Arxiu de la categoria: 1r ESO

Onada de fred siberià

Europa es troba immersa en una situació meteorològica de fred que ja dura uns dies i que està deixant sentir intensament els seus efectes. En la imatge adjunta podem veure la disposició de les isòbares, que explica la situació que estem vivint.

Les isòbares són línies imaginàries que uneixen els punts que tenen una mateixa pressió atmosfèrica. Per damunt de 1013 hPa (hectoPascals) parlem d’altes pressions o anticiclons (el que solem associar a “bon temps” o temps assolellat); per baix, baixes pressions, depressions atmosfèriques o borrasques (“mal temps” o precipitacions). Les isòbares ens indiquen la direcció del vent: en l’hemisferi nord, en els anticiclons, aquests segueixen les línies en sentit de les agulles del rellotge; en les depressions, en sentit contrari. Si aquestes línies estan molt juntes, ens indiquen que els vents són intensos; si estan separades, els vents són suaus o inexistents, i aleshores parlem d’un pantà baromètric.

Així, mirant el mapa isobàric podem observar dos grans anticiclons (A) sobre Europa. I, si resseguim les línies de pressió, comprobem com ens arriben vents des del nord-est europeu. És aleshores quan parlem de vent siberià, per la procedència d’aquest aire gelat.

Pots trobar una senzilla explicació d’aquest fenomen i d’altres semblants en aquest vídeo.

Edu3.cat

Malgrat la situació no ha arribat a ser tan extrema com algunes prediccions apuntaven, encara queden uns dies fins que les temperatures tornen a pujar. Mentrestant, les inclemències meteorològiques han deixat més de 200 morts per tota Europa a dia d’avui, i a casa nostra tenim rècords de baixes temperatures, forts vents, talls de llum per l’elevat consum i neu fins i tot a nivell de la mar. Així que el més prudent serà seguir les recomanacions.

Més informació a les pàgines de la Generalitat i del Servei Meteorològic de Catalunya »

Reunió amb les famílies de 1r ESO

Dilluns vinent dia 23 de gener, a les 19:30h, celebrem a l’institut una trobada amb les famílies dels alumnes de 1r ESO. L’objectiu de la reunió és mostrar algunes de les metodologies que fem servir els professors i professores en aquest curs, en especial aquelles relacionades amb les noves tecnologies.

Animem a l’assistència, que esperem siga profitosa!

Resum meteorològic de 2011

Al web del 3/24 hem pogut veure els primers dies de l’any un resum dels fenòmens meteorològics esdevinguts en 2011, a més d’una galeria de fotos sobre el tema. Entre tots ells cal destacar la formació d’un medicane que va arribar a les nostres costes a començament del passat mes de novembre. Aquest terme fa referència a un esdeveniment semblant a una tempesta tropical, o huracà, però evidentment de dimensions i efectes més reduïts, i format, aquesta vegada, a les aigües mediterrànies, cosa excepcional en aquest tipus de fenòmens.

Un huracà (com se li diu a Amèrica, o cicló, com se li diu a l’Índic i el sud-est asiàtic, o tifó, com se li diu al Pacífic asiàtic, entre altres noms) és una forta depressió atmosfèrica situada sobre aigües càlides que alimenten aquestes baixes pressions, provocant forts vents i pluges amb efectes que poden ser catastròfics. Solen produir-se sobre aigües intertropicals, a finals de l’estiu. Quan els vents assoleixen velocitats superiors als 117 km/h parlem d’huracà; per sota d’aquesta velocitat, es tracta d’una tempesta tropical. Mesurem la força dels seus vents amb l’escala de Saffir-Simpson.

Quan al mar Mediterrani es forma una tempesta amb característiques semblants, parlem d’huracà mediterrani o medicane. Malgrat que hi ha cert debat sobre la natura tropical d’aquests fenòmens, les tempestes del passat novembre de 2011 van ser classificades com a tals per primera vegada per la Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (National Oceanic and Atmospheric Administration, NOAA), una agència científica que depèn del Departament de Comerç dels Estats Units.

