Ovidi Montllor i Mengual
Va néixer a Alcoi (País Valencià) el 4 de febrer de 1942, en plena postguerra, en una família de classe obrera.
Era el més gran de tres germans. De caràcter malaltís, aprofitava per a llegir les obres que el seu oncle li havia deixat en exiliar-se. Encara no havia complert 12 anys quan va haver de deixar l’escola per les necessitats econòmiques familiars. S’hagué d’espavilar en el món laboral treballant en 36 oficis diferents, com mecànic, adroguer, venedor ambulant, obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, reporter o comptable.
Va ser Actor, poeta i cantautor amb una extensa trajectòria professional que compta amb 12 àlbums editats, participació de més de 50 pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.

La Fera Ferotge
Inicià la seva carrera artística en el món del teatre el 1965, el 1967 aprengué a tocar la guitarra de forma autodidacta i el 1968 començà a cantar professionalment i enregistrà el seu primer disc, un EP amb només 4 cançons. La que es va fer més popular va ser La fera ferotge, una crítica a l’obsessió del franquisme per l’ordre, la lluita desigual de l’antifranquisme, i la passivitat de les classes mitjanes. Aquest disc el vinculà amb la Nova cançó i inicià diversos concerts amb el guitarrista Toti Soler.

 

A partir del 1968, començà a interpretar poemes musicals d’autors com Vicent Andrés Estellés, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Pere Quart, Josep Maria de Segarra, entre d’altres. La divulgació de l’obra de poetes catalans va ser una de les constants de la seva vida, i juntament amb Raimon, Francesc Pi de la Serra i Lluís Llach, les seves cançons van ser referents de l’antifranquisme fora de l’àmbit catalanoparlant.

El govern autonòmic valencià el va silenciar i fou vetat a Radiotelevisió Valenciana. Amb l’arribada de la democracia a Catalunya, Ovidi també va ser ignorat i pràcticament no el contractaven per fer concert.

Era una personatge amb un discurs massa incòmode. És per això que en els últims deu anys de la seva vida s’apartà a contracor del panorama musical per a centrar-se en el teatre, la televisió i el cinema.
L’any 1995, a l’edat de 53 anys, moria a Barcelona a conseqüència d’un càncer d’esòfag. Cinc mesos abans, Alcoi -el seu poble natal- li havia tributat un emotiu homenatge.

 

 

 

Aquest 2015, en ocasió del 20è aniversari de la seva mort, s’han realitzat arreu dels Països Catalans nombrosos homenatges, concerts, llibres, documentals, exposicions i discs relacionats amb llegat d’Ovidi Montllor.

Proposo que escolteu, també,  una versió genial de la Fera Ferotge editada aquest 2015 pel grup The Penguins, amb el seu projecte REGGAE PER XICS. Justament, aquest estiu van oferir una concert a la Festa Major d’Argentona /Garrinada. Si encara no coneixeu aquesta banda de reggae i ska que fa versions per a públic familiar, escolteu-la, no us la podeu perdre!

Des de l’escola, també hem posat el nostre granet de sorra per recordar aquest gran músic i gran persona. Els alumnes del Cicle Superior han treballat la figura d’Ovidi Montllor, el seu context i alguna de les seves cançons que van interpretar el dia del Concert de Santa Cecília.

La Fera ferotge (Lletra)
Per ordre de l’Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s’escaparà.

Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el “bon temps”.

Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se’n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.

L’Alcalde s’encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.

El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun torment.

Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.

Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure’m tan fotut
em va dir molt planera:

-Xicot, per què tremoles?
Jo no te’n menjaré.
-I doncs, per què t’escapes
del lloc que tens marcat?

-Vull parlar amb l’Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.

Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.

Com són molts i ella és sola,
no pot i me l’estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.

Per ordre de l’Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.

I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i “maco”
i el poble resta en pau.

MÉS CANÇONS DE L’OVIDI DEL CONCERT DE SANTA CECÍLIA 2015 A L’ESCOLA.

El proper divendres 20 de novembre de 2015 celebrarem Santa Cecília a l’escola. Aquesta vegada el concert estarà dedicat al poeta, cantant i actor Ovidi Montllor que enguany fa 20 anys de la seva mort.
Per començar a escalfar motors, el Bon dia amb Melodia d’aquesta setmana està dedicat al projecte DONA LA NOTA que defensa la importància de la música a les escoles i instituts. Us enrecordeu de la cançó Mirall de Pau?
Visca la Música!

DÓNA LA NOTA

La Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Ensenyament (LOMCE, més coneguda com a llei Wert) ha deixat l’assignatura de música en un bloc de matèries optatives, de manera que podria haver-hi centres que deixessin d’impartir-la. Davant d’aquesta situació, al Camp d’Aprenentatge Pau Casals del Vendrell van engegar la campanya ‘Dóna la nota’. Tot plegat, per posar de manifest la importància de la música i d’uns valors que ‘no es poden perdre’.

La nostra intenció és explicar al món, que estimem la música, que és indispensable pel nostre dia a dia, que ens acompanya en molts moments importants del la vida i volem que continuï sent indispensable en l’educació dels nostres infants.

