Monthly Archives: octubre 2018

RUMBA DE LES CASTANYES / A LA TARDOR – EL POT PETIT

El Pot Petit

 

El Pot Petit neix el 2009 d’una inquietud, d’una il lusió, d’unes ganes de fer i de comunicar, i de les ganes de crear espectacles i concerts de qualitat, on els nens i nenes acompanyats de les seves famílies poguessin gaudir d’uns espectacles creats i dissenyats especialment per ells. En els seus espectacles combinen la música, titelles, el teatre, l’humor i les danses, fent d’això una unió única i especial que fa que nens, nenes, pares, mares, etc. connectin molt amb l’espectacle!

 

 

 

Autoprodueixen la seva música i tenen tres discs amb cançons pròpies i originals “Canta amb el Pot Petit” (2012) , “Ritmes i Rialles” (2015) i “A l’aventura!” (2018). Amb aquest nou treball, editat el passat maig de de 2018, el Pot Petit consolida el projecte i dona molta importància a la música, de qualitat i apta per a petits i grans. El grup continua apostant pels temes de creació pròpia, i segueix amb​ la seva línia d’acostar diferents estils musicals a les famílies.

Durant aquests anys El Pot Petit han  estat seleccionats per participar a la Mostra d’Igualada, han obert el festival Acustiqueta de Figueres (dins el marc del festival Acústica), han actuat a l’escenari principal de la Festa dels Súpers a l’Estadi Lluis Companys amb l’espectacle “Balla, canta i riu!”, han omplert el Teatre Jardí de Figueres i el Teatre Poliorama de Barcelona amb la presentació del  disc “Ritmes i Rialles”, i un gran nombre de pobles, escoles, barris i ciutat han comptat amb ells per posar ritme, humor i color a la seva festa.

Aquesta setmana -de només tres dies- al Bon Dia amb Melodia us proposem un parell de cançons de tardor de grup El Pot Petit: La Rumba de les Castanyes i A la Tardor. Gaudiu-les!!! Bona Castanyada a tothom!!!


La Rumba de les Castanyes (El Pot Petit)

La castanyera i en Marrameu
cullen castanyes, cullen castanyes.
La castanyera i en Marrameu
cullen castanyes per tot arreu.

A la plaça de la ciutat
una parada, una parada.
A la plaça de la ciutat
una parada ja han muntat.

Catacric, catacrac!
Les castanyes, les castanyes.
Catacric, catacrac!
Les castanyes s’han torrat!

Catacric, catacrac!
Les castanyes, les castanyes.
Catacric, catacrac!
Les castanyes s’han torrat!

Les castanyes amb un tall
donen voltes, donen voltes.
Les castanyes dins el foc
es fan molt a poc a poc.

S’ha fet de nit i no en queda cap,
ni una castanya, ni una castanya.
S’ha fet de nit i no en queda cap,
en Marrameu se les ha menjat!

Catacric, catacrac!
Les castanyes, les castanyes.
Catacric, catacrac!
Les castanyes s’han torrat!

Catacric, catacrac!
Les castanyes, les castanyes
Catacric, catacrac!
De castanya no en queda cap!

A la tardor (El Pot Petit)
Els carrers son grocs i marrons
ja ha arribat de nou la tardor
menjo castanyes pel carrer
la castanyera les torra molt be

Cauen fulles, cacem bolets
torrem castanyes
comença a fer fred

Vaig amb l’avi cap al bosc
corre de pressa que aviat es fa fosc
tornem a casa amb molts bolets
i l’avia ens ha fet uns panellets

Cauen fulles, cacem bolets
torrem castanyes
comença a fer fred

SOLO TÚ – PAULA ROJO

Paula Rojo

Paula Rojo
Paula Fernández Vázquez, coneguda popularment com Paula Rojo (va néixer a Mieres del Camín, Astúries, el 16 de juliol de 1990. És una cantautora de country i pop espanyola que es va fer molt popular després d’aparèixer en la primera edició del programa musical de televisió La Voz, emès per Telecinco.

