PA LA PIMPI – TANGOS (TOMATITO)

Tomatito

Tomatito Nom artístic de José Fernández Torres, guitarrista flamenc nascut a Almeria l’any 1958.

Fill de José Fernández Castro “el Tomate” i nét de Miguel Fernández Cortés “el Tomate”.

De fet el seu avi era un músic habitual a les festes flamenques de principis de segle XX.

Va debutar amb només 10 anys com a guitarrista acompanyant a la Peña “el Taranto”.

El cantaor Camarón de la Isla acompanyat per Tomatito

Quan tenia 15 anys conèixer el cantaor Camarón de la Isla i el va acompanyar els divuit últims anys de la seva vida. De jovenet també va acompanyar a la guitarra el mestre Paco de Lucía.

Paco de Lucía i Tomatito

Al llarg de la seva trajectoria, ha compartit escenari amb els més grans: Frank Sinatra, Elton John, Neneh Cherry, John McLaughlin, Irakere, Chick Corea…

També cal destacar concerts molt aplaudits amb el gran pianista Michel Camilo presentant el seu discs Spain i Spain 2.

Actualment segueix en actiu fent concerts i presentant les seves darreres cançons del disc “Soy Flamenco” editat l’any 2013.

Pa la Pimpi (tangos)

Tema que apareix en el seu disc Paseo de los castaños editat l’any 2001.

El disc està dedicat a la seva Almeria més gitana i concretament al seu carrer.

Maria Ángeles, la filla de Tomatito amb el seu pare.

 

Portada del disc

La paraula tangos es referix al pal flamenc en que està composat. Una estructura rítmica i harmònica definida. Altres pals són: buleria, soleá, tarantos, alegria, la siguiriya, etc

En aquest tema participa « al cante » la seva filla Mari Ángeles. La nena de Tomatito ens regala uns moments de glòria amb una veu tant a compàs, tan afinada i tan bonica. El “duende” continua…

Aquests tangos els dedico a tots i totes les alumnes i mestres de 6è que participaran la setmana vinent all viatge de final de curs a Huerto Alegre (Granada). Espero que tinguin una estada fantàstica. Realment val molt la pena gaudir intensament d’aquesta experiència!

 

Pa la Pimpí (Tangos)

Hermosa voz de aquel que canta
y rompe su garganta contra el infinito,
pregunta a Diós cómo y por qué,
si en el horizonte se pierden todos sus gritos.
Llora y a veces canta
no le digas duerme
que diga al niño
donde más le duele…

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *