El mot llatí fallacia vol dir “engany”. A filosofia, el nostre professor, en Manel Codina, ens ha explicat, tal com té a la seva pàgina web, que una fal·làcia és un raonament que sembla vàlid però no ho és, o sigui són raonaments incorrectes per la seva forma o estructura.
Hi ha diferents tipus de fal·làcies, les més conegudes de contingut són les següents:
– Ad Hominem: aquesta fal·làcia és contra l’home. Sempre que volem criticar una tesi, mai no ataquem la tesi si no l’home que la defensa.
– Ad Baculum: s’apel·la al bastó. Per defensar la tesi no dóna la raó per complir-la, si no les conseqüències negatives que arribarien a tenir per fer-ho.
– Ad Populum: aquesta fal·làcia es dirigeix al poble. Són aquelles en què l’emissor diu als receptors per exaltar els seus sentiments però que la conclusió no té res a veure amb tot allò que els hi acaba de dir.
– Ad Verecundiam: s’apel·la a l’autoritat. S’utilitza per demostrar alguna tesi d’algú que no és del mateix camp que s’està discutint.
–Ad Ignorantiam: No es pot demostrar alguna tesi i es diu que és falsa.
– Tu Quoque: aquest tipus de fal·làcia està dintre de les fal·làcies ad hominem. És quan ens acusen d’alguna cosa i un es defensa donant-li la culpa a un altre.
– Ex Populo: va dedicada a la gent. És justifica una determinada tesi, a partir que tothom ho pensa.
Ex: -Crec que em compraré aquelles sabates. – Si són lletges!
– Però si les porta tothom. – I què?
Quina tesi creus que és aquest exemple? Justifica la resposta.
Maryam Alaoui Batx. LLatí
Així m’agrada, Maryam, saber relacionar les matèries que estudieu!
http://latin.dechile.net/?Falacia
Salve!
M’ha semblat molt didàctic aquest apunt. Recordo haver fet alguna cosa sobre aquest tema durant el 1r de Batxillerat a la matèria de Filosofia, però superficialment. De ben segur que l’article serà d’una gran utilitat als alumnes per poder ampliar els seus coneixements sobre les fal·làcies.
Vale!
Com ven be ens va explicar el nostre professor de Filosofia, Manel Codina, una fal·làcia és un raonament que sembla vàlid peró no ho és, es a dir, que són raonaments incorrectes.
Exemples:
Tots els homes tenen pulmons
Tots els homes són mamífers
—————————————-
Tots els mamífers tenen pulmons
Els homes són humans
Les dones són humans
————————–
Els homes són dones
Salve!
Els alumnes de primer de batxillerat D la setmana passada vam començar a treballar les fal·làcies amb el nostre professor Manel Codina. Una fal·làcia és un raonament que sembla vàlid però que realment no ho és degut a la seva estructura.
Aquest és un exemple d’una fal·làcia formal:
Tots els cotxes tenen rodes.
Tots els cotxes són vehicles
———————————
Tots els vehicles tenen rodes
Les fal·làcies d’ambigüitat són argumentacions que recorren a la ambigüitat, és a dir, a termes, o enunciats, el context dels quals no exclou tots els sentits menys un.
Salve!
Una fal.làcia és un raonament que sembla vàlid pero que no ho és. Si el raonament erroni té com a objectiu enganyar conscientment llavors s’anomena sofisme.
Em sembla molt útil saber que és un sofisme i una fal.làcia ja què evitem caure en falsos raonaments i d’aquesta manera aprenem a pensar d’una forma més lógica, a part de obtenir una capacitat per a escoltar d’altra maner a els discursos polítics.
Exemples:
Tots els cotxes tenen rodes
Els cotxes són vehicles
Tots els vehicles tenen rodes
(els vaixells són vehicles sense rodes per tant aquest raonament és una fal.làcia).
No pots menjar certs aliments perquè t’engreixaràs.
( No tens ninguna discapacitat que t’impedeixi menjar certs aliments, per altre banda, pots contrarrestar el menjar amb exercici físic.)
Salve!