 

 

 

La seva infància transcorre a Mieres (Astúries), on des de molt petita va mostrar interés per la música: va estudiar piano i llenguatge musical a l’Escola de Música de Mieres i va formar part dels cors del seu col·legi. Amb 18 anys va marxar a Vigo per estudiar Traducció i Interpretació a la Universitat. A partir d’aquest moment va començar a crear les seves pròpies cançons amb històries que li havien passat a ella o gent molt propera. Durant dos anys també va ser vocalista i co-compositora en un grup de funk-rock a Vigo. Paral·lelament, forma un grup anomenat “Érase un verano” amb el seu actual guitarrista Tristán Armas oferint concerts per Astúries. Tots dos decideixen presentar-se al programa “Tú sí que vales” de Telecinco.

La Voz i Érase un sueño
Amb 22 anys és seleccionada per participar a la primera edició de La Voz, on forma part de l’Equip de Melendi. Encara que no va aconseguir guanyar el concurs, gràcies a aquest episodi és fitxada el 2013 per Universal Music Espanya. A principis de 2013 llança el seu primer senzill Sólo tú, en les plataformes digitals més importants. Arriba a ocupar el lloc número 1 en iTunes, mantenint-se més de vint setmanes entre en les cançons més descarregades a Espanya. La hi considera fins ara l’única concursant de La veu que ha aconseguit tenir repercussió social. A partir d’aquest moment comença a oferir concerts acústics per tot Espanya.

Portades del seu pimer disc i del primer senzill.

El 16 d’abril de 2013, Paula Rojo publica el seu primer disc Érase un sueño. La cantant va formar una banda per als concerts en directe anomenada Dixie Band4, i van actuar per tota la geografia espanyola.

El disc va ser reeditat posteriorment incloent quatre nous temes, un d’ells l’adaptació al castellà de Cups, que va interpretar com a convidada al programa de televisió Tu cara me suena mini.


El 12 de maig de 2017 llança el seu tercer treball discogràfic Un viaje en el tiempo en què fon l’estil country que la va caracteritzar en els seus orígens amb el pop. Inicia la gira sota el mateix títol que la porta per diferents punts de la geografia espanyola

A principis de 2018 participa com a convidada especial al programa de televisió Tu cara me suena, imitant a Elle King en la seva cançó Ex s & Oh s. Aquest mateix any col·labora amb el cantant Carlos Donoso en el single d’aquest Esperaré.

 

 

Aquesta setmana Solo tú  és una proposta de l’Avril Parada de 5è. Una cançó preciosa!!! Gràcies per participar al Bon dia amb Melodia i pel teu missatge de suport! Ah! i moltes  felicitats pel teu aniversari!!!

Lletra de la cançó
Me preguntaba
Cómo sería besarte
Cómo sería llamarte
Cómo sería llevarte de la mano a nuestro parque
Y me preguntaba
Si jugarías al fútbol como él
Si te parecerías a mí
Y si ella te cedería su dulzura también
Ahora lo sé
Solo pregunto el por qué
Cómo en apenas segundos
Cuando te vi la cara
Te comencé a querer
Y solo tú
Haces que llore riendo
Haces que ría llorando
Y me pregunto cómo algo tan pequeño puede invadir
La caja de mis recuerdos
Los que ya apenas recuerdo si tú no estás en ellos
Solo tú
Y después de un tiempo
Ya pronunciabas mi nombre
Yo a todos se lo contaba, para mí era importante
Y también,
Me encanta dormir contigo
Y que a mitad de la noche sean las 3 o las 5
Busques siempre en mí cobijo
Porque solo tú
Haces que llore riendo
Haces que ría llorando
Y me pregunto cómo algo tan pequeño puede invadir
La caja de mis recuerdos
Los que ya apenas recuerdo si tú no estás en ellos
Solo tú
Y como ya sabes
Abba te escribió una canción
Pero ninguno de ellos
Te quería como yo
Porque sólo tú
Haces que llore riendo
Haces que ría llorando
Y me pregunto cómo algo tan pequeño puede invadir
La caja de mis recuerdos
Los que ya apenas recuerdo si tú no estás en ellos
Sólo tú
Le das sentido a mis sueños
Y haces que ría llorando
Y me pregunto cómo algo tan pequeño puede invadir
La caja de mis recuerdos
Los que ya apenas recuerdo si tú no estás en ellos
Solo tú

