, va entrar a The Yardbirds el 1965 per substituir Eric Clapton, que acabava d’abandonar el grup per unir-se als Bluesbreakers de John Mayall i formar posteriorment el supergrup Cream. El pas de Beck pels Yardbirds va ser breu, d’un any i mig, però molt profitós. La seva habilitat per expandir el rhythm and blues cap a desenvolupaments psicodèlics va obrir la porta a noves sonoritats que ja treien el cap en discos com Having a rave up (1965) i Roger the engineer (1966). L’aparició dels Yardbirds a la pel·lícula Blow up de Michelangelo Antonioni també és un testimoni eloqüent de la ferocitat amb què Beck tocava per eixamplar l’espectre sonor de la guitarra.

El 2011 va ser escollit el 5è millor guitarrista de la història per la revista musical americana Rolling Stone.

Al llarg de la seva carrera va guanyar vuit Premis Grammy, cinc d’ells a la millor interpretació instrumental de rock com el tema Plan B. Malgrat no haver arribat mai a la projecció comercial dels seus contemporanis, Beck va tenir un gran reconeixement, especialment en la comunitat de guitarristes. Mai ningú l’ha encasellat en un gènere, Beck va experimentar amb blues rock, heavy metal i jazz fusió i també va rebre influències del techno, creant una innovadora barreja de música heavy rock i música electrònica.

Un dels seus últims concerts (2022) Versionant a Jimmi Hendrix.

Curiositats
L’últim disc que va publicar va ser 18 (2022), a mitges amb l’actor Johnny Depp, en què feien versions de John Lennon, The Velvet Underground, The Beach Boys, Marvin Gaye i Janis Ian, entre més noms. També va posar la guitarra al servei de diferents estils, del jazz progressiu al funk i l’electrònica, i amb els anys va anar sumant deixebles.

A la seva banda ha tingut noies baixistes molt bones: com la jove virtuosa Tal Wilkenfeld o a la Rhonda Smith. Mireu quin solo més espectacular que fan a 4 mans Beck i Winkelfeld!

Beck ha tocat amb moltíssimes estrelles.  Un vídeo amb David Bowie l’any 1973

Jeff Beck,  Eric Clapton, Jimmy Page (Led Zeppelin) i  Brian May (Queen)  foto de la recepció amb la Reina d’Anglaterra el 2005 al Palau de Buckingham.