Arxiu de la categoria: 1r BAT

Taller científic per la Setmana de la Ciència

1r BAT, 2n BAT, , , , , , ,

El dimecres, dia 5 de novembre, ha tingut lloc un taller científic per a l’alumnat de Batxillerat que cursa l’optativa de Biomedicina a primer curs i la matèria de Biologia al segon. Marta, biòloga de formació, ha fet una introducció al sistema immunitari: ha repassat com el cos distingeix entre substàncies pròpies i alienes i com es despleguen els mecanismes de defensa davant de patògens. També ha recordat conceptes clau com la salut, la malaltia i la resposta immunitària.

Aquests conceptes s’han ficat en pràctica a la part experimental, on l’alumnat ha fet el diagnòstic a dues persones a través de reaccions que simulen l’aglutinació produïda en la reacció antigen-anticòs de mostres de sang sintètica. El taller ha finalitzat recordant el concepte de memòria immunitària i destacant el paper fonamental de les vacunes en la protecció individual i col·lectiva.

Tallers científics a la URV

1r BAT, , , , ,

L’alumnat de primer de Batxillerat que cursa les matèries de Física i de Tecnologia i Enginyeria ha anat a conèixer les instal·lacions de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, el passat dijous, dia 23 d’octubre.

Allà han participat en dos tallers. A l’activitat Per a què serveixen els alerons en un cotxe de competició? han conegut i experimentat els factors a optimitzar en el disseny de vehicles, així com les proves en túnel de vent per determinar els coeficients d’arrossegament de diferents prototips automobilístics.

L’altre taller ha estat La producció d’acetat de sodi en planta química a petita escala, on han dut a terme tot el procés productiu i analitzat els diferents factors a tenir en compte en l’optimització del rendiment de la producció industrial.

Observació de fongs al microscopi òptic

1r BAT, , ,

L’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha fet una experiència amb dues llesques de pa: una humida i l’altra seca, per comprovar, dintre d’una bossa de plàstic, a temperatura ambient i a les fosques, quina de les dues es floreix abans. Hem portat el resultat al laboratori i hem observat les mostres al microscopi, on hem tractat d’identificar els fongs que han germinat en forma de floridures. Aquestes imatges, capturades pel propi alumnat, són algunes exemples del què hem pogut veure al microscopi. Es poden veure clarament espores, hifes i esporangis d’exemplars que podrien ser fongs dels gèneres Rhizopus, Aspergillus o Penicillium.

Conferència sobre l’erupció de La Palma

1r BAT, 4t ESO, , , , ,


Dolors Vidal és professora de Secundària de Física i Química. Ara que està jubilada es dedica a la divulgació i, recentment, ha escrit un llibre sobre l’erupció de l’illa de La Palma del 2021, en el qual analitza, sobretot, les implicacions socials d’aquest risc geològic. Ha viatjat diverses vegades a la zona i ha parlat amb nombroses persones, arreplegant testimonis en primera persona que són els protagonistes del seu llibre.

En aquesta ocasió, ha visitat l’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals de primer de Batxillerat i de Cultura Científica de quart d’ESO, per presentar la seua obra. Juntament amb vídeos amb les narracions de la gent que ha viscut l’erupció de primera mà, la seua presentació ha inclòs mostres de material volcànic (sorra volcànica, lapil·li, bombes volcàniques…), una maqueta del volcà i dos pòsters divulgatius sobre l’erupció. La seua exposició ha estat propera i ha despertat l’interés de l’alumnat, que s’ha apropat a fer-li preguntes en finalitzar l’acte.

Pràctiques amb drosòfila a Biomedicina

1r BAT, , , , ,

L’alumnat de l’optativa de Biomedicina de primer de Batxillerat experimenta cada any les lleis de l’herència biològica amb mosques drosòfiles amb distintes mutacions, facilitades per la Universitat de València. Fa encreuaments experimentals per comprovar els patrons d’herència de cadascuna de les mutacions per aprendre, d’una manera pràctica, el funcionament de la transmissió hereditària de caràcters biològics. Aquest és un coneixement que es pot extrapolar a malalties humanes hereditàries com, per exemple, alguns tipus de càncer.

