Arxiu d'etiquetes: Biologia

Llegir ciència per Sant Jordi

General, , , ,

El enemigo invisible Dorothy H. Crawford

Els virus són extraordinàriament petits i senzills, la causa del refredat comú i la grip. Un sol virus, el de la verola, va matar al menys a tres-cents milions de persones al segle XX, abans que fos eradicat el 1980. El virus de la sida, el VIH, és ara la infecció més letal a tot el món i la causa més comuna de mort a Àfrica. En els últims anys, l’aparició de diferents virus letals com el Hanta o l’Ébola han despertat certa preocupació general. Dorothy Crawford descriu en aquest fascinant llibre tots els aspectes de la història secreta d’aquests paràsits mortals i ens explica, amb un estil brillant, què els diferencia d’altres microorganismes. Explora els virus que han causat el caos en el passat i ens explica com s’han desenvolupat i com es descobreixen i s’ideen les vacunes.

Sàpiens. Una breu història de la humanitat Yuval Noah Harari

Fa cent mil anys, l’Homo sapiens era un animal insignificant que s’ocupava de les seves coses en un racó de l’Àfrica i compartia el planeta amb almenys cinc espècies més d’humans. El seu paper en l’ecosistema no era gaire més important que el de les cuques de llum o els goril·les. De sobte, però, fa setanta mil anys, un canvi misteriós i profund en les seves habilitats cognitives el va convertir en l’amo del món. Avui dia només hi ha una espècie humana a la Terra. Nosaltres. L’Homo sapiens.

Com s’ho va fer l’Homo sapiens per aconseguir extingir la resta de les espècies d’humans i gairebé la meitat dels mamífers terrestres més grans del món? Per què els nostres vantpassats es van reunir i organitzar per crear ciutats i regnes? Com vam arribar a creure en els déus, les nacions i els drets humans; a confiar en els diners, els llibres o les lleis. Per què es van convertir en esclaus de la burocràcia, els horaris i el consumisme? Els humans, som més feliços a mesura que la història progressa? Com serà el nostre món d’aquí mil anys?

Informativa, divulgativa, audaç, intel·ligent, Sàpiens. Una breu història de la humanitat posa en qüestió tot allò que sabíem sobre l’ésser humà. Una obra brillant que ofereix una nova perspectiva de la humanitat i ens permet connectar els fets del passat amb les preocupacions actuals.

L’origen del nou coronavirus, segons l’evolució

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , , ,

Abunden les desinformacions sobre l’origen del coronavirus, les quals manquen de tota evidència científica. Aquest article publicat a The Conversation, signat per Carlos Briones, científic del Centro de Astrobiología (INTA-CSIC), i Juli Peretó, catedràtic i investigador de la Universitat de València, parla de com ha pogut aparèixer els SARS-CoV-2 per selecció natural. Llegiu l’article a The Conversation.

Olimpíades de Biologia i de Química

2n BAT, , , ,


Un alumne de segon de Batxillerat ha participat el dia 8 de febrer a la fase catalana de les Olimpíades de Biologia, i cinc més, el dia 4 de març, a les de Química, al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona. Les proves consisteixen en preguntes relacionades amb el temari de Batxillerat. Durant les jornades també es va donar informació sobre els graus relacionats amb les biociències, la química i enginyeria química, respectivament, que ofereix la URV. Ha estat una experiència nova que els alumnes han qualificat com a enriquidora i que els ha permès assolir els continguts de les assignatures a un nivell més extens.

NeuroArt, treballs de l’alumnat

3r ESO, , ,

Aquesta setmana s’exposen a l’entrada del nostre Institut els treballs que l’alumnat de 3r d’ESO ha realitzat dintre del projecte NeuroArt. En aquesta iniciativa del professor de Biologia i Geologia Josep Benavent, i en coordinació amb la matèria d’Educació Visual i Plàstica, han elaborat representacions artístiques de diferents aspectes del sistema nerviós.

Nou coronavirus (2019-nCoV)

2n BAT, , ,

El 31 de desembre del 2019 es van comunicar a l’OMS diversos casos de pneumònia a Wuhan, una ciutat situada a la província xinesa de Hubei. Es tractava d’un virus diferent als coneguts, la qual cosa resulta preocupant perquè no sabem de quina manera els nous virus poden afectar les persones.

Una setmana més tard, el 7 de gener, les autoritats xineses van confirmar que havien identificat un nou coronavirus, una família de virus que causen el refredat comú i malalties com el MERS i la SARS. Aquest nou virus es va denominar, provisionalment, 2019-nCoV.

Des del moment en què va ser informada del brot, l’OMS ha estat treballant amb les autoritats xineses i amb experts de tot el món per obtenir més informació sobre el virus, els seus efectes sobre les persones infectades, el seu tractament i les mesures que poden adoptar els països per fer-hi front.

Tenint en compte que els coronavirus solen causar símptomes respiratoris, l’OMS ha emès recomanacions de protecció personal contra la infecció, així com per evitar el contagi d’altres persones.

