Monthly Archives: abril 2018

4’33” – JOHN CAGE (SETMANA SENSE SOROLL)


Del 23 al 29 d’abril se celebra a Catalunya la Setmana sense Soroll, que promou iniciatives en el marc de la prevenció de la contaminació acústica, com ara la sensibilització i l’educació ambiental, amb l’objectiu de donar visibilitat a les eines de gestió i control així com impulsar la col·laboració entre administracions amb diferents responsabilitats i/o competències en la matèria, per optimitzar recursos i poder oferir una solució més ràpida i eficaç. Sota el lema ‘Aturem el soroll!’, la SSS del 2018 té com a objectiu posar en valor totes aquelles actuacions i/o accions que permeten millorar la qualitat acústica del nostre entorn.
John Cage

 

John Cage

John Cage (Los Angeles, 5 de setembre de 1912 – Nova York, 12 d’agost de 1992) fou un compositor estatunidenc. Pioner de la música aleatòria, la música electrònica i de la utilització no estàndard dels instruments musicals tradicionals, com la creació del piano preparat.Cage va ser una de les principals figures de l’avantguarda de la post-guerra. També va tenir un paper important en el desenvolupament de la dansa moderna, especialment a partir de la col·laboració amb el ballarí i coreògraf Merce Cunningham, que esdevindria la seva parella sentimental fins a la seva mort.

 

Va estudiar al costat dels compositors nord-americans Henry Cowell i Adolph Weiss i va revolucionar la música del segle XX dotant-la d’un llenguatge caòtic, continuant la trajectòria d’Edgar Varèse i Charles Ives.

 

Però les principals influències de Cage provenen de les cultures orientals. A través dels seus estudis de filosofia índia i budisme zen a finals de la dècada de 1940, Cage va arribar a la idea d’utilitzar en la composició l’atzar controlat, que va introduir en les seves composicions a partir del 1951. L’I Ching o Yijing, un antic text xinès clàssic sobre l’evolució dels esdeveniments, es va convertir en la principal eina de composició per a la resta de la seva vida. El 1957 en una conferència titulada “Música Experimental”, va descriure la música com “un joc inútil” que és “una afirmació de la vida i no un intent de posar ordre en el caos, ni de proposar millores en la creació, sinó simplement una forma de despertar a la mateixa vida que estem vivint”.

Malgrat el controvertit de la seva obra, no es pot negar que es tracta d’un dels creadors més revolucionaris i influents dels últims temps. A vegades deixava que l’atzar triés les seves composicions. Per exemple, va arribar a utilitzar un mètode segons el qual es perforava un full de paper en els llocs en els quals es trobava alguna imperfecció, per a després mitjançant un paper transparent anar calcant aquestes marques sobre un pentagrama.

Ja en la dècada dels 30 va començar els seus primers treballs demostrant talent per als ritmes impossibles i invencions com el seu sistema de vint-i-cinc tons.

Va fer servir distorsions per als seus instruments arribant a declarar: “Crec que l’ús de sorolls en la composició musical anirà en augment fins que arribem a una música produïda mitjançant instruments elèctrics (música concreta i música electroacústica), que posarà a la disposició de la música qualsevol so i tots els sons que l’orella pugui percebre. S’exploren els mitjans fotoelèctrics, el film i diverses mecanismes per a la producció de música”.

 

Durant els últims anys d’aquesta dècada Cage va inventar el piano preparat, que consistia a inserir entre les cordes una sèrie de cargols, rosques i trossos de goma, plàstic i fusta que dotaven l’instrument d’una varietat nova de possibilitats sonores, tallant o modificant el so.

 

Segurament la composició més innovadora d’entre les quals va realitzar per a aquest piano preparat és una suite que dura 69 minuts anomenada Sonatas and Interludes (1946-1948), estrenada el 1949 per Maro Ajemian, a qui li va dedicar l’obra. L’intèrpret mateix es pot preparar el piano, exactament 45 notes, i sol necessitar entre 2 i 3 hores per enllestir-ho tot, però no sempre es fa idènticament de com ho feia Cage.