Una fal·làcia és un raonament no vàlid o incorrecte però amb aparença de raonament correcte. És un raonament enganyós o erroni (fal·laç), però que pretén ser convincent o persuasiu.
Exemples:
Expopulo-> M’has de deixar sortir fins a les dues perquè tots els pares dels meus amics els ho deixen fer.
(Que els pares dels teus amics els deixin sortir fins a les dues no significa que a tu t’hagin de deixar sortir fins aquesta hora)
Ad Baculum-> Si no vas a veure el partit no podràs animar al teu equip.
(Utilitza coses negatives per argumentar la tesis, però això és erroni)
Salve!
Una fal làcia és un raonament que sembla vàlid però que no ho és. Si el raonament incorrecte té l’objectiu conscient d’enganyar llavors, a més s’anomena sofisma.
Fal·làcies formals: Són els raonaments que tenen una estructura lògica no vàlida. Són enganyosos perquè són semblants a formes vàlides de raonaments.
Si plou em mullo
No plou
______________
No em mullo
Fal·làcies de contingut
Fal làcia “ad ignorantiam”
De la impossibilitat de provar una cosa és dedueix la seva falsedat. Es parteix de la idea falsa que tot allò vertader està provat.
Exemple: “No es pot provar la innocència d’una persona relacionada amb un crim, per tant és el culpable”. “No s’ha demostrat que Déu no existeixi, per tant no es pot dir que no existeixi. Llavors, si no és veritat que no existeixi, existeix”
Salve!!
Fa poc que hem començat a estudiar les fal·lacies a filosofia, en la lògica , una fal·làcia( del llatí fallacia , ‘ engany ‘) és un argument que sembla vàlid , però no ho és. Algunes fal·làcies es cometen intencionalment per persuadir o manipular els altres , mentre que altres es cometen sense intenció causa de descuits o ignorància . De vegades les fal·làcies poden ser molt subtils i persuasives , per la qual cosa s’ha de posar molta atenció per detectarlas.
Hi han dos tipus las fal·làcies formals i las de contigut.
Les fal·làcies formals són les que a partir de l’estructura del raonament podem saber que no és vàlid.
Una de les de contingut és:
Penso que les fal·lacies ens poden afectar a tots en qualsevol moment de la vida, per exemple la que penso que més es dona es la de ”AD POPULUM” (poble demagògic), que vol dir que davant de molta audiència, que diu afirmacions que seran acceptades per ells, els que fan aquesta fal·lacia, volen jugar amb els sentiments i amb las emocions del pùblic. Que penso que és la que avui en dia es dòna molt en política.
I ”AD BACULUM”: Amb aquesta s’intenta defensa una tesi a partir de les conseqüències negatives que tindria no acceptarla.
Salve!
Una fal·làcia és un raonament que té l’aparença de ser vàlid però no ho és. S’utilitza per enganyar a les persones i normalment s’utilitza en el dia a dia.
Exemples:
Ad Baculum: Si no fas els deures, estaràs castigat per tota la teva vida i et donaré un clatellot!
Ad populum:
Has robat un banc i li has robat diners a una àvia! És que no en tens prou?!
I tu què? Com si mai haguessis trencat un plat!
Salve!
Bon article! Em servirà per aclarir-me amb les anotacions de filosofia!
Una fal·làcia és un engany mentida. És un argument fals però aparentment veritable per induir a error o engany. Existeixen les fal·làcies formals, i les de contingut, que són les explicades anteriorment.
La tesi de l’exemple anterior pertany a la fal·làcia de “Ex Populo”, ja que justifica comprar-se les sabatilles a pesar que són lletges, posant d’excusa que tothom les porta.
2 exemples de fal·làcies:
– Ad Hominem: “no podem fiar-nos d’aquest estudi sobre els efectes del tabac sobre la salut humana, ja que ho ha finançat la indústria de tabac.”
– Ad Baculum: “has de conduir respectant les normes de circulació, perquè en cas contrari et multaran.”
Vale!
Salve!!
En lògica, una fal·làcia (del llatí fal·làcia, ‘engany’) és un argument que sembla vàlid, però no ho és. Algunes fal·làcies es cometen intencionalment per persuadir o manipular els altres, mentre que altres es cometen sense intenció causa de descuits o ignorància.Es comet en raonar de la manera:
– La gent honrada està en llibertat.
