Dept.
Grup musical català que neix l’estiu de 1999 a Manresa com a resultat del contacte musical entre el prolífic David Rosell, dels Brams i més endavant de Mesclat, i antics components de Lapsus: Txero (teclats), Pere (baixista) i Gabi (bateria). El seu estil barreja temes amb melodies pop, rock contundent i una mica d’electrònica.
L’any 2001 van editar el seu primer treball i anomenat estació zero. Una d’aquestes primeres cançons va ser utilitzada per la Generalitat en un anunci pels joves.
Fins al moment han editat cinc discs i mica en mica van guanyat popularitat.
Actualment han acabat la gira del seu disc Control i aquests dies estan gravant un nou àlbum, el setè, als estudis de gravació de Can Pardaler a Taradell, una masia propietat del líder dels DEPT. David Rossell.
Navegant pel món
Cançó que pertany a l’últim CD+DVD del grup anomenat Control (2011).
La lletra parla de la inquietud de qui viatja per créixer com a persona. Viatjar per descobrir noves maneres d’entendre el món, buscar motivacions personals, no tancar-nos en els nostres problemes, agafar aire i proposar-se objectius vitals que valguin la pena. Esforçar-se, intentar les coses, ser perseverants i constants. Tota una filosofia de vida!
Aquesta setmana és una proposta meva i espero que us agradi, segur que no us la podreu treure del cap. No us talleu, escriviu els vostres comentaris i demaneu cançons. Bona setmana!
Tot navegant pel món
omplo d’aire el cos
i la força torna una vegada més.
Sóc cercador de llocs,
emigrant de tot,
ànima que vola enmig de sensacions.
Vull imatges sempre diferents,
que canviïn els elements,
trobar-me dins un no res i veure el temps
com passa molt més lentament,
assaborint eternament
el món que hi ha al darrera.
Vull conèixer tots els grans secrets
que amaguen llocs i tanta gent,
percebre les olors d’ambient i sentir el vent
empènyer una mica més
les ganes de seguir creixent, voltant, obrint la ment.
Vull recórrer noves direccions,
poder arribar encara més lluny
i obrir tot el meu cor a un món d’emocions
que omplin el meu cos d’allò
que ara és desconegut, distant, incomprensible.
Vull fer renéixer el meu foc,
respirar molt més aprop
de tot el què no he vist avui però sé que hi ha
ben amagat per algun lloc,
que no deixaré de buscar,
voltant i obrint la ment.
Per acabar us deixo amb una interessant ressenya de Roger Palà apareguda a la Revista Enderrock: