Arxiu de la categoria: General

Llegir Ciència per Sant Jordi

El lladre de cervells. Menjar cireres amb els ulls tancats Pere Estupinyà

Ets una persona curiosa? T’interessa saber d’on venim, on anem i quin és el nostre lloc a l’univers? No ho dubtis, aquest llibre fa per a tu: la ciència és l’aventura més apassionant que pots viure! Els avenços científics se succeeixen a un ritme vertiginós i cada vegada són més les persones interessades a entendre com funciona el món, conscients que el tarannà científic ens ajuda a viure millor i a prendre més bones decisions en el nostre dia a dia. Pere Estupinyà, el lladre de cervells, una mena de Robin Hood de la ciència, ens apropa les ments més brillants del món per posar el seu coneixement a la nostra disposició. El lladre de cervells és una lectura apassionant, que, d’una manera divertida, didàctica i planera, exposa les claus dels debats més actuals i interessants sobre neurociència, cosmologia, genètica, psicologia o canvi climàtic. És només poesia que som pols d’estrelles? Hi ha vida extraterrestre? Què és la gimnàstica neuronal? Què hi fa Terminator en un llibre de ciència? El lladre de cervells ataca de nou i et porta respostes, però et proposa nous dubtes i preguntes!

Parc Juràssic Michael Crichton

En aquesta espectacular novel·la, els dinosaures tornen a conquerir la Terra… En una illa remota, un grup d’homes i dones emprèn una carrera contra el temps per evitar un desastre mundial provocat per la desmesurada ambició de comercialitzar l’enginyeria genètica. Però tots els esforços resultaran en va quan el projecte sense escrúpols quedi fora de control i el món a mercè d’unes bèsties monstruoses… Jurassic Park, la novel·la més cèlebre de Michael Crichton i una de les més llegides en els darrers anys, va ser adaptada al cinema amb enorme èxit per Steven Spielberg. El País: “Una joia de la fantasia científica.”

Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència 2025

L’11 de febrer, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya impulsa GENIS, un projecte per donar visibilitat a les científiques catalanes del passat i del present.

Aquesta iniciativa reivindica el paper fonamental de les dones en la ciència i vol inspirar noves generacions a seguir les seves passes. Per fer-ho, els museus de la Xarxa obriran gratuïtament durant la jornada i presentaran una col·lecció de postals il·lustrades amb figures científiques que han deixat empremta en camps com la paleontologia, la geofísica o la botànica.

Enguany, el projecte posa el focus en tres dones excepcionals:

  • Lourdes Casanovas, doctora en paleontologia i pionera en l’estudi dels dinosaures a la Península.
  • Estefania Blanch i Llosa, doctora en geofísica experta en l’efecte de les tempestes solars a l’entorn terrestre.
  • Creu Casas i Sicart, catedràtica en botànica i referent en l’estudi de les molses a Catalunya i Espanya.

Amb aquesta iniciativa, la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya reivindica el llegat de les dones científiques i el seu impacte en el coneixement científic, recordant que la ciència no té gènere, sinó talent, passió i determinació.

Llegit a https://www.xarxamuseusciencies.cat/genis-dones-cientifiques/.

Des de l’Institut Ramon Berenguer IV us animem a visitar els museus de la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya, de la qual forma part el Museu de les Terres de l’Ebre, que es podrà visitar gratuïtament mostrant aquestes postals avui, Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, i el proper cap de setmana.

Podem crear òrgans artificials al laboratori?

Gloria Gallego Ferrer és doctora en Enginyeria Industrial i Catedràtica a la Universitat Politècnica de València. Porta anys investigant com regenerar òrgans i teixits per evitar les problemàtiques associades a les pròtesis i els trasplantaments. A la seua intervenció al cafè científic, ha presentat les seues investigacions a partir de casos concrets: la regeneració de cartílag articular de genoll en ovelles, la implantació in situ mitjançant hidrogels injectables, la recerca cap a la creació d’òrgans sobre bastides protèiques o la impressió en tres dimensions utilitzant “tintes” amb distints tipus cel·lulars, entre d’altres.

