Arxiu d'etiquetes: Biologia

Taller científic per la Setmana de la Ciència

1r BAT, 2n BAT, , , , , , ,

El dimecres, dia 5 de novembre, ha tingut lloc un taller científic per a l’alumnat de Batxillerat que cursa l’optativa de Biomedicina a primer curs i la matèria de Biologia al segon. Marta, biòloga de formació, ha fet una introducció al sistema immunitari: ha repassat com el cos distingeix entre substàncies pròpies i alienes i com es despleguen els mecanismes de defensa davant de patògens. També ha recordat conceptes clau com la salut, la malaltia i la resposta immunitària.

Aquests conceptes s’han ficat en pràctica a la part experimental, on l’alumnat ha fet el diagnòstic a dues persones a través de reaccions que simulen l’aglutinació produïda en la reacció antigen-anticòs de mostres de sang sintètica. El taller ha finalitzat recordant el concepte de memòria immunitària i destacant el paper fonamental de les vacunes en la protecció individual i col·lectiva.

Conferència sobre les aus rapinyaires

3r ESO, , , ,

El dia 25 d’abril, l’alumnat de tercer d’ESO ha assistit a la xerrada Rapinyaires i humans a la sala d’actes del centre. Durant una hora, el ponent, Ramiro Aibar, d’Aula i Natura, ha donat a conèixer com han evolucionat les poblacions d’aquests éssers vius durant les últimes dècades segons la relació amb la societat.

A principis del segle XX es considerava que els rapinyaires eren feristeles malicioses responsables de molts dels mals que passaven a la societat d’aquell temps, fruit de llegendes i supersticions i que els van portar a quasi desaparèixer. A aquest fet, cal sumar-li, dècades més tard, la persecució i l’extermini soferts. Per si no n’hi havia prou, amb l’aparició del DDT que s’acumulava a les xarxes tròfiques, gairebé es van extingir. Però aquesta situació va començar a canviar a partir dels anys 1970, ja que l’opinió pública va començar a donar valor als rapinyaires. En primer lloc amb la prohibició del DDT i en segon lloc, amb el desenvolupament de projectes de protecció i recuperació, que van fer que les poblacions augmentessin exponencialment fins a revertir la situació.

Durant la presentació s’han pogut veure imatges de com viuen i s’alimenten aquests éssers vius i, sobretot, reconèixer que per la seva situació en la cadena tròfica, tenen una influència cabdal en el funcionament de tot l’ecosistema. Finalment, la xerrada ha anat acompanyada per una exposició que s’ha pogut visitar durant una setmana a l’entrada del centre.

Taller de reanimació cardiopulmonar

4t ESO, , , ,

Aquest dimarts 6 de maig, l’alumnat de quart d’ESO que cursa les matèries de Biologia i Geologia i de Cultura Científica ha participat en un taller pràctic de reanimació cardiopulmonar (RCP), organitzat a l’Institut pel Departament de Ciències Naturals amb la col·laboració de dos experts del Centre d’Innovació i Simulació Territorial de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Tortosa.

Durant la sessió, l’alumnat ha aprés com actuar davant d’una situació d’emergència en la qual una persona pateix una aturada cardiorespiratòria. Els professionals han explicat detalladament els passos a seguir per assistir correctament la víctima, fent èmfasi en la importància de respectar l’ordre d’actuació per augmentar les possibilitats de supervivència. Un dels punts centrals del taller ha estat el coneixement i ús del DEA (desfibril·lador extern automàtic). L’alumnat ha pogut veure com funciona aquest dispositiu i com utilitzar-lo de manera segura i eficaç en una situació real. A més, els participants han posat en pràctica les compressions toràciques sobre maniquins connectats a una tauleta digital. Aquesta tecnologia permet registrar la velocitat i la força de les compressions, ajudant a corregir i millorar la tècnica en temps real.

La sessió ha finalitzat amb una petita competició per equips, on s’ha premiat la precisió i l’efectivitat de les compressions realitzades. L’activitat ha estat molt ben valorada per l’alumnat, que l’ha qualificada d’interessant, útil i de gran aplicabilitat per al dia a dia.

Sortida al Parc del Mussol

3r ESO, , , , ,

El dijous 24 d’abril, l’alumnat de tercer d’ESO dels grups A i D i de quart d’ESO A ha visitat el Parc del Mussol. L’objectiu ha estat ampliar els aprenentatges en els sabers d’ecologia en la matèria de Biologia i Geologia, dintre del territori i gaudint d’un entorn singular.

El Parc del Mussol és un projecte que té per objectiu donar un espai de vida a la màxima biodiversitat possible de fauna local. En arribar, en Ferran Latre, responsable del Parc, ha explicat les tasques de restauració que s’han fet a l’espai fins a la situació actual i ha mostrat els diferents hàbitats que s’han recreat. Tot seguit, l’alumnat ha fet el recorregut en dos grups, acompanyats de Ferran i Ramiro Aibar, respectivament, d’Aula i Natura, on ha pogut observar, entre d’altres espais, un jardí de plantes aromàtiques per a pol·linitzadors, refugis per animals com conills, teixons i ratolins, caixes niu per a ratpenats i ocells diversos, l’hotel d’insectes més gran de Catalunya i una zona d’arbres fruiters. Durant el recorregut, l’alumnat ha vist caçar alguna papallona i l’ha identificada com blanqueta de la col (Pieris Rapae) i també ha presenciat l’anellament d’una tórtora (Streptopeli turtur) i cinc pollets. També ha accedit a alguns aguaits d’observació i identificació d’ocells.