Més material i informació: Lletra, partitures, àudio, enllaços, xarxes socials a:

www.cdapaucasals.com/donalanota/

www.facebook.com/donalanotaambmusica

Primer va ser “Obre els ulls” en solidaritat amb La Marató de TV3 per lluitar contra el Cancer. L’any passat, en Joan i en David crearen “Mirall de Pau” la cançó solidaria de la campanya que el CdA Pau Casals organitza a favor de l’Educació Musical a escoles i instituts. El passat hivern van tornar a composar una altre cançó molt especial titulada Somiem tots junts, ambientada aquesta vegada en el Nadal.

Mirall de Pau
Lletra: Joan Gibert d’Artze
Música: David Melgar
Veu solista: Àngels López
Cor: Veus blanques de l’EMM Pau Casals
Agraïments videoclip: Lax’n’Busto, Buhos, Ol’Green, Filipo Landini, Marina Rossell, Sergio Dalma, Dídac Rocher, Joan Masdeu, Joan Reig (Els Pets), Els Catarres, Teràpia de Shock, Sant Andreu Jazz Band, Andrea Motis i Joan Chamorro.

El divendres 6 de juny de 2014 la nostra escola va participar activament en el projecte DÓNA LA NOTA. Juntament amb més 350 escoles i instituts de tot Catalunya vam reivindicar la importància de l’educació musical per als nostre alumnes.
L’acte es va fer en el nostre espai apadrinat d’Escola Verda, a la Font Picant i va començar a les 10:30h. En primer lloc hi va haver la lectura del Manifest, després es van succeïr diverses actuacions musicals amb representats de diferents membres de la comunitat educativa de l’escola: alumnes, pares, mestres i personal no docent.

Finalment el concert es va acabar cantant tots junts en rotllanes la cançó escrita per a l’ocasió “Mirall de Pau” (Lletra Joan Gibert d’Artze / Música: David Melgar). És difícil explicar l’emoció que vam sentir tots junts enmig de la natura, agafats de les mans en grans rotllanes i entonant aquesta melodia amb aquest desig de que la música ens segueixi acompanyant amb les seves emocions i amb els seus sentiments. Meravellós!

Lax’ n’ Busto
Grup de pop-rock en català nascut al Vendrell l’any 1986.
El seu particular nom prové d’una antiga llauna de laxants.
Després d‘algunes maquetes el 1989 gravaren seu primer àlbum Vas de punt … o què?
De moment han editat 17 discs: entre els d’estudi i els directes; el primer en viu va ser
l’any 1996 quan van gravar un concert acústic a L’auditori Pau Casals del Vendrell.
El 20 d’octubre del 2006 el carismàtic cantant Pemi Fortuny anuncia que deixa el grup i
el mateix dia els Lax’ n’ Busto van presentar el nou cantant Salva Racero. Entre les seves raons, Pemi volia dedicar temps a aquelles persones que no han tingut la sort a la vida que ha tingut ell mateix. Se’n va anar a viure a Sierra Leona (Àfrica) i participà en diverses iniciatives solidàries.

Actualment la banda està formada per Jimmy Piñol: bateria, Jesús Rovira: baix, Pemi Rovirosa: guitarra, Cristian Montenegro: guitarra, Eduard Font (músic també dels grups Glaucs i Sopa de cabra): teclats i en Salva Racero a la veu.
A finals del 2010 van editar Simfònic; un concert gravat en directe acompanyats de l’orquestra de cambra de l’Empordà.
El 2014 és l’any del treball número 17, el qual anomenen Essencials i Rareses, un disc doble editat en diferents formats, un doble cd-llibre amb il·lustracions del pintor Joan Mateu, un disc únic d’Essencials i un doble LP en format vinil, també tot passat per la mà del mateix pintor.
També tenen un projecte amb diferents escoles que es diu LAX a les aules.
Més informació a la seva web oficial: www.laxnbusto.com
.

Trepitja fort
Cançó que pertany al seté disc de la banda titulat Llença’t editat s’any 2000. Aquesta setmana dedicada a tots els Rocs de l’escola que n’hi ha uns quants i a tots els seguidors de Lax’N’Busto.
Es tracta d’un disc molt encertat, bones melodies, una bases potents amb unes lletres molt optimistes que ens conviden a gaudir, a aprofitar el temps, a viure el present, a canviar les coses que no ens agraden, a atrevir-nos a tot,… Carpe Diem amics!

.

Trepitja fort (Lletra)
En Roc tot just ha arribat a la vida
no s’imagina quina una ha organitzat.
Al seu voltant tot ha canviat de mida
passant pel prisma d’uns ulls enamorats

El pare que se’l mira i al·lucina,
no és cap joguina que es viu i és de veritat.
Quan està sol amb ell, que ningú el mira
és quan barrina, qui sap si l’entendrà

“A tu, petit vailet,
t’ensenyaré més del que he après”
li diu cantant… uo ah ah

Trepitja fort, Roc
sigues més valent del que he estat jo.
Dibuixa’ls-hi un somriure
que ningú et podrà dir no
cavalcaràs la vida com un cavall de cartró
trepitja fort, Roc, trepitja fort

En Roc que és fort com el seu nom indica
no hi ha una fita on no hi pugui arribar.
La mare l’ha portat a la piscina,
ja la domina molt millor que en Tarzan
“A tu petit vailet…”

Trepitja fort…

El teu vehicle és
un cotxet sense retrocés
sempre endavant

Trepitja fort,… (no tinguis por)

Trepitja fort, Roc,
sigues tot allò que vulguis ser,
serà advocat, artista o potser seràs bomber,
doblegaràs la vida com un vaixell de paper,
trepitja fort, Roc, trepitja fort.