L’exposició, molt clara i ben estructurada, ha captat l’interès de l’audiència i ha facilitat la comprensió de conceptes i processos complexos. La conferència ha conclòs amb l’esperançador missatge que els avenços en medicina regenerativa van a bon ritme i són molt prometedors. La conversa ha seguit a l’entrada de l’Institut on, entre cafè i pastes, el públic assistent ha pogut conversar entre sí i adreçar a Gloria les seues impressions i dubtes sobre un tema que ha generat molt d’interès.

Cafè científic amb Gloria Gallego-Ferrer

Un any més, a l’Institut Ramon Berenguer hi ha una cita amb la divulgació a travès del cafè científic que organitza el Departament de Ciències Naturals amb motiu de la Setmana de la Ciència, que enguany té com a fil conductor l’ètica en la ciència i la tecnologia.

La Doctora Gloria Gallego-Ferrer serà la protagonista d’aquesta edició, amb una conferència sobre la possibilitat d’obtenció d’òrgans humans al laboratori. Serà el dia 11 de novembre a les 16:30 h a la sala d’actes de l’Institut, en un acte obert a tothom.

Les malalties com l’artrosi, desgast del cartílag articular dels malucs o genolls, o les fractures òssies, són actualment tractades amb la implantació de pròtesis de materials metàl·lics. Aquestes teràpies són molt invasives i tenen els inconvenients de que solen sofrir fractures i alliberen partícules de desgast, que fa que hagen de ser substituïdes al llarg de la vida del pacient. Quan aquestes malalties afecten al funcionament d’òrgans (ronyó, cor, fetge…), la solució és la donació d’òrgans. La manca de donants fa que els pacients moren en la llista d’espera. El rebuig immunològic de l’òrgan del donant obliga a prendre medicació de per vida amb efectes secundaris. El món de la medicina regenerativa amb l’ús de cèl·lules mare, la bioimpressió d’òrgans i teixits i la descel·lularització d’òrgans està revolucionant el món de la medicina. Emprant cèl·lules del propi pacient i materials biodegradables evitem el rebuig immunològic i la permanència de materials estranys al cos. Podem fer medicina personalitzada adaptada a les necessitats del pacient regenerant el seus teixits i òrgans. En aquesta xerrada ens preguntem si és possible crear òrgans artificials al laboratori per a solucionar malalties evitant els problemes de les pròtesis i la donació d’òrgans plantejant els nous reptes de la medicina i el futur dels òrgans artificials.

La Professora Gloria Gallego-Ferrer és Catedràtica al Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular de la Universitat Politècnica de València. A nivell nacional lidera el grup de Biomaterials de València del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina. Va ser governadora de la Junta de la Societat Europea d’Òrgans Artificials des de 2016 fins a 2022. Actualment és membre del Comitè Editorial de la revista científica International Biomaterials Advances. Ha dedicat la seua carrera investigadora al desenvolupament de nous biomaterials per a regenerar teixits i òrgans tals com el cartílag articular, l’os i el fetge. Ha participat en la generació de plataformes de cultiu cel·lular per al tractament del càncer medul·lar i sistemes d’alliberament de fàrmacs per al tractament de l’osteosarcoma.

El cafè científic està organitzat pel Departament de Ciències Naturals de l’Institut Ramon Berenguer IV i compta amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre, el Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili a Amposta i la Diputació de Tarragona. Podeu trobar tota la informació al web de la Setmana de la Ciència i al cartell promocional. Us hi esperem!

Setmana de la Ciència 2024

Durant el mes de novembre se celebrarà a Catalunya la 29a Setmana de la Ciència. En el marc de la Setmana de la Ciència s’organitzen tot un munt d’activitats de divulgació de la ciència arreu del nostre territori. Jornades de portes obertes, activitats virtuals, exposicions, tallers científics…, una gran oferta científica en diferents formats a l’abast de tothom!

