Arxiu d'etiquetes: Biologia

Neuroart a 4t d’ESO

4t ESO, , ,

El nostre alumnat de quart d’ESO A i B participa al projecte NeuroArt en les matèries de Biologia i Geologia i Expressió Artística. Han realitzat propostes artístiques molt interessants al voltant de la neurociència que podeu veure exposades al nostre centre.

NeuroArt és un projecte de divulgació científica en què els joves expliquen conceptes relacionats amb les neurociències a través de la creació d’obres d’art. L’organitzen l’Institut de Neurociències (UB Neuro) i la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+I) de la Universitat de Barcelona.

Properament, l’alumnat presentarà les propostes triades pel centre a una gala que es celebrarà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on un jurat especialitzat decidirà les obres guanyadores del projecte.

Visita i taller al Cosmocaixa

1r BAT, , , , , , , ,


Aquest 23 de gener l’alumnat de primer de Batxillerat que cursa Biologia ha fet una sortida al Cosmocaixa, a Barcelona. Al matí han gaudit de dues visites guiades, una d’elles sobre els estats de la matèria i una altra a l’exposició temporal sobre els dinosaures de la Patagònia.

Després, han fet un taller on han reproduït part de la investigació que es duu a terme als laboratoris de l’Institut de Recerca de la SIDA IrsiCAixa, per identificar substàncies candidates a formar part d’una vacuna contra la SIDA.

A la tarda, per acabar, han recorregut el museu lliurement per experimentar amb totes les exposicions que s’hi troben i veure tranquil·lament tot allò que més els ha interessat. Ha estat una sortida molt interactiva que, com sempre, l’alumnat ha aprofitat al màxim.

Cèl·lules mitòtiques en arrel d’all

2n BAT, , , ,

Aquestes són algunes de les imatges captades per l’alumnat de Biologia de segon de Batxillerat a la última pràctica de laboratori. S’hi poden observar cèl·lules en distints estadis de divisió. Per aconseguir-les, han fet preparacions microscòpiques de les puntes d’arrels d’alls prèviament ficats en aigua perquè aquestes creixessin.

El trencalòs i altres voltors dels Ports

1r ESO, , , , ,

En una iniciativa educativa per apropar la riquesa natural de les nostres terres als més joves, l’educador ambiental Víctor Reverté ha ofert la conferència El trencalòs i altres voltors dels Ports. L’esdeveniment ha tingut lloc al nostre institut durant la Setmana de la Ciència els dies 13 i 14 de novembre i s’ha adreçat específicament als estudiants de primer d’ESO.

La xerrada, que s’ha centrat en la preservació i el comportament dels voltors al Parc Natural dels Ports, ha captat l’atenció dels assistents des del principi. Víctor Reverté, amb el seu profund coneixement i passió per la fauna local, ha proporcionat una visió fascinant de la vida d’aquestes aus rapinyaires i el seu paper crucial a l’ecosistema.

Un dels aspectes destacats ha estat l’explicació detallada sobre l’alimentació dels voltors i especialment del trencalòs. Víctor Reverté ha compartit anècdotes i dades reveladores sobre els seus hàbits alimentaris, destacant-ne el paper essencial en el control de poblacions d’altres espècies i el manteniment de l’equilibri natural al parc.

A més d’abordar aspectes biològics, l’educador ambiental també ha destacat la feina duta a terme en la conservació d’aquestes espècies en perill. Els esforços de preservació i els programes de reintroducció d’aus rapinyaires a la regió han estat temes clau, mostrant com la comunitat s’involucra activament en la protecció de la biodiversitat local.

La conferència ha estat especialment adaptada als estudiants de primer d’ESO, utilitzant un llenguatge accessible i exemples concrets per garantir una comprensió completa. A més, s’ha fomentat la participació activa dels joves, que han tingut l’oportunitat de plantejar preguntes i participar de la conferència.

