Arxiu de la categoria: 4t ESO

Taller de reanimació cardiopulmonar

4t ESO, , , ,

Aquest dimarts 6 de maig, l’alumnat de quart d’ESO que cursa les matèries de Biologia i Geologia i de Cultura Científica ha participat en un taller pràctic de reanimació cardiopulmonar (RCP), organitzat a l’Institut pel Departament de Ciències Naturals amb la col·laboració de dos experts del Centre d’Innovació i Simulació Territorial de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Tortosa.

Durant la sessió, l’alumnat ha aprés com actuar davant d’una situació d’emergència en la qual una persona pateix una aturada cardiorespiratòria. Els professionals han explicat detalladament els passos a seguir per assistir correctament la víctima, fent èmfasi en la importància de respectar l’ordre d’actuació per augmentar les possibilitats de supervivència. Un dels punts centrals del taller ha estat el coneixement i ús del DEA (desfibril·lador extern automàtic). L’alumnat ha pogut veure com funciona aquest dispositiu i com utilitzar-lo de manera segura i eficaç en una situació real. A més, els participants han posat en pràctica les compressions toràciques sobre maniquins connectats a una tauleta digital. Aquesta tecnologia permet registrar la velocitat i la força de les compressions, ajudant a corregir i millorar la tècnica en temps real.

La sessió ha finalitzat amb una petita competició per equips, on s’ha premiat la precisió i l’efectivitat de les compressions realitzades. L’activitat ha estat molt ben valorada per l’alumnat, que l’ha qualificada d’interessant, útil i de gran aplicabilitat per al dia a dia.

La mar comença aquí

4t ESO, , , , , ,

El dimarts 22 d’abril, l’alumnat de quart d’ESO B i C que cursa l’optativa de Cultura Científica ha assistit a una xerrada divulgativa sobre la brossa marina, que porta per títol La mar comença aquí. L’objectiu és informar d’aquesta greu problemàtica que afecta el nostre territori i què es pot fer per lluitar-hi. Alejandro Castells, membre de Plàncton: Divulgació i Serveis Marins, amb la mediació del Parc Natural del Delta de l’Ebre, ha donat a conèixer aquesta campanya per mitjà d’una presentació i activitats interactives per veure el potencial de la ciutadania envers el tema tractat.

S’han compartit unes mostres d’algunes deixalles que són llançades pel vàter i trobades a la depuradora, com per exemple tovalloletes d’un sol ús o productes per a la menstruació, els quals provoquen un greu problema degut al temps que romanen al medi sense descomposar-se i, per tant, afecten a la flora i la fauna marines. A més, s’ha fet un joc per a conèixer com classificar les deixalles més comunes que s’utilitzen i saber quin és el contenidor corresponent. Seguidament, Alejandro ha lliurat una placa en forma de peix lluna en agraïment a la participació de l’alumnat en la campanya, que s’ubicarà al pati de segon d’ESO, concretament a un dels embornals, amb l’objectiu que l’alumnat pensi abans de tirar la brossa al terra.

Per finalitzar, s’ha reflexionat sobre la importància de respectar el medi ambient, a partir de l’afectació que causen els productes que s’utilitzen en el dia a dia i la importància de difondre aquest missatge per a què això no continuï passant.

Conferència sobre l’erupció de La Palma

1r BAT, 4t ESO, , , , ,


Dolors Vidal és professora de Secundària de Física i Química. Ara que està jubilada es dedica a la divulgació i, recentment, ha escrit un llibre sobre l’erupció de l’illa de La Palma del 2021, en el qual analitza, sobretot, les implicacions socials d’aquest risc geològic. Ha viatjat diverses vegades a la zona i ha parlat amb nombroses persones, arreplegant testimonis en primera persona que són els protagonistes del seu llibre.

En aquesta ocasió, ha visitat l’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals de primer de Batxillerat i de Cultura Científica de quart d’ESO, per presentar la seua obra. Juntament amb vídeos amb les narracions de la gent que ha viscut l’erupció de primera mà, la seua presentació ha inclòs mostres de material volcànic (sorra volcànica, lapil·li, bombes volcàniques…), una maqueta del volcà i dos pòsters divulgatius sobre l’erupció. La seua exposició ha estat propera i ha despertat l’interés de l’alumnat, que s’ha apropat a fer-li preguntes en finalitzar l’acte.

Acte de cloenda del projecte Neuroart

4t ESO, , ,

El professorat del Departament de Ciències Naturals ha triat per votació les obres que ha elaborat l’alumnat de 4t d’ESO com a part del projecte Neuroart. El dia 12 de març, l’alumnat responsable de les obres seleccionades ha assistit a l’acte final del projecte, a Barcelona.

L’esdeveniment, organitzat pel Departament de Neurociències de la Universitat de Barcelona i celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ha estat una experiència única d’intercanvi i aprenentatge. Durant la gala, els estudiants han tingut l’oportunitat de conèixer les altres obres participants en el projecte i de defensar la seva pròpia davant d’un tribunal d’expertes en neurociències.

