Monthly Archives: gener 2021

STARMAN – DAVID BOWIE

David Bowie

David Bowie
David Bowie  va néixer a Brixton (Anglaterra) el 8 de gener de 1947. El seu nom real era David Robert Jones. Va ser  un músic, actor i compositor de rock anglès que també exercí de productor musical i arranjador. De petit li agradava molt el rock and roll de Chuck Berry  i admirava especiament la música i els balls de l’Elvis Presley. Casualment el seu ídol Elvis havia nascut just el mateix dia que ell, 12 anys abans.

Bowie, va ser  una figura important de la música pop i rock durant més de cinc dècades i considerat un innovador, especialment pels seus treballs de la dècada de 1970 i per la seva peculiar veu, a banda de la profunditat intel·lectual de la seva obra. A més de la seva carrera  músical, s’interessà per la literatura,  l’art, al teatre, el món del mim i el cinema on va actuar en una vintena de pel·lícules. Un artista molt polifacètic!

Tot i haver publicat un àlbum (David Bowie) i diversos singles abans, Bowie va aconseguir el seu gran èxit al juliol de 1969, quan el seu single «Space Oddity» va arribar al Top 5 de la llista britànica de singles. La cadena BBC va utilitzar la cançó per donar cobertura als informatius de l’arribada de l’home a la Lluna.

Després de tres anys en una etapa d’experimentació, Bowie va ressorgir el 1972, en plena era del glam rock, amb el seu extravagant i androgin “alter ego” Ziggy Stardust. 

Bowie en la seva època de Ziggy Stardust. Un personatge còsmic i extravagant.

Va morir a Nova York el 10 de gener de 2016,  a causa d’un càncer. Dos dies abans, just el dia en que  havia fet 69 anys, havia publicat un disc de comiat gravat entre el gener i el març titulat “Blackstar”.

En la  seva dilatada carrera musical va editar un total de 25 àlbums, dels que va vendre més de 136 milions de còpies a tot el mon i segueix  venent,  sent un referent per a molts músics i artistes d’arreu. El seu llegat és molt gran.

David Bowie: una estrella de tots els temps. Fa tot just cinc anys que ens va deixar.


Starman
«Starman» és un tema publicat l’abril de 1972. La cançó també va ser afegida a última hora de l’àlbum The Rise and Fall of Ziggy Stardust i The Spiders from Mars davant la insistència de Dennis Katz, membre de la discogràfica RCA Records.

La lletra descriu un Ziggy Stardust, el personatge que Bowie incorpora a l’àlbum, enviant un missatge d’esperança a la joventut de la Terra a través de la ràdio. Amb anterioritat, en la primera cançó del disc, «Five Years», s’havia anunciat la destrucció del planeta en cinc anys. Ara, la salvació es presenta de la mà d’un extraterrestre que es fa anomenar com «Starman».

Aquesta setmana és una proposta d’un alumne de 4tC, en  Mateo Campillo. Moltíssimes gràcies per participar al “Bon dia amb melodia” i fer-ho amb una cançó tan bona.

Bona setmana a tots i totes. La propera especial Carnestoltes!!! Espero les vostres propostes!