Piano preparat (amb cargols i diferents peces metàl·liques)

Cage feia servir el terme “música no-intencional” per a algunes de les seves obres. Com en una de les seves obres més revolucionàries titulada 4′33″ (1952), la partitura del qual especifica que l’intèrpret no executarà cap so en el seu instrument durant els 4 minuts i 33 segons que dura l’obra. La primera interpretació d’aquesta obra va anar a càrrec del pianista David Tudor.

4’33”

4′33″ (pronunciat quatre, trenta-tres) és una obra musical en tres moviments del compositor nord-americà d’avantguarda John Cage l’any 1952.La peça pot ser interpretada per qualsevol instrument o conjunt d’instruments, i a la partitura, amb una única paraula, «Tacet», s’indica a l’intèrpret que ha de guardar silenci i no tocar el seu instrument durant quatre minuts i trenta-tres segons. Encara que comunament es considera que es tracta de «quatre minuts i trenta-tres segons de silenci», alguns teòrics de les avantguardes musicals consideren que el material sonor de l’obra el formen els sorolls que escolta l’espectador durant aquest temps. Amb el pas dels anys, 4′33″ ha esdevingut l’obra més famosa i controvertida de John Cage.

Antecedents 

El silenci va jugar un rol fonamental en multitud de treballs de Cage anteriors a 4′33″. Per exemple,el Duet per a Dues Flautes (1934), compost quan Cage tenia 22 anys, obre en silenci, i igualment el silenci va ser un element estructural en algunes de les seves Sonates i Interludis (1946–48), a Música de Canvis (1951) i a Dues Pastorals (1951). El Concert per a piano preparat i orquestra (1951) tanca amb un silenci estès, i Esperant (1952), una peça de piano compost tan sols mesos abans de 4′33″, el formen llargs silencis enquadrant un patró senzill i curt d’ostinato.

La primera vegada que Cage va esmentar la idea d’una peça composta completament de silenci va ser durant una classe l’any 1947 (o 1948) a la Universitat de Vassar, A Composer’s Confessions. No obstant això, en aquesta època, Cage sentia que aquest tipus de peça seria «incomprensible en el context occidental», i era refractari a escriure-la.

L’any 1951, Cage va visitar la cambra anecoica de la Universitat Harvard. Cage va entrar a la cambra esperant escoltar silenci, però més tard va escriure: «sentia dos sons, un d’alt i un altre baix. Quan els vaig descriure a l’enginyer, em va informar que l’alt era el meu sistema nerviós, i el baix la meva sang en circulació». La realització, tal com la va veure, de la impossibilitat del silenci el va portar a la composició de 4′33″, després que aquell mateix any assistís a una exposició de Robert Rauschenberg al Black Mountain College, on la contemplació d’uns llenços completament blancs li va fer pensar que la música estava quedant-se enrere respecte altres arts visuals.

Com va ser l’estrena? 

La presentació dels tres moviments de 4’33″ va ser oferta per David Tudor el 29 d’agost de 1952, a Woodstock, Nova York,   com a part d’un recital de música contemporània per a piano. L’audiència el va veure asseure’s al piano i, per assenyalar el començament de la peça, tancar la tapa del teclat. Una mica després, la va obrir lleugerament per assenyalar el final del primer moviment. Aquest procés va ser repetit per al segon i tercer moviment.

La peça ha estat controvertida fins a l’actualitat, i es veu com un desafiament a la mateixa definició de música.

S’ha afirmat que l’obra representa el començament de la música noise (en anglès , “soroll”), en la mesura que aquest tipus de música està creada a partir de sons incidentals o aleatoris que representen la tensió entre sons “desitjables” (notes correctament tocades) i indesitjables (sorolls).

4’33” No.2
L’any 1962, Cage va escriure 0’00”, que a vegades es coneix com 4’33” No. 2. La composició originalment incloïa solament la frase: “en una situació amb màxima amplificació, interpreti una acció disciplinada”. La primera interpretació de l’obra fou l’escriptura d’aquesta frase pel mateix Cage.

