Cada any per aquestes dates dediquem el Bon dia Amb Melodia al DISC DE LA MARATÓ TV3. Una de les cançons escollides del disc d’enguany és una versió LIFE IS LIVE adaptada per LA PEGATINA.
La Pegatina
Era l’any 1985 quan, de cop i volta, a les llistes d’èxits de tot Europa va ascendir meteòricament un single d’un grup de rock austríac fins aleshores desconegut fora del seu país: “Life is life”, d’Opus. Una cançó que havien enregistrat en directe i on les veus dels fans trepitjaven la tornada encomanadissa del cantant. Era energia pura. El grup català i d’àmbit estatal més internacional en l’actualitat, La Pegatina, ha versionat “Life is life”, tot donant-li l’alegria que caracteritza la seva música. Perquè, al cap i a la fi, “Life is life” és un himne a la vida que incita a donar tot el que tenim a cada instant, i a aprofitar tot el nostre poder com a éssers humans.
Na-na-na-na-na. Na-na-na-na-na. Na-na-na-na-na. Na-na-na-na-na. Fort, na-na-na-na-na. Sigues fort, na-na-na-na-na. Farafaf, faf, fort. Fort, na-na-na-na-na. Deixa’t dur per la vida. Tothom pot ser bo. Deixa’t caure per la vida. Pots fer-ho molt millor. Fes que cada vegada canviïn els colors. Agafa’t a la vida, que la vida és or, or per al nostre cor. Sigues fort, na-na-na-na-na. Molt més fort, na-na-na-na-na. Sempre fort, na-na-na-na-na. Barabab, bab, bab, fort. Na-na-na-na-na. Vine amb mi si tens ganes de viure! Vine amb mi. Crida que et sents viu! Vine amb mi i abracem-nos a la vida.
DISC DE LA MARATÓ 2019
1. Llum de la vida – Victòria Riba, Mariona Castillo i Cor Orfeó Català
2. Sense por de res – Álex Ubago
3. Seré els teus ulls al camí – Alan Parsons
4. Ballant a la foscor – Miquel Fernández i Gabriela Richardson
5. Celebrem – Miki Núñez
6. Vine amb mi (Live is life) – La Pegatina
7. Corren – Amaral i Roger Mas
8. Dels teus ulls – Vanesa Martín
9. Si em dius que m’estimes – La Folie i Jordi Ninus
10. El món – Cesk Freixas, Escola Folk del Pirineu i Ol’Green
11. Jo ja no et tinc més por – Lola Índigo
12. No tinguis por – God Save the Queen
13. La vida és bella – Noa
14. Sempre, de nou, hi ha un matí – Pasión Vega
15. Fes-li cas al cor – Les Montses
16. Sempre penso en tu – Víctor Manuel
17. Sempre has de viure el moment – 31 FAM
18. No deixis de somiar – Manuel Carrasco
19. Quan somrius – Doctor Prats, Buhos, Els Catarres i Elena Gadel
20. Zorba – Balkan Paradise Orchestra
Bruno Mars va néixer el 8 d’octubre del 1985 a Honolulu, Hawaii.
El seu nom real és Peter Gene Hernández. És fill de Peter Hernández i de Bernadette Bernie.
El seu pare era de Brooklyn, Nova York, i la seva mare de les Filipines. A la família són set germans: el seu germà Eric i les seves cinc germanes Jaime, Kailani, Tiara, Tahití i Elvis. El nom de “Bruno” se’l va guanyar quan tenia dos anys, quan son pare li va posar aquest malnom perquè era un nadó grassonet i per la seva semblança al lluitador Bruno Sammartino. La seva família li va ensenyar diferents gèneres de música, com per exemple el reggae, el rock, el hip hop o el R&B.
Elsvis Presley
La seva mare era cantant i ballarina, i el seu pare feia servir el seu talent amb la música per tocar rock and roll. Bruno Mars va començar a actuar als tres anys amb el seu oncle, que era un imitador d’Elvis Presley. Quan tenia quatre anys, Mars va començar a actuar cinc cops per setmana amb la seva família, i gràcies a això va començar a ser conegut a l’illa. Més endavant va començar a tocar la guitarra, després d’inspirar-se en Jimi Hendrix.
