Al sortir del cinema estava totalment trasbalsat. El documental “una veritat incòmoda” em va fer veure que estic fent malbé el planeta amb les emissions de CO2 del meu cotxe i dels aparells elèctrics de casa meva. No podia estar equivocat, un premi Oscar de Hollywood l’avalava, a més d’haver estat vicepresident d’Estats Units. Fins i tot, va estar a punt de ser president, però va perdre contra George Bush per molt poc. Si, definitivament, Al Gore tenia raó: el CO2 està escalfant el planeta i alguna cosa havia de fer. Però un dia les coses van canviar.
Category Archives: opinió
Fa cent anys…
Fa cent anys…
Fa cent anys, l’home va aprendre a volar… fins que varem acabar per dominar els cels.
Fa cent anys, l’home va saber com generar electricitat… fins que varem acabar per il·luminar les nostres ciutats.
Fa cent anys, l’home va saber com fer fotografies… fins que varem dominar l’art de fer pel•lícules.
Fa cent anys, l’home va aprendre com parlar a distància… fins que varem dominar el telèfon mòbil i Internet.
Fa cent anys, les fàbriques cremaven CO2 sense mesura… fins que hem acabat per controlar les emissions per por a escalfar el planeta…
Si l’home hagués prohibit el foc…
Si l’home hagués prohibit el foc…
Res feia pensar que la humanitat tindria la capacitat de modificar el món. Dominar el foc va ser la primera de les grans fites tecnològiques de la humanitat i, sense pensar-s’ho, van començar a modificar el medi ambient. Les cavernes van deixar de ser fosques, però molts morien a causa del fum acumulat dintre. Per evitar aquestes morts, podien haver deixat de fer foc i el problema estava resolt, però no ho van fer, i les conseqüències van derivar en una canvi molt important a les seves vides.
Primavera Silenciosa
Primavera Silenciosa
L’any 1962 un llibre va transvalsar la societat nord-americana: l’escriptora Rachel Carson escrivia “Primavera Silenciosa”. Denunciava l’abús de tractaments pesticides als camps Nord-americans amb conseqüències desastroses per al medi ambient i per a la salut de les persones. Va atacar a un dels pesticides amb més mal nom del món, el DDT, dient que provocava càncer. A conseqüència d’això, el govern Nord-americà va prohibir l’ús d’aquest insecticida. Però aquesta prohibició va anar molt més enllà i va ressuscitar un vell problema a països del Tercer Món on el DDT s’usava per combatre la malària. Continue reading
L’home de negre
Són les nou del matí. A la classe de Mecànica estàs parlant d’energia nuclear. Els alumnes et diuen que és molt dolenta, que provoca mutacions, deformacions, malformacions. Tu no dius res, només escoltes. L’endemà els hi portes un article científic que diu que l’accident nuclear de Txenòbil no va ser tan greu com diuen, els informes sobre aquell succés que va passar fa molts anys i que, segons aquell article, està magnificat. Ells no s’ho creuen, i es neguen a escoltar-te. En ple debat, sona el timbre.
Els alumnes marxen mentre tu reculls papers. Surts de l’aula i et dirigeixes a la sala de professors. Al final del passadís hi ha els alumnes que acabes de tenir, esperant per entrar a la següent classe. Al passar pel seu costat, sents un comentari amb una certa ironia: “Txernobil”. L’endemà tornes a passar pel mateix passadís. De nou el mateix comentari: “Txernobil”. Decideixes no fer-hi cas. Al cap d’una hora, tornes a tenir classe amb els de Mecànica. “Txernobil” és el primer que sents quan entren a l’aula on els estàs esperant. Et comenten que al “Youtube” hi ha vídeos que demostren que allò va ser seriós. Tu no negues la desgràcia, però segueixes informant-los de l’existència sobre aquell article, però no et volen escoltar. Quan acaba la classe, es repeteix el mateix d’ahir: “Txernobil” i rialles. T’acabes de convertir en un pro-nuclears, en el defensor del progrés costi el que costi, has passat de blanc a negre en qüestió de dies.
