Oques grasses

Grup musical nascut a Roda de Ter (Osona). Està format per set membres, la majoria dels quals han estudiat a l’ESMUC l’Escola Superior de Música de Catalunya, tret del cantant, Josep Montero, i del baixista, Guillem Realp.

Josep Montero – Veu i guitarra

Arnau Altimir – Bateria

Joan Borràs – Teclats

Guillem Realp – Baix

Miquel Biarnés – Trombó

Miquel Rojo – Trompeta

Josep Valldeneu – Saxo

El seu estil musical és variat; de fet, en el seu primer disc no tenien una gran definició, sinó que apostaven per deixar de banda les etiquetes i desconcertar el públic, amb el qual connecten durant les seves actuacions en directe. Afirmen que fan «reggae a la casolana», i s’enquadren sobretot en aquest gènere, amb tocs de música pop, que s’ha fet especialment present en el seu segon disc. Les seves cançons, afirmen, acostumen a crear-les d’una manera ben senzilla, amb fets i successos de la seva vida quotidiana. Hi expliquen les seves vivències, com si parlessin amb un amic.

El grup es va formar l’any 2010, però no es van donar a conèixer al gran públic fins al llançament del seu primer disc “Un dia no sé com” l’any 2012, el qual van editar i publicar ells mateixos. Van decidir llançar el seu segon disc, “Digue-n’hi com vulguis” amb el segell discogràfic Chesapik, en el qual van mantenir especialment el seu estil reggae a cinc de les cançons, i van explorar-ne altres a la resta. El mateix any, van guanyar el Premi Enderrock al grup revelació de l’any segons la votació popular. Tot seguit, van dur a terme una gira per presentar les seves noves cançons, la qual va finalitzar a Barcelona, i va ser un èxit d’assistència. Així mateix, van actuar el 2014 van fer concerts importants com al SummerFest de Milwaukee  i al SummerStage Festival al Central Park de Nova York.  D’altra banda, la seva cançó Així és el teu Nadal va ser l’escollida com a tema del període nadalenc de TV3 i Catalunya Ràdio el mateix any.

En el seu segon disc, el grup va gravar un videoclip per a totes les cançons, perquè, segons afirmen, «totes les cançons són importants, no només una.» Altrament, tot i estar a la venda, les cançons dels grup també es poden descarregar de forma gratuïta a la seva pàgina web o veure els vídeos a través del seu canal de Youtube.

L’any 2016 publiquen el seu tercer disc, Youponi,  amb la producció artística de Marc Parrot, que van presentar a la Sala Salamandra el 30 d’abril del mateix any.

El 8 de febrer  de 2018 es va  publicar el seu darrer àlbum, Fans del Sol editat per Halley Records. En aquest disc destaca la qualitat de la interpretació musical, el talent, la personalitat i la imaginació desbordant.  Amb més maduresa, el disc fa una combinació eclèctica de diferents ritmes i sonoritats: funky, dance, pop alternatiu, hip-hop, elements d’arrel i folk tradicional, reggae, trap, etc.  El treball inclou les cançons següents: Serem ocells, Sta guai, In the Night, Torno a ser jo, Bancals, Deixa, Escopinya, John Brown, Cançó de l’aire, Més likes, Inevitable i  Cresta.

“Sta guai”

Aquesta setmana “Sta Guai” és una proposta de la Carla E. de 6è i  diverses alumnes de l’escola, que m’han demanat aquest tema. Moltes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia. Aquesta cançó amb aires funk desprèn molta energia positiva;  realment tot el disc “Fans del Sol” val molt la pena. Escolteu-lo,  us agradarà! Bona setmana de quatre dies!!!

 

Sta Guai

La lluna es va banyant de sol
sense esperar la sort,
sap que esperant s’adorm
i va patint pel temps.

L’essència et fa ser així com ets:
de trossos de matins i nits,
d’abraçades de veritat
i de petons prohibits.

La pluja fa feliç el bosc,
el bé i el mal es van vivint,
sempre que m’he callat els cops,
se m’han anat quedant per dins.

I tampoc cal entendre-ho tot;
si no entenem d’encerts i errors,
es fa una mica més bonic, oooh…

Que aquí ningú neix preparat
ni per ser jove ni per fer-se gran.
Que anem venint i anem marxant,
si ho fem senzill, ens hi farem menys mal.

Una tornada guai,
que aguanti l’envestida.
No ens cansarem mai
d’estimar esquivant ortigues,
de cantar-te uns «la, la, la».

I es pot respirar
com respiren les tardes,
es pot estimar
com s’estimen els arbres:
sense que ho vegi ningú,
sense esperar res de ningú.
Aquella cosa que brilla per dins,
que et va fent a tu,
que em va fent a mi.

Som les llàgrimes dels moments purs:
se’ns assequen i ens fan obrir els ulls.
Som les llàgrimes dels moments purs:
se’ns assequen i ens fan obrir els ulls.

I un sentiment que va quedant suspès
vol aguantar-se i neda entre el vent,
va aprenent de les crostes que es fa
dins d’aquest horitzó platejat,
i ha plorat igual que jo
i, quan riu, riu de veritat,
quan deixa de pensar en el després
i quan ja no carrega el passat.

Que aquí ningú neix preparat
ni per ser jove ni per fer-se gran.
Que anem venint i anem marxant,
si ho fem senzill, ens hi farem menys mal.

Una tornada guai,
que aguanti l’envestida.
No ens cansarem mai
d’estimar esquivant ortigues,
de cantar-te uns «la, la, la»…