– Jo estic en llibertat.
Per tant, sóc honrat.
La primera premissa només ens dóna informació de què passarà si s’és honrat, però no diu res sobre què passa si s’està en llibertat. Un pot no ser honrat però estar en llibertat per no haver estat descobert i jutjat.
Un altre exemple és el següent:
Tots els gossos són bonics.
Doggy és bonic.
Per tant, Doggy és un gos.
Fl·làcies de contingut:
AD HOMIMINEM (contra l’home)
Consisteix a replicar a l’argument atacant o dirigint-se a la persona que realitza l’argument més que el contingut de l’argument.
Ex: Em vaig imaginar que no puguis fer-ho bé, així que no vaig fer cas del seu comentari.
TO QUOQUE ( tu tambè)
Consisteix a rebutjar un raonament, o considerar fals, al·legant la inconsistència de qui ho proposa. És, per tant, una variant de la fal·làcia ad hominem.
Ex: Dius que aquest home és innocent però no pots ser creïble perquè tu també ets un criminal.
Vale!!!
Salve,
Una fal·làcia és un raonament que, des de fora i sense analitzar-lo, sembla vàlid, però que en realitat no ho és.
Hi ha molts tipus, aquí deixo dos:
– Ad populum: Una estructura molt utilitzada per partits polítics i, en el passat, per persones com Mussolini. Bàsicament és un discurs en el qual s’exposen promeses, idees, etc, amb les quals agradar al públic receptor però, al final, posar una conclusió que no està directament vinculada amb les premisses anteriorment dites. Busques l’aprovació del públic per assolir un bé major.
– Ad ignorantiam: Defensar un idea amb el fet que no es pot demostrar el contrari d’aquesta.
Vale!
Salve!!
Abans de vacances vam estar parlant de les fàl·lacies a classe de filosofia i dintre de poc tenim l’examen així que crec que això em servira per repassar.
Una fal·làcia és un raonament no vàlid o incorrecte però amb aparença de raonament correcte. És un raonament enganyós o erroni (fal·laç), però que pretén ser convincent o persuasiu.
Totes les fal·làcies són raonament que vulneren alguna regla lògica. Així, per exemple, s’argumenta d’una manera fal·laç quan en lloc de presentar raons adequades en contra de la posició que defensa una persona, se l’ataca i desacredita: es va contra la persona sense rebatre el que diu o afirma.
Exemples:
fal·làcia ad ignorantiam: Si Déu existeix que me’l presentin.
fal·làcia ad misericordiam: Sé que he suspès tots els exàmens, però si no aprovo aquest curs l’hauré de repetir a l’estiu, en una altra escola. M’has de deixar aprovar!
Es muy interesante el apunte y el tema.
No tengo mucho conocimiento de esto pero lo que logre entender en Filosofía es por ejemplo:
AD POPULUM
“Todo aquel que me vote como delegado no tendrá tareas los viernes”
AD HOMINEM
“Todos los que defienden la abolición de la pena de muerte son malas personas, por lo tanto no hay que hacerles caso”
Salve!!
Molt bon apunt!!
El concepte de fal·làcia es podria definir com un engany o una mentida, especialment quan s’intenta fer mal a algú amb aquesta.
Exemple:
Ad verecundiam : Segons l’alcalde lo millor per la salut dels ciutadans és asfaltar totes les places de la ciutat.
Salve!!
Molt bon apunt, m’ha sigut de gran ajuda ja que aquest dimarts tenim l’examen de filosofia!
Una fal·làcia és un raonament enganyós o erroni, però amb aparença de raonament correcte i pretén ser convincent o persuasiu.
Per exemple:
AD POPULUM: ”Si em voteu com a delegat només tindrem classe els dijous!”
TU QUOQUE: ”Jo he matat a un home, però tu també volies matar-lo!”
Salvete!
Ja fa un mes o així que vam començar les fal·làcies a Filosofia, amb la Mercè. Les fal·làcies són raonaments erronis, però que semblen certs i pretenen convençer.
