Era un fred matí de febrer de 1944. El ferri estava creuant el llac Tinnsjo a Noruega amb la seva valuosa càrrega. Ningú esperava que passés res, ja que els alemanys ho tenien tot controlat i el transport es feia sota estrictes mesures de seguretat. Però va passar: a les 10:45, quan estaven a 400 metres de la costa, les bombes que ningú sabia que estaven col·locades van esclatar i van enfonsar el Ferri. Continue reading
Aquesta frase, “Houston, tenim un problema”, la va pronunciar el comandant de la nau Apolo 13 als pocs minuts d’enlairar-se quan es dirigia a la Lluna. Es van remoure els dipòsits de combustible en una operació rutinària, quan van sentir una explosió que els va alertar…
La missió Apolo de la NASA la va crear el president nord-americà Kennedy per enviar l’home a la lluna. Desprès de diverses proves i missions de reconeixement, finalment ho van aconseguir amb l’Apolo 11 l’any 1969, la onzena nau que es va provar i la que van decidir que enviarien a la superfície lunar. Aquest gran èxit els va fer posar per davant dels soviètics en la carrera espacial, i darrera aquesta en van venir unes quantes més fins l’apolo 17 que va ser la última de la missió.
L’Apolo 13 havia d’arribar també a la lluna, però van tenir un problema només sortir de l’atmosfera terrestre. Però no en van tenir només un, si no uns quants un darrera un altre, de manera que a mesura que els anaven resolen, n’apareixia un altre. La nau no va arribar a tocar la superfície, van orbitar per la lluna per poder aprofitar la força centrífuga de la gravetat de la lluna per poder tornar a casa sans i estalvis desprès de multitud de penúries i solucionant els problemes sobre la marxa.
El més curiós del cas va ser l’interès sobtat que va tenir la missió en la població nord-americana un cop es va saber que la nau anava a la deriva per l’espai. Es veu que quan l’Apolo 11 va arribar a la Lluna, la gent va deixar d’interessar-se i les missions que van venir deprès tenien poca audiència. Però el destí incert dels tres tripulants de la nau Apolo 13 va despertar un interès morbós per saber de primera mà les penúries que estaven passant i les possibles conseqüències catastròfiques que podrien patir.
Es va fer una pel·lícula anomenada Apollo13 protagonitzada entra d’altres per Tom Hanks i Ed Harris, on es mostra molt bé tot el que va passar dintre i fora de la nau. És molt recomanable. Aquí hi ha el trailer de la pel·lícula en anglès.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/nEl0NsYn1fU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Aquesta frase, “Houston, tenim un problema”, la va pronunciar el comandant de la nau Apolo 13 als pocs minuts d’enlairar-se quan es dirigia a la Lluna. Es van remoure els dipòsits de combustible en una operació rutinària, quan van sentir una explosió que els va alertar…
Aquest so el va fer el primer satèl·lit artificial que va enviar l’home al voltant de la terra el 4 d’octubre de 1957. Era l’Sputnik i ho va aconseguir la URSS (antiga unió de repúbliques soviètiques on hi havia l’actual Rússia). Aquí pots sentir com era:
Va ser el primer èxit de la carrera espacial entre Soviètics i Nord-americans, carrera que culminaria amb l’arribada a la lluna per part dels americans.
Quan es va acabar la segona guerra mundial, va començar una carrera entre dues gran potències per veure quina de les dos tenia més poder que l’altra. Eren la URSS i els Estat Units de Nord-america. Tenien diverses “modalitats” on competien per obtenir aquesta hegemonia, i una d’elles era la carrera espacial. Al capdavant d’aquest projecte hi havia el Soviètic Korolev per part de la URSS, i l’alemany Von Braun que treballava pels nord-americans. Von Braun va ser el responsable de la creació de les bombes V-2 de Hitler a la Segona Guerra Mundial. Quan els alemanys es van rendir, els nord-americans van veure que aquest enginyer els podria fer arribar a la lluna amb els seus coets.
Korolev per la seva banda estava molt pressionat per les autoritats soviètiques i treballava nit i dia per aconseguir el primer èxit en la carrera espacial, la posada en òrbita d’un satèl·lit. Era un programa portat en secret per evitar que algú passés informació als americans.
Sputnik significa “camarada” en rus. El satèl·lit era una esfera d’alumini de 83 quilos de pes i 58 cm de diàmetre, i disposava de quatre antenes llargues i fines de 2 metres i mig de llarg. Dintre del satèl·lit tenia un dispositiu de radio que emitiria una senyal que indicaria que estava en òrbita (beep…beep…). L’Sputnik va fer unes 1400 òrbites al voltant de la terra i va caure al cap de 92 dies. La carrera va seguir amb els Sputniks 2 i 3. el segon va portar el primer ésser viu a l’espai, la gosseta Laika.
Aquest so el va fer el primer satèl·lit artificial que va enviar l’home al voltant de la terra el 4 d’octubre de 1957. Era l’Sputnik i ho va aconseguir la URSS (antiga unió de repúbliques soviètiques on hi havia l’actual Rússia). Aquí pots sentir com era:
Va ser el primer èxit de la carrera espacial entre Soviètics i Nord-americans, carrera que culminaria amb l’arribada a la lluna per part dels americans.