La música de Bruno es caracteritza per una àmplia varietat d’estils i el contingut és de diversos gèneres musicals. Quan era nen va rebre influències d’artistes com Elvis Presley o Michael Jackson. Mars també incorpora el reggae en la seva música.
Michael Jackson
Tan aviat com es va graduar en secundària, Mars va deixar Hawaii per anar a Los Angeles amb el somni d’ampliar la seva carrera musical. Aquí és on va signar el seu primer contracte amb la discogràfica Motown Records l’any 2004, i on va conèixer Stevie Lindsey i Cameron Strang, amb els quals va signar un contracte per publicar la seva música.
L’àlbum debut de Mars Doo-Wops & Hooligans va ser llançat l’octubre de 2010. El primer senzill, Just the Way You Are ,va aparèixer el 19 de juliol del 2010 i va arribar a la posició número 1 del Billboard Hot 100.
Al cap de dos anys Mars va editar el seu segon disc Unorthodox Jukebox ( desembre de 2012). El disc va vendre més de sis milions de còpies en molt poc temps.
Amb el seu tercer disc titulat 24K Magic (2016), Bruno Mars bat tots els rècords. Premis Grammy, MTV, Billboard… Presenta una gira mundial anomenada «24K Magic World Tour» i en només 24 hores ven més d’un milió d’entrades. Tot un fenòmen!
Alguns dels seus temes més coneguts són: Just The Way You Are, Lazy Song, Grenade, Locked Out Of Heaven, Treasure o Uptown Funk amb la col·laboració de Mark Ronson.
When I was your man
Aquesta setmana és una proposta de la Fiona B. de la classe de 4tB. Una cançó de desamor, de penediment i de sentiments tristos per una relació que ja s’ha acabat. Una balada pop que pertany al seu segon disc. Un gran tema interpretat per un gran artista. Moltes gràcies Fiona per participar al Bon Dia amb Melodia!
Ah! Molt bona setmana de Santa Cecília a tothom!!! Visca la Música!
When I was your man (Bruno Mars)
Same bed but it feels just a little bit bigger now
Our song on the radio but it don’t sound the same
When our friends talk about you
All it does is just tear me down
Because my heart breaks a little
When I hear your name
It all just sounds like oh
Too young, too dumb to realize
That I should have bought you flowers
And held your hand
Should have gave you all my hours
When I had the chance
Take you to every party
Because all you wanted to do was dance
Now my baby’s dancing
But she’s dancing with another man
My pride, my ego, my needs, and my selfish ways
Caused the good strong woman like you
To walk out my life
Now I never, never get to clean up the mess I made
And it haunts me every time I close my eyes
It all just sounds like oh
Too young, too dumb to realize
That I should have bought you flowers
And held your hand
Should have gave you all my hours
When I had the chance
Take you to every party
Because all you wanted to do was dance
Now my baby’s dancing
But she’s dancing with another man
Although it hurts
I’ll be the first to say that I was wrong
I know I’m probably much too late
To try and apologize for my mistakes
But I just want you to know
I hope he buys you flowers
I hope he holds your hand
Give you all his hours
When he has the chance
Take you to every party
Because I remember how much you loved to dance
Do all the things I should have done
When I was your man
Do all the things I should have done
When I was your man
Si us vé de gust podeu escoltar i ballar dos grans temes del Bruno Mars:
Fundadors de Gertrudis: Xavi Ciurans, Xavi Freire i Edu Acedo
Gertrudis és un grup de música de la Garriga (Vallès Oriental) creat a l’any 2000. L’estil musical que els ha definit és la rumba catalana, i tenen temes cantats tant en català com en castellà.
Història del grup: Primera Etapa
Tres amics Xavi Ciurans (veu), Xavi Freire (veu i guitarres) i Edu Acedo (veu i violí), que formen el nucli dur de la banda, van començar el projecte musical quan encara anaven a l’escola. Eren amics del barri que compartien amistat. Amb tan sols 18 anys i sense metes ni objectius concrets van decidir dedicar-se de forma més intensiva al grup. Després van incrementar la banda amb Denys Sanz (baix), Albert Rafart (bateria), Marc Mas (piano i teclas) i Pol Parera (Percussió).
