Daily Archives: 17 abril 2010

COM EL FAR-WEST, NO HI HA RES

La Trinca

La Trinca

La Trinca                                                                                                                                       Grup musical format  per Miquel Àngel Pasqual (Mataró, 1949), Josep Maria Mainat (Canet de Mar, 1946) i Toni Cruz (Girona,1946). Es coneixen a Canet, on vivien tots tres d’adolescents. Van formar part de diversos grups musicals com The Vikings o Enfants terribles actuant en clubs, hotels i en festes per a turistes. Es van presentar al programa Futuroscope de ràdio Barcelona i a la setmana següent ja tenien un contracte discogràfic. El seu èxit va ser immediat. Van publicar 38 discos i van ser un dels fenòmens musicals més importants de l’Estat espanyol els anys 70 i principis dels 80. L’any 1987  abandonen la música i els escenaris per dedicar-se a la producció televisiva. La seva empresa aconsegueix programes de gran audiència com Operación Triunfo. Aquest any estan d’actualitat pel programa de TV3 Buscant la Trinca, on 20 anys després reapareixen  amb la finalitat de “trobar La Trinca del segle XXI”. Els guanyadors rodaran una pel·lícula musical i durant l’estiu faran una gira a les festes majors dels pobles recordant els èxits dels seus antecessors.                                       
Com el Far-West no ha ha res                                                                                                    L’any 1981 publiquen un  nou disc Nou de Trinca, que  va donar peu al seu espectacle de més èxit. El disc aplega diversos temes polítics  com aquest country  on es compara Catalunya amb una reserva índia. Un bon exemple de la seva original proposta artística que es basava en la crítica social i política sempre des de l’humor i la paròdia, amb atrevides posades en escena. Dedicada  al Maiol i en Marc de 5è. Gaudiu-la!

  

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/P7_FG5wbZZQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Diu, que hi ha una tribu d'indis
a l'oest americà
que té alguna retirada
amb el poble català.
No hi ha tribu més ufana
sota la capa del sol
són i seran gent apatxe
tant si es vol com si no es vol.
Ha rebut per totes bandes
però endevant, que no ha estat res!
per la seva mala estrella
és el pupes del far-west.
Doncs sabem segons la història
que aquesta tribu, pobrets!
quan es rifen garrotades
tenen tots els billets.

Que lluny és el far-west!
que bonica és Oklahoma!
Com el far-west, no hi ha res!

Invasions de tota mena
ha sofert contínuament
però una de les més sonades
l'ha tingut darrerament:
la del general Frank Cooster
i un grapat de capcigranys,
ara fa quinze mil llunes,
més o menys uns quaranta anys
la primera atzagaiada
de l'infame general
fou prohibir la seva llengua
i la dansa ritual
i enviar els casaques blaves
per colonitzar els nadius
i arrencar la caballera
als elements subversius.

Que lluny és el far-west!
que bonica és Oklahoma!
com el far-west no hi ha res!

Però a la mort del general
el del "sellos" de correus
ho deixa tan ben lligat
que manen els seus hereus.
I quan la tribu amb eufòria
desenterrant la destral
engegava a fer punyetes
al famós seny ancestral.
Per poder-ho canviar tot
però que tot seguís igual
van muntar unes eleccions
per distreure el personal.
Per parar el cop de moment
i presidir la reserva
de l'exili arriba un "jefe"
que tenien en conserva

Que lluny és el far-west!
Que bonica és Oklahoma!
Com el far-west no hi ha res!

I per asserenar els ànins
d'aquest poble tan tossut
es firma una tractat de pau
que li diuen l'estatut.
Però com sempre passa al cine
a l'hora de la veritat
els tractats amb rostres pàl·lids
sempre són paper mullat.
I ara es volen tirar enrera
perquè diu que som un cas
i quan se'ns dóna un ditet
ens agafem tot el braç.
I de tant que ens recomanen
prudència i moderació
ja no estem desencantats
ara estem cagats de por.
Doncs no volen que fem l'indi
i amenacen cada dia
que si no estem quiets vindrà
el set de cavalleria.