Benvinguda Hera!
Quantes vegades hem pensat per què els nostres pares ens van posar el nom que ens van posar? Per què Sandra i no Maria, Clara o Laia? Què els diferència? Quina és la veritable importància del nostre nom?
Personalment, crec que cada individu és únic i que neix amb una personalitat pròpia e indomable, però també penso que el nostre nom ens caracteritza i ens pot ajudar a ressaltar certes característiques de la nostra personalitat. És per aquesta creença per la qual m’encanta saber l’etimologia dels diferents noms propis, i per la qual avui us vull parlar sobre l’etimologia del nom Hera.
I per què Hera? Us preguntareu, doncs perquè fa uns mesos la meva família va augmentar un miqueta més i la meva cosina va ser mare d’una preciosa nena a la que va anomenar Hera. Primerament, em va sobtar moltíssim aquest nom ja que no és gaire popular en el nostre país; però seguidament (i com a alumna de clàssiques) em va semblar una gran decisió portar a la vida noms grecs que ja semblem oblidats.
Hera (Juno), en la mitologia grega, (com segur que ja sabeu) era la germana i esposa de Zeus. Fou la dea del matrimoni i les dones, els seus atributs eren el paó i la diadema. Hera era de naturalesa gelosa i les constants aventures amoroses del seu marit no ajudaven gaire a apaivagar aquest sentiment.
Hera, com ja he esmentat, és un nom d’origen grec i significa “reina del cel”. Segons la numerologia la dona anomenada Hera és ordenada, metòdica, pràctica, responsable i familiar.
Sandra Mendoza
1r Bat. Humanístic