Fragment de la partitura de 4’33”

La segona interpretació va afegir quatre nous elements qualitatius a la primera indicació: “l’intèrpret hauria de permetre qualsevol interrupció de l’acció, l’acció hauria d’implicar una obligació envers uns altres, la mateixa acció no hauria de ser utilitzada en més d’una interpretació, i no hauria de ser la interpretació d’una composició musical”.

Si busqueu a You Tube podeu trobar milers de covers (versions) d’aquesta obra de Cage. “interpretada” per tot tipus d’instruments i músics.

Una última reflexió:
Potser els que millor entenen la qualitat del silenci siguin els músics. Beethoven va dir Mai no trenquis el silenci si no és per millorar-lo (probablement ho va dir abans de perdre l’oïda). I el gran músic de jazz (al qual li rebentava que li diguessin que tocava jazz), Miles Davis, va dir que el silenci és potser el soroll més fort, en una de les reflexions potser més centrals sobre la qualitat germinativa del silenci, l’absència del so sense la qual el so mateix no existiria.

Bona setmana sense soroll!

LLEGENDA DE SANT JORDI – AMBAUKA

LA LLEGENDA DE SANT JORDI (Ambauka grup d’animació)

Ambauka (Abans Ambäukatunabia) neix l’abril del 2008 a l’Esplai l’Agrupa de Molins de Rei, quan uns quants monitors formen un grup d’animació per la Festa de la Primavera de l’entitat. Després d’una primera actuació engrescadora decideixen continuar amb el projecte més enllà de l’esplai, i l’any 2009 el grup es consolida amb els espectacles Campi qui pugui! (espectacle d’escenari) i Escampa la boira!
(espectacle de carrer). Més endavant, presenten per primera vegada La Nit Màgica d’Ambauka, una proposta d’animació nocturna dirigida als joves. El 2010 continuen el viatge estrenant La Fàbrica de la Música, que ha rodat amb èxit per diversos racons del país, i enregistrant el seu primer disc “Mira com sona!”. L’estiu del 2012 el grup presenta un
innovador i refrescant espectacle musicoaquàtic, Bassal Rock, amb molt bona rebuda entre l’acalorat públic de l’estiu. El 2014 s’incorporen al catàleg del grup noves propostes: dues d’estiuenques
Sarau i escuma! (animació amb escuma) i DJ Ambauka– i dos espectacles temàtics –La Llegenda de Sant Jordi i Caga tió!-, que amplien l’oferta del grup i la fan encara més àmplia, variada i polivalent. També publiquen el seu segon disc, Tal dia farà un any!

Així, Ambauka manté l’energia i l’essència del primer dia, amb l’experiència afegida d’aquests anys rodant pels escenaris i fent cantar, ballar, jugar i passar-s’ho bé a petits i grans.

Maria Busquets: Veu i animació.
Magí Canyelles: Veu, saxos, gralles, tenora i flautes de bec.
Josep Miquel Janés (Pemi): Guitarra i disseny gràfic.
Víctor Salinas: Veu i Baix elèctric.
Joan Tresserra: Bateria.

 

 

 

LA LLEGENDA DE SANT JORDI (LLETRA)

“Nens pareu bé les orelles, una història us contarem, la llegenda de Sant Jordi, va passar fa molt de temps. A les contrades de Montblanc, un drac ferotge va arribar, que treia foc pels queixals i es menjava el bestiar. Es va cruspir tots els bens i les vaques i els cabrits, la bèstia estava afamada i tot el poble esporuguit!

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Ningú volia servir d’àpat, del monstre d’alè pudent, tenia més d’una càries, no es rentava mai les dents. Cada matí a la plaça es reunia el veïnat, i amb un sorteig decidien a qui es menjaria al drac. Però un dia la sort del poble es va girar contra el rei, i li tocà a la princesa, oferir la seva pell…

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Anà a la cova del drac, l’endemà de bon matí, perquè esmorzés la gran fera ella havia de morir. Quan ja estava al punt de sal i la taula ben parada va aparèixer a l’horitzó una armadura que brillava. Va entrar tot un cavaller, a les mans una gran llança i cridà amb veu de tro – Deixa anar a la noble dama!