Resum meteorològic de l’any al 3/24 »

Les millors fotos del 2011 meteorològic al 3/24 »

Lynn Margulis (1938-2011)

Se’ns va el mes de novembre, i amb ell un dels noms més destacats en la Biologia evolutiva dels últims cinquanta anys. Lynn Margulis és sobretot coneguda per difondre la teoria de l’endosimbiosi seriada, que explica els processos que van donar lloc a les cèl·lules eucariotes (amb nucli i orgànuls membranosos). Alguns d’aquests orgànuls, com els mitocondris i cloroplastos, tenen un material genètic propi, una doble membrana lipídica, i es repliquen per bipartició independent de la mitosi o divisió del nucli de la cèl·lula en què es troben. Aquests orgànuls serien els descendents de cèl·lules procariotes, bacteris, aerobis (en el cas dels mitocondris), fotosintètics (en el cas dels cloroplasts), que es van adaptar a la vida dins el citoplasma d’una cèl·lula més gran. El benefici d’aquesta seria obtindre l’energia fabricada pels procariotes aerobis (en els precursors dels mitocondris) i els sucres fabricats en la fotosíntesi (en els avantpassats dels cloroplasts). El benefici dels “convidats”: obtindre un ambient estable on viure i reproduir-se, on troben els nutrients i les condicions que necessiten. Aquest benefici mutu i íntim és el que anomenen simbiosi, i en aquest cas, com que es produeix en l’interior del citoplasma cel·lular, endosimbiosi.

Aquesta explicació, al principi revolucionària, avui la més acceptada per a l’explicació de l’origen evolutiu d’alguns orgànuls cel·lulars eucariotes, és segurament el major motiu pel que recordarem a Lynn Margulis. Però no l’únic. També la difusió i recolzament que va fer de la teoria Gaia de James Lovelock, els seus treballs amb el seu fill Dorion Sagan, fruit del seu matrimoni amb el també gran científic Carl Sagan, o el seu carisma i capacitat comunicadora que l’han convertida, també, en una dona mediàtica i controvertida.

Per això la recordem, perquè se’ns ha anat una de les grans de la Biologia, amb aquestes paraules escrites per ella:

Sovint els científics saben poc del context cultural i històric de les seues idees. Els biòlegs neodarwinistes, per exemple, realment creuen que “evolució” és un camp subordinat a la biologia, especialment a la zoologia. Així ignoren els components no zoològics de la ciència de l’evolució (per exemple, la història geològica, incloent especialment la paleontologia; les ciències ambientals, l’ecologia, la química atmosfèrica, la microbiologia, etc.). Poques vegades reconeixen que els seus marcs teòrics deriven d’un model capitalista anglòfon, i inevitablement cauen en prejudicis, assumpcions i orientacions filosòfiques del nostre entorn. Com que la majoria de la gent interessada en l’evolució viu en una cultura capitalista anglòfona, les assumpcions neodarwinistes queden vetllades. Conceptes com la validesa de la terminologia “cost-benefici” i “competició contra cooperació” o la superioritat de l’anàlisi matemàtica són assumits acríticament.

Traduït d’un text escrit per Lynn Margulis en 2007. Llegeix el text sencer en l’anglès original »

La notícia en el bloc de Juli Peretó, professor de Bioquímica de la Universitat de València, d’on Lynn Margulis era doctora Honoris Causa »

Setmana de la Ciència 2011

Al professorat del Departament de Ciències de la Naturalesa (Biologia i Geologia i Física i Química) ens agradaria que no només parlem de Ciència a l’institut sinó que també en parlem amb la família i amb les amistats fora de les hores de classe. Per aquest motiu i aprofitant la celebració de la Setmana de la Ciència us proposem diferents activitats:

1.- Concurs fotogràfic

L’Assemblea general de les Nacions Unides va declarar 2011 l’Any Internacional dels Boscos. L’objectiu és fer conscient la població de la importància de l’explotació sostenible, la conservació i el desenvolupament sostenible de tots els tipus de boscos. Per això us proposem que sortiu a un bosc proper a casa vostra, de les nostres comarques i en feu una fotografia d’allò que més us crida l’atenció del bosc i formuleu una pregunta investigable relacionada amb la foto.

