Rozalén
María dels Ángeles Rozalén Ortuño (nascuda a Albacete, el 12 de juny de 1986), coneguda artísticament com Rozalén, és una cantautora i compositora espanyola.
Des de nena, María Rozalén cantava les cançons que li ensenyaven la seva mare i la seva àvia, recitava poesia i rebia les seves primeres classes de ball. Des dels 7 anys va formar part de la rondalla del barri de Fátima d’Albacete, a la qual va pertànyer durant 9 anys com a instrumentista de guitarra i bandurria, donant així els seus primerencs passos dins de la música.
Actualment compta amb tres treballs editats, titulats Amb dret a…, Qui m’ha vist… i Quan el riu sona….Con derecho a…, Quién me ha visto… y Cuando el río suena….
L’artista és una important activista social, defensant amb la seva música els drets de les minories i comunitats més desfavorides.
Vivir
El tema, Vivir que Rozalén interpreta al costat d’ Estopa, va ser creada com a cançó oficial de la gala 2017contra el càncer de mama.
Rozalén ha volgut donar les gràcies per aquest èxit a tots els que han fet possible aquesta col·laboració, els beneficis de la qual es destinaran a l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). Va compondre Vivir especialment per a l’ocasió, a partir de centenars de cartes i escrits de pacients amb els quals la cantautora va reunir durant mesos.
Aquesta setmana és una proposta de la Maria, tutora de 5è. Moltes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia. Aquesta cançó és optimista, i ens desperta una actitut positiva i de superació.
Bona setmana a tots i totes!
Vivir
[Estopa]
Sabes, hace tiempo que no hablamos
Tengo tanto que contarte
Ha pasado algo importante
Puse el contador a cero.
[Rozalén]
Sabes, fue como una ola gigante
Arrasó con todo y me dejó desnuda frente al mar.
[Estopa]
Pero sabes, sé bien que es vivir
No hay tiempo odiar a nadie
Ahora sé reír.
[Rozalén & Estopa]
Quizá tenía que pasar
No es justo, pero solo así se aprende a valorar.
Y si me levanto y miro al cielo
Doy las gracias y mi tiempo lo dedico a quien yo quiero
Lo que no me aporte lejos
Si alguien detiene mis pies
Aprendería a volar.
Y si miro a todo como niños
Los colores son intensos
Yo saldré de aquí si lo creó así
Cuando me miren sabrán que me toca ser feliz.
[Rozalén]
Sabes, he pasado mucho miedo
Este bicho es un abismo se me cansa el cuerpo
Se me parte el alma y a llorar.
[Estopa]
Pero sabes, he aprendido tanto, tanto
Esta vida me ofreció una nueva oportunidad.
[Rozalén]
Pero sabes, sé bien que es vivir
No hay tiempo odiar a nadie
Ahora sé reír.
[Rozalén & Estopa]
Quizá tenía que pasar
No es justo, pero solo así se aprende a valorar.
Y si me levanto y miro al cielo
Doy las gracias y mi tiempo lo dedico a quien yo quiero
Lo que no me aporte lejos
Si alguien detiene mis pies
Aprendería a volar.
Y si miro a todo como niños
Los colores son intensos
Yo saldré de aquí si lo creó así
Cuando me miren sabrán que me toca ser feliz
Me toca ser feliz
Ahora soy feliz
Porque sé bien que es vivir
Ahora sí que sí.