Cada fàl·làcia, conté un nom llatí que significa una idea relacionada amb les humanitats, hi ha de molts tipus i cadasquna un raonament i explicació que porta molts exemples a l’esquena.
Exemple
Ad verecundiam:
Les millors màquines d’afaitar són les Bic, perquè el tenista J. McEnrou ho diu a l’anunci.
Ad hominem:
Tots els que defensen l’abolició de la pena de mort són uns sentimentals, per aixó no els hem de fer cas.
Ex: -Crec que em compraré aquelles botes. – Si són lletges!
– Però si les porta tothom. – I què?
Quina tesi creus que és aquest exemple? Justifica la resposta.
Crec que és Ad baculum, degut a que et justifiques amb un comentari negatiu.
— em compraré aquelles botes—>són lletges
Molt bon apunt!!
Es coneix com a falàcia al error, engany i falsedat per fer mal a una persona i aconseguir quelcom.
El concepte falacia és d’origen llatí
“AD HOMINEM”
EXEMPLE:
Els ecologistes diuen que consumim massa energia, pero no fagis cas per què els ecologistes sempre exageran.
ESQUEMA IMPLÍCIT:
A afirma p,A no es una persona digna de crédit.
Per tant, no p.
” AD BACULUM ”
No vinguis a treballar a la botiga amb aquest pírcing ; recorda que qui paga , mana “. Esquema implícit :
A afirma p,
A és una persona amb poder sobre B.
Per tant , p.
Salve!
Un molt bon apunt. És una informació excel·lent per mi, ja que es el que hem estudiat durant la última setmana abans de setmana santa i crec que em servirà molt per poder repassar l’examen de demà. Segons l’exepmle que ens ha posat la Maryam:
-Crec que em compraré aquest vestit. – Si és lleig!
– Però si el porta tothom. – I què?
Crec que aquesta tesi correspon a la fal·làcia Ad baculum, ja que argumenta un comentari negatiu, la tesi no dona la raó per complir-la, si no les conseqüències negatives que arribaries a tenir per fer-ho.
En general, una fal·làcia és un argument incorrecte, però que es presenta o sen’s apareix enganyosament com a correcte. S’anomenen safismes quan s’argumenten intencionadament i paralogisme quan es comenten sense cap intenció.
Aquí us deixo un exemple de fal·làcia d’argument circular i un altre exemple de fal·làcia “tu quoque”:
Tots els peixos viuen a l’aigua i són éssers vius, per tant tots els éssers vius que viuen a l’aigua són peixos.
Em sembla estrany que defensis el projecte, quan temps enrere hi estaves en contra.
Salvete!!
Curiosa la relació del llatí amb la filosofia i més concretament les fal·làcies..
Una fal làcia és un raonament que sembla vàlid però que no ho és. Si el raonament incorrecte té l’objectiu conscient d’enganyar llavors s’anomena sofisma.
Fal·làcies formals
Són els raonaments que tenen una estructura lògica no vàlida. Són enganyosos perquè són semblants a formes vàlides de raonaments.
Fal làcia “ad ignorantiam”
Exemple: “No es pot provar la innocència d’una persona relacionada amb un crim, per tant és el culpable”. “No s’ha demostrat que Déu no existeixi, per tant no es pot dir que no existeixi. Llavors, si no és veritat que no existeixi, existeix”
Fal làcia “ex populo”
De la impossibilitat de provar una cosa és dedueix la seva falsedat. Es parteix de la idea falsa que tot allò vertader està provat.
Es defensa determinat punt de vista al·legant que tothom o molta gent està d’acord amb aquesta opinió.
Exemple: M’has de deixar sortir fins a les dues, tots els pares dels meus amics els ho deixen fer.
Fal làcia “tu quoque” (tu també)
Per demostrar que una determinada acusació és falsa, s’acusa a l’acusador d’allò mateix.
Exemple: “Tu que fumes m’estàs aconsellant que jo no fumi?”
BONUM DIEM!!!
Felicitats per el apunt!!!
Crec que aquest apunt m’ajudarà per el examen de Filosofia que tinc dema.
