Category Archives: General

l’IPCC, les nuclears, el carbó i el CO2

ipcc.gifl’IPCC és un grup de persones que està investigant la relació entre l’escalfament global del planeta i el CO2. Aquest grup, creat per la ONU, va tenir un origen més aviat fruit de l’aprofitament de dos successos que van succeir gairebé al mateix temps…

Als anys 70, la gran preocupació dels científics no era precisament l’escalfament global de la Terra, sino més aviat el contrari: el refredament global. Molts meteoròlegs sortien a la televisió mostrant com als pols hi havia cada com més gel, els hiverns eren més freds, i temien que la Terra entrés en una nova era glacial. Però llavors van passar dues coses que van canviar el panorama d’una forma espectacular.

A la dècada dels 80, el carbó s’usava per fer electricitat a les centrals tèrmiques. L’any 1984, els miners britànics van anar a la vaga per demanar millors condicions a la presidenta del país, Margaret Thatcher. La presidenta no volia cedir a les seves peticions, pel que s’havia de buscar una solució. Si no hi havia carbó, usarien petroli, però la Thatcher no volia dependre dels països àrabs que eren els que tenien la producció. La solució venia amb les centrals nuclears, però les pressions de grups ecologistes feien difícil la seva implantació. O cedien a les pressions dels miners, o havien d’esperar un miracle.

I el miracle va arribar amb una sobtada pujada de les temperatures al planeta. Un científic anomenat Bert Bolin va suggerir en un programa de televisió que les emissions de CO2 podrien estar darrera d’aquest escalfament global i que podrien anar a més si se n’emetia més a l’atmosfera. Aquesta innocent apreciació hagués passat de llarg en altres circumstàncies, però el govern britànic va trobar la solució als seus problemes: el carbó emet CO2 a l’atmosfera, el CO2 provoca l’escalfament del planeta, les centrals nuclears no emeten CO2, per tant, la solució és fer centrals nuclears.

Ràpidament, el govern britànic es va posar a treballar amb aquest assumpte, i va instar a
la ONU l’any 1988 a crear un grup d’experts que investiguessin si aquella suposició feta per aquell científic era certa. Es va crear l’IPCC. Les investigacions fetes per aquests científics van començar a apuntar que realment el CO2 provocava l’escalfament global de la Terra.

Al llarg d’aquests vint anys d’existència, l’IPCC ha intentat corroborar aquesta teoria amb més o menys fortuna, canviant els números a mesura que les investigacions avançaven. Dels 3 metres que havia de pujar el nivell del mar, han passat als 20 centímetres actuals.

Es diu que aquestes investigacions són imparcials, però hi ha gent que creu que les dades estan manipulades per afavorir els interessos dels països més desenvolupats. D’altra banda, sempre s’afirma que hi ha consens científic en les conclusions finals d’aquest grup d’expert, però això no és cert. Molts científics de renom no hi estan d’acord, fins i tot de n’han sortir de l’IPCC al discrepar dels resultats. D’entre aquests científics destaca Paul Reiter, de l’institut Pasteur, i una eminència en paludisme. Aquest científic va amenaçar a l’IPCC si no retiraven el seu nom d’un informe del que estava en total desacord, afirmant que ell mai havia verificat aquelles paraules. Finalment l’IPCC va retirar el seu nom.

El principi de precaució

cautionsign.gifAl laboratori de química de l’institut, Simó, Albert, Jaume i David estaven preparant un experiment. Jaume estava encaparrat en barrejar les dues solucions que havien preparat.

– No ho facis, no sabem que pot passar si ho barreges- va dir David.

– Això ha de canviar de color, si surt bé tindrem un excel·lent- defensava Jaume.

–  I si no surt explotarà el laboratori – va dir Simó.

– Va, deixem-ho córrer – va dir l’Albert-. prefereixo tenir el notable a sortir pels aires.

El que l’Albert vol aplicar és el principi de precaució, que diu que si no saps les conseqüències de fer alguna cosa, millor que no ho facis. Aquest principi, que sembla lògic i amb bon criteri, es pot convertir en un problema quan s’aplica a determinats programes de desenvolupament que queden frenats per la precaució al desconèixer l’abast de les seves conseqüències sense tenir en compte els possibles beneficis d’aquests programes.

