ELS PETS

ELS PETS

Els Pets neixen la nit de Nadal de 1985 a Constantí, petit poble del Tarragonès on Lluís Gavaldà, veu i guitarra, Joan Reig, bateria i veu, i Falin Cáceres, baix, es reforcen ràpidament amb dues veus femenines, Les Llufes i comencen a tocar per la seva comarca davant un públic incondicional i bulliciós que gaudeix amb la frescor i l’humor del grup.

Amb aquesta formació s’autofinancien el seu primer disc ‘Els Pets’ (Discmedi 1989) amb el que donen a conèixer arreu del país la seva música, dotada d’un gran eclecticisme, i les seves lletres compromeses, provocadores i dotades d’un gran sentit de l’humor.

Més informació a la seva web www.elspets.cat

ELS PETS continuen celebrant una gira en motiu dels seus 30 anys com a grup presentant dos espectacles ben diferents. Un elèctric i un altre amb orquestra simfònica molt més tranquil. Més informació a www.elspets.cat

BON DIA

Després del boom del rock català, van venir èpoques més difícils per grups com Els Pets però el trio va renéixer el 1997 gràcies a l’impacte comercial del disc Bondia, un dels més venuts de la música catalana, amb 85.000 còpies. Alhora, en aquest treball van començar a renovar el seu so tot prenent com a font d’inspiració revulsiva el pop britànic que triomfava en aquell moment. En aquests anys van reforçar-se amb la col·laboració, com a productor i guitarrista, del malaguanyat Marc Grau.

Aquesta setmana de Carnestoltes és una  cançó molt apropiada per començar bé el dia. A més enguany es compleixen 20 anys d’aquest gran himne del rock en català. Gaudiu-la!

BON DIA (ELS PETS)
La vella Montserrat
desperta el barri a cops d’escombra tot cantant
les primeres persianes
s’obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.
Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l’espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d’alcohol.
I al pedrís reposant
l’avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l’esguard es pregunta
quants dies més té de regal.
Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l´espectacle de la gent.
Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d´amagat
i un beneurat que amb ulls burletes et mira i diu:
Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l´espectacle de la gent.

Portada del disc BON DIA (1997)