També podeu consultar aquesta infografia de la pàgina Compound Interest:

“Robots” biològics

General,

Un equip de científics ha aconseguit construir mil·limètrics “robots vius”, acoblats a partir de cèl·lules de granotes i que podrien servir per subministrar medicaments, netejar residus tòxics o recollir microplàstics en els oceans. La descripció d’aquests “biobots” (o “xenobots”, pel nom científic de la granota, del gènere Xenopus) es publica aquest dilluns en un article a la revista PNAS, liderat per científics de les universitats de Vermont i de Tufts, ambdues als Estats Units. La investigació es basa en dos tipus de cèl·lules de la granota d’ungles africana: cèl·lules contràctils de cor (amb capacitat de moure) i cèl·lules passives de la pell (no es mouen). Llegiu la notícia a La Vanguardia i El País.

Projecte NeuroArt

3r ESO, , , ,

Aquest 17 de desembre ens ha visitat la psiquiatra i investigadora de l’Hospital Clínic de Barcelona Rocío Martín-Santos. Dins del projecte NeuroArt, de la Universitat de Barcelona i el seu Institut de Neurociències, ha ofert una conferència als estudiants de 3r d’ESO. Ha fet un repàs a les principals funcions del sistema nerviós, i a la història de com la neurociència les ha arribat a conèixer, amb una especial menció al Nobel Ramón y Cajal. Ha destacat la importància dels hàbits saludables i d’evitar les substàncies perjudicials per al sistema nerviós, especialment fins que aquest assoleix la seva maduresa, passats els 20 anys. Aquest ha estat el primer contacte d’un projecte que cerca que els estudiants creïn representacions artístiques del sistema nerviós, coordinats pel seu professor de Biologia i Geologia Josep Benavent i amb la col·laboració del professorat del Departament d’Educació Visual i Plàstica.

Taller d’electroforesi

1r BAT, 2n BAT, , , , ,

Com cada any durant la Setmana de la Ciència, els nostres estudiants de Biologia de Batxillerat han realitzat un taller científic a càrrec de Biocomunica’t. Enguany han estat Elena González i Lucía Fanlo, biòlogues que es dediquen a la investigació, qui han conduït el taller, el dimarts dia 12 de novembre.

Resseguint el guió d’un experiment real publicat en una revista científica, han estudiat el patró d’expressió gènica de dos gens que tenen accions antagòniques en el procés de diferenciació cel·lular durant el desenvolupament embrionari. Així, mentre un gen s’expressa cada vegada més segons avancen els dies després de la formació del zigot, l’altre s’expressa cada vegada menys. El primer permetria la diferenciació cel·lular i el segon mantindria les cèl·lules indiferenciades i, per tant, totipotents. La forma de conèixer el nivell d’expressió d’aquests gens és a través de la quantitat d’ARN missatger que es sintetitza a partir d’ells. Així, els alumnes han usat la tècnica de l’electroforesi per separar mostres de material genètic preses en distints dies del desenvolupament d’embrions i comprovar si la quantitat d’aquesta molècula augmenta o disminueix amb el pas del temps.

Aquesta sessió pràctica representa una oportunitat per dur a terme una tècnica molt freqüent en investigació i que d’altra manera resulta complicat realitzar en un laboratori de Secundària. Agraïm un any més a Biocomunica’t la possibilitat de fer aquests tallers al nostre centre, i especialment a la Lucía i l’Elena la seva eficàcia, paciència i saber fer.

Conferències sobre ecologia a 1r d’ESO

1r ESO, , , , ,

Des de fa anys col·laborem amb Arabogues, responsables d’activitats educatives del Parc Natural dels Ports. Víctor Reverté, comunicador ambiental, ha estat els dies 11 i 12 de novembre amb els alumnes de 1r d’ESO, presentant-los la conferència Espècies amenaçades al Parc Natural dels Ports. Una oportunitat per parlar amb ells d’ecologia i conservació ambiental, que enguany entronca especialment dins els actes de la Setmana de la Ciència, donat que en 2019 es commemora el centenari de l’ecòleg Ramon Margalef. El Víctor ha parlat del concepte d’espècie amenaçada i d’aquelles que es troben en una situació de major fragilitat al nostre territori. Amb la seva capacitat de comunicació i els seus amplis coneixements en el tema, ha despertat l’interès i les preguntes de l’alumnat de 1r d’ESO.

Exposicions per la Setmana de la Ciència

1r ESO, 2n ESO, , , , ,

Durant tota la Setmana de la Ciència poden veure’s a l’entrada de l’Institut dues exposicions realitzades pels nostres alumnes. Per una banda, models cel·lulars realitzats en distints materials pels estudiants de 1r d’ESO i la seva professora de Biologia i Geologia, Jahel Tomàs. Al seu costat, la taula periòdica que han elaborat els alumnes de 2n d’ESO de la professora de Física i Química Maria Prieto. Enhorabona per la feina!