Pablo Alborán

El seu nom real és Pablo Moreno de Alborán Ferrándiz  i va néixer a Màlaga el  31 de maig de 1989.

De pare malagueny i mare francesa. Té dos germans: Casilda i Salvador.

Des de molt jove va començar a interessar-se per la música i ja als set anys va començar a fer classes de piano.

Va prosseguir els seus estudis de música amb classes de guitarra clàssica, guitarra flamenca i dos anys de guitarra acústica.

Els seus estudis van seguir completant-se fent classes de cant amb María Adela Merchán a la seva ciutat natal, i líric amb Alain Damas a Madrid.

Els seus principis van ser amb una familia flamenca que actuaba en un bar, ells el van anomenar “el blanco moreno” ja que el seu primer cognom es Moreno i ell era molt blanquet de pell.

A partir dels dotze anys compon les seves primeres cançons: ‘Amor de Barrio’ i ‘Desencuentro’, que es troba en el seu disc debut. La seva marxa artística la va començar de la mà d’una família flamenca que actuava en un restaurant de Màlaga, els qui li van batejar com “El blanco moreno”. És aquí on actua per primera vegada en solitari.

Finalment i amb el pas dels anys, Pablo coneix al productor Manuel Illán.

Va gravar una maqueta on incloïa una versió del tema ‘Deja de volverme loca’ de Diana Navarro.

Gràcies a Illán aquesta versió va arribar a l’orella de Diana, qui va mostrar un gran interès pel jove i es va convertir en la seva padrina musical.

Pablo, llavors, va presentar un total de quaranta cançons compostes per ell per al procés de selecció del que seria el seu primer disc. Durant aquest procés Pablo va penjar alguna de les seves cançons en YouTube per donar-se a conèixer d’una forma propera. A partir d’aquí Pablo Alborán va aparèixer a les xarxes socials i el boca a boca es va convertir en la seva millor forma de promoció.

A mitjan mes d’octubre de 2010 va sortir a la venda digital el seu primer senzill, ‘Solamente tú’, amb el qual va començar a sonar en les ràdios nacionals. L’1 de febrer de 2011 va sortir a la venda el seu primer disc, Pablo Alborán; des de la primera setmana lidera les llistes de vendes a Espanya, convertint-se fins i tot en número u en iTunes.

La vie en rose

La vie en rose (en català: La vida en rosa) és una cançó de l’any 1945, amb lletra en francès d’Edith Piaf i música de de Louis Guglielmi i Marguerite Monnot. Tot i que Piaf va ser autora de la lletra, va ser la seva amiga Marianne Michel qui la va cantar abans que la mateixa Piaf l’enregistrés l’any 1947. Probablement una de les millors cançons d’amor que s’han escrit mai.

La versió moderna que escoltem, la interpreta Pablo Alborán i  pertany al seu segon àlbum d’estudi titulat Tanto que va sortir a la venda el 6 de novembre de 2012.
Aquesta setmana és una proposta de la Marina de 6è, que s’estrena aquest curs al Bon dia amb melodia amb un artista de moda però  que fa música amb molt bon gust. Gràcies Marina per participar!!!. Bona setmana a tothom i a veure si us animeu a fer més propostes!

La vie en rose

Des yeux qui font baisser les miens
Un rire qui se perd sur sa bouche
Voilà le portrait sans retouche
De l’homme auquel j’appartiens

Quand il me prend dans ses bras,
Il me parle tout bas
Je vois la vie en rose,
Il me dit des mots d’amour
Des mots de tous les jours,
Et ça m’fait quelque chose
Il est entré dans mon coeur,
Une part de bonheur
Dont je connais la cause,
C’est lui pour moi,
Moi pour lui dans la vie
Il me l’a dit, l’a juré
Pour la vie
Et dès que je l’aperçois
Alors je sens en moi
Mon coeur qui bat
Des nuits d’amour à plus finir
Un grand bonheur qui prend sa place
Des ennuis, des chagrins s’effacent
Heureux, heureux à en mourir

 

Més informació al seu  web oficial  www.pabloalboran.es