La Setmana de la Ciència s’adreça a tots els públics i té com a objectius fonamentals apropar la ciència i la tecnologia a la ciutadania i fomentar les vocacions científiques entre els més joves.

El fil conductor de l’edició d’enguany serà l’ètica en la ciència i la tecnologia. Les descobertes científiques i les innovacions tecnològiques tenen un gran impacte en la societat. Aquest fet planteja la necessitat de considerar els límits ètics en la recerca i la seva aplicació en àmbits com, per exemple, la biotecnologia, la intel·ligència artificial i també els recursos naturals, com ara l’energia o l’aigua, entre d’altres.

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) que compta amb el suport de nombroses institucions i entitats en l’àmbit de la recerca i de la disseminació de la ciència i la tecnologia, a la qual ens unim el professorat del Departament de Ciències Naturals de l’Institut Ramon Berenguer IV amb les següents activitats:

  • 1r d’ESO:
    Conferència sobre el trencalòs als Ports els dies 8 i 11 de novembre
    Pòster científic Oceánicas
  • 2n d’ESO:
    Pòster científic + podcast
    Experiment a classe
  • 3r d’ESO:
    Monòlegs amb ciència
    Ral·li fotogràfic
    Conferència sobre riscos geològics el 14 de novembre
    Projecte al voltant de la pel·lícula The Martian
  • 4t d’ESO:
    Monòlegs amb ciència
    Ral·li fotogràfic
  • Batxillerat:
    1r: Visita i tallers al Cosmocaixa el 6 de novembre
    1r i 2n: Tallers de neurociència el 7 de novembre
    Geologia 1r: Conferència sobre riscos geològics el 14 de novembre
    Física i Química 1r: Fem ciència a casa
  • Públic general:
    Cafè científic amb Gloria Gallego-Ferrer l’11 de novembre a les 16:30 h
  • Lliurament de premis de la Setmana de la Ciència 2024

Tots els detalls del programa d’activitats per la Setmana de la Ciència a l’Institut Ramon Berenguer IV, aquí.

Llegir ciència per Sant Jordi

Orígenes Lewis Dartnell

Quan es parla d’alguna cosa tan inabastable com la història de la humanitat solem posar el focus en coses molt concretes. Ens agrada enumerar els líders que van marcar la diferència, assenyalar certs fenòmens com ara la migració o descriure les conseqüències de les guerres més decisives. Però, què passaria si canviéssim l’enfocament i poséssim la Terra al centre de les nostres investigacions? Aquest llibre és el que passaria.

Per a Lewis Dartnell, l’única manera de comprendre la nostra història consisteix a explicar com el nostre planeta, des de l’inici dels temps, ha determinat el nostre destí. Tota espècie està condicionada pel seu entorn. És ineludible: les forces geològiques van ocasionar la nostra evolució a l’Àfrica oriental; els terrenys muntanyosos característics de Grècia van afavorir el naixement de la democràcia a les antigues polis, i l’Himàlaia guarda una relació amb la formació de les illes Britàniques que molts ignorem. La història d’aquestes forces és, en definitiva, la història de la humanitat.

Richard Dawkins contra Stephen Jay Gould Kim Sterelny

Dawkins i Gould. Oxford i Harvard. Un zoòleg i un paleontòleg. Un liberal i un socialista. Un anglès i un nord-americà. Una gran batalla intel·lectual. Dues visions contraposades sobre la naturalesa veritable de l’evolució. La història de la ciència està plena de rivalitats i conflictes: Newton va discutir amb Leibniz sobre la naturalesa de l’espai, Edison i Tesla van ser protagonistes de la famosa «guerra dels corrents», Einstein va rebatre públicament la teoria quàntica de Bohr…, i al camp de la biologia, la disputa entre Dawkins i Gould és cèlebre a causa de la seva intensitat, la seva durada (més de dues dècades) i la seva rellevància científica.