La iniciativa ha estat molt ben rebuda per l’alumnat, que ha expressat el seu agraïment per l’oportunitat d’aprendre de manera pràctica sobre la fauna local. La conferència de Víctor Reverté no només ha il·lustrat la importància de la conservació, sinó que també ha inspirat un major interès i estima per la bellesa natural que els envolta al Parc Natural dels Ports.

Enginyeria genètica i biotecnologia

Batxillerat, , , , , ,

L’enginyeria genètica és una branca de la biotecnologia que permet modificar genèticament els organismes per obtenir beneficis. Així és com es produeix la insulina que es subministra per a tractar la diabetis, per exemple. De la mateixa manera que es pot introduir a un bacteri el gen que codifica la insulina humana, se’n poden introduir d’altres.

En aquest taller, que ha inaugurat el programa de la Setmana de la Ciència aquest dilluns dia 6, l’alumnat de Biologia de Batxillerat ha inserit un gen de fluorescència a uns bacteris. Aquest gen, que té la informació per fabricar una proteïna verda fluorescent, s’ha extret prèviament del genoma d’una medusa i s’ha adjuntat a un petit fragment d’ADN anomenat plasmidi.

L’alumnat ha usat la tècnica del xoc tèrmic perquè els bacteris assimilin aquests plasmidis. El resultat, després d’un parell de dies d’incubació: colònies de bacteris fluorescents.

Donem les gràcies a la Roser Pinyol i la María José Barallobre, investigadores de l’Hospital Clínic i l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona, respectivament, per haver conduït de manera excepcional aquests tallers que, a través de la seva iniciativa Biocomunica’t, s’han dut a terme al nostre Institut durant la Setmana de la Ciència des de fa més de 10 anys.

Sortida de camp de 1r d’ESO als Ports

1r ESO, , , , ,

El 27 d’abril l’alumnat de primer d’ESO ha anat a La Sénia per conèixer l’ecosistema del riu. Durant la sortida han estat acompanyats pels educadors ambientals d’Arabogues, que els han explicat les característiques del riu Sénia, l’aprofitament agrícola de l’aigua, la conservació del bosc de ribera i els bioindicadors que caracteritzen la qualitat de l’aigua del riu.

El matí ha començat amb una passejada per la vora del riu. Han comprovat que el riu porta poca aigua a conseqüència de la sequera. Han estudiat el bosc de ribera i les característiques d’aquest tipus de vegetació. Els educadors del parc els han anat explicant les particularitats d’aquest espai natural mentre avançaven per la riba del riu.

Després d’esmorzar s’han tret les sabates i mitjons i han recollit mostres del riu per veure els macroinvertebrats presents a l’aigua: han trobat larves de libèl·lules, mosquits, caragols, cucs… que són indicadors de l’estat de salut del riu.

La sortida els ha agradat molt i la meteorologia ha acompanyat durant tot el dia. Ha estat una sortida per conèixer el nostre territori i ha servit per reflexionar sobre la conservació de l’entorn.

Rachel Carson, una dona pionera al medi ambient

1r BAT, 4t ESO, , , ,

El dijous 27 d’abril ens ha visitat Carme Aguilar, doctora en Química i catedràtica i investigadora del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili. S’ha trobat a la sala d’actes amb l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i primer de Batxillerat per parlar de la vida i la trajectòria professional de Rachel Carson.

Ha parlat del seu amor per la natura i la seua vocació literària, i de com l’admiració per una professora la va fer decantar pels estudis científics. Després d’escriure un parell de llibres d’èxit, va publicar la seua obra més recordada, Silent Spring, en la qual denuncia l’ús indiscriminat de l’insecticida DDT, pels seus efectes devastadors sobre la natura quan s’introdueix a les xarxes tròfiques. La potent indústria química la va atacar de forma despietada, i la seua prematura mort a causa d’un càncer de mama li va impedir veure la creació de l’Agència de Protecció del Medi Ambient als Estats Units i la prohibició del DDT, primer a aquest país i, anys més tard, a bona part de la resta del món.

