El Petit Príncep (en francès Le Petit Prince) és l’obra més coneguda d’Antoine de Saint-Exupéry. Es tracta d’un conte poètic i filosòfic sota l’aparença d’un conte per a nens. La primera edició es va fer simultàniament en francès i en anglès a Nova York i va sortir el 6 d’abril de 1943.
La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l’adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans»; cadascuna d’aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.
El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d’una concepció simbòlica de la vida. Les aquarel·les, que formen part del text, participen d’aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat són les qualitats mestres de l’obra.
S’hi pot llegir una invitació de l’autor a trobar el nen en si mateix, ja que «totes les persones grans han estat al principi nens. (Però poques se’n recorden)». Èxit editorial, l’obra ha esdevingut un dels llibres més traduïts al món, i també s’han fet múltiples adaptacions teatrals, pel·lícules i musicals sobre l’obra.
Manu Guix
Manu Guix és un compositor, director musical i intèrpret nascut a Barcelona el 8 de desembre de 1979 (té 42 anys).
La seva formació musical va començar l’any 1987 al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i va cursar els estudis a l’Escola LIPA (Liverpool of Performing Arts).
Discografia
Ha gravat cinc treballs discogràfics en solitari: “De Cabeza” (2003); “Manu Guix” (2005); “Onze Llachs” (2008), “Pas a Pas” (2012) i “Després de tot” (2017).
Musicals
Una altra de les seves grans facetes és la seva activa participació en els musicals, tant en qualitat de compositor, com de productor i director musical.
Entre altres projectes, és el creador de “Què, el nou musical” (2008); dirigeix “Geronimo Stilton. El Musical del regne de la Fantasia” (2010-2011); “Grease, el Musical” (2011-2012); “Priscilla, reina del desert” (2013-2014) i és el compositor, director i productor de “El Petit Príncep, el musical” (2014), un dels musicals de més èxit i amb més convocatòria de públic durant la temporada nadalenca.
A més, durant dues temporades consecutives amb aforaments complets, Manu Guix presenta amb Àngel Llàcer a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya l’espectacle de Shakespeare, “Molt soroll per no res” amb cançons de Cole Porter. Els seus últims musicals han estat “La Jaula de las locas”, “La Tienda de los Horrores”, amb gran èxit de públic i crítica.Actualment, està treballant en l’espectacle “Cantando bajo la lluvia”.
Aparicions a TV i ràdio
Paral·lelament, també ha participat en diversos programes de televisió i ràdio com el programa de TVE i Telecinco “Operación Triunfo”, en el qual ha estat professor de l’acadèmia en totes les edicions des de la creació del programa l’any 2001. Així mateix, ha presentat el programa de Catalunya Ràdio, “Els optimistes”, “Còmics” a TV3 i el talent show per a 8TV, “Encantats”.
Producció Musical Manu Guix també té, des de 2010, el seu propi estudi de gravació, Medusa Estudi, on produeix diversos treballs discogràfics per a altres artistes i grups, a més de la creació de cançons, bandes sonores i sintonies per al món de la publicitat i el cinema. En aquest sentit, també ha fet diverses produccions musicals per La Marató de TV3. També ha treballat als Premis Goya de l’any 2019 en la producció musical i en l’any 2020 fent la composició musical de l’obertura de la cerimònia.
Els nostres alumnes de 5è han començat a treballar a 4Cordes/Música diverses cançons del musical i les estan aprenent a cantar i tocar amb la veu i els seus instruments (violí i violoncel) diverses cançons. A final de curs ens oferiran un espectacle al Teatre La Sala com a resultat final del projecte. Ja us anirem informant!
El meu asteroide
Com enyoro el meu asteroide
Ja sé que podria ser més gran
O potser molt més important
Però per lluny que marxi
És el meu planeta
Al meu planeta tinc tres volcans i un d’apagat
Les llavors màgiques dels Baobabs
I també tinc un tresor, la meva rosa
Que per mi és i serà la més preciosa
Com enyoro el meu asteroide
Ja sé que podria ser més gran
O potser molt més important
Però per lluny que marxi
És el meu planeta
I no saps quantes tardes m’he assegut aquí
Al meu món sencer, que és tan petit
I, tot sol, com a única distracció
He contemplat la dolçor de les postes de sol
Com enyoro el meu asteroide
Ja sé que podria ser més gran
O potser molt més important
Però per lluny que marxi
És el meu planeta, és casa meva
Lletra: Marc Artigau i Manu Guix
Música: Manu Guix