Toni Xuclà

Toni Xuclà, guitarrista i compositor ha enregistrat nou discos en solitari, algun d’ells distribuït a diversos països europeus on també ha fet diversos concerts.

Neix al Masnou (El Maresme) l’any 1955  i de petit aprèn música de forma autodidàctica. Amb quinze anys ja compon música per companyies de teatre aficionat. Als divuit actua en clubs de jazz amb Carles Benavent i altres músics.

Forma el seu primer grup com a solista amb Santi Arisa i Xavier Batllés i, en directe, enregistra el primer disc: «Conte del Mediterrani» amb les col·laboracions de Joan Albert Amargós i Ovidi Montllor.

Amb l’Ovidi Montllor va enregistrar tres discos: Bon vent i barca nova, 4-2-42 i Coral Romput. Va treballar amb l’Ovidi quatre anys i el va acompanyar juntament amb gran guitarrista Toti Soler.

Actualment és membre dels grups Menaix a Truà,  i del duet Toni Xuclà i Gemma Humet. Ha estat productor, entre altres, de Miquel Gil, Sopa de Cabra, Ovidi Montllor, Pau Alabajos, Gema 4, Maria Salgado i Ginesa Ortega. Toni Xuclà ha col·laborat amb Ja t’ho diré, Georges Moustaky, Tomatito, Armando Manzanero, Toti Soler, Dolo Beltran, Lidia Guevara, Gato Perez, Shuarma i Maria del Mar Bonet. Ha escrit diversos llibres de contingut musical. Ha estat director de vàries escoles de música i de la Fira Mediterrània de Manresa. El Cor de la Ciutat i altres sèries i documentals de TV3 porten música seva.

Darrerament ha presentat un espectacle de música en directe i cinema anomenat Shen Nü i altres tresors amagats.

 

De poetes, cançonetes és una manera lúdica i divertida de sembrar la llavor de la poesia catalana als nens i nenes. A través de les cançons infantils els petits cantaran versos dels grans poetes catalans: Vicent Andrés Estellés, Enric Casasses, Miquel Martí i Pol, Pere Quart o Joana Raspall, entre altres. La música de  totes les cançons estan compostes per Toni Xuclà, i entre els intèrprets hi ha veus com les de Gemma Humet, Pemi Fortuny, Ferran Savall, Juanjo Muñoz de Gossos, Txarango, Èric Vergés d’Els Catarres, Oriol Padrós o Projecte Mut.

 

Cançó de tardor

Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.

Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l’han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.

La natura ens durà
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.

Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.

(Lletra de Noé Rivas)

Més informació, fotos, vídeos, lletres  a  www.tonixucla.com
Bona setmana a tothom!

I molt  bona Festa de la Castanyada!!!

Oques grasses

Grup musical nascut a Roda de Ter (Osona). Està format per set membres, la majoria dels quals han estudiat a l’ESMUC l’Escola Superior de Música de Catalunya, tret del cantant, Josep Montero, i del baixista, Guillem Realp.

Josep Montero – Veu i guitarra

Arnau Altimir – Bateria

Joan Borràs – Teclats

Guillem Realp – Baix

Miquel Biarnés – Trombó

Miquel Rojo – Trompeta

Josep Valldeneu – Saxo

El seu estil musical és variat; de fet, en el seu primer disc no tenien una gran definició, sinó que apostaven per deixar de banda les etiquetes i desconcertar el públic, amb el qual connecten durant les seves actuacions en directe. Afirmen que fan «reggae a la casolana», i s’enquadren sobretot en aquest gènere, amb tocs de música pop, que s’ha fet especialment present en el seu segon disc. Les seves cançons, afirmen, acostumen a crear-les d’una manera ben senzilla, amb fets i successos de la seva vida quotidiana. Hi expliquen les seves vivències, com si parlessin amb un amic.

