Celtas Cortos
Celtas Cortos és un conjunt musical castellà fundat a Valladolid a mitjans de la dècada dels 80, reconegut pel seu particular estil de rock celta i lletres combatives (però també romàntiques) amb la veu característica del cantant, Jesús Hernández Cifuentes. Amb el temps, l’estil del grup ha incorporat influències d’altres músiques com el metal, l’ska, el flamenc, el son cubano o -fins i tot- el tecno.
Ha estat un dels grups espanyols més exitosos. Han venut més de 2 milions de discs de molts dels àlbums.
El nom del grup, emprat del d’una coneguda marca de cigarrets sense filtre, fa referència a la seva predilecció pel so distinctiu de la música celta: la portada del primer disc i la tipografia del seu logotip n’evidencien la relació.
Components:
Jesús Cifuentes (veu i guitarra)
Goyo Yeves (saxo i whistle)
Óscar García (baix)
Alberto García (violí i trombó)
José Sendino (guitarra)
Diego Martín (bateria)
Antón Dávila (acordió i gaita)
Jorge Arribas (teclats)
20 de Abril
Una cançó inclosa en el disc de 1991 titulat Cuéntame un cuento.
La lletra és com una carta escrita a una vella amiga i dels records d’un cap de setmana viscut amb els amics en un refugi a Benasque (Huesca). En una entrevista el cantant va explicar que malgrat tenir molts sentiments no és una història real sinò que és una lletra inventada.
Aquesta setmana és una proposta de la Susana Ortega, la nostra directora que li agrada molt aquest grup. Gràcies per participar al Bon dia amb Melodia. Bona setmana a tots i totes!
Versió amb orquestra simfònica
20 de Abril
Hola chata, ¿como estás?
¿Te sorprende que te escriba?
Tanto tiempo es normal
Me había puesto a recordar
Me entró la melancolía
Y te tenía que hablar
Las risas que nos hacíamos antes todos juntos
Hoy no queda casi nadie de los de antes
Y los que hay, han cambiado
Han cambiado, sí
Lo mismo hasta tienes críos
Qué tal te va con el tío ese?
Espero sea divertido
Sigo currando en lo mismo
La música no me cansa
Pero me encuentro vacío
Las risas que nos hacíamos antes todos juntos
Hoy no queda casi nadie de los de antes
Y los que hay, han cambiado
Si te mola me contestas
Espero que mis palabras
Desordenen tu conciencia
Hasta pronto si nos vemos
Yo sigo con mis canciones
Y tú sigue con tus sueños
Hoy no queda casi nadie de los de antes
Y los que hay, han cambiado
Han cambiado, sí