Els projectes a la nostra escola sempre parteixen d’una pregunta, però aquestes preguntes han anat canviant a partir de la reflexió conjunta del claustre.
Partim d’una pregunta prou oberta – que no es pugui respondre amb un sí o amb un no- que tingui molts camins oberts per poder tenir un projecte amb àmplies possibilitats, que suggereixi el títol del projecte, que tingui un caire reflexiu, que convidi a la investigació…
A partir de la creació de la pregunta, en aquest cas Per què la roba de l’hivern passat m’ha quedat petita? Ens convida a iniciar un camí de treball per reflexionar sobre com som, com érem i com serem, una reflexió sobre el moment de creixement en el qual estem i sobretot els canvis físics i psíquics de l’adolescència.
A partir de la pregunta fem un quadre/esquema on pensem tot de possibles camins que pot tenir el projecte, quins són els continguts clau que volem treballar, com els agrupem…d’aquesta manera guanyem en seguretat tot i que hem de vigilar que no cagui en el fet de ser una planificació tancada.