Arxiu de la categoria: Implementació

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com: Com i a on s’obté la informació? Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs? Com es relacionen i sistematitzen els resultats que van obtenint els alumnes per crear coneixement? Com s’autoregulen els alumnes? Com documenten els alumnes el propi procés de producció?…

IMPLEMENTACIÓ

Publicat el per
Respon

Iniciem el projecte donant un pes important a la rotllana, fent una pluja d’idees que ens servirà per identificar en quin punt es troben i poder començar a plantejar el projecte. En un moment donat un nen anomena el grup dels làctics i un altre explica la vivència de dos companys de l’altre classe que són intolerants als làctics. Però què vol dir ser intolerant i perquè els hi passa?

A partir d’aquí iniciem la xarxa de relacions amb la intenció d’anar-hi recollint el camí del projecte.

La nova informació que cal anar obtenint vindrà donada pels coneixements previs, la curiositat i la motivació dels alumnes. La informació s’obté de l’entorn proper: la recerca a internet (videos, power points…), la veu dels experts ( pares que hem fet venir a l’escola coneixedors del tema), també es demana l’ajuda d’altres companys/es de l’escola de qualsevol nivell, dels llibres de la biblioteca,  de les sortides programades, ….

Les diferents activitats es van recopilant a la llibreta d’aprenentatge de l’alumne amb dibuixos i escrits fets de manera cooperativa unes vegades en grups i altres individuals.

En grup i com experts, avancem!

Publicat el per
Respon

El primer dia es va donar a cada alumne un qüestionari inicial en un full DIN A3, que van haver de respondre individualment durant 10 minuts. Després, es van posar amb els companys del seu grup i van ampliar la informació de les respostes del qüestionari en grup, mitjançant la tècnica del “llapis al mig”. Amb aquesta activitat es va crear la motivació, l’intercanvi de coneixements previs i la necessitat de crear coneixement. Es comparteix amb els alumnes que el mateix qüestionari serà un dels instruments que els servirà d’avaluació inicial i avaluació formativa i amb el que podran evidenciar el procés d’aprenentatge.

Després en gran grup vam catalogar les preguntes que havíem de donar resposta en cinc grans blocs de recerca d’informació (composició de la sang, grups sanguinis, bancs de sang, batecs, i com tenir cura i principals malalties cardiovasculars). Per cada bloc de recerca d’informació hi treballarien tres grups diferents d’alumnes amb un mestre de referència per tal de poder fer dinàmiques de treball cooperatiu tals com puzzle i grups d’experts. De cada gran bloc de recerca els vam donar unes preguntes guia i van començar la seva cerca.Hi ha un docent que fa l’acompanyament de cada gran bloc de recerca, és el guia referent.

Al final de cada sessió, mitjançant el diari d’aprenentatge reflexionen, valoren i s’autoregulen el seu procés d’aprenentatge (on són, quines preguntes han resolt, per on seguiran, què seguiran buscant i com els ho explicaran als companys). Així mateix, tenen la rúbrica del treball d’equip, de l’escrit de l’article i de l’exposició oral.

Després de tres sessions de cerca d’informació fan posada en comú per grups d’experts i després tenen una altra sessió de grup. Cada grup documenta el procés de producció mitjançant la redacció de l’article que formarà part de la revista científica. Un cop cada grup té el seu article, es tornen a trobar per grups d’experts i elaboren l’article definitiu que presentaran a la pediatra perquè doni la validesa de la informació com a figura experta externa.

Finalment, després de la xerrada amb la pediatra, en el diari fan constar aquelles curiositats o aspectes que els hancridat l’atenció i han après. Es fa una posada en comú a nivell de grup d’aula ordinari.

 

IMPLEMENTACIÓ

Publicat el per
Respon

Un cop els alumnes van escollir saber una mica més sobre el DRAC vell de Manresa, amb l’ajuda i implicació de les famílies, es van anar aportant a l’aula diferents tipus de materials per tal de que els nens busquessin: dvd’s, llibres, informació impresa, contes, etc…

Dintre d’aquest projecte han sorgit algunes necessitats, com saber el pes i la mesura del DRAC, i per això, es va tenir que investigar com es podria esbrinar. Han vist la necessitat de tenir una unitat de mesura per a tot el món igual, i els estris necessaris per poder calcular-ho: la bàscula i el metre.

S’ha treballat el calendari/ mesos, per poder situar la Festa Major de Manresa. Els actes culturals de la ciutat i conèixer el ball característic d’aquesta bèstia, gràcies a la coneixença d’un familiar de la classe.

Els alumnes han relacionat coneixements que tenen sobre alguns animals, semblants als dracs. Els rèptils, tenen moltes coses en comú; escames, urpes… a partir de l’observació a ull nuu d’unes tortugues vam poder veure les semblances amb alguns dracs.