Curiositats

Paula Rojo va enregistrar una cançó de La Bella i La Bèstia, juntament amb el cantant Jencarlos participant en el disc We Love Disney (Latino). Si teniu curiositat la podeu escoltar.

Més material de Solo tú

Vols tocar la cançó Solo tú amb el piano, guitarra o ukelele? Aquí tens  la partitura de la cançó.  A practicar!

BILLIE JEAN – MICHAEL JACKSON

Michael Jackson

MICHAEL JACKSON

Michael Joseph Jackson (Gary, Indiana, 29 d’agost de 1958 – Los Angeles, 25 de juny de 2009) va ser un cantant, compositor, intèrpret, ballarí i músic en general de música pop estaunidenc. Conegut com el «rei del pop», les seves contribucions a la música, el ball i la moda, a més a més de la seva coneguda vida pública, en feren una figura destacada de la cultura popular durant pràcticament quatre dècades.

 

 

Michael Jackson era el setè de nou germans (de fet, eren 10 germans, Marlon era bessó d’un nen que va morir poc després del naixement): Rebbie, Jackie, Tito, Jermaine, LaToya, Marlon, Randy i Janet. El seu pare, Joseph Jackson, treballava d’obrer i tota la família vivia en una humil casa al carrer Jackson de la ciutat de Gary .

Joseph Jackson ja formava part del món musical, perquè havia format part de diferents grups musicals, però tots havien estat un fracàs. Per això, va decidir crear-ne un amb els seus fills i d’aquí sorgiren The Jackson Five. En un principi, Michael no formava part del grup, però gràcies a un petit incident en què el seu pare el va sentir cantar mentre actuava per a la seva mare, es va convertir en el cantant i el personatge principal del grup quan només tenia cinc anys. Alguns dels seus èxits més coneguts amb els Jacksons 5 són: “I want you back”, “ABC”, “The love you save” i “I’ll be there”.

El 1972, quan encara formava part del grup, Michael va registrar el seu primer disc com a solista. Amb la fama, es va accentuar l’aïllament infantil de Michael que, juntament amb els maltractaments que patia per part del seu pare, van marcar la seva infància i adolescència.
La seva millor època plena de grans èxits i fama va començar l’any 1982, quan va publicar l’àlbum “Thriller”, que es va convertir en el més venut de la història, amb 109 milions de còpies, i actualment encara ho és. D’aquest àlbum, és famosa la cançó del mateix nom i més concretament el seu videoclip: un curtmetratge dirigit per John Landis en què apareixen zombis i homes llop, i del qual s’ha fet característic el ball que realitza Michael Jackson amb els zombis.


Al llarg de la seva carrera va rebre moltíssims premis, títols i condecoracions, com ara el World Music Award a l’artista pop masculí més venut del mil·lenni”
La seva vida personal va ser complicada, la premsa el va criticar durament i sovint s’inventaven noticies falses sobre ell.
Va morir el 25 de juny de 2009 a Los Angeles (Estats Units), a l’edat de 50 anys, a causa d’una aturada cardíaca.
Més informació sobre Michael Jackson a la Vikipèdia. Si teniu temps, val la pena aprofundir en la seva biografia, és molt interessant.