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Abans que clavés les urpes i s’empassés la princesa Sant Jordi ferí el drac que intentà fugir de pressa. Però estava malferit i les ales no volaven i els dos dalt del cavall de seguida l’atraparen. El portaren fins al poble per jutjar-lo a la plaça però abans de decidir li donaren la paraula…

“SÓC EL DRAC, ESCOLTEU! PERDONEU, EM SAP GREU… JO NO HO VOLIA FER, M’HI VA OBLIGAR EL VOSTRE REI QUE VOLIA QUE US MENGÉS PER TENIR TOT L’OR PER ELL!”

REI, REI, REI, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) AL TEU POBLE HAS TRAÏT NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!) I TOTS UNITS GUANYAREM!

REI, REI, REI, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) AL TEU POBLE HAS TRAÏT NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!) I TOTS UNITS GUANYAREM!

 

Dossier pedagògic de la cançó:Amb retallables, lletra, partitura, manualitats, etc.. La llegenda de Sant Jordi

Més informació del grup d’animació Ambauka al seu web: http://ambauka.cat/

Voleu recordar les escenificacions  i interpretacions que hem realitzat a l’escola de LA LLEGENDA DE SANT JORDI?







SOUL OF A CAPITAL POWER S* – TOWER OF POWER

Tower of Power

Emilio Castillo va començar a tocar amb la seva banda Motown al final dels anys 60. A diferència de la majoria dels altres S.F. bandes durant aquest temps, els Motowns, una banda d’East Bay, van tocar música d’ànima en lloc de música psicodèlica. Quan Stephen Kupka es va unir a la banda, Castillo va trobar un soci i una base important per a què vindria. Aviat la banda va canviar el seu nom a Tower of Power, bàsicament perquè semblava un nom que podria significar èxit.

Bill Graham, el famós promotor de concerts, va signar la banda al seu segell San Francisco Records and Tower, va gravar el seu primer àlbum titulat ‘East Bay Grease’ en 1970. Amb aquest àlbum i diverses aparicions populars en el Fillmore i en altres llocs, la banda es va signar ràpidament Warner Brothers. Amb Warner van llançar sis àlbums. Això els va donar com a singles d’èxit com ‘You’re Still A Young Man’, ‘So Very Hard To Go’ i ‘No Change Horses (En Middle Of A Stream’): aquest últim és el seu últim hit dels EUA Top 30 single.

A més, van tocar i enregistrar amb molts altres artistes com Elton John, Phil Collins, Toto,… . També van descobrir que tenien un gran suport de fans a Europa que els va fer llançar l’àlbum ‘Power’ a Dinamarca.

Els anys 90 van veure la tornada de Tower of Power com una banda pròpia i una producció discogràfica gairebé igual als 70. La banda va obtenir un contracte discogràfic amb Sony Music i va començar a recórrer Europa i altres parts del món una vegada i una altra. Sempre sabent que els fanàtics mai no deixarien el seu suport. Posteriorment van aconseguir construir un seguit de seguidors vells i nous. Aquest procés es va iniciar als anys 90 i tot i que mai no han produït singles de nou, estan molt demandats.

A causa de la mida de la banda, s’han produït múltiples canvis de línia al llarg dels anys. Every few years Tower of Power rep un nou vocalista. La darrera incorporació és Larry Braggs, que segueix a grans cantants com Rufus Miller, Rick Stevens, Lenny Williams i Brent Carter. També s’han produït canvis en la secció de ritme al llarg dels anys, però membres fundadors com Francis “Rocco” Prestia i David Garibaldi també van tornar després d’haver-se fet un descans durant alguns anys.

En 2003, Tower of Power va llançar finalment “Okland Zone”. Aquest àlbum de noves cançons presenta a Larry Baggs a veu principal per primera vegada. “Oakland Zone” també va ser el primer (i últim) àlbum de la banda per a l’etiqueta Or Music, ja que el seu contracte amb Sony Music havia acabat. En aquest àlbum Torre encara toca música amb ànima amb una “S” de capital i sembla que milloren i milloren els anys que afegeixen.