Fal·làcia: Una fal·làcia és un raonament no vàlid o incorrecte però amb aparença de raonament correcte.
Exemple:
AD BACULUM:
-Crec que em compraré aquelles sabates. – Si són lletges!
– Però si les porta tothom. – I què?
Molt bon apunt.
Precisament demà tenim examen sobre aquest tema a filosofia.
ex populo: tots els meus amics aniran.
l’augment circular: triomfa perque es ric i es ric perque triomfa.
Salve!
Una fal.làcia és un raonament que sembla vàlid pero que no ho és. Si el raonament erroni té com a objectiu enganyar conscientment llavors s’anomena sofisme.
Em sembla molt útil saber que és un sofisme i una fal.làcia ja què evitem caure en falsos raonaments i d’aquesta manera aprenem a pensar d’una forma més lógica, a part de obtenir una capacitat per a escoltar d’altra maner a els discursos polítics.
Exemples:
– fal·làcia ad ignorantiam: defensar que una cosa és vertadera o falsa perquè no es pot demostrar el contrari.
Si Déu existeix que me’l presentin.
-fal·làcia del provincianisme: error per universalitzar un fet local
Menjar tres cops al dia és un hàbit cultural dels humans.
Salve!
Primerament, felicitar a Maryam Alaoui per aquest apunt sobre les fal·làcies . Seguidament, comentar que nosaltres, els alumnes de 1r de batxillerat de la classe B, hem tractat aquest tema a les nostres classes de filosofia amb la nostra professora Mercè Font. El terme fal·làcia es pot definir com a engany o mentida, de fal·làcies hi ha de diversos tipus:
“ad hominem” (fal·làcia informal) – Els ecologistes diuen que hi ha canvi climàtic, però tothom sap que ells són uns exagerats.
“ad verecundiam” (fal·làcia informal) – J. McEnro diu que aquestes són les millors.
“tu quoque” (fal·làcia informal) – Les meves són dolentes, però les teves més.
“ad populum” (fal·làcia informal) – Si voleu això, voteu-me!
“ad ignorantiam” (fal·làcia informal) – Si no pots demostrar que existeix, no existeix.
Salve!!
Aquest apunt m’ha ajudat per repassar el temari d’un examen de Filosofia en el qual també hem tractat les fal·làcies.
Aquí adjunto els següents exemples:
-Ex populo: Aquell bar és dolent perquè tothom que hi ha anat m’ho ha dit.
-Ad verecundiam: No et deixareé que vinguis perquè l’altre dia em vas parlar malament.
Justament avui he fet l’examen que incloïa el tema de les fal·làcies. Ha sigut un tema bastant fàcil i interessant. He après que aquests raonaments es fan servir gairebé per tot; els polítics, la publicitat, nosaltres mateixos sense adonar-nos…
Exemple:
Si plou em mullo
No plou
_____________
No em mullo
Salve!
Una fal.làcia és un raonament que sembla vàlid pero que no ho és. Si el raonament erroni té com a objectiu enganyar conscientment llavors s’anomena sofisme.
Em sembla molt útil saber que és un sofisme i una fal.làcia ja què evitem caure en falsos raonaments i d’aquesta manera aprenem a pensar d’una forma més lógica, a part treurem pròpies conclusions a partir d’un raonament expossat, per exemple el discurs d’un polític, que en molts casos són raonaments demagògics.
· Fal·làcia ”ad hominem (contra l’home), s’hi nega l’opinió d’algú sense fer referència al contingut de l’opinió sinó basant-se en una crítica a la persona que la sustenta o bé a les seves circumstàncies. Exemple: Plató defensa que els filòsofs han de ser reis, tothom sap que Plató era un masclista, classista i defensor d’una societat sense cap tipus de llibertat, per tant els filòsofs no han de ser dirigents.
· Fal·làcia ”ad populum” (s’apel·la al poble), Les raons que s’exposen, que se sap prèviament que seran acceptades per l’auditori, no estan vinculades amb la conclusió i només pretenen exaltar els sentiments i emocions de la gent que els escolta. Són els arguments anomenats també com a demagògics. Exemple: Si voleu més llibertat, més qualitat de vida, més prestacions socials, menys impostos, menys delinqüència i menys atur llavors voteu-me.