Billie Jean
Va ser escrita per Jackson i produïda per Quincy Jones per al sisè àlbum com a solista del cantant, Thriller, del 1982. Amb el directe de “Billie Jean”, Michael Jackson oferia un dels seus més importants shows i escenografies dels seus concerts. És considerada com una de les millors cançons de la historia, compta amb una composició musical molt atractiva i melòdica. Un dels elements que fa tan potent i enganxosa aquesta cançó és probablement l’entrada de bateria tan característica i la seqüència de baix juntament amb la base de teclats.

Billie Jean va obtenir el número u durant 9 setmanes als Estats Units i també va ser número 1 al Regne Unit, Austràlia, Itàlia, Mèxic i Espanya. Va rebre dos premis Grammy en 1984, un d’ells en la categoria de millor cançó masculina.

Aquesta setmana és una proposta de la Martina Prat de 4t. Moltes gràcies Martina per la proposta!!! Un grandíssim tema!!!

Curiositats
El videoclip de la cançó  va ajudar a convertir-la en un gran èxit. El 25 de març de 1983, “Billie Jean” i Jackson van arribar a una audiència fins i tot superior quan ell va debutar amb la cançó davant una audiència en directe en el rodatge del tribut especial Motown 25: Yesterday, Today, Forever. Ajuntant-se amb els Jackson 5 per una barreja dels seus èxits, ell estava a l’escenari per a una actuació a soles espectacular. Vestit amb una jaqueta negra llampant, camisa platejada brillant, pantalons negres estrets i escurçats per mostrar els mitjons blancs amb lluentons i mocassins negres, i un sol guant de lluentons, que havia començat a fer servir durant els concerts amb els Jacksons el 1979 (en les seves actuacions posteriors canviaria la camisa platejada per una blanca i el guant de lluentons per un guant amb incrustacions de diamants, realitzant sempre una actuació similar). Jackson va assenyalar el començament de la seva rutina amb un moviment que passaria a ser una mena de marca registrada seva ajupint-se i encaixant a pressió un barret negre al seu cap. Jackson va sincronitzar els llavis a la cançó i l’audiència es va aixecar als seus peus.

Va ser durant aquesta electritzant actuació quan Jackson també va debutar amb un moviment de dansa que ell havia descobert de joves negres de la ciutat i retocat per fer-lo distintiu. El “Backslide” va rebre un nou nom pels mitjans després de la interpretació de Jackson: Moonwalk. El pas s’ha convertit des de llavors en el moviment representatiu de Jackson, i és sinònim de la cançó. Aquest ball consisteix a caminar cap enrere de tal manera que sembla que un camina endavant.

Billie Jean (lletra)

She was more like a beauty queen from a movie scene
I said don’t mind, but what do you mean, I am the one
Who will dance on the floor in the round
She said I am the one, who will dance on the floor in the round
She told me her name was Billie Jean, as she caused a scene
Then every head turned with eyes that dreamed of being the one
Who will dance on the floor in the round
People always told me be careful of what you do
And don’t go around breaking young girls’ hearts
And mother always told me be careful of who you love
And be careful of what you do ‘cause the lie becomes the truth
Billie Jean is not my lover
She’s just a girl who claims that I am the one
But the kid is not my son
She says I am the one, but the kid is not my son
For forty days and forty nights
The law was on her side
But who can stand when she’s in demand
Her schemes and plans
‘Cause we danced on the floor in the round
So take my strong advice, just remember to always think twice
(Don’t think twice, don’t think twice)
She told my baby we’d danced till three, then she looked at me
Then showed a photo my baby cried his eyes were like mine (oh, no!)
‘Cause we danced on the floor in the round, baby
People always told me be careful of what you do
And don’t go around breaking young girls’ hearts
She came and stood right by me
Just the smell of sweet perfume
This happened much too soon
She called me to her room
Billie Jean is not my lover
She’s just a girl who claims that I am the one
But the kid is not my son
Billie Jean is not my lover
She’s just a girl who claims that I am the one
But the kid is not my son
She says I am the one, but the kid is not my son
She says I am the one, but the kid is not my son
Billie Jean is not my lover
She’s just a girl who claims that I am the one
But the kid is not my son
She says I am the one, but the kid is not my son
She says I am the one,
(You know what you did, (she says he is my son)breaking my heart babe)
She says I am the one
Billie Jean is not my lover
Billie Jean is not my lover
Billie Jean is not my lover
Billie Jean is not my lover (don’t Billie Jean)
Billie Jean is not my lover
Billie Jean is not my lover