L’endemà passes als alumnes de Tecnologia Industrial dos vídeos sobre canvi climàtic totalment oposats, un culpant l’home i l’altre no. No dius res, però els alumnes es creuen que fas costat als que creuen que l’home no té la culpa, que tot és una mentida creada pels governs. A classe de filosofia, els mateixos alumnes desmenteixen a la mestra quan els explica les conseqüències de l’escalfament global amb la societat. Els alumnes volen que us poseu d’acord, o dieu una cosa o una altra. La de filosofia és blanc, tu ets negre.
Vius en un món sense matisos, on els grisos no existeixen, on la informació que difons és entesa com si fora propaganda d’algú que t’ha pagat per difondre-la. No tenen en compte que la teva missió és informar, discutir, crear opinions, però el que estàs aconseguint és que et posin una etiqueta a l’esquena: blanc o negre, no pots tenir una opinió a mig camí, amb matisos, amb peròs.
Aquests alumnes es faran grans i aprendran l’art del matís, començaran a veure amb el color gris, però ells ja no hi seran per comentar les opinions dels científics amb tu. Marxaran, i al seu lloc hi haurà alumnes nous, alumnes que només són capaços de veure en dos colors: blanc o negre. I rebràs de nou les seves etiquetes, rebràs de nou els comentaris als passadissos sobre Txernòbil, o sobre el canvi climàtic. Mai seràs l’home de gris, sinó l’home de blanc…o l’home de negre.
L’home de negre
Són les nou del matí. A la classe de Mecànica estàs parlant d’energia nuclear. Els alumnes et diuen que és molt dolenta, que provoca mutacions, deformacions, malformacions. Tu no dius res, només escoltes. L’endemà els hi portes un article científic que diu que l’accident nuclear de Txenòbil no va ser tan greu com diuen, els informes sobre aquell succés que va passar fa molts anys i que, segons aquell article, està magnificat. Ells no s’ho creuen, i es neguen a escoltar-te. En ple debat, sona el timbre. Continue reading
Ens van dir…
Ens van dir que la terra era plana… fins que ens van demostrar que era rodona.
Ens van dir que el Sol girava al voltant de la Terra… fins que ens van demostrar el contrari.
Ens van dir que l’home no podia volar… fins que van inventar els avions.
Ens van dir que l’home era creació de Deu… fins que es va demostrar que venia del mono.
Ens van dir que el temps sempre durava el mateix… fins que es va demostrar que el temps és relatiu, que et va més a poc a poc a mesura que corres més.
Actuem segons ens dicten els científics del moment, el pensament actual és molt diferent del de fa cinc-cents anys, i aquest diferent del de fa mil. La tecnologia avança i permet desmentir coses que es creien certes. Llavors decidim rectificar per que allò que fèiem ja no serveix per a res, ja que s’imposen aires nous, noves idees que requereixen noves solucions.
Ara ens diuen que l’escalfament global del planeta és per culpa nostra… fins que algú demostri el contrari. De fet hi ha veus que diuen que ja no s’ho creuen, que qui té la culpa d’això és el Sol que escalfa més del compte, i es clar, no podem enviar ningú per apagar-lo. Si tenen raó, llavors tractaran d’ignorants als que ara defensen la teoria de l’escalfament pel CO2 humà, com ara tractem d’ignorants als que defensaven unes creences totalment obsoletes avui dia. Si es demostra que el Sol és el causant, canviarem la nostra forma de pensar: podrem cremar carbó per fer electricitat per que és més econòmic malgrat emeti gasos, ja no importarà fer més fum, fins i tot ens diran que la terra s’està refredant i que s’ha d’escalfar el planeta a base d’anar cremant i cremant els pocs combustibles fòssils que ens quedaran per potenciar l’efecte hivernacle i no patir una edat de gel…
O potser no… potser aquesta vegada els científics tenen raó i això de l’escalfament global sí que és culpa nostra, i que res ni ningú podrà demostrar el contrari. Ara per ara ningú sap quines idees s’imposaran d’aquí cinquanta anys, però el que sí és cert és que no fa molt tothom s’ho creia, fins fa poc, on una sèrie de científics estan canviant el rumb del pensament i estan mirant al Sol com el culpable d’aquest escalfament global. Serà que estan canviant les coses, i s’està demostrant, com ara fa molts anys, que la Terra no és plana i gira al voltant del Sol, que l’home pot volar i ve del mono, i que el temps és relatiu…