Dirty Dancing és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Emile Ardolino, estrenada el 1987 en anglès, tot i que s’ha traduït a moltes llengües inclosa el català.
Sinopsi
Johnny Castle (Patrick Swayze) és un expert professor de ball i un amant consumat. “Baby” Houseman (Jennifer Grey) és una idealista i innocent adolescent. Tots dos coincideixen en un hotel de les muntanyes de Catskill (160 km al nord-est de Nova York) durant les vacances d’estiu de 1963: ella com hoste, ell com a professor i ballarí del centre. Quan la jove veu al ballarí, queda enamorada d’ell malgrat les diferències socials entre tots dos i es forma entre els dos una atmosfera còmplice a través del ball.
La pel·lícula, que es situa en els principis de la dècada dels 60, ressalta les diferències entre la classe treballadora i la mitjana-alta americana, el començament de la ruptura de les «normes socials» i el despertar de la llibertat sexual afavorida per una música més càlida i inspiradora.
La Banda Sonora
Durant els assajos de les escenes de ball i part del rodatge es va utilitzar música pertanyent a la col·lecció personal de discos de la guionista Eleanor Bergstein. Quan va arribar el moment d’escollir la música que formaria part de la banda sonora es va optar per adoptar gran part de la música que s’havia anat fent servir fins al moment, pel que va ser necessari obtenir els drets d’autor de les cançons de la col·lecció de Bergstein.
(I’ve had the ) Time of my life
Franke Previte (Compositor)
El coreògraf Kenny Ortega i el seu ajudant es van encarregar d’escollir la cançó de l’escena final, i per a això van haver de sentir una per una totes les cintes de casset d’una caixa. Segons Ortega, en l’últim casset hi havia una cançó titulada «The Time of My Life» -pertanyent a un àlbum de Franke Previte publicat el 1981-, cançó que de seguida van veure com l’opció definitiva. Un cop escollit el tema, Ienner va insistir en què fos interpretat a duo per Bill Medley i Jennifer Warnes. El 1988, la cançó guanyaria el premi Grammy a la millor actuació pop vocal de grup o duo, així com el Premi Òscar i el Globus d’Or a la millor cançó original.
Cintes de Casset. El format més popular els anys 80.
La banda sonora del film va iniciar el ressorgiment de la música dels anys 1960. Aquesta situació va sorprendre RCA Records, que no esperava que els índexs de vendes de l’àlbum fossin tan alts. La banda sonora de Dirty Dancing va romandre durant divuit setmanes en el número u de la llista Billboard 200 i va ser disc de platí onze vegades, després de vendre més de quaranta milions de còpies a tot el mon. Això va donar lloc a la publicació d’una segona edició de la banda sonora al febrer de 1988, titulada More Dirty Dancing. Quatre de les cançons incloses en l’àlbum van aparèixer en les llistes musicals de senzills més venuts.
Aquesta setmana és una proposta de la Berta M. de 6è. Li agrada molt ballar i gaudir de les cançons de la pel·lícula. Moltes gràcies per participar al Bon Dia Amb Melodia. Com dic cada setmana, ja sabeu que espero les vostres recomanacions!