HOMENATGE A MONTSERRAT CABALLÉ

Montserrat Caballé

L’òpera, a escala internacional, perd una de les artistes més carismàtiques i admirades. Montserrat Caballé ha mort aquest dissabte.

La soprano ha mort de matinada a l’Hospital de Sant Pau, on estava ingressada des de mitjans de setembre per uns problemes a la vesícula.
Tot i que darrerament s’havia retirat dels escenaris per problemes de salut, Caballé ha protagonitzat una carrera professional d’èxit, en què ha interpretat un centenar de personatges d’òperes en escenaris de tot el món. Va ser Maria Stuarda, Norma, Salomé, Tosca, Turandot… Amb la seva portentosa veu va protagonitzar els millors papers operístics als escenaris més importants de tot el món.

Amb una tècnica precisa i una veu de gran puresa, la Caballé era capaç de combinar la potència més aclaparadora amb el “pianissimo” més exquisit.

Montserrat Caballé neix l’abril del 1933 al barri de Gràcia, a Barcelona. La seva formació musical va començar a casa, de ben petita, amb la seva mare, i es va allargar durant dotze anys al conservatori del Liceu, on va aprendre a emocionar-se amb el cant a les classes de Conxita Badia.

Els seus inicis van ser molt durs. La difícil situació econòmica dels seus pares va arribar a posar en perill els seus estudis musicals al Conservatori del Liceu, que finalment va poder acabar amb beques i mecenatges.

 

Montserrat Caballé va fer un llarg periple europeu abans de triomfar al Liceu. Va començar quan tenia 23 anys amb cursos a Itàlia, per bé que la gran oportunitat li va arribar a l’Òpera de Basilea. Després va passar per Bielefeld, Viena o Bremen.

Es va convertir en una diva internacional el 20 d’abril de 1965, quan va substituir Marilyn Horne a la “Lucrezia Borgia” de Donizetti al Carnegie Hall de Nova York, una actuació que la va catapultar cap als teatres d’òpera més importants del món, com la Scala de Milà o el Covent Garden londinenc. El públic li va dedicar una ovació de vint minuts.

La popularitat planetària li arribaria el 1992 amb “Barcelona”, l’himne oficiós dels Jocs Olímpics, en duet amb Freddy Mercury

Com Maria Callas, a qui admirava i amb qui va tenir una bona amistat, Montserrat Caballé va rescatar de l’oblit moltes òperes barroques i belcantistes. Va ressuscitar obres oblidades de Christoph Willibald  Gluck o  Giovanni Pacini.

Polifacètica, la soprano també va versionar Mecano i va col·laborar amb Vangelis.

Gran Teatre del LiceuPremis i suport al Liceu Caballé va donar sempre un gran suport al Liceu, on acostumava a tornar cada Nadal, anteposant aquest compromís a altres ofertes internacionals més atractives des del punt de vista econòmic. També es va comprometre amb la seva reconstrucció de la mateixa manera que uns anys abans ho havia fet amb l’organització dels Jocs Olímpics.

La soprano va tenir reconeixement popular i institucional. Al llarg dels anys va rebre distincions com la Medalla d’Or de la Generalitat, el títol de Comanadora de les Arts i les Lletres franceses, la Medalla del Liceu o el Premi Príncep d’Astúries de les Arts.