Ha estat una jornada molt profitosa de la mà de dos experts que han contagiat la seva passió per la natura, que es repetirà els propers dies 8 i 9 de maig per als grups C i B de tercer d’ESO, respectivament.

L’alumnat de primer d’ESO explora el riu Sénia

1r ESO, , , , , ,

El dilluns 28 d’abril, l’alumnat de primer d’ESO de l’Institut, acompanyat pels educadors d’Arabogues, ha tingut l’oportunitat de conèixer de prop la diversitat biològica i geològica de l’entorn del riu Sénia. Durant la sortida, l’alumnat ha explorat la fauna i la flora locals, observant de primera mà la varietat d’espècies que habiten aquest espai natural protegit. Amb el suport dels educadors, han après sobre les adaptacions dels éssers vius al seu medi i la importància de preservar aquests ecosistemes.

Durant l’activitat han estudiat l’estat de salut del riu, investigant la presència de macroinvertebrats a l’aigua. Un dels punts destacats de la jornada ha estat l’estudi de la geologia de la llera del riu Sénia. Gràcies a les pluges abundants dels darrers mesos, el riu baixa amb força i el paisatge està molt verd, en contrast amb la sequera que havia marcat anys anteriors. Aquest fet ha permès l’alumnat d’observar de forma directa com els canvis meteorològics i estacionals afecten la dinàmica natural del territori.

La meteorologia també ha acompanyat: el dia ha començat assolellat i s’ha mantingut estable, amb una temperatura agradable, permetent fer totes les activitats amb comoditat. La sortida al Parc Natural dels Ports ha estat una experiència educativa que ha permès  l’alumnat connectar amb l’entorn natural, conèixer el territori i reflexionar sobre la importància de la seua conservació.

Observació de fongs al microscopi òptic

1r BAT, , ,

L’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha fet una experiència amb dues llesques de pa: una humida i l’altra seca, per comprovar, dintre d’una bossa de plàstic, a temperatura ambient i a les fosques, quina de les dues es floreix abans. Hem portat el resultat al laboratori i hem observat les mostres al microscopi, on hem tractat d’identificar els fongs que han germinat en forma de floridures. Aquestes imatges, capturades pel propi alumnat, són algunes exemples del què hem pogut veure al microscopi. Es poden veure clarament espores, hifes i esporangis d’exemplars que podrien ser fongs dels gèneres Rhizopus, Aspergillus o Penicillium.

Pràctiques amb drosòfila a Biomedicina

1r BAT, , , , ,

L’alumnat de l’optativa de Biomedicina de primer de Batxillerat experimenta cada any les lleis de l’herència biològica amb mosques drosòfiles amb distintes mutacions, facilitades per la Universitat de València. Fa encreuaments experimentals per comprovar els patrons d’herència de cadascuna de les mutacions per aprendre, d’una manera pràctica, el funcionament de la transmissió hereditària de caràcters biològics. Aquest és un coneixement que es pot extrapolar a malalties humanes hereditàries com, per exemple, alguns tipus de càncer.

Observació de cèl·lules

1r BAT, , , ,

Aquestes són algunes de les imatges que ha capturat l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat de les preparacions microscòpiques que han fet a les pràctiques de laboratori. Es poden veure cèl·lules de la seua pròpia mucosa bucal, on es distingeixen clarament els nuclis de les cèl·lules. En les imatges a major augment es poden observar, a més, bacteris, el que permet comparar la diferència de mida entre tots dos tipus cel·lulars. També s’hi veuen cèl·lues vegetals en preparacions d’epiteli de ceba, on es pot diferenciar el nucli i la paret cel·lular de cel·lulosa.

Podem crear òrgans artificials al laboratori?

General, , , , , ,

Gloria Gallego Ferrer és doctora en Enginyeria Industrial i Catedràtica a la Universitat Politècnica de València. Porta anys investigant com regenerar òrgans i teixits per evitar les problemàtiques associades a les pròtesis i els trasplantaments. A la seua intervenció al cafè científic, ha presentat les seues investigacions a partir de casos concrets: la regeneració de cartílag articular de genoll en ovelles, la implantació in situ mitjançant hidrogels injectables, la recerca cap a la creació d’òrgans sobre bastides protèiques o la impressió en tres dimensions utilitzant “tintes” amb distints tipus cel·lulars, entre d’altres.

L’exposició, molt clara i ben estructurada, ha captat l’interès de l’audiència i ha facilitat la comprensió de conceptes i processos complexos. La conferència ha conclòs amb l’esperançador missatge que els avenços en medicina regenerativa van a bon ritme i són molt prometedors. La conversa ha seguit a l’entrada de l’Institut on, entre cafè i pastes, el públic assistent ha pogut conversar entre sí i adreçar a Gloria les seues impressions i dubtes sobre un tema que ha generat molt d’interès.