Sense cap nova versió sota les seves ales, la Torre de Poder va continuar la gira i el 2008 van recórrer el seu 40è any. Amb aquest aniversari, la banda finalment va obrir els seus arxius i va llançar “The East Bay Archive Volume I” amb el seu propi segell TOP Records.

 

Tower of Power 2009

 

Soul of a capital Power S*

La cançó Soul of a capital Power S* és una proposta de dos alumnes de 5è en Leo i l’Oriol. Moltes gràcies per aquesta recomanació. Molt interessant conèixer música desconeguda per la majoria i variar d’estils musicals diversos com el funk i el soul.

Soul of a capital Power S* (Lletra)
There’s all kinds of music, everywhere you go
Some folks like it fast, and some like it slow
Some like it hot, some like it blue
Some like it old, and some like it new

Now I’m not liking country, and I’m not rappin’ rap
You can make a man swing, just say my thing
No, I’m talkin’ to dig, my step
The only thing that turns me on is when I hear a soulful song

I like soul with a capital S
Soul with a capital S
Sweet soul music, that’s the best
Soul with a capital S

Music makes you happy, thinking makes you sad
It can do the worst thing to the best you ever had
For entertainment found you if I had to choose
You and me might disagree cause I like rythm and blues

Now I’m not missing disco, I’m not saying punk is bunk
I can’t settle for heavy metal cause I got to have that funk
The only thing that turns me on is when I hear a soulful song

I like soul with a capital S
Soul with a capital S
Sweet soul music, that’s the best
Soul with a capital S

Oh, there’s people who tell you to get in with the times
It doesn’t even matter that if your poem rimes
But I’m here to tell you, whatever comes along
There’s something that gave up everyone
And there ain’t no right or wrong

If some rock makes you lazy highschool leaves you flat
If fusion drives you crazy that’s now funk is where it’s at
The only thing that turns me on is when I hear a soulful song

I like soul with a capital S
Soul with a capital S
Sweet soul music, that’s the best
Soul with a capital S

I like soul with a capital S
Soul with a capital S
Sweet soul music, that’s the best
Soul with a capital S, with a capital S
With a capital S, with a capital S

Soul with a capital S
Don’t you know I like Soul
(With a capital S)
Gotta give me some of that soul
(With a capital S)

Yes I like soul
(With a capital S)
(With a capital S, with a capital S)
(With a capital S, with a capital S)

Yo fellas sounds like that Oaklands soul music
You know what I’m talking about

(They done found the stroke
Done found the Oakland stroke
They done found the stroke
Done found the Oakland stroke)

(Soul with a capital S)
Give me some of that soul
(With a capital S)
I gotta have that soul
(With a capital S)
(With a capital S)

That’s what I like
(With a capital ‘S’)
Sweet soul music
(With a capital ‘S’)
(With a capital S)
(With a capital S)

JUNTOS EN JUMANJI – ADEXE & NAU

Adexe & Nau

Adexe & Nau

Adexe i Nau és el grup format per dos germans que, s’han convertit en tot un fenomen musical a Youtube. El seu estil llatí, lliure i desenfadat i l’espontaneïtat que reflecteixen en els seus vídeos han contribuït que en només tres anys i mig hagin superat els 4 milions de subscriptors i els 1.500 milions de visualitzacions.

Adexe i Nauzet són de Tenerife (Illes Canàries, Espanya), allí van començar gravant covers dels seus artistes favorits amb la producció d’Iván Troyano. El més conegut, “Andas en mi cabeza”, un tema original de Chino & Nacho feat. Daddy Yankee ha superat ja els 258 milions de visualitzacions.

El videoclip Tu i jo és un avançament del seu primer treball discogràfic i ha estat ja tot un èxit aconseguint en menys de tres mesos els 94 milions de visualitzacions. L’impacte que ha tingut la seva música a Youtube és el més gran que ha aconseguit un artista espanyol novell en la història.


Els dos germans coneixen bé el món de la música i no és estrany que hagin decidit dedicar-se a ella des edat tan primerenca ja que en el seu entorn familiar es viu molt de prop. La seva fama ha traspassat ja les fronteres espanyoles i la majoria de les visites que reben al seu canal procedeix de països llatinoamericans i dels EUA.