Un d’aquest programes és la manipulació genètica de les plantes i animals. Aquests podrien ser una solució a les collites de països africans al obtenir plantes manipulades genèticament resistents a les sequeres, a les plagues i malalties, molt més productives i amb molt més valor nutritiu. També podrien criar bestiar que doni més carn  i més llet. Molts països han vist esperances amb aquests aliments, però el principi de precaució els impedeix el seu ús al ser aconsellats per determinades organitzacions que els diuen que les conseqüències poden ser desastroses, sense saber quines són exactament ni sense que hagin estat demostrades.

Una altre cas és el del canvi climàtic i les centrals tèrmiques de carbó. Resulta que l’Àfrica és ric amb aquest mineral, i fer centrals tèrmiques amb carbó per generar electricitat resulta econòmic per a ells. Però l’escalfament global del planeta degut al CO2 segons ha dictaminat l’ONU, fa que s’aconselli a aquests països a usar fonts d’energia que no emetin gasos, com les fotovoltaiques o eòliques. Aquestes fonts són molt més cares i la majoria de països africans no s’ho poden permetre. El principi de precaució no té en compte en aquest cas el beneficis que els africans tindrien si poguessin electrificar moltes poblacions amb els avantatges que això suposa: poder conservar aliments amb neveres, o no haver d’escalfar-se cremant llenya amb el perjudicial fum que es respira dintre les cases com es fa a molts poblats. En aquest cas, i tenint en compte els dictàmens de l’ONU, és preferible que aquests països no puguin créixer econòmicament a expenses de salvar el planeta d’un escalfament que no està demostrat que sigui per culpa del CO2.

Les plantes i animals modificats genèticament, i poder usar carbó per fer electricitat és coneix com el Somni Africà. Però tenen molts entrebancs per dur-los a terme, i entre ells, el principi de precaució.

Ens van dir…

ensvandir.jpgEns van dir que la terra era plana… fins que ens van demostrar que era rodona.

Ens van dir que el Sol girava al voltant de la Terra… fins que ens van demostrar el contrari.

Ens van dir que l’home no podia volar… fins que van inventar els avions.

Ens van dir que l’home era creació de Deu… fins que es va demostrar que venia del mono.

Ens van dir que el temps sempre durava el mateix… fins que es va demostrar que el temps és relatiu, que et va més a poc a poc a mesura que corres més.

Actuem segons ens dicten els científics del moment, el pensament actual és molt diferent del de fa cinc-cents anys, i aquest diferent del de fa mil. La tecnologia avança i permet desmentir coses que es creien certes. Llavors decidim rectificar per que allò que fèiem ja no serveix per a res, ja que s’imposen aires nous, noves idees que requereixen noves solucions.

Ara ens diuen que l’escalfament global del planeta és per culpa nostra… fins que algú demostri el contrari. De fet hi ha veus que diuen que ja no s’ho creuen, que qui té la culpa d’això és el Sol que escalfa més del compte, i es clar, no podem enviar ningú per apagar-lo. Si tenen raó, llavors tractaran d’ignorants als que ara defensen la teoria de l’escalfament pel CO2 humà, com ara tractem d’ignorants als que defensaven unes creences totalment obsoletes avui dia. Si es demostra que el Sol és el causant, canviarem la nostra forma de pensar: podrem cremar carbó per fer electricitat per que és més econòmic malgrat emeti gasos, ja no importarà fer més fum, fins i tot ens diran que la terra s’està refredant i que s’ha d’escalfar el planeta a base d’anar cremant i cremant els pocs combustibles fòssils que ens quedaran per potenciar l’efecte hivernacle i no patir una edat de gel…

O potser no… potser aquesta vegada els científics tenen raó i això de l’escalfament global sí que és culpa nostra, i que res ni ningú podrà demostrar el contrari. Ara per ara ningú sap quines idees s’imposaran d’aquí cinquanta anys,  però el que sí és cert és que no fa molt tothom s’ho creia, fins fa poc, on una sèrie de científics estan canviant el rumb del pensament i estan mirant al Sol com el culpable d’aquest escalfament global. Serà que estan canviant les coses, i s’està demostrant, com ara fa molts anys, que la Terra no és plana i gira al voltant del Sol, que l’home pot volar i ve del mono, i que el temps és relatiu…

SMOG: fum, fum, fum…

smog.jpgEl tren arribava amb retard com de costum. Era un matí calorós. Jaume anava a Barcelona amb els seu amics a veure un partir de futbol. La ciutat ja començava a divisar-me a mesura que el tren s’apropava.