Observació de cèl·lules

1r BAT, , , ,

Aquestes són algunes de les imatges que ha capturat l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat de les preparacions microscòpiques que han fet a les pràctiques de laboratori. Es poden veure cèl·lules de la seua pròpia mucosa bucal, on es distingeixen clarament els nuclis de les cèl·lules. En les imatges a major augment es poden observar, a més, bacteris, el que permet comparar la diferència de mida entre tots dos tipus cel·lulars. També s’hi veuen cèl·lues vegetals en preparacions d’epiteli de ceba, on es pot diferenciar el nucli i la paret cel·lular de cel·lulosa.

Taller d’Enginyeria Química a la URV

1r BAT, 2n BAT, , ,

L’alumnat de Química de Batxillerat ha anat, aquest dimarts dia 3 de desembre, a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, on ha fet una pràctica d’elaboració de formatge i iogurt en una planta industrial a petita escala.

Se’ls ha entregat un dossier que ha servit de guia per anar realitzant de forma autònoma l’activitat, i amb l’ajuda de Víctor, el professor de la universitat que els ha acompanyat durant la sessió, han pogut anar resolent dubtes que s’han anat generant. Ha sigut una gran oportunitat per poder treballar en un laboratori molt equipat i veure de prop com un procés quotidià i culinari com és l’elaboració de formatge i iogurt es pot estudiar des d’un punt de vista industrial, al laboratori, utilitzant l’enginyeria i la química. Han fet servir enzims esferificats, controlat la temperatura i el pH amb sensors, utilitzat agitador motoritzat, bomba persistàltica i un placa arduino.

Ha sigut un matí molt ben aprofitat, on també l’alumnat ha pogut veure d’aprop les instal·lacions de l’Escola i els estudis que ofereix.

Visita al Museu de les Mines

1r BAT, 2n BAT, , , , ,

El Museu de les Mines de Bellmunt aprofita les antigues instal·lacions de les mines de galena per obtenir plom a la comarca del Priorat. Disposa d’una exposició permanent i dos audiovisuals on mostra com era l’extracció de galena i la vida a la mina durant els més de cent anys que va durar l’explotació.

La visita guiada inclou l’entrada a la primera de les vint plantes en galeria de la Mina Eugènia i la possibilitat de buscar minerals al terrer a la sortida de la mina. Allí, l’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals de Batxillerat ha tingut l’oportunitat de trencar mostres de roca amb el martell geològic per observar la roca fresca i hi han trobat diverses mineralitzacions de calcita, calcopirita i, sobretot, galena, entre l’esquist de la zona, anomenat localment llicorella.

La jornada ha servit per aprendre sobre la geologia de la comarca i per entendre el funcionament d’una explotació minera a partir d’un exemple proper, de les mans expertes del personal del Museu.

Conferència sobre riscos geològics

1r BAT, 3r ESO, , , , , , ,


El dijous dia 14 de novembre, amb motiu de la Setmana de la Ciència, l’enginyer geòleg Joaquim Roset ens ha visitat per parlar-nos dels riscos geològics del nostre entorn. Aquesta xerrada ha estat adreçada a l’alumnat de tercer d’ESO i primer de Batxillerat de Geologia i Ciències Ambientals, els quals han pogut conèixer millor quins són els principals riscos als quals estem exposats: inundacions, esllavissades, caigudes de blocs, col·lapses i esfondraments, entre d’altres, i quines són les mesures preventives.

L’objectiu principal de la sessió ha estat conscienciar-nos de la magnitud que poden tenir aquests riscos i les seves afectacions, posant d’exemple les greus inundacions del País Valencià de fa unes setmanes. Ha mostrat algunes imatges amb foto aèria de la cartografia de les zones inundables i hem pogut observar la gran quantitat d’edificis que s’han construït en aquestes zones així com la manca de mesures preventives en els barrancs adjacents, fets que han causat aquesta gran catàstrofe.

Per finalitzar, el tècnic ha fet palesa la importància de l’ordenació del territori, la senyalització i les actuacions in situ de les zones avaluades, com a mesures principals per salvar vides.