 

Més informació a la seva web oficial: www.adexeynau.com

Juntos en Jumanji
Cançó que pertany a la Banda Sonora Original de la pel·lícula Juamanji. El film es va estrenar als Estats Units el 17 de desembre de 2017 i l’11 de gener va arribar als cinemes d’aquí. Aquesta setmana és una proposta de l’Avril P. de 4t. Moltes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia!

Juntos en Jumanji

Yo no sabía que su mundo era real y no dejaba de soñar
con ser un héroe y así poderte salvar sin pensar en nada más
(Dile Nau)

Comienza el juego iniciamos partida
quieres probar, ¿Porque no te animas? OhOhOh
Y todos vamos a cantar, ya llego el momento, nos deja sin aliento
Toda esta aventura que estamos viviendo tu
y yo en la jungla te juro lo vamos a gritar
Juntos en Jumanji
Juntos en Jumanji
Juntos en Jumanji
Uo Oh
Unidos cada instante
Pensamos sin dejarte
(¿Como Dice?)
Wuoh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh
(Let’s Go Momy)
Wuoh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh
Yeah!
Como caidos del cielo venimos a gozar
lo que estamos viviendo parece que es real
Sintiendo que esto se mueve al sol de mi caminar Yeah!
Aqui nadie se va a parar como los leones hoy venimos a reinar
Suenan los tambores y sale hasta mi gente
sientas en la jungla ya veras lo que se siente
Tu y yo escapandonos buscando la salida
ayudándonos descubriendo el secreto del valor
Tu y yo escapandonos sigamos el camino
para ver el sol, el destino esperándonos
Juntos en Jumanji
Juntos en Jumanji
Juntos en Jumanji
Uo Oh
Unidos cada instante
Pensamos sin dejarte
(¿Como dice?)
Wuoh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh
(Let’s Go Momy)
Wuoh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh
Yo no sabía que su mundo era real y no dejaba de soñar
(A y N)
con ser un héroe y así poderte salvar sin pensar en nada más
(¿Como Ves?)
Juntos en Jumanji
Juntos en Jumanji
Juntos en Jumanji
Uo Oh
Unidos cada instante
Pensamos sin dejarte
(¿Como dice?)
Jumanji… ¡Oh!
La La La La ¡Oh!

NUVOLE BIANCHE – LUDOVICO EINAUDI

Ludovico Einaudi

Va néixer a Torí (Itàlia) el 23 de novembre de 1955.
És un compositor i pianista modern que destaca pel desenvolupament de frases melodioses a les seves composicions per a piano.

Representa un dels grans èxits de la música clàssica contemporània dels últims anys, no només per les vendes de discs, també pels concerts realitzats per tot el món.

De petit la seva mare tocava el piano amb ell. El 1982 es diploma en composició al Conservatori de Música Giuseppe Verdi de Milà amb Azio Corghi. Aquell mateix any rep una beca per al Tanglewood Festival dels Estats Units i continua els seus estudis amb Luciano Berio. Després de passar diversos anys component amb formes tradicionals, el 1986 comença la recerca d’un llenguatge musical més lliure i personal a través d’una sèrie de treballs per a dansa, multimèdia i més tard per a piano.

Ha realitzat bastants treballs per al món del cinema, i ha rebut diversos guardons internacionals.

Més informació al seu lloc web.

Nuvole Bianche pertany al dis “Una Mattina” editat l’any

Aquesta setmana és una proposta  de la Náyade de 3rB. Diu que li agrada molt i que l’escolta a casa seva. Una música molt més tranquil·la del que estem acostumats però és realment bonica. Gràcies per participar al Bon dia amb Melodia! Animeu-vos la resta, que ja estem al tercer trimestre 😉

I com a curiositat final us poso un vídeo tutorial per aprendre a tocar la peça al piano. Amb aquests vídeos i paciència pots arribar a tocar obres sense necessitat de saber llegir partitures. A veure què us sembla!