– Mireu.- va dir l’Albert- Barcelona quasi no es veu. Hi ha un fum negre que sembla boira.

– Això es SMOG.- va dir Simó.- És una boira de fum… una boira de pol·lució… una boira deguda al mal ús del progrés…

Les boires negres que es veuen a les grans ciutats s’anomenen SMOG, que és una paraula que surt de la barreja entre FOG (boira) i SMOKE (fum), i es podria traduir com a “boira de fum”. Està provocada pels fums que surten dels tubs d’escapaments dels cotxes que són incapaços de pujar cap amunt quan hi ha un anticicló a sobre. Els anticiclons es produeixen quan la columna d’aire que tenim a sobre nostre ens pressiona més que en condicions normals, impedint que els fums puguin pujar. Això fa que s’acumulin a ran de terra, produint una boira fosca. Aquest fet passa molt a les grans ciutats a l’estiu, quan els anticiclons són més habituals.

Hi ha dos tipus de SMOG: el  gris i el fotoquímic. L’SMOG gris està format per sofre, i prové de les fàbriques que cremen carbó com a combustible. En canvi, l’SMOG fotoquímic està format per una reacció d’òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils que, al reaccionar amb les radiacions solars, produeix ozó, una molècula formada per tres àtoms d’oxígen (O3). Aquest gas és molt tòxic si es respira al irritar els teixits pulmonars, provocant irritació d’ulls, mal de cap, dolor al pit, i d’altres símptomes. Aquest ozó es coneix com ozó Troposfèric (la Troposfera és la part de l’atmosfera que compren els 9 primers kilòmetres des del terra).

NIMBY: Ho vull, però lluny de casa

nimby.jpgNIMBY són les inicials de “Not In My Back Yard” (no al meu pati del darrera), i és el pensament de la gent que no s’oposa al progrés, sempre que no li afecte directament. Un exemple seria la necessitat d’instal·lar antenes per poder parlar amb telèfons mòbils, però quan més lluny de casa millor.

Aquest corrent està calant cada cop més fort a la societat degut al dany que poden patir pel fet de tenir prop de casa unes instal·lacions que permeten, entre altres coses, parlar per mòbil, tenir electricitat, tenir escalfor, o disposar d’Internet sense fils. Un dels casos més destacats són les centrals nuclears, on molta gent s’oposa sempre que estiguin molt lluny de casa seva. Un cas molt diferent són els que s’oposen a l’energia nuclear siguin on siguin les centrals.

Els defensors del progrés acusen als que pateixen de NIMBY d’hipòcrites i d’insolidaris. Fins i tot Al Gore, el gran defensor de l’estalvi energètic i les energies renovables per evitar les emissions de CO2 que escalfen el planeta, no deixa de gastar electricitat a la seva mansió i anar amb jet privat pel món fent conferències. Ell pretén que siguem moderats i ens estem de molts capricis per estalviar, quan ell no ho fa. Seria un cas de NIMBY: estic d’acord amb l’estalvi energètic, però no a casa meva.

Adeu als gols fantasma: la pilota biònica

pilotabionica.jpgUna pilota podrà dir si ha entrat o no dintre de la porteria de futbol, i traurà de dubtes als àrbitres de si han de xiular gol o no en cas de dubte. aquesta pilota s’anomena la “pilota biònica”, i dintre ella està plena d’uns sensors que indiquen constantment la seva posició al camp.