Casada amb el tenor Bernabé Martí, va tenir dos fills, Bernabé i Montse, que ha seguit els passos de la seva mare en el món del cant.

Diva amb majúscules, parlava perfectament anglès, francès, italià, alemany, castellà i català.

Problemes de salut De gira per Rússia el 2012, Montserrat Caballé va caure i es va trencar l’húmer. Va ser un dels problemes de salut que va tenir els últims anys, com la insuficiència cardíaca, i, a més, va haver de fer front a mitja dotzena d’operacions.

Concerts benèfics com els que va fer a Santa Maria del Mar i a Cambrils són alguns dels últims recitals d’una carrera de més de mig segle.

Giacomo Puccini (1858-1924) Compositor italià

O mio babbino caro
Mi piace è bello, bello
Vo’ andare in Porta Rossa
a comperar l’anello!
Sì, sì, ci voglio andare!
e se l’amassi indarno,
andrei sul Ponte Vecchio,
ma per buttarmi in Arno!
Mi struggo e mi tormento!
O Dio, vorrei morir!
Babbo, pietà, pietà!
Babbo, pietà, pietà!

 

 

Vicenzo Bellini (1801-1935)

De totes les àries que va cantar i enregistrar Caballé és molt difícil triar-ne una pel Bon dia amb melodia. Us proposo aquesta preciosa O mio babbino caro de l’òpera Gianni Schicchi (1918) de  Puccini i la Casta Diva de l’Òpera Norma (1831) de Bellini. . Però n’hi ha moltíssimes més d’una gran bellesa. Bel canto en estat pur! Melodies d’una gran bellesa. Gaudiu-les!

 

 

 

 

 

Curiositats

Monserrat Caballé, i Freddie Mercury es van conèixer el 1987 a Barcelona, ​​ciutat a la que posteriorment dedicarien el que s’ha convertit en autèntic himne per a la ciutat, portant el seu nom de títol, i servint per a l’inici dels Jocs Olímpics de 1992.

La cançó va ser creada el 1988, quan la soprano va contactar amb ell després d’haver-li sol·licitat l’organització dels jocs una composició musical. Mercuri havia estat declarat fan de l’òpera i més concretament de la soprano catalana.

La seva estrena oficial va tenir lloc el 8 d’octubre d’aquest any a la nit de Barcelona quan va arribar la bandera olímpica des de Seül. Mercury va morir al 91  i no va poder estar en l’inauguració el 1992, sent la seva última actuació en directe.

La cançó es va convertir en un autèntic èxit degut en gran part al vídeo que va aconseguir emociona amb la barreja d’ambdues veus.

LA PUERTA VIOLETA – ROZALÉN

Rozalén

Rozalén  Maria de los Àngeles Rozalén Ortuño (Letur, Albacete, Espanya, 12 de juny de 1986, coneguda artísticament com Rozalén, és una cantautora i compositora espanyola. Actualment compta amb tres treballs editats, titulats
Con derecho a…, Quién me ha visto… y Cuando el río suena….

L’artista és una important activista social, defensant amb la seva música els drets de les minories i comunitats més desfavorides.

La puerta violeta és el segon single de Cuando el rio suena, un àlbum absolutament personal amb el que triomfa des del mateix moment de la publicació, i que no va trigar a liderar la llista de vendes a Espanya. Fruit del viatge interior realitzat en els dos anys transcorreguts des de “Quién me ha visto”, aquest nou treball està ple d’històries, semblances que li permeten submergir-se en si mateixa i en els seus i arrodonir una obra tan heterogènia com emocionant.

El text escrit per Rozalén amb motiu de l’estrena del vídeo de la porta violeta és el que segueix:

“Mi Sierra quemada… el fuego que todo lo arrasa. La tierra que tarda años en recuperarse y nunca consigue ser lo que fue… El sonido de la muerte, ni una hoja que baile con el viento, ni un animal que cante. Respirar cenizas que te recorren y manchan por dentro.