Carme Aguilar ha presentat de forma molt clara i entenedora aquests episodis, alternant aspectes de la vida i la personalitat de Rachel Carson amb les característiques del DDT i els seus efectes sobre els ecosistemes, amb comparacions actuals que fiquen de manifest la vigència del problema dels contaminants ambientals. Ha estat una conferència molt ben rebuda per l’alumnat, a qui ha agradat molt la temàtica i el plantejament per part de la ponent, que ha ficat en valor la figura d’una científica imprescindible per entendre el sorgiment del moviment ambientalista al segle XX.

Projecte Emma de recerca en càncer de mama

1r BAT, , , ,

Aquest dimecres 26 d’abril Carlos López ha visitat l’alumnat de la matèria optativa de Biomedicina, a primer de Batxillerat. Ell és biòleg i doctor per la Universitat Rovira i Virgili, i coordinador de recerca territorial de l’Institut Català de la Salut (ICS) a les Terres de l’Ebre. El Projecte Emma és una iniciativa de la Fundació Dr. Ferran per a la investigació en càncer de mama, impulsada pel grup de recerca en patologia oncològica i bioinformàtica de la Gerència Territorial de les Terres de l’Ebre de l’ICS.

Ha ofert l’alumnat una conferència molt completa sobre els factors que indueixen el càncer i, en particular, el càncer de mama, fent incidència en la importància de la detecció precoç per afavorir un bon pronòstic. Ha destacat l’equip de recerca multidisciplinari que du a terme aquesta recerca des de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, que busca contrastar si els ganglis que no tenen metàstasi tenen una resposta immune diferent entre les pacients que tenen algun gangli veí afectat amb metàstasi i les pacients que no en tenen cap i si aquestes diferències en la resposta immune poden tenir implicacions en l’evolució de la malaltia i, per tant, en la metàstasi a distància i la supervivència de les pacients.

Ha estat una oportunitat molt engrescadora de poder conversar en un ambient proper i distés amb algú que està en primera línia de la recerca al nostre territori, per la qual cosa agraïm al doctor Carlos López la seua visita.

Llegir ciència per Sant Jordi

General, , , ,

Jugar a ser déus Salvador Macip i Chris Willmott

La clonació d’humans, la medicina regenerativa, les anàlisis prenatals… Són molts els descobriments revolucionaris en el camp de la biomedicina que ens prometen una millora important de la qualitat de vida, però a la vegada poden provocar canvis que alteraran per sempre la societat. Els beneficis que ofereixen compensen el preu que haurem de pagar per ells? Els autors d’aquest llibre ens presenten els avenços més innovadors de la recerca biomèdica i ens ajuden, amb arguments a favor i en contra, a formar-nos una opinió sobre les conseqüències ètiques i socials que tindran.

¿Qué puede salir mal? Sandra Ortonobes

¿Qué puede salir mal? és un llibre de divulgació científica fascinant i nou que ens ensenya el mapa bàsic del nostre cos per entendre de què estem fets, com funcionem i com interactuem amb el nostre entorn. En aquest món tan perillós, com és possible que continuïs amb vida? Des que som una sola cèl·lula, el nostre organisme s’enfronta a una sèrie d’obstacles que no li donen treva: mutacions genètiques, substàncies tòxiques que entren sense avisar, atacs constants de virus i bacteris amb molt mala llet i una loteria de tota mena de malalties. No obstant això, per sobreviure en aquest món hostil que ens envolta, el cos humà està preparat per contraatacar aquestes amenaces sense pensar-s’ho dues vegades. La crítica ha dit: “Si no has entés res de les teves classes de biologia, aquest llibre de la Hiperactina et salvarà la vida… I a més te l’explicarà. PD: El capítol sobre les drogues és brutal.” Jose Luis Crespo, Quantum Fracture.