Es tracta de mostrar amb fotografies situacions què voldríeu investigar, què voldríeu saber i/o conèixer i les acompanyaríeu d’una pregunta investigable.

Termini de presentació de les fotografies: 9 de novembre 2011
Hi haurà tres categories:
A: Estudiants de primer cicle d’ESO.
B: Estudiants de segon cicle d’ESO.
C: Estudiants de Batxillerat.

S’atorgarà un premi per categoria i consistirà en un val de material didàctic.

Bases del concurs
• Les fotografies poden ser d’algun bosc de les Terres de l’Ebre. En fer la fotografia cal posar un paper amb la data del dia.
• Es poden fer en grups de tres alumnes.
• Les obres s’hauran de presentar impreses amb una mida màxima de 30 x 20 cm i han de ser originals i inèdites. Sota de la fotografia heu d’escriure la pregunta.
• Les obres es lliuraran en un sobre i al revers de la foto constarà el nom de l’autor, la categoria per la qual participa, el lloc al que pertany la fotografia i la pregunta investigable. Caldrà entregar-ho a consergeria.
• El jurat estarà format per membres del Departament de Ciències de la Naturalesa i del Departament de Visual i Plàstica.

2.- Activitats que es faran a casa i s’avaluaran a l’aula

Simular una erupció volcànica

A casa amb l’ajut dels vostres familiars consulteu la web que a continuació us donem i que tindreu penjada al Moodle i fareu la simulació:
http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/diari/090623-simula-una-erupc.jsp
En aquesta web el geòleg David Brusi mostra un vídeo de com es pot simular una erupció volcànica en un petit recipient, únicament amb cera, sorra, aigua i foc. Proveu-ho, els resultats us sorprendran!
Llegeix l’experiment i les explicacions científiques de per què passa… no et perdis l’article Experimenta amb l’energia de la Terra, simula l’erupció d’un volcà a casa.
Al mateix temps que feu l’activitat feu fotografies del vostre treball i a continuació feu un Power-point en què cada diapositiva consti d’una fotografia i un peu de foto que doni títol a cada un dels fenòmens que es porten a cap.
S’avaluarà de la maqueta obtinguda desprès de la simulació i de la presentació: l’originalitat, les imatges, el text – la claredat, normes sintàctiques, normes ortogràfiques – i l’estructura de la presentació.
Es pot fer en grups de tres alumnes.
Data límit d’entrega: 21 de Novembre de 2011

3.- Ciència o màgia. Resolem enigmes a l’institut

Durant la Setmana de la Ciència el professorat del departament us plantejarà unes preguntes per investigar:

• Quina s’apagarà primer?

• Què passarà amb el volum de les “xuxes” que tenim guardades en un recipient tancat si fem el buit?

• I altres preguntes que es formularan al moment

Per donar resposta heu de passar a l’hora del pati del dilluns (21), dimarts (22) i dimecres (23) pel laboratori de Química i allí trobareu el professorat que us donarà indicacions per fer les vostres investigacions.

Professorat del Departament de Ciències de la Naturalesa
Setmana de la Ciència del 18 – 27 de Novembre de 2011

Descarrega la versió imprimible »

Premis Nobel 2011 en àmbits científics

Ja sabem qui rebrà els premis Nobel aquest any en les categories relacionades amb les Ciències naturals, és a dir, Medicina i Fisiologia, Física i Química.

