Monthly Archives: maig 2012

IMAGINE + CANÇÓ ROSER

John Lennon
Nascut el 9 d’octubre de 1940 i mort 8 de desembre de 1980, va ser un cantant i compositor anglès.

El seu pare, Alfred “Freddy” Lennon, mariner mercant, va abandonar la família quan John Lennon tenia només cinc anys. La seva mare, Julia, va decidir deixar l’educació del seu fill a càrrec de la seva germana, Mimi (i del seu marit George), amb qui Lennon va viure des d’aleshores. Ella el visitava de tant en tant però el 15 de juliol del 1958, quan Lennon tenia 17 anys, va morir atropellada per un policia que conduia sota els efectes de l’alcohol.

En aquell moment en John ja formava part del seu primer grup de música, The Quarrymen, Li encantava el rock, el soul i el blues (especialment per artistes com Elvis Presley, Buddy Holly, Ray Charles o Chuck Berry). Fou en aquesta època quan va conèixer Paul McCartney i George Harrison, amb els qui va decidir formar el grup que finalment amb Ringo Starr, The Beatles.

A banda de la seva carrera musical, Lennon també va exercir d’activista polític pacifista, dibuixant, actor i escriptor. Es va casar per primer cop amb Cynthia Powell amb qui va tenir el seu primer fill, Julian Lennon. El seu gran amor fou posteriorment l’artista japonesa Yoko Ono, amb qui es va casar l’any 1969 i amb qui va tenir el seu segon fill, en Sean Lennon. Amb ells va conviure fins a la seva mort, esdevinguda a Nova York el 1980 com a conseqüència d’un atemptat perpetrat per un admirador amb problemes mentals, Mark David Chapman.

Imagine
Imagine és una cançó de John Lennon, escrita amb col•laboració amb Yoko Ono, publicada el 1971 en l’àlbum del mateix nom.
La lletra està parcialment inspirada en el llibre de poemes de Yoko Ono Grapefruit de 1964, on cada poema comença amb una invocació semblant.
La cançó que es queixa de les guerres (nothing to kill or die for), de les fronteres (imagine there’s no countries), de la religió (no religion too) i conclou que hauríem de compartir el món (imagine all the people sharing all the world) i que encara que sembli que en la cançó es demana molt, no només Lennon vol la pau (you may say I’m a dreamer, but I’m not the only one).

 

Aquesta setmana El bon dia amb melodia està dedicat de part de tota la classe de 6è A a la seva tutora Roser, en motiu del seu aniversari… Espero que la gaudiu i tant de bó ens faci reflexionar.
Pd: M’agrada molt, que dediqueu grans cançons, a grans persones. Moltes felicitats!!!

 


CANÇÓ ROSER

A més aquesta setmana tenim una altra sorpresa. Dues alumnes de la classe de la Roser, la Lila R. i la Laura M. li han composat (lletra i música) i gravat una cançó expressament  per felicitar-la . Té molt de mèrit  per la canço en sí, fantàstica idea, l’esforç, la interpretació i a més haver mantigut la sorpresa. Si pareu atenció, cap al final  la lletra  diu algunes coses molt boniques. Moltíssimes felicitats també a aquestes artistes! Suposo que aviat ens explicaran amb més detall com s’ho han fet.

 

 

 

Imagine there’s no heaven
It’s easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today…
Imagine there’s no countries
It isn’t hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace…
You may say I’m a dreamer
But I’m not the only one
I hope someday you’ll join us
And the world will be as one
Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people
Sharing all the world…
You may say I’m a dreamer
But I’m not the only one
I hope someday you’ll join us
And the world will live as one

50 MILIONS DE SEGONS (CANTÀNIA 2012)

Joan Vives: composició musical
Piti Español: text de la cantata
Direcció musical: Elisenda Carrasco i Josep Prats

50 milions de segons és el temps que passem, més o menys, a l’escola al llarg de la nostra infantesa. I durant tot aquest temps vivim moltes experiències que, més tard, es convertiran en records que ens acompanyaran tota la vida.

Els cors escolars i els dos actors, un noi i una noia, protagonistes de 50 milions de segons, ens interpretaran cançons amb un to irònic, simpàtic i una mica gamberro, sobre records com el nostre bocata preferit, la suposada mania que ens té una professora, l’excés d’activitats extra-escolars o un atac de polls. I amb un to emocionat i corprenedor, sobre records tan punyents com el bullying, la gelosia pel germà que acaba de nèixer o els mestres que anem deixant enrere. Tot això acompanyat per una música eclèctica i teatral, de vegades divertida i d’altres sentimental, on hi cap tant el pop com el rock-and-roll, les marxes o el rag-time.

