Buhos

Grup de rock-tropical format a Calafell (Tarragona). Està format per Guillem Solé, Albert Garcia, Joan Blazquez, Jaume Nin, Pep Vila-badal, Josep Contreras, Klaus Stroink i Petit Boom.

Per la seva naturalesa salvatge, poques ganes de dormir i moltes de tocar i assajar a hores intempestives, al poble sempre els han dit ‘Buhos’.

Van començar a tocar per passar-ho bé i feien versions de músics que els agradaven: Els Pets, Sabina, Platero y tu, Lax n Busto.
Han editat diversos discs i es poden descarregar gatuitament a la seva web.
El seu cantant Guillem Solé és molt aficionat al Barça i el grup ha participat en molts esdeveniments relacionats amb l’equip de futbol. De fet han composat moltes cançons relacionades amb el Barça i això els va ajudar a que la seva música arribés a més gent.

Barcelona s’il·lumina
Aquesta cançó és el primer avançament del disc Lluna Plena que es va presentar fa uns dies. Justament aquesta setmana (29 de març de 2016) es presentarà el nou disc de Buhos a la seva web oficial buhos.cat

Aquest és un treball dedicat a totes les persones que lluiten per canviar les coses. Amb la Lluna plena és quan les aus nocturnes troben la seva plenitud, de nit quan sempre hem viscut les millors experiències.

Barcelona s’il·lumina és la cançó més tranquil•la del disc. Buhos estan molt feliços de com sonen totes i tenen moltes ganes de compartir-les amb els seus seguidors!

El disc ha estat gravat per en David Rosell. El videoclip que es va estrenar fa uns dies (el 10 de març de 2016) ja porta més de 51.000 reproduccions. Els autors del vídeo són Ivan Mulero (director) i en Jordi de Temple (director de fotografia) un treball audiovisual fantàstic amb la tècnica fotogràfica de time-lapse.

Aquesta setmana és una proposta de la Mar Rovira (6è)
Gràcies per participar al Bon dia amb Melodia amb aquesta cançó tan actual.

Gaudiu-la!

 

Barcelona s’il·lumina (lletra)

Separats tiren la canya
prop de la plaça d’Espanya,
hipsters amb barba i ulleres
s’han perdut per les cotxeres,
apareixen quan és fosc
els llauners ambulants
i un camell fa l’agost
a l’estació de Sants.

Exbolingues reciclats
disfressats de runners,
periodistes cremats
que viuen de fer banners,
arribant a Ciutat Vella
cantautors que ja no canten
i a la porta de l’Ovella
quatre guiris no s’aguanten.

Aturats amb tres carreres,
“enxufats” que només cobren,
regalets per les “aceres”,
jubilats que maniobren,
policia a un carreró
ara ha perdut el control
amb un grup de percussió
prop de la plaça del Sol.

Perquè tombin els turistes
la rambla l’han tunejat,
ja no queden artistes
els músics han marxat,
quatre “xinos” fent retrats,
Canaletes ja s’allunya
i no queden indignats
a la plaça Catalunya

Quan es fan foscos els dies
i deixem de ser esclaus
les tristors són alegries
i obrim portes sense claus
quan es mor la rutina
en un racó de la ciutat
Barcelona s’il·lumina
quan et tinc al meu costat.

La de la Setmana Tràgica,
la que odia l’extraradi,
la que viu una nit màgica
un dimecres a l’estadi,
la bonica, la insalubre
la de l’ambient de l’Arena,
la que un 12 d’octubre
sent vergonya aliena.

La dels clubs acollidors,
la que adora les gavines
i crema contenidors
i destrossa les cabines,
No hi ha cap respecte
per la música en directe
i no tenim projecte
per donar-li vida.

Quan es fan foscos els dies…

Uns turistes alemanys
al bressol del mestissatge
amb barrets de mexicans
van buscant algun massatge
i al caòtic barri Gòtic
uns nens amb monopatí
van buscant algun narcòtic
per arribar al dematí