El grup es va formar l’any 2010, però no es van donar a conèixer al gran públic fins al llançament del seu primer disc “Un dia no sé com” l’any 2012, el qual van editar i publicar ells mateixos. Van decidir llançar el seu segon disc, “Digue-n’hi com vulguis” amb el segell discogràfic Chesapik, en el qual van mantenir especialment el seu estil reggae a cinc de les cançons, i van explorar-ne altres a la resta. El mateix any, van guanyar el Premi Enderrock al grup revelació de l’any segons la votació popular. Tot seguit, van dur a terme una gira per presentar les seves noves cançons, la qual va finalitzar a Barcelona, i va ser un èxit d’assistència. Així mateix, van actuar el 2014 van fer concerts importants com al SummerFest de Milwaukee  i al SummerStage Festival al Central Park de Nova York.  D’altra banda, la seva cançó Així és el teu Nadal va ser l’escollida com a tema del període nadalenc de TV3 i Catalunya Ràdio el mateix any.

En el seu segon disc, el grup va gravar un videoclip per a totes les cançons, perquè, segons afirmen, «totes les cançons són importants, no només una.» Altrament, tot i estar a la venda, les cançons dels grup també es poden descarregar de forma gratuïta a la seva pàgina web o veure els vídeos a través del seu canal de Youtube.

L’any 2016 publiquen el seu tercer disc, Youponi,  amb la producció artística de Marc Parrot, que van presentar a la Sala Salamandra el 30 d’abril del mateix any.

El 8 de febrer  de 2018 es va  publicar el seu darrer àlbum, Fans del Sol editat per Halley Records. En aquest disc destaca la qualitat de la interpretació musical, el talent, la personalitat i la imaginació desbordant.  Amb més maduresa, el disc fa una combinació eclèctica de diferents ritmes i sonoritats: funky, dance, pop alternatiu, hip-hop, elements d’arrel i folk tradicional, reggae, trap, etc.  El treball inclou les cançons següents: Serem ocells, Sta guai, In the Night, Torno a ser jo, Bancals, Deixa, Escopinya, John Brown, Cançó de l’aire, Més likes, Inevitable i  Cresta.

“Sta guai”

Aquesta setmana “Sta Guai” és una proposta de la Carla E. de 6è i  diverses alumnes de l’escola, que m’han demanat aquest tema. Moltes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia. Aquesta cançó amb aires funk desprèn molta energia positiva;  realment tot el disc “Fans del Sol” val molt la pena. Escolteu-lo,  us agradarà! Bona setmana de quatre dies!!!

 

Sta Guai

La lluna es va banyant de sol
sense esperar la sort,
sap que esperant s’adorm
i va patint pel temps.

L’essència et fa ser així com ets:
de trossos de matins i nits,
d’abraçades de veritat
i de petons prohibits.

La pluja fa feliç el bosc,
el bé i el mal es van vivint,
sempre que m’he callat els cops,
se m’han anat quedant per dins.

I tampoc cal entendre-ho tot;
si no entenem d’encerts i errors,
es fa una mica més bonic, oooh…

Que aquí ningú neix preparat
ni per ser jove ni per fer-se gran.
Que anem venint i anem marxant,
si ho fem senzill, ens hi farem menys mal.

Una tornada guai,
que aguanti l’envestida.
No ens cansarem mai
d’estimar esquivant ortigues,
de cantar-te uns «la, la, la».

I es pot respirar
com respiren les tardes,
es pot estimar
com s’estimen els arbres:
sense que ho vegi ningú,
sense esperar res de ningú.
Aquella cosa que brilla per dins,
que et va fent a tu,
que em va fent a mi.

Som les llàgrimes dels moments purs:
se’ns assequen i ens fan obrir els ulls.
Som les llàgrimes dels moments purs:
se’ns assequen i ens fan obrir els ulls.

I un sentiment que va quedant suspès
vol aguantar-se i neda entre el vent,
va aprenent de les crostes que es fa
dins d’aquest horitzó platejat,
i ha plorat igual que jo
i, quan riu, riu de veritat,
quan deixa de pensar en el després
i quan ja no carrega el passat.

Que aquí ningú neix preparat
ni per ser jove ni per fer-se gran.
Que anem venint i anem marxant,
si ho fem senzill, ens hi farem menys mal.

Una tornada guai,
que aguanti l’envestida.
No ens cansarem mai
d’estimar esquivant ortigues,
de cantar-te uns «la, la, la»…