Mar àcid
El diòxid de carboni que emetem a l’atmosfera s’infiltra en els oceans i els acidifica lentament. D’aquí a cent anys, hi haurà encara ostres, musclos i esculls coralins?
Castello Aragonese és una illa diminuta que s’aixeca sobre la mar Tirrena com una torre. Situada 27 quilòmetres a l’oest de Nàpols, es pot anar-hi des d’Ischia, una altra illa una mica més gran, a través d’un pont de pedra llarg i estret. Els turistes que visiten Castello Aragonese ho fan per veure com era la vida en el passat. Per les empinades escales (o en ascensor), pugen a un enorme castell que alberga una col·lecció d’instruments de tortura medievals. Els científics, en canvi, visiten l’illa per saber com serà la vida en el futur.
Per un caprici de la geologia, la mar que envolta Castello Aragonese ofereix una finestra als oceans de l’any 2050 en endavant. Bombolles de CO₂ ascendeixen de les fissures volcàniques del fons marí i, en dissoldre’s, formen àcid carbònic. Aquest és un àcid relativament feble, de fet, els humans ho consumim en les begudes carbòniques. Però si s’acumula en quantitat suficient, torna corrosiva l’aigua marina. «Quan la concentració de CO₂ és molt elevada, molt poques espècies ho toleren», diu Jason Hall-Spencer, biòleg marí de la Universitat de Plymouth, Anglaterra. Castello Aragonese ofereix una analogia natural d’un procés artificial: l’acidificació que presenten les seues aigües s’està produint en els oceans del món, de forma més gradual, a mesura que absorbeixen les emissions dels tubs d’escapament i de la indústria. (…)