Ha estat una jornada enriquidora que ha promogut la interdisciplinarietat i la creativitat entre els joves talents científics.

Visita a l’Observatori de l’Ebre

1r BAT, 4t ESO, , , ,

El dia 7 de març, els alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat han gaudit d’una jornada d’aprenentatge en visitar l’Observatori de l’Ebre. Durant la visita, han participat en dos tallers centrats en telescopis i òptica, aprofundint en el món de l’astronomia i la ciència de la llum. Seguidament, hant tingut l’oportunitat de recórrer l’Observatori en una visita guiada, explorant els diferents pavellons i aprenent sobre la seva història. Aquesta experiència ha proporcionat l’alumnat una nova visió sobre el funcionament i la importància de l’observació astronòmica.

Neuroart a 4t d’ESO

4t ESO, , ,

El nostre alumnat de quart d’ESO A i B participa al projecte NeuroArt en les matèries de Biologia i Geologia i Expressió Artística. Han realitzat propostes artístiques molt interessants al voltant de la neurociència que podeu veure exposades al nostre centre.

NeuroArt és un projecte de divulgació científica en què els joves expliquen conceptes relacionats amb les neurociències a través de la creació d’obres d’art. L’organitzen l’Institut de Neurociències (UB Neuro) i la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+I) de la Universitat de Barcelona.

Properament, l’alumnat presentarà les propostes triades pel centre a una gala que es celebrarà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on un jurat especialitzat decidirà les obres guanyadores del projecte.

La ciència dels superherois

4t ESO, Batxillerat, , ,

El cinema ens ofereix una visió fantàstica dels superherois, que desafien constantment les lleis de la natura. En aquesta conferència, el doctor en Química Laureano Jiménez, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili, desmunta, amb el seu particular estil i humor, molts dels impossibles que fan aquests personatges, davant l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i Batxillerat. La presentació ha tingut lloc aquest dilluns dia 13 a la sala d’actes de l’Institut com a part de les activitats programades per la Setmana de la Ciència.

Rachel Carson, una dona pionera al medi ambient

1r BAT, 4t ESO, , , ,

El dijous 27 d’abril ens ha visitat Carme Aguilar, doctora en Química i catedràtica i investigadora del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili. S’ha trobat a la sala d’actes amb l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i primer de Batxillerat per parlar de la vida i la trajectòria professional de Rachel Carson.

Ha parlat del seu amor per la natura i la seua vocació literària, i de com l’admiració per una professora la va fer decantar pels estudis científics. Després d’escriure un parell de llibres d’èxit, va publicar la seua obra més recordada, Silent Spring, en la qual denuncia l’ús indiscriminat de l’insecticida DDT, pels seus efectes devastadors sobre la natura quan s’introdueix a les xarxes tròfiques. La potent indústria química la va atacar de forma despietada, i la seua prematura mort a causa d’un càncer de mama li va impedir veure la creació de l’Agència de Protecció del Medi Ambient als Estats Units i la prohibició del DDT, primer a aquest país i, anys més tard, a bona part de la resta del món.

Carme Aguilar ha presentat de forma molt clara i entenedora aquests episodis, alternant aspectes de la vida i la personalitat de Rachel Carson amb les característiques del DDT i els seus efectes sobre els ecosistemes, amb comparacions actuals que fiquen de manifest la vigència del problema dels contaminants ambientals. Ha estat una conferència molt ben rebuda per l’alumnat, a qui ha agradat molt la temàtica i el plantejament per part de la ponent, que ha ficat en valor la figura d’una científica imprescindible per entendre el sorgiment del moviment ambientalista al segle XX.

Conferència sobre nanociència i nanotecnologia

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , , , ,

El professor emèrit del Departament de Química Analítica i Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Rius, ens ha visitat avui per oferir una xerrada a l’alumnat de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat Científic i Tecnològic, sobre els fenòmens de la nanociència i nanotecnologia.

Per poder entendre bé tot el que ens volia explicar, ha parlat sobre què són les partícules nano i les seves propietats, per després relacionar-ho amb algunes de les moltes aplicacions. Nano és petit, molt petit, tant petit com si comparem una pilota de futbol amb el planeta Terra, partícules mil milions de vegades més petites que el metre, que amplien les superfícies de contacte, creen interaccions elèctriques i redueixen el camp de moviment dels electrons dels diferents àtoms.

La raó per la qual els dragonets queden enganxats a les parets sense caure és degut als nanofilaments que tenen a les seves potes que permeten quedar ben enganxats amb una àmplia superfície de contacte. Els bonics colors de les vidrieres s’aconsegueixen gràcies a nanopartícules que suporten altes temperatures sense fer-se malbé, pel fet de ser tan petites. Una aplicació que alguns països ja duen a terme és el tractament de tumors gràcies a que les cèl·lules afectades poden ser eliminades perquè són envoltades per nanopartícules que desprès s’escalfen i destrueixen les cèl·lules de manera específica.

Ha sigut una xerrada molt interessant, amb aplicacions a la vida real, on l’alumnat ha pogut participar i relacionar coneixements tant de química, física i biologia.