Premi Nobel 2011 de Medicina i Fisiologia

Bruce A. Beutler i Jules A. Hoffmann “pels seus descobriments sobre l’activació de la immunitat innata” i Ralph M. Steinman “pel descobriment de les cèl·lules dendrítiques i el seu paper en la immunitat adaptativa“. La seua feina ha permès desenvolupar vacunes contra malalties infeccioses i trobar noves formes de lluitar contra el càncer. En aquest guardó es dóna un cas únic en la història dels premis Nobel. I és que aquest premi no pot donar-se a títol pòstum, però Ralph M. Steinman va morir hores abans de que es prengués la decisió de concedir-li. Com que el Comité dels Nobel era desconeixedor del fet, s’ha decidit mantenir el premi.

Llegeix la notícia a la premsa: El Periódico, El País »

Premi Nobel 2011 de Física

Saul Perlmutter, Brian P. Schmidt i Adam G. Riess “pel descobriment de l’expansió accelerada de l’Univers mitjançant l’observació de supernoves llunyanes”. Dècades d’observacions han portat a aquesta conclusió, segons la qual l’Univers s’expandeix cada vegada més ràpidament. Una possible explicació a aquest fet aparentment insòlit podria estar en la constant cosmològica d’Einstein (una mena de força de repulsió) i en l’important paper de l’energia fosca.

Llegeix la notícia a la premsa: El País, El Punt Avui »

Premi Nobel 2011 de Química

Daniel Shechtman “pel descobriment dels quasicristalls“. Aquest descobriment es va produir en la dècada dels ’80 i va ser molt polèmic perquè aparentment contradeia la concepció tradicional de la disposició dels àtoms en els cristalls: periòdica i repetitiva. En alguns casos podem explicar les distàncies entre els àtoms dels quasicristalls relacionant-les amb la raó àuria.

Llegeix la notícia a la premsa: Ara, El País »

Imatges de la Terra des de l’espai

Si és cert que les coses les vegem d’una forma o altra segons el punt de vista des del que les mirem, podem aplicar això al nostre planeta i veure’l, diguem-ne, des d’una altra perspectiva… per exemple, des de l’espai. Algunes de les següents són imatges clàssiques, visions distintes que representen una nova forma de mirar un lloc que, per altra banda, ens és molt comú: casa nostra.

La primera foto espacial que tenim de la Terra data de l’any 1948, i va ser presa a “tan sols” 104 km d’altura. La qualitat deixa molt que desitjar per als estàndards actuals, però no deixa de ser emocionant veure el nostre planeta en aquest context.

L’any 1968, des de l’Apollo 8, es va fotografiar l’alba més curiosa: la sortida de la Terra per l’horitzó de la Lluna. Aquesta imatge està presa des de 380.000 km de distància del nostre planeta.

Aquesta és segurament una de les imatges més reproduïdes del nostre planeta. Va ser presa per l’Apollo 17 l’any 1972, quan estava a 45.000 km de la Terra. És coneguda amb el nom de “bala blava” (“canica azul” en castellà, o “blue marble” en l’anglès original).

L’última és, a més, la foto més llunyana que tenim de la Terra. La va prendre la nau Voyager 2 en 1990 a 6.000 milions de kilòmetres de distància.

Carl Sagan la va descriure com un pàl·lid punt blau en mig del no-res (“pale blue dot”). Resulta impresionant adonar-nos de la nostra insignificança en la immensitat de l’Univers. Així narrava el propi Carl Sagan les implicacions d’aquesta imatge:

Llegit a Fogonazos i Microsiervos »

Dia mundial de les aus

Aquest cap de setmana és el Dia mundial de les aus, i des del Parc Natural del Delta de l’Ebre ens envien aquesta informació sobre les activitats vinculades a la celebració d’aquestes jornades que es duran a terme els propers dies 1 i 2 d’octubre.

Dissabte 1 d’octubre

– Visita a l’estació biològica, centre de recuperació de fauna salvatge del Parc. Trobada a les 10h a l’Ecomuseu. Places limitades.

– Sortida ornitològica pel delta de l’Ebre. Organitza Picampall. Informació i inscripcions. Tel. 608 865 566 i www.picampall.org.