També va sorgir la curiositat de saber perquè sempre els dracs tenien el paper de dolent en els contes. S’han treballat diferents tipologies textuals on els dracs tenen el paper de dolent, però també de bo.

Tenint en compte que son alumnes de 1r de primària, ha sigut crucial la implicació de les famílies en la busca d’informació i aportació de materials diversos.

IMPLEMENTACIÓ

Publicat el per
Respon

Partint de la pregunta inicial: Com cuidem el nostre cos? S’ha fet un treball de petites recerques per descobrir quines són les recomanacions per cuidar diferents parts del cos per evitar malalties i mantenir-nos sans, que ells han triat segons els seus interessos i inquietuds. Les respostes són múltiples i cada grup s’ha donat suport, però ha estat cada alumne quiha organitzat, encaminat i aprofundit en el seu treball, amb l’ajuda i suport de la mestra en la intensitat que cada infant necessita.

Així que, hem acabat coneixent el cos humà a partir de:
– Què cal fer per cuidar els nostres ulls.
– Com prevenir malalties: reduint el consum de tòxics com l’alcohol i el tabac, tenint una dieta
equilibrada i nutritiva, fent exercici físic, fer estiraments abans de fer esport, evitar malalties de transmissió sexual, protegir-nos del sol sobretot a les hores més perilloses i mantenir una higiene adequada del nostre cos.

El nostre cos, és nostra, i per tant sent. Com sent el nostre cos? Quines són les reaccions que té el nostre cos quan sentim emocions (por, alegria, fàstic, …)? També trobem interessant descobrir aquest aspecte per conèixer-nos més a nosaltres mateixos.

A partir del treball del cos humà, també ens agradaria treballar aspectes matemàtics. Així que un dia arriba a l’aula la imatges de “L’home de Vitruvui”. A partir d’aquí començarem a treballar paral·lelament l’aspecte de les proporcions i els percentatges que trobem en el cos humà, de la forma més vivencial possible. Aprofitarem per escriure la biografia i explicar qui era Leonardo Da Vincci. Així intentem globalitzar al màxim els aprenentatges que es donen a l’aula i oferint l’oportunitat de conèixer personatges influents de la història.

Implementació

Publicat el per
Respon

Per iniciar el projecte es decideix anar a la biblioteca a cercar llibres sobre l’univers amb el grup classe. Alguns alumnes en porten de casa i també proposen buscar informació a internet.

A nivell individual, els alumnes han anat recopilant informació a casa sobre l’univers, tant a la xarxa com en llibres. Un cop a l’escola, cada alumne ha compartit la seva informació amb la resta de companys/es.

A nivell col·lectiu, s’ha buscat informació per parelles o per grups. També s’ha consultat Bits, vídeos, webs, … mitjançant ordinadors i tablets.

A partir de les inquietuds personals dels alumnes la mestra ha elaborat un índex tenint en compte les competències que es pretenen treballar. Es consensua amb els nens i nenes i es fan les modificacions convenients.

Tota la informació i els recursos utilitzats tan individual com col·lectivament han servit per contestar tots els aspectes contemplats a l‘índex.

Es procura en tot moment relacionar la nova informació amb els coneixements previs dels alumnes, els quals els tenen anotats en el mural del projecte.

 

A partir de la informació que han trobat els alumnes i el vist-i-plau de la mestra reflexionen sobre la coherència de la informació, els ajuda a extreure conclusions i a plantejar nous interrogants. A continuació es realitzen diferents tipus d’activitats, com ara:

  • Situar els planetes en un mapa celeste.
  • Fer un globus Terraqui que s’obri per representar-hi les capes de la Terra.
  • Fer un gràfic circular del planeta per adonar-se de la quantitat de terra i aigua.
  • Dibuixar sobre cartolina negre la seqüència de fases de la Lluna.
  • Representar les diferents formes de galàxies.
  • Etc.

 

Com a producte final, realitzar un Lapbook individual, que recull tot el procés d’ensenyament-aprenentatge i tots els continguts tractats.

 

En aquest projecte es treballen les competències de l’àmbit de coneixement del medi, però també altres.

En la competència de l’àmbit lingüístic es fan diverses activitats, com ara el resum, endevinalles, redactar en primera persona, plantejant-se preguntes, fent exposició oral dels conceptes apresos, compartint el projecte amb companys d’altres classes, etc. Aquest treball es fa en llengua catalana, castellana i puntualment anglesa.

En la competència de l’àmbit matemàtic es treballa la mesura, l’orientació espacial, l’estadística i la geometria.

En la competència de l’àmbit artístic es treballa la part plàstica en l’elaboració d’un Lapbook.

En la recerca d’informació es treballa la competència de l’àmbit digital.