Starman
Didn’t know what time it was and the lights were low
I leaned back on my radio
Some cat was layin’ down some get it on rock ‘n’ roll, he said
Then the loud sound did seem to fade
Came back like a slow voice on a wave of phase haze
That weren’t no D.J. that was hazy cosmic jive
There’s a starman waiting in the sky
He’d like to come and meet us
But he thinks he’d blow our minds
There’s a starman waiting in the sky
He’s told us not to blow it
Cause he knows it’s all worthwhile
He told me:
Let the children lose it
Let the children use it
Let all the children boogie
I had to phone someone so I picked on you
Hey, that’s far out so you heard him too
Switch on the TV we may pick him up on channel two
Look out your window I can see his light
If we can sparkle he may land tonight
Don’t tell your poppa or he’ll get us locked up in fright
There’s a starman waiting in the sky
He’d like to come and meet us
But he thinks he’d blow our minds
There’s a starman waiting in the sky
He’s told us not to blow it
Cause he knows it’s all worthwhile
He told me:
Let the children lose it
Let the children use it
Let all the children boogie
There’s a starman waiting in the sky
He’d like to come and meet us
But he thinks he’d blow our minds
There’s a starman waiting in the sky
He’s told us not to blow it
Cause he knows it’s all worthwhile
He told me:
Let the children lose it
Let the children use it
Let all the children boogieDidn’t know what time it was and the lights were low
I leaned back on my radio
Some cat was layin’ down some get it on rock ‘n’ roll, he said
Then the loud sound did seem to fade
Came back like a slow voice on a wave of phase haze
That weren’t no D.J. that was hazy cosmic jive
There’s a starman waiting in the sky
He’d like to come and meet us
But he thinks he’d blow our minds
There’s a starman waiting in the sky
He’s told us not to blow it
Cause he knows it’s all worthwhile
He told me:
Let the children lose it
Let the children use it
Let all the children boogie
I had to phone someone so I picked on you
Hey, that’s far out so you heard him too
Switch on the TV we may pick him up on channel two
Look out your window I can see his light
If we can sparkle he may land tonight
Don’t tell your poppa or he’ll get us locked up in fright
There’s a starman waiting in the sky
He’d like to come and meet us
But he thinks he’d blow our minds
There’s a starman waiting in the sky
He’s told us not to blow it
Cause he knows it’s all worthwhile
He told me:
Let the children lose it
Let the children use it
Let all the children boogie
There’s a starman waiting in the sky
He’d like to come and meet us
But he thinks he’d blow our minds
There’s a starman waiting in the sky
He’s told us not to blow it
Cause he knows it’s all worthwhile
He told me:
Let the children lose it
Let the children use it
Let all the children boogie

No podiem deixar de recordar el gran tema Space Oddity

Curiositats

Bowie és un personatge amb  moltíssimes  curiositats. En voleu saber algunes?

  1. Bowie va rebre un cop molt fort a l’ull per una baralla quan tenia 15 anys i per això sembla que tingui un ull de cada color. Realment tenia la pupil·la totalment dilatada.

La mirada especial de Bowie.

2. Va fer una cançó amb John Lennon (The Beatles)  titulada “Fame” que va triomfar als Estats Units. Amb  els anys Bowie i Lennon  van consolidar una bona amistat.

David Bowie admirava molt als Beatles i a John Lennon.

3. Als alumnes de 5è us sorprendrà saber que l’artista  Eduardo Kobra -que heu treballat recentment- va pintar un gran mural a Bowie al barri de Brooklyn de Nova York (EUA).

Mural d’Eduardo Kobra dedicat a David Bowie

4. El raig vermell, que portava sovint pintat, té un significat desconegut. Hi ha qui diu que és un homenatge a Andy Warhol, d’altres que recorda l’origen britànic de Bowie. Probablement el raig , està inspirat en el disseny d’un  anell de diamants que duia el seu admirat Elvis Presley.

El famós anell de diamants d’Elvis amb les lletres TCB ‘taking care of business’ Cuidant el negoci.

5. Bowie era un gran amant del disseny i de la moda. El seu dissenyador preferit va ser el japonès Kansai Yamamoto, que li confeccionà diversos vestuaris al llarg de la seva carrera.

El prestigiós dissenyador de moda Kansai Yamamoto treballant per Bowie

DÉCIMAS PARA EL GUERNICA – JORGE DREXLER *DENIP 2021 “TREBALLEM LA PAU I LA GUERRA A TRAVÉS DE L’ART”

Jorge Drexler

Jorge Drexler va néixer a Montevideo (Uruguai) l’any 1964, fill de pare alemany i mare uruguaiana.
Als cinc anys comença a estudiar piano i als onze guitarra clàssica. La seva formació musical també inclou llenguatge musical, armonia, composició i tècnica vocal.
Va estudiar medicina igual que els seus pares, es va graduar de metge per la Universitat de la República i va exercir d’otorrinolaringòleg fins que es dedicà professionalment a la música.

En la seva època d’estudiant escrivia poesia i va guanyar un premi literari a la universitat. Al cap de dos anys el 1989 va començar a escriure les seves pròpies cançons. Va gravar dos àlbums, que van rebre bones crítiques però que van ser posats a la venda només a l’Uruguai.

Sabina i Drexler, amics de fa molt temps.