Richard Dawkins, autor d’El gen egoista i El rellotger cec, concep l’evolució com una lluita entre llinatges genètics. Stephen Jay Gould, que va escriure La vida meravellosa i La falsa mesura de l’home, la veu com una lluita entre organismes. Per a Dawkins, els principis de la biologia evolutiva s’apliquen igual als humans que als altres éssers vius; per a Gould, la sociobiologia és incorrecta i perillosa. Dawkins ha estat descrit moltes vegades com un reduccionista embogit, capaç de reduir la varietat i complexitat de la vida a la lluita per l’existència entre gens cecs i egoistes. En canvi, Gould ha estat utilitzat —erròniament— pels creacionistes per rebutjar els principis fonamentals del darwinisme.

En aquest llibre, Kim Sterelny ens guia a través de les diferències principals entre les concepcions de l’evolució i la ciència de Dawkins i Gould i ens ofereix una nova oportunitat de redescobrir l’univers de la biologia evolutiva.

Contra la sostenibilitat Andreu Escrivà

Un conegut supermercat etiqueta a la seua pàgina web alguns productes amb un requadre verd on es pot llegir: «sostenible». Però què significa aquest concepte? Vivim immersos en una gran confusió, que ens indueix a pensar que si alguna cosa és «sostenible» és perquè, en els millors dels casos, contamina menys i, per tant, «cuida el planeta». Poc més. Sembla que només ens importe aquesta part vendible i bonica que es pot pintar de verd i en què podem dissimular la brutícia i el dolor que engreixen la maquinària del nostre sistema productiu. Però per a construir un projecte de futur col·lectiu, durador i humà, primer hem de deixar ben clar què és el que ens han estat colant per sostenible, sense ser-ho.

A Contra la sostenibilitat, l’ambientòleg i divulgador climàtic valencià Andreu Escrivà qüestiona les veritats afables i assenyala les mentides autocomplaents amb una sèrie de capítols breus i directes per a entendre millor la banalització del concepte. Un llibre bàsic i didàctic per a enfrontar-nos als decorats de cartó pedra quotidians, així com als miratges de l’abundància i de la tecnologia redemptora. Una compilació necessària i urgent d’autoenganys, entrebancs i llocs comuns que ens impedeixen avançar perquè ens roben els debats que hauríem de tenir com a societat per a traçar els plànols d’altres futurs possibles.

100 secrets dels oceans

100 secrets dels oceans Daniel Closa i Esther Garcés

Quin és el secret molecular de l’aroma del mar? Com es forma un tsunami? Quin lligam hi ha entre la Lluna i el plàncton? Per quin motiu es pesquen més gambes els divendres? Quina força empeny els icebergs en una direcció diferent de la del vent? Els calamars es comuniquen amb senyals de llum sobre el seu cos? Com afecten els oceans en el clima de la Terra? La supervivència de quin organisme marí depèn de tenir orgasmes simultanis? D’on va sortir l’aigua dels oceans? Les 100 curiositats que trobem en aquest llibre ens ajuden a descobrir, entendre i valorar els oceans. Uns oceans que, no ho oblidem, constitueixen la major part del nostre planeta, i també la més desconeguda, i dels quals la nostra vida depèn molt més estretament del que pot semblar.

Economia per a un futur sostenible

Economia per a un futur sostenible Vicent Cucarella

L’economia és una ciència viva que serveix per a analitzar els recursos actuals i la seua obtenció i distribució. En aquest context, assolir un futur sostenible és el gran repte. Amb un llenguatge senzill i entenedor, aquest llibre acosta als lectors temes relacionats amb l’economia partint de la realitat més pròxima. A través del diàleg entre una economista i un jove, fem una mirada a temes imprescindibles i de gran actualitat (l’ecologia, la sostenibilitat energètica, el consum responsable, el repartiment del treball…), per acabar proposant possibles alternatives per a superar la situació crítica actual.