L’estil musical que els defineix és la rumba catalana tot i que quan van començar no eren conscients que allò que tocaven ho era. Creaven música de forma intuitiva, amb influències de flamenc, txa-txa-txa, salsa, merengue i altre música popular. Mes endavant, amb el segon disc l’any 2005, anomenat “Gertrudis”, el grup va encaminar el seu estil de forma més conscient tot i que encara barregen estils.
Gertrudis es considera un grup que ha revolucionat la rumba catalana, fusionant-la amb altres ritmes com el reggae, el llatí o la cumbia. L’any 2003 treu el seu primer disc “Teta”, que va impulsar el grup. Al cap de dos anys van treure el disc “Gertrudis” amb un estil Pop rock. L’any 2007 presenten “Política de Verbena”, el seu tercer disc d’estudi i el segon que es distribueix en la totalitat de l’estat espanyol. Un disc que té les col·laboracions de Pau Donés (Jarabe de Palo), Los Manolos i Sabor de Gràcia.
El 21 de novembre de 2008, Gertrudis i altres artistes com Lichis (La Cabra Mecánica), Gerard Quintana, Xavier Sarrià (Obrint Pas), Iñaki (Betagarri), Sicus (Sabor de Gràcia), Ay, Ay Ay o Los Manolos, Peret Reyes (Papawa), Pablo (Lagarto Amarillo) van celebrar un concert en honor a la rumba catalana a la Sala Razzmatazz de Barcelona. Un concert del qual en va sortir un CD+DVD amb el títol de “500”,
L’any 2011 arriba “Tripolar”, el cinquè disc, després de 4 anys sense editar un disc amb cançons noves. Compta amb col·laboracions de Oscar (Delafé y Las Flores Azules) i Roger Mas. Per presentar aquest disc Gertrudis va fer una gira de locals de petit aforament per poder tenir una proximitat amb el públic que, en sales amb aforaments més grans, no permeten.
Després el grup va fer una aturada indefinida de 2 anys i mig van realitzar alguna actuació esporàdica com una gira per l’Índia compartint escenari amb el Tricicle, Sol Picó i Gerard Quintana, la celebració de la diada de Sant Jordi al Casal Català de Berlín compartint escenari amb Lluis Llach o Toti Soler, una nit de rumba al Teatro Price de Madrid, actuant amb Peret i Los Manolos o el concert d’obertura a les festes de Donosti davant més de 15.000 persones.
Formació del grup Gertrudis (Gira 2019)
Segona etapa (2015 – )
Amb la celebració dels quinze anys de la formació musical el grup va tancar una etapa i n’obrí una de nova. Miren enrere i creen el disc “Quinze15XV”, un conjunt dels grans èxits del grup triats pels seus propis seguidors. D’aquesta manera aporten frescor i novetat en els seus treballs. El seu següent àlbum d’estudi, “Ara volo alt”, va sortir l’any 2016 amb temes nous en un dels millors moments de la banda a nivell de popularitat. El grup ha seguit treballant i aquest 2019 han estrenat un nou disc titulat “Si tothom calla hem perdut la batalla”.
Bon dia vida és una cançó molt optimista, inclosa en els seu últim disc i presentada aquest estiu del 2019. És una proposta de l’Adriana de 4tB i de ben segur ens ajudarà començar el dia a l’escola amb molta energia positiva. Moltes gràcies Adriana per participar!!! Bona setmana a tothom!
Bon dia vida (Lletra: Xavi Ciurans / Música: Gertrudis)
Bon dia cel, bon dia ocells,
bon dia rínxols dels teus cabells,
bon dia pluja,
bon dia a cada raig que el sol dibuixa,
bon dia a tots els arbres i les fulles,
bon dia des del llit mentre et despulles.
L’últim clar de lluna resisteix a la ciutat
l’endemà és un món nou, ja ha començat.
Bon dia vida!
bon dia a cada cos del món que avui respira,
bon dia orient des d’occident ,
bon dia vida,
bon dia al despertar gegant del qui somia,
en canvia-ho tot sense cap por
bon dia vida!
Bon dia a la mentida, bon dia a la veritat,
bon dia roba estesa del teu terrat,
bon dia tinguin
perfums del teu cos nu vinguin d’on vinguin.