El desembre de 1994 Drexler va fer de teloner  en un concert del conegut cantautor Joaquin Sabina a Montevideo i es van fer molt amics, una amistat que encara perdura.

 El 1996, Drexler va tornar a Espanya per a gravar un disc i al cap d’un temps es quedà a viure a Madrid on  acostuma a  viure la major part de l’any.

 

Fins al moment ha editat una quinzena de discs, entre àlbums d’estudi, directes i EP’s. L’últim àlbum és de 2017 i es titula Salvavidas de hielo.

La seva música és una combinació de ritmes tradicionals uruguaians (candombe, murga, milonga), bossa nova, pop, jazz i música electrònica, que donen com a resultat composicions molt personals i originals. Les paraules i la poesia compleixen un paper important en les seves cançons. Els temes més constants de Drexler són l’amor, les reflexions sobre la identitat, el gènere humà i la religió (malgrat que el seu pare era jueu i la seva mare cristiana no practicant, Drexler explica que va viure una infància  on els membres de la  seva familia es respectaven i  s’entenien molt bé malgrat la gran diversitat de seves creences religioses).

Al llarg de la seva carrera ha guanyat premis molt importans: Òscar a la millor cançó Original (2005), Goya a la millor música original (2011) i diversos premis Latin Grammy  (2014, 2018).

El Guernica: mural cubista (3,50m x 7,80m) encarregat a Picasso per l’Exposició Internacional de París l’any 1937.

Décimas para el Guernica

L’any 2017 es van celebrar 80 anys del quadre Guernica que el govern de la Segona República Espanyola va encarregar  pintar a  Pablo Picasso. Si voleu conéixer més sobre el quadre, sobre Pau Picasso i l’origen de quadre us recomano aquest breu article de National Geographic

Per celebrar els 80 anys del Guernica, Drexler  i altres músics van ser convidats a un projecte audiovisual de Radio 3 i RTVE per a fer un petits recitals de tres cançons al Museo del Prado on s’exhibeix la pintura.

Drexler va decidir cantar dues cançons seves relacionades amb la guerra “Milonga del moro judío” i “El pianista del gueto de Varsovia”.
La tercera cançó titulada “Décimas para el Guernica” la va crear expressament  a partir de versos de diversos autors. Va demanar als seus seguidors de les xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) que l’ajudessin a fer la lletra i li enviessin décimes (una forma mètrica antiga de versos de 8 sílabes). Al cap d’uns dies va rebre 1600 propostes, va triar les quatre que més li van agradar (els versos de Juanlu Mora, María Jimenez Serrano, Andrés Romero i Mopo Meursault), va muntar la lletra definitiva de la cançó i li va posar música. Una experiència literària participativa molt interessant i enriquidora. A les xarxes oficials de Jorge Drexler podeu veure tot el procés.

Aquest Bon Dia amb Melodia és una proposta totalment relacionada amb el DENIP, el  Dia escolar de la No violència i la Pau que celebrarem el  divendres 29 a l’escola però treballarem durant tota la setmana. Décimas para el Guernica és un petit exemple  de com la  pintura, la música, l’art en general i la cultura es poden unir i esdevenir una eina per lluitar a favor de la pau. Bona setmana a tothom!

Jorge Drexler

La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica

Cada trazo en la pintura
Sostiene de horror un grito.
Guernica, un rumor maldito
Te atraviesa cada hechura
Y muerde a cada criatura
Sobre el violento retablo,
Mientras un sordo vocablo
De muerte el óleo rubrica
Y te desangras, Guernica
Por los pinceles de Pablo.

La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica.

Plomo, polvo, hambre, horca,
Almas cívicas y escuelas;
Pluma, sangre, panes, muelas,
Un fusil, García Lorca.
Los cultivos de mazorca,
Las llanuras sin trincheras,
Los cuarteles, las afueras,
La locura colectiva…
Quien lo ha visto, quien lo viva
Huye, pinta o vocifera.

La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica

Seno, candil, voz, cometa
Todo en la guerra se ahoga
Y cuando asfixia la soga
Para en seco la veleta.
Saltemos como un atleta
En busca de brisa pura,
Dejemos que la sutura
De miedo la cosa el arte.
Sea el poema estandarte
Que avanza en la noche oscura.