Joan Vives
Estudia piano a l’Acadèmia Marshall, i harmonia, contrapunt, composició, orquestració i direcció d’orquestra amb Antoni Ros Marbà al Conservatori del Liceu (BCN). Als vint-i-dos anys estrena el seu primer musical Granja animal.
Com a compositor o director musical ha col·laborat amb Dagoll Dagom (Glups!, El Mikado, Historietes, T’odio amor meu, Els Pirates, La Perritxola, Mar i Cel i Boscos Endins) i La Cubana (Especial Cap d’Any 1990, Marathon Dancing, Cegada de Amor, Les Teresines, Una nit d’òpera, Mamá quiero ser famoso, i Cómeme el Coco Negro).
Ha realitzat nombrosos treballs per TV i és autor de les sintonies de Catalunya Ràdio, Catalunya Música, Catalunya Informació, etc. Ha composat també la música de més d’una dotzena de pel·lícules.
Els seus darrers treballs per a l’escena han estat el musical Cuando Harry encontró a Sally (n’és autor de la lletra i de la música) del qual se n’ha fet una versió en alemany (Harry und Sally) que ha girat per tota Alemanya, i conjuntament amb Piti Español el musical familiar UN CAU DE MIL SECRETS, que es representa a la Pedrera de Barcelona.
Joan Vives va guanyar el Max 2006 a la millor direcció musical per Mar i Cel i viu a Barcelona amb la seva dona, Mercè, i els seus gossos Max i Dana.

Piti Español
(Barcelona, 1.954) fa més de 25 anys que escriu guions de televisió, principalment per a TV3 (Betes i Films, La Lloll, Estació d’enllaç, Sitges, Laura, Majoria Absoluta…) i TVE (Ahí te quiero ver, Tariro-tariro, Premios Max…).
Ha escrit también alguns tele-films (La caverna, L’Orquestra de les estrelles…), guions de pel·lícules (La vida de nadie, Otros días vendrán, The Pelayos) i ha publicat un relat autobiogràfic (La pista africana), un llibre de relats curts (Disculpin les molèsties) i alguns llibres sobre televisió i sobre cinema.
Ha escrit també teatre. “Mans Quietes!”, la seva primera obra, ha estat estrenada, en català, a València, i en castellà ha fet temporada a Madrid i ara està girant en diferents muntatges per la República Dominicana, els Estats Units i Mèxic.
Amb el Joan Vives ha escrit, a més d’aquesta cantata, el musical familiar “Un cau de mil secrets”, que actualment es representa a la Pedrera de Barcelona.
Durant alguns anys ha estat crític de televisió a “El matí de Catalunya Ràdio” i des de 1.995 es profesor de guió a la Universitat Pompeu Fabra.

Més informació, argument i partitures a la pàgina de L’Auditori:

www.auditori.cat

MBUBE / THE LION SLEEPS TONIGHT / WIMOWEH

The Lion Sleeps Tonight
Aquesta cançó té una llarga història:
És una versió de la versió africana del tema Mbubu (que en zulú significa lleó) de l’any 1939.
Mbube va ser enregistrada per primera vegada per Solomon Linda i el seu grup The Evening Birds.
Al llarg dels anys 40, Mbube es va convertir en una cançó de gran popularitat a Sudàfrica amb més de 100.000 còpies venudes. Es va gravar en el primer estudi de gravació que es va muntar a Johannesburg. De fet Linda va improvitzar una sèries de notes molt agudes en falset. Aquesta melodia improvitzada va resultar ser la melodia més famosa que mai ha composat cap africà.

Una dècada després, l’any 1951, Alan Lomax va gravar amb Pete Seeger una versió de Mbube, anomenada Wimoweh una distrosió de la paraula zulú Uyimbube) i que interpretava amb la seva banda The Weavers.

Finalment, seri la versió de l’any 1961 adaptada per George Weiss, Luigi Creatore i Hugo Peretti i interpretada pel grup The Tokens, la que va tenir més popularitat amb el títol The Lion Sleeps Tonight.

Més de 150 artistes han gravat aquesta cançó apareix almenys en 15 pel·lícules i musicals. En concepte de drets d’autor ha generat molt milions de dòlars però per una mala gestió Salomon Linda no va rebre cap compensació econòmica, va morir indigent i va deixar a la seva dona i filles molt pobres.

No ha estat fins el 2006 i desprès de demandes i judicis que la familia de Salomon Linda ha pogut recuperar els drets d’aquesta cançó i per tant els beneficis econòmics que genera. Walt Disney arran de la pel·lícula El Rey León s’havia apoderat dels drets de la cançó de forma il·legal sense tenir en compte el seu orígen. Fins i tot s’havia dit que la cançó era d’origen americà.

Finalment doncs les coses han acabat bé i els sudafricans estan contents de que s’hagi fet justícia amb una cançó preciosa creada per un músic pràcticament desconegut, i hagin pogut enfrontar-se a una gran companyia americana com és Walt Disney.

Aquesta setmana és una proposta de la Mar de 2n que li agrada molt aquesta cançó (a mi també) i segurament que no coneixia la interessant història que té al darrere. A més n’he triat vàries versions. Gaudiu-les!

In the jungle
The quiet jungle
The lion sleeps tonight
In the jungle
The mighty jungle
The lion sleeps tonight

Aween away aween away aween away…

In the village
The quiet village
The lion sleeps tonight
In the village
The quiet village
The lion sleeps tonight

Aween away aween away aween away…

Hush my darling
Don’t cry my darling
The lion sleeps tonight
Hush my darling
Don’t cry my darling
The lion sleeps tonight