– Juga i descobreix les aus. Joc itinerant d’observació d’aus amb premi per als participants que facin tot el recorregut pels 3 punts d’observació. De 10 a 19h. Reserva natural de Riet Vell. Organitza Seo/BirdLife. Més info: 616 290 246

Diumenge 2 d’octubre

– Anellament científic d’Aus en Família a la Reserva Ornitològica del Clot (Està situada entre el Poble Nou i la Casa de Fusta). De 9 a 11h.

– Observació d’ocells des dels miradors del Parc. De 10 a 14h. Amb el suport dels voluntaris del Parc i l’Escola del Parc.

– 10a Festa de les Aus a la Reserva Natural de Riet Vell, amb anellament científic d’Aus en Família, jocs tradicionals, explicació de la sega tradicional amb Polet i gran joc de la Migració pels xiquets. De 15 a 19h.

– 21a Festa de la Sega Tradicional de l’Arròs al Mas de la Cuixota (Casa de Fusta). De 11 a 13h. A més de les activitats tradicionals (sega, cavalls, música popular) avui el restaurant l’Estany cuinarà amb l’arròs ecològic Riet Vell.

Planetes extrasolars

El descobriment de planetes que estan fora del nostre Sistema Solar, anomenats també exoplanetes o planetes extrasolars, ha anant augmentant gràcies a les noves tècniques de detecció. Els científics ja no sols poden detectar gegants gasosos (del tipus del “nostre” Júpiter) que orbiten prop del seu estel, com el cas del primer planeta extrasolar descobert, 51 Pegasi b. Ara també poden descobrir planetes més semblants a la Terra: rocosos, i a tal distància respecte de l’estel al qual orbiten que fan pensar en la possibilitat de trobar vida en ells. Aquesta és la distància que anomenem zona d’habitabilitat d’un sistema planetari: ni tan a prop ni tan lluny del seu estel, que no puguem trobar aigua líquida, una de les condicions indispensables per a la vida.

Els nous mètodes han permès el descobriment de 50 nous planetes en la última setmana, entre els quals hi ha alguns dels anomenats “Súper Terres”, pel fet que tenen característiques semblants a les del nostre planeta, però una massa comparativament superior, i es troben en aquesta anomenada zona potencialment habitable. Un exemple d’aquest tipus de planetes va ser Gliese 581 g, el descobriment del qual va tindre un important ressó mediàtic fa aproximadament un any, tot i que posteriorment s’ha confirmat la seua no existència.

Llegit a La Ciencia y sus demonios »

Activitats del Parc Natural del Delta de l’Ebre

El Parc Natural del Delta de l’Ebre envia informació de les properes activitats organitzades, per si són del vostre interès:

Amposta-desembocadura: Amposta en barca

Sortida en barca destinada a recórrer el tram fluvial que uneix Amposta i la desembocadura, rememorant els viatges dels històrics vaporets, dels llaguts i les falues, presents, ara, únicament en la memòria col·lectiva. Les illes de l’Ebre, les supervivents formacions del bosc de ribera…, seran alguns dels elements que ens aniran saludant durant el plàcid trajecte.

Dissabte 24 de setembre. Durada de 16h a 20h. Sortida des del Moll de l’oficina d’informació turística d’Amposta. Places limitades. Activitat gratuïta. Darreres places!!!

Ecomuseu-desembocadura: Ecomuseu en bicicleta

El recorregut, de 31 km i completament pla, transcorre per diverses zones del Parc Natural, com ara les basses del Canal Vell i el Garxal, i zones d’especial interès natural com el sosar de Nen Perdut, a més a més de l’espectacular ecosistema dunar de la zona de Riumar.

Diumenge 25 de setembre. Amb el suport del Consell Comarcal del Baix Ebre. Durada: tot el dia. Trobada a les 9.30h a l’Ecomuseu.

Més informació i inscripcions: Tel. 977 482 181