La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica

Toma esta flor obstinada
Que entre los escombros crece;
Que así como reaparece,
Como un candil, la alborada
Y en cada fe silenciada
Una campana repica,
Y aun por la grieta mas chica
La raíz derriba al muro.
No hay verde con más futuro
Que los grises del Guernica.

La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica.

La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica.

No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica.

Si voleu saber més…
Drexler va enregistrar una conferència TED titulada Música, poesia e identidad molt interessant on explica el procés creatiu i un munt de coses més a partir de  la cançó “Milonga del moro judio”.

GIMME, GIMME, GIMME! (A MAN AFTER MIDNIGHT)

ABBA

ABBA va ser un grup suec de música pop format per Björn Ulvaeus, Benny Andersson, Agnetha Fältskog i Anni-Frid Lyngstad (Frida). El nom «ABBA» és un acrònim format per les primeres lletres del nom de cada membre (Agnetha, Björn, Benny, Anni-Frid).

ABBA l’any 1974

El quartet es va formar a Estocolm el 1972, però van aconseguir fama internacional en triomfar al Festival de la Cançó d’Eurovisió l’any  1974. Des de llavors, ABBA va guanyar popularitat utilitzant melodies enganxoses, lletres simples que parlaven d’amor i el seu so propi, caracteritzat per les harmonies de les veus femenines i un so  instrumental molt compacte (Wall of sound) creat a l’estudi de gravació pel productor Phil Spector.

Festival d’Eurovisió

Els seus enregistraments van tenir un impacte comercial que els va portar a convertir-se en els artistes més importants  i amb més vendes en els anys 1970.

Björn i Agnetha van contreure matrimoni mesos abans de la formació del quartet, mentre que Benny i Frida ho van fer el 1978; els quatre van compartir les seves obligacions artístiques a la vegada que s’ocupaven de les seves noves famílies.

D’esquerra a dreta: Les parelles Björn & Agnetha i Frida & Benny.

ABBA va ser el primer grup pop europeu a experimentar l’èxit en països de parla anglesa fora d’Europa, principalment Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Canadà i en menor mesura Estats Units. No obstant això, al capdamunt de la seva popularitat, ambdós matrimonis es van dissoldre i aquests canvis es van reflectir en la seva música, en escriure lletres més profundes amb un estil musical diferent. L’agrupació va experimentar un declivi comercial i finalment van decidir separar-se, de manera que el desembre de 1982 van realitzar la seva última aparició com a ABBA.

Després d’un temps fora de l’interès públic, en la dècada del 1990 el llançament de diversos àlbums recopilatoris van fer possible el seu retorn al cim de les llistes de popularitat, i ABBA és encara un dels grups més exitosos, amb vendes estimades entre 200 i 380 milions de discs a tot el món. La seva música ha estat interpretada per diversos artistes reconeguts, i també és la base del musical Mamma Mia!. El grup és una icona del seu país d’origen, Suècia, a més d’una figura important en l’expansió de l’europop.

Aquesta setmana és una proposta de l’Arnau Liarte, alumne de la classe de 5èB. Moltes gràcies Arnau, per demanar aquesta cançó.  Començarem el dia amb alegria i amb  moltes ganes de ballar.

Lletra

Half past twelve
and I’m watchin’ the late show
in my flat all alone
how I hate to spend
the evening on my own
autumn winds
blowin’ outside the window
as I look around the room
and it makes me so
depressed to see the gloom
there’s not a soul out there
no one to hear my prayer

Gimme! Gimme! Gimme!
A man after midnight
won’t somebody help me
chase the shadows away
Gimme! Gimme! Gimme!
A man after midnight
take me through the darkness
to the break of the day

Movie stars
find the end of the rainbow
with a fortune to win
it’s so different from
the world I’m living in
tired of TV
I open the window
and I gaze into the night
but there’s nothing there to see
no one in sight
there’s not a soul out there
no one to hear my prayer

Gimme! Gimme! Gimme!
A man after midnight
won’t somebody help me
chase the shadows away
Gimme! Gimme! Gimme!
A man after midnight
take me through the darkness
to the break of the day

Curiositats

 

El grup  ABBA té un museu propi a Estocolm, on  els fans poden veure  objectes, discs, vesturaris, instruments  i  fins i tot recreacions d’espais importants com l’estudi d’enregistrament. Impressionant!