El machismo que todo lo quema. La mano en el cuello que con sutileza nos impide respirar. La venda que no nos deja ver. Una culpa que aprieta y paraliza nuestros pies. Una flor que se marchita, un árbol que no crece. Un castigo que se nos impone. El verso que nos tacha y nos anula. Las cadenas, las grietas, las arrugas, el corsé… las mujeres que lucharon por nuestros derechos y susurran en la nuca. Las humilladas, esclavas, cosificadas, asesinadas… siempre presentes.

No encontré mejor metáfora que ésta. Ese monte verde, rojo, amarillo, de mil colores y rebosante de agua es el que debe de ser. Nos queremos libres, felices, Vivas. Sólo puede existir un mundo más amable si es de color violeta, si es entre iguales, si es feminista… El feminismo nace por la necesidad de Igualdad de Derechos entre hombre y mujer. No se le debe temer. Es el machismo el que mata.

Se me partió el alma grabando en la zona quemada y viendo las imágenes… pero acabé con una sonrisa de alivio y orgullo en la zona viva, a pesar de las cicatrices, a pesar de las manchas negras que ya se quedan.

Este videoclip está grabado en la Sierra del Segura de Albacete después del devastador incendio del verano (2017).Es nuestra manera de reivindicar la lucha contra la violencia de género y visibilizar las consecuencias de los graves incendios de nuestros montes… Cuidemos de nuestra Tierra, cuidemos de todas las personas que la habitan. Cuidemos la Vida…

 

Aquesta cançó és una proposta de l’Àngels, la nostra cap d’Estudis. Moltes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia. Una lletra dura, però també plena d’esperança.  Que el nou curs ens serveixi per potenciar la igualtat. Bona setmana!!!


La puerta violeta
Una niña triste en el espejo me mira prudente y no quiere hablar
Hay un monstruo gris en la cocina
Que lo rompe todo
Que no para de gritar
Tengo una mano en el cuello
Que con sutileza me impide respirar
Una venda me tapa los ojos
Puedo oler el miedo y se acerca
Tengo un nudo en las cuerdas que ensucia mi voz al cantar
Tengo una culpa que me aprieta
Se posa en mis hombros y me cuesta andar
Pero dibujé una puerta violeta en la pared
Y al entrar me liberé
Como se despliega la vela de un barco
Desperté en un prado verde muy lejos de aquí
Corrí, grité, reí
Sé lo que no quiero
Ahora estoy a salvo
Una flor que se marchita
Un árbol que no crece porque no es su lugar
Un castigo que se me impone
Un verso que me tacha y me anula
Tengo todo el cuerpo encadenado
Las manos agrietadas
Mil arrugas en la piel
Las fantasmas hablan en la nuca
Se reabre la herida y me sangra
Hay un jilguero en mi garganta que vuela con fuerza
Tengo la necesidad de girar la llave y no mirar atrás
Así que dibujé una puerta violeta en la pared
Y al entrar me liberé
Como se despliega la vela de un barco
Desperté en un prado verde muy lejos de aquí
Corrí, grité, reí
Sé lo que no quiero
Ahora estoy a salvo

Curiosidades

Rozalén estudió Psicología en la Universidad de Murcia y tiene un máster en Musicoterapia.​ Además tiene experiencia en musicoterapia con párkinson y grupos de colectivos en riesgo de exclusión social. En todos sus conciertos está acompañada por Beatriz Romero (técnica especialista en interpretación de la lengua de signos y guía interpretación de personas sordo-ciegas), creando un espectáculo que está teniendo gran éxito en todos los lugares en los que se representa, con una mezcla de personas oyentes y sordas en un concierto preparado para ser entendido en otros países con connotaciones específicas de la lengua de signos de cada país. De esta manera, su música se dirige a todo el mundo sin exclusiones. Un ejemplo de este gran trabajo se puede ver reflejado en el videoclip de su tema 80 veces.