Els sensors que porta són magnètics, i juntament amb uns microxips, donen una posició a l’espai en tot moment, pel que es podrà saber si traspassa o no la línia de fons del cap de futbol. Els microxips envien un senyal als rellotges dels arbitres indicant quan es tracta d’un gol.

la FIFA està satisfeta amb els resultats obtinguts fins ara, però diversos jugadors que l’han provada es queixen que sembla una pilota de platja al tenir una superfície amb tacte de goma i excessivament tova. La superfície és de poliuretà, un tipus de plàstic, i la càmera està formada per làtex i cotó que és on estan els sensors. La casa ADIDAS, que és la que la ha fabricada, assegura que compleix amb les mides, el pes i totes les característiques tècniques que s’ha de tenir una pilota reglamentària.

La factura de la llum d’Al Gore

algore.jpgAl Gore, ex-vicepresident dels Estat Units, es va endur un Oscar pel seu documental “una veritat incòmoda” on denuncia que l’escalfament del planeta és culpa de les emissions de CO2 humanes. Aquest premi el va fer molt popular i va començar a fer conferències per lluitar contra les emissions contaminants i predicant que s’ha d’estalviar energia per evitar aquest escalfament. Aquesta lluita li va fer guanyar el premi Nobel de la Pau del 2007. Però resulta que acaba de fer-se pública la despesa de la seva mansió: gasta 20 vegades més electricitat que una família normal a la mateixa zona.

Al  Gore va ser candidat a la presidència dels Estats Units que va guanyar George Bush. Gore es va dedicar llavors en cos i ànima a fer el documental que va ser premiat. Vint habitacions, vuit banys, piscina climatitzada, 930 metres quadrats: és la mansió que té a una de les zones més residencials de Nashville, als Estats Units. Gore es va gastar  1.000 Euros cada més en llum, als que s’han de sumar els 800 que va gastar en gas natural.

El problema, segons els que han fet públiques aquestes dades, no és el consum que vulgui fer el senyor Al Gore, si no que està predicant una cosa que ell mateix no compleix, que és precisament l’estalvi energètic. Per cert, Gore cobra prop de 200.000 euros per cada conferència que realitza per promoure aquest estalvi energètic.

El gran donut català: el Sincrotró

sincrotro.jpgA Catalunya es construirà un Sincrotró l’any 2008, concretament a Cerdanyola del Vallès. Un sincrotró és un accelerador de partícules subatòmiques en forma de toroid (més conegut com a donut), com si es tractés d’un circuit de Formula 1 amb cotxes molt petits. Aquest aparell serveix per fer investigacions gràcies a la gran energia que desprenen aquestes partícules al ser accelerades. El d’aquí té un perímentre de 250 metres.

Els àtoms estan formats per partícules més petites  anomenades subatòmiques. Si aquestes partícules s’acceleren, desprenen molta energia. Per fer-ho, s’utilitzen camps magnètics i elèctrics que tenen que anar sincronitzats al llarg del recorregut d’aquestes partícules per accelerar-les i que no surtin del donut. L’objectiu de tanta sofisticació és obtenir molta energia i un tipus de llum que desprenen mentre van girant dintre el donut. Aquesta llum surt per uns forats i fan cap als laboratoris que hi ha al voltant de la instal·lació, on serà utilitzada per fer les investigacions.

Entre els assajos que es poden fer, hi ha la destinada a la investigació de l’estructura i les propietats dels materials mitjançant l’exposició a un feix de llum produït per partícules accelerades, estudi de les proteïnes, recerca de nous fàrmacs, i molts altres.

El sincrotró podrà albergar fins a 30 equips d’investigació simultanis i la instal·lació funcionarà entre 4.000 i 5.000 hores a l’any. 

En aquest video es pot veure en què consisteix:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/qjob1EOeM5M" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Benvinguts

Aquest és un blog dedicat als alumnes de Tecnologia de l’IES Julio Antonio de Móra d’Ebre. La idea és publicar articles d’interés amb la matèria com a ampliació dels seus continguts. Esperem que us agradi i que la feu servir

Benvinguts

Aquest és un blog dedicat als alumnes de Tecnologia de l’IES Julio Antonio de Móra d’Ebre. La idea és publicar articles d’interés amb la matèria com a ampliació dels seus continguts. Esperem que us agradi i que la feu servir