ABBA: The Museum

LET HER GO – MICHAEL DAVID ROSENBERG “PASSENGER”

Michael David Rosenberg

Michael David Rosenberg

És un cantant i compositor que va néixer a Brighton & Hove, a l’est de Sussex (Anglaterra) el 17 de maig de 1984. És de mare anglesa i pare nord-americà. Rosenberg va aprendre a tocar la guitarra clàssica de ben petit i als 14-15 anys ja componia cançons.

Va treballar uns anys com a xef en un restaurant i en les seves estones lliures componia i tocava la guitarra. Va decidir deixar l’escola a l’edat de 16 anys i va sortir als carrers del Regne Unit i Austràlia a provar sort com a músic de carrer.

El seu nom artístic “Passenger” prové de la banda de folk-rock de la qual va ser el cofundador, vocalista principal i compositor. Només van editar un disc  l’any 2003 titulat “Wicked Man’s Rest”.  Quan els altres 4 membres de la banda van decidir seguir el seu propi camí l’any 2009, Rosenberg va optar per mantenir el nom de la banda en la seva etapa com a solista.

En  la seva etapa en solitari no ha perdut el temps.  Ja porta editats 10 discs d’estudi i diversos singles.  La seva cançó més coneguda  ha sigut “Let Her Go“. Pertany al seu quart disc titulat All the Little Lights  editat el 24 de febrer de 2012. Va aconseguir els primers llocs en les llistes musicals de diversos països, la cançó va ser nominada per als Premis Brit en la categoria Cançó Britànica de l’Any, i va rebre el Premi Ivor Novello de l’Acadèmia Britànica per ser el treball més escoltat de l’any.

Aquesta primera setmana de classe del 2021  “Let her go” és una proposta de la Laura mestra de P3 i secretària de l’Escola. Ens comenta que és la seva cançó preferida. No m’extranya, realment aquest noi té un timbre de veu molt bonic i la cançó és preciosa! Moltes gràcies Laura per participar al Bon dia amb Melodia! Recordeu que mestres, alumnes i famílies podeu fer les vostres propostes al correu bondiaambmelodia@lesfontsescola.cat.

Bona setmana i bon any a tots i totes!!!

Let her go

Well, you only need the light when it’s burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know you love her when you let her go
Only know you’ve been high when you’re feeling low
Only hate the road when you’re missing home
Only know you love her when you let her go
And you let her go
Staring at the bottom of your glass
Hoping one day you’ll make a dream last
But dreams come slow, and they go so fast
You see her when you close your eyes
Maybe one day, you’ll understand why
Everything you touch surely dies
But you only need the light when it’s burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know you love her when you let her go
Only know you’ve been high when you’re feeling low
Only hate the road when you’re missing home
Only know you love her when you let her go
Staring at the ceiling in the dark
Same old empty feeling in your heart
‘Cause love comes slow, and it goes so fast
Well, you see her when you fall asleep
But never to touch and never to keep
‘Cause you loved her too much, and you dived too deep
Well, you only need the light when it’s burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know you love her when you let her go
Only know you’ve been high when you’re feeling low
Only hate the road when you’re missing home
Only know you love her when you let her go
And you let her go
Oh, oh, mm, oh
And you let her go
Oh, oh, uh, uh
Well, you let her go
‘Cause you only need the light when it’s burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know you love her when you let her go
Only know you’ve been high when you’re feeling low
Only hate the road when you’re missing home
Only know you love her when you let her go
‘Cause you only need the light when it’s burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know you love her when you let her go
Only know you’ve been high when you’re feeling low
Only hate the road when you’re missing home
Only know you love her when you let her go
And you let her go

Curiositats: L’exalumna Amaia Bilbao quan feia 6è (el curs 13-14) ens va tocar un dia a classe aquesta cançó. Ho va fer súper bé i ho vaig gravar en vídeo. Quins bons records!

Aquest Nadal Passenger ha composat una cançó de nadal dedicada al seu pare. Escolteu quina sensibilitat amb només dues veus i dues guitarres acústiques!