Salve!
Una fal·làcia és un argument que sembla vàlid però que no ho és. Hi ha diversos tipus de fal·làcies, a continuació parlaré de tres tipus i posaré un exemple de cadascun:
– Fal·làcia “ad baculum”: S’hi dedueix una conclusió concreta recolzant-se només en les conseqüències negatives que implicarà la negació del final.
Exemple: No pots suspendre cap més matèria, perquè si no deixaràs de sortir els dissabtes.
– Fal·làcia “ex populo”: Es defensa un determinat punt de vista al·legant que molta gent està d’acord amb aquest criteri.
Exemple: M’has de deixar sortir fins a les cinc, tots els pares dels meus amics els ho deixen fer.
– Fal·làcia “ad verecundiam” (apel·lació a l’autoritat): Fent servir el respecte que es té a una persona o institució, s’ape·la a l’autoritat per demostrar una conclusió.
Exemple: Si Aristòtil no hagués dit el contrari, hauria creure el que estic veient.
Salve!
La setmana passada ens vam examinar justament sobre aquest tema, les fal·làcies. Aquest tema va englobat dins d’una part de filosofía anomenada “Lògica”. Per a mi lògica és la part de la filosofía que més em costa, ja que es basa en un raonament inductiu que s’assimila molt al que es fa servir a matemàtiques, que no són precisament el meu fort. A lògica no es fa servir gairebé el llenguatge natural, sinó que tot és representat amb símbols i tot pren un paper molt teòric. L’objectiu d’aquesta branca de la filosofía és aprendre a raonar de manera correcte, però personalment opino que no té gaire utilitat ja que és molt difícil traslladar aquests coneixements a la vida quotidiana. Tot i això, les fal·làcies sí que em semblen interessants i útils ja que moltes vegades, més de les que ens pensem, en fem utilitat i raonem equivocadament.
Per exemple,
Fal·làcia “ad hominem”: Els polítics diuen que hi ha molta morositat en la població espanyola però tothom sap que els polítics són uns mentiders i uns corruptes.
Fal·làcia “tu quoque”: Jo no he fet els deures, però tu tampoc.
Fal·làcia “ex populo”: M’has de deixar anar al concert, tots els pares dels meus amics els hi deixen anar.
Una fal·làcia és un raonament no vàlid o incorrecte però amb aparença de raonament correcte. És un raonament enganyós o erroni (fal·laç), però que pretén ser convincent o persuasiu.
Això ho em après a classe de filosofia amb en manel, i jo crec que quan més escoltem fal·làcies és de la boca dels nostres dirigents polítics, però es una simple opinió.
Un exemple de fal·làcia
Todos los aviones vuelan
Todos los aviones son un vehiculo
—————————————————-
Todos los vehiculos vuelan
Bonum diem!
Una fal·làcia és un argument incorrecte, però que té l’aparença de ser correcte i acostuma a ser molt convincent. Si el raonament incorrecte té l’objectiu conscient d’enganyar, llavors s’anomena sofisma.
Les fal·làcies les hem après a classe de filosofia, va ser un dels temes que més em va costar, però al final vaig aprendre a fer-ho.
Exemples:
Fal làcia “ad hominem” (contra l’home)
S’hi nega l’opinió d’algú sense fer referència al contingut de l’opinió sinó basant-se en una crítica a la persona que la sustenta o bé a les seves circumstàncies.
Fal làcia “ad verecundiam” (apel lació a l’autoritat)
Utilitzant el respecte que es té a una persona o institució, s’apel la a l’autoritat per demostrar una conclusió.
Bonum Diem!
La definició de fal·làcia que he trobat, és la següent: Una fal·làcia és un argument incorrecte, però que té l’aparença de ser correcte i acostuma a ser molt convincent. Si el raonament incorrecte té l’objectiu conscient d’enganyar, llavors s’anomena sofisma. Aquest any a filosofia n’hem tractat per sobre.
ex populo: tots els meus amics aniran.
l’augment circular: brilla perquè és bo i és bo perquè brilla es ric i es ric perque triomfa.