L’aprendre a aprendre i l’autonomia i iniciativa personal es treballen quan es porta a terme el treball cooperatiu i en la realització de les diferents activitats.

Bàsicament es treballen aquestes competències i si fos necessari es pot ampliar a altres.

 

Anem aprenent entorn de la sal

Publicat el per
Respon

A partir de la pregunta, pluja d’idees i dubtes inicials, cada grup va elaborar un mural amb les seves investigacions i el va exposar. Després de realitzar un taller a la muntanya de sal, sorgeixen nous reptes i la necessitat d’investigar i comunicar novament les informacions obtingudes, relacionant-les amb les anteriors. Per tal de documentar els nous aprenentatges, es decideix que cada grup elaborarà un tríptic i l’exposarà als companys.

En aquest punt, el professorat intenta incloure aquells objectius i continguts que no s’han treballat en altres projectes. Per tal de no deixar llacunes, l’escola ha seqüenciat els continguts que es pretén assolir a cada nivell. A mesura que es van treballant, es van marcant de manera que es puguin anar incorporant els que falten als projectes successius.

En ser la tutora la mestra de llengua catalana, matemàtiques i coneixement del medi, no es fa una coordinació sistemàtica entre el professorat, només contactes puntuals amb el professorat de reforç que intervé en la implementació del projecte.

Els projectes es van documentant al Drive de l’escola, on hi consta la programació i material annex o fotos que es cregui interessant per ser utilitzat en cursos posteriors. L’alumnat utilitza la llibreta de l’explorador, per anar anotant els seus dubtes, aprenentatges o reflexions.

Un cop acabat el projecte, ens adonem que amb les preguntes inicials l’alumnat estava poc motivat. En els projectes que anem repetint cada any ens caldrà buscar una motivació que engresqui bé l’alumnat. Tot i tenir documentades les activitats de cada projecte, mai no es repetiran exactament d’un curs a l’altre, però ens servirà per tenir una base de recursos important per la realització de diversos projectes.

 

IMPLEMENTACIÓ

Publicat el per
Respon

A inici de curs vam programar les activitats comunes d’escola i vam establir la setmana de la “Fira de la tardor” fent-la coincidir, com a cloenda, en la festa de la Castanyada.

A nivell d’escola es va dedicar una setmana a desenvolupar el projecte comú però cada cicle tenia la seva organització independent; es van anar implementant les activitats en diferents sessions al llarg de la setmana, combinades a altres activitats pròpies de l’aula.

Es van concretar les franges horàries on es portarien a terme activitats comunes per a tots els alumnes (visionar els vídeos, compra-venta dels productes…) i consensuar els horaris per fer ús del menjador o la cuina, donat que era necessari per l’elaboració de la majoria de productes alimentaris.

Com ha estat implementat

Publicat el per
Respon

En aquest cas, el projecte no parteix dels interessos del nens/es sinó d’una activitat que, periòdicament, fem a la nostra escola.

El musical escollit  és proper a l’alumnat ja que és adequat a la seva edat i és conegut. També es busca que hi hagi un treball de valors socials.

La música és el centre del projecte. Els nens/es han començat amb l’aprenentatge de la cançó i, a partir d’aquí, s’han treballat les frases fetes i el lèxic, ja que és molt específic.

La comissió de mestres  es reuneix setmanalment. Puntualment,  es fan trobades amb tot l’equip docent i els cicles per fer posades en comú i repartir millor les tasques.

Implementació del projecte:

Publicat el per
Respon

A partir de la sortida de descoberta de Manresa, de la sessió i exposició de jocs i de la sessió tècnica de l’àmbit artístic. L’alumnat s’organitzava amb grups cooperatius de cinc persones que cadascuna tenia el seu rol. (Els grups heterogenis estaven formats pels tutors.) I havien de crear un joc de taula amb Manresa com a fil conductor. A mesura que avançaven les sessions l’alumnat decidia quin joc fer, quin material necessitaven, sorgien problemes i com solucionar-los. Per organitzar-se els alumnes tenien unes rubriques on cada al finalitzar cada dia valoraven el seu propi treball i els  del seus companys d’equip. L’alumnat quan tenia un problema o dubte demanava consell al professor que hi havia a l’aula. Llavors segons el dubte els derivava al professor especialista.

L’equip docent per l’elaboració del crèdit de síntesi és va treballar de manera grupal, amb representants de cada àmbit. En la setmana de l’elaboració del crèdit de síntesi el professorat implicat que segons l’horari li tocava estar a les aules  valorava en una graella a l’alumnat i a l’equip. I feia de guia i suport entre els diferents grups. A l’hora també valorava com s’estava duent a terme el crèdit i quins problemes o aspectes havien de corregir-se. Un cop finalitzat el crèdit l’equip docent va traspassar la valoració del crèdit a l’equip impulsor per tal de millorar aspectes concrets.