Mentre el carrer es va omplint de mica en mica
tu hi brilles al bell mig de tan bonica.
Canta’m a cau d’orella les cançons d’aquesta nit
l’endemà ja és aquí, tu estàs amb mi.
Bon dia vida!
bon dia a cada cos del món que avui respira,
bon dia orient des d’occident ,
bon dia vida,
bon dia al despertar gegant del qui somia,
en canvia-ho tot sense cap por
bon dia vida!
Bon dia vida!
la força del primer crit
fins l’últim badall de la nit
obres fràgil els teus ulls
em vols et vull.
Bon dia vida!
Sense tocar de peus a terra
avui saltem tots els paranys
només cal que caminem
junts de les mans.
Bon dia vida!
bon dia de nou aquest món
que gira i gira
Bon dia vida!
Bon dia de nou aquest món
que tu respires
Bon dia vida!
Bon dia de nou aquest món
mentre tu em mires
Bon dia vida!
Bon dia de nou aquest món
que ens diu qui som
Bon dia vida!
Dirty Dancing és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Emile Ardolino, estrenada el 1987 en anglès, tot i que s’ha traduït a moltes llengües inclosa el català.
Sinopsi
Johnny Castle (Patrick Swayze) és un expert professor de ball i un amant consumat. “Baby” Houseman (Jennifer Grey) és una idealista i innocent adolescent. Tots dos coincideixen en un hotel de les muntanyes de Catskill (160 km al nord-est de Nova York) durant les vacances d’estiu de 1963: ella com hoste, ell com a professor i ballarí del centre. Quan la jove veu al ballarí, queda enamorada d’ell malgrat les diferències socials entre tots dos i es forma entre els dos una atmosfera còmplice a través del ball.
La pel·lícula, que es situa en els principis de la dècada dels 60, ressalta les diferències entre la classe treballadora i la mitjana-alta americana, el començament de la ruptura de les «normes socials» i el despertar de la llibertat sexual afavorida per una música més càlida i inspiradora.
La Banda Sonora
Durant els assajos de les escenes de ball i part del rodatge es va utilitzar música pertanyent a la col·lecció personal de discos de la guionista Eleanor Bergstein. Quan va arribar el moment d’escollir la música que formaria part de la banda sonora es va optar per adoptar gran part de la música que s’havia anat fent servir fins al moment, pel que va ser necessari obtenir els drets d’autor de les cançons de la col·lecció de Bergstein.
(I’ve had the ) Time of my life
Franke Previte (Compositor)
El coreògraf Kenny Ortega i el seu ajudant es van encarregar d’escollir la cançó de l’escena final, i per a això van haver de sentir una per una totes les cintes de casset d’una caixa. Segons Ortega, en l’últim casset hi havia una cançó titulada «The Time of My Life» -pertanyent a un àlbum de Franke Previte publicat el 1981-, cançó que de seguida van veure com l’opció definitiva. Un cop escollit el tema, Ienner va insistir en què fos interpretat a duo per Bill Medley i Jennifer Warnes. El 1988, la cançó guanyaria el premi Grammy a la millor actuació pop vocal de grup o duo, així com el Premi Òscar i el Globus d’Or a la millor cançó original.
Cintes de Casset. El format més popular els anys 80.
La banda sonora del film va iniciar el ressorgiment de la música dels anys 1960. Aquesta situació va sorprendre RCA Records, que no esperava que els índexs de vendes de l’àlbum fossin tan alts. La banda sonora de Dirty Dancing va romandre durant divuit setmanes en el número u de la llista Billboard 200 i va ser disc de platí onze vegades, després de vendre més de quaranta milions de còpies a tot el mon. Això va donar lloc a la publicació d’una segona edició de la banda sonora al febrer de 1988, titulada More Dirty Dancing. Quatre de les cançons incloses en l’àlbum van aparèixer en les llistes musicals de senzills més venuts.
Aquesta setmana és una proposta de la Berta M. de 6è. Li agrada molt ballar i gaudir de les cançons de la pel·lícula. Moltes gràcies per participar al Bon Dia Amb Melodia. Com dic cada setmana, ja sabeu que espero les vostres recomanacions!