Aquest dimecres dia 12 de febrer els estudiants de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de Batxillerat han visitat el Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat. Han baixat a la mina Eugènia, una antiga explotació de galena per obtenir plom, que va tancar el 1972 i ara es manté com a museu. També han observat talls fins de roques en un microscopi de llum polaritzada i han pogut trencar mostres de roques amb el martell de geòleg per buscar mineralitzacions. Totes les activitats han estat conduïdes pel professor de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona Joan Carles Melgarejo, acompanyat del David i l’Ernest, dos estudiants de segon curs de grau, que ha explicat la importància històrica de la mineria en el desenvolupament econòmic i social de la regió, així com de la gestió adequada de l’extracció per minimitzar els impactes.
Aquesta setmana s’exposen a l’entrada del nostre Institut els treballs que l’alumnat de 3r d’ESO ha realitzat dintre del projecte NeuroArt. En aquesta iniciativa del professor de Biologia i Geologia Josep Benavent, i en coordinació amb la matèria d’Educació Visual i Plàstica, han elaborat representacions artístiques de diferents aspectes del sistema nerviós.
El 31 de desembre del 2019 es van comunicar a l’OMS diversos casos de pneumònia a Wuhan, una ciutat situada a la província xinesa de Hubei. Es tractava d’un virus diferent als coneguts, la qual cosa resulta preocupant perquè no sabem de quina manera els nous virus poden afectar les persones.
Una setmana més tard, el 7 de gener, les autoritats xineses van confirmar que havien identificat un nou coronavirus, una família de virus que causen el refredat comú i malalties com el MERS i la SARS. Aquest nou virus es va denominar, provisionalment, 2019-nCoV.
Des del moment en què va ser informada del brot, l’OMS ha estat treballant amb les autoritats xineses i amb experts de tot el món per obtenir més informació sobre el virus, els seus efectes sobre les persones infectades, el seu tractament i les mesures que poden adoptar els països per fer-hi front.
Tenint en compte que els coronavirus solen causar símptomes respiratoris, l’OMS ha emès recomanacions de protecció personal contra la infecció, així com per evitar el contagi d’altres persones.
També podeu consultar aquesta infografia de la pàgina Compound Interest:
Un equip de científics ha aconseguit construir mil·limètrics “robots vius”, acoblats a partir de cèl·lules de granotes i que podrien servir per subministrar medicaments, netejar residus tòxics o recollir microplàstics en els oceans. La descripció d’aquests “biobots” (o “xenobots”, pel nom científic de la granota, del gènere Xenopus) es publica aquest dilluns en un article a la revista PNAS, liderat per científics de les universitats de Vermont i de Tufts, ambdues als Estats Units. La investigació es basa en dos tipus de cèl·lules de la granota d’ungles africana: cèl·lules contràctils de cor (amb capacitat de moure) i cèl·lules passives de la pell (no es mouen). Llegiu la notícia a La Vanguardia i El País.
Menys plàstics, més vida! és el títol d’una exposició itinerant de l’Agència Catalana de l’Aigua que des d’ahir, i durant els propers deu dies, es troba a l’entrada del nostre Institut. Pretén conscienciar sobre la importància de gestionar de manera adequada els plàstics i reduir-ne l’ús, sobretot pel que fa als que s’acostumen a utilitzar només en una ocasió.
L’exposició posa de manifest que més del 90% dels productes i objectes que ens envolten actualment estan fets de plàstic, un material que té un cost de producció baix, una gran versatilitat i una resistència elevada. El revers de la moneda és també molt negatiu: la fabricació del plàstic comporta un ús massiu de recursos, en particular de derivats del petroli, per a un material que sovint s’utilitza d’una forma molt puntual, per exemple per dur la compra del mercat a casa. Immediatament es converteix en un residu que embruta el medi ambient, en particular els ecosistemes oceànics. A més, l’esmicolament del material genera els anomenats microplàstics, molt difícils de tractar.
Podeu consultar la informació dels plafons en aquest enllaç.
Avui ens ha visitat el professor i investigador de la URV Laureano Jiménez. Davant els alumnes de Ciències per al Món Contemporani, amb el seu provocador estil, ha parlat de les possibilitats de la hipotètica existència de vida en altres planetes. Començant per alguns organismes especialment resistents del nostre planeta, ha explorat les probabilitats de trobar planetes habitables, les més petites de que estiguin al nostre abast, i les encara menors de contactar amb una civilització intel·ligent. Ha apel·lat als estudiants amb preguntes i ha mantingut l’atenció dels assistents durant tota la conferència en una intervenció que sens dubte no ha deixat indiferent ningú.
Aquest 17 de desembre ens ha visitat la psiquiatra i investigadora de l’Hospital Clínic de Barcelona Rocío Martín-Santos. Dins del projecte NeuroArt, de la Universitat de Barcelona i el seu Institut de Neurociències, ha ofert una conferència als estudiants de 3r d’ESO. Ha fet un repàs a les principals funcions del sistema nerviós, i a la història de com la neurociència les ha arribat a conèixer, amb una especial menció al Nobel Ramón y Cajal. Ha destacat la importància dels hàbits saludables i d’evitar les substàncies perjudicials per al sistema nerviós, especialment fins que aquest assoleix la seva maduresa, passats els 20 anys. Aquest ha estat el primer contacte d’un projecte que cerca que els estudiants creïn representacions artístiques del sistema nerviós, coordinats pel seu professor de Biologia i Geologia Josep Benavent i amb la col·laboració del professorat del Departament d’Educació Visual i Plàstica.
El divendres 22 de novembre s’han lliurat els premis als alumnes que han presentat les millors experiències durant la Setmana de la Ciència. Al llarg de tots els cursos de l’ESO els estudiants han tingut l’oportunitat de preparar un experiment i presentar-lo, en grups de fins a tres persones, davant els seus companys. Els més ben valorats pels alumnes i els professors han rebut un diploma i un val per material escolar.
Els guanyadors d’aquesta edició han estat, a 1r d’ESO, els equips formats per Anás El Habchi, Àlex Riera Madrid i Lluc Sarra Masdeu, per una banda, i per Mariona Estorach Barberà, Laura Igual Albiol i Júlia Jordà Barrachina, per altra; a les imatges, acompanyats per la professora de Biologia i Geologia Jahel Tomàs.
A 2n d’ESO han estat guardonats els equips formats per Pol Gil Pino i Jordi Solé Gavaldà i per Juan Gabriel Rivera Díniz, Mohamed Sahnoun i Guillem Sánchez Matamoros, amb la seva professora de Física i Química Maria Prieto.
A 3r d’ESO, acompanyats del professor Josep Benavent, el guanyador ha estat Martí Ramos Montañés, així com l’equip format per Maria Idiarte Martí, Maria Rangel Luna i Nora Roiget Muria.
I a 4t d’ESO, amb el professor de Biologia i Geologia Vicent Ramiro, l’equip de Maria Díez Gallego i Júlia Socoró Reverter i el de Manel Méndez Alcántara i Nicole Vásquez Quinteros.
A tots i totes, enhorabona i seguiu amb les vostres inquietuds científiques!
Dintre de la programació de conferències amb motiu de la Setmana de la Ciència, aquest dimecres dia 13 de novembre ens ha visitat el paleontòleg Francesc Gascó. Presentat pel professor de Biologia i Geologia Josep Benavent, Francesc Gascó és doctor en Paleontologia, assessor científic, divulgador i youtuber. Ha presentat les dificultats per reconstruir una espècie extingida a partir de les seves restes fòssils davant alumnes de 3r d’ESO i de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de Batxillerat. Ha fet un recorregut per l’anatomia comparada, des de Cuvier fins el modern paleoart, que utilitza tècniques sofisticades per obtenir informació dels fòssils. Ha explicat com es van descobrir restes de plomes de dinosaures en jaciments extraordinaris o com tècniques de microscòpia electrònica permeten fer hipòtesis sobre els colors d’aquests fascinants animals. La seva intervenció ha captat l’atenció d’alumnes i professors, que hem tingut l’oportunitat de fer preguntes a la recta final d’una conferència molt interessant.
