Category Archives: fonts energia

El gran error de Heisenberg

Werner Heisenberg va ser el director del programa Alemany per obtenir una bomba atòmica a la Segona Guerra mundial. Una de les decisions que va haver de prendre va ser la d’elegir el moderador de la bomba, el producte que frena els neutrons per a que puguin impactar sobre el nuclis d’urani amb més facilitat. Heisenberg dubtava entre dos productes: l’aigua pesada i el grafit. Una mala interpretació dels resultats dels experiments fets amb el grafit, el va desestimar com a moderador. Finalment, es va decidir per l’aigua pesada, i aquest va ser el seu gran error. Continue reading

Arquitectura dinàmica

Un arquitecte italià ha projectat tres gratacels giratoris. Al vídeo t’ensenya com seran:

Una de les avantatges és l’aprofitament de l’energia eòlia al instal.lar aerogeneradors entre planta i planta, de manera que el vent s’aprofitarà per generar part de la electrictat del propi edifici. Dubai, Nova York i Moscou seran les tres ciutats que podran gaudir d’aquest espectacle giratori.

Arquitectura dinàmica

Un arquitecte italià ha projectat tres gratacels giratoris. Al vídeo t’ensenya com seran:

 [kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/vOZjfzOf7MA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Una de les avantatges és l’aprofitament de l’energia eòlia al instal.lar aerogeneradors entre planta i planta, de manera que el vent s’aprofitarà per generar part de la electrictat del propi edifici. Dubai, Nova York i Moscou seran les tres ciutats que podran gaudir d’aquest espectacle giratori.

Ginkgo biloba: el supervivent d’Hiroshima

La primavera del 1946 un arbre va rebrotar a Hiroshima, un any desprès de la caiguda d’una bomba atòmica que ho va deixar tot arrasat. Es tractava d’un Ginkgo biloba, un tipus d’arbre que ha esdevingut un símbol d’esperança al ser el primer senyal de vida vegetal desprès de la explosió nuclear.

Aquest arbre estava situat a un kilòmetre del centre de la explosió i va aconseguir sobreviure. Aquesta espècie d’arbre és molt antiga, fins i tot d’abans de l’aparició dels dinosaures. És molt resistent, sobretot a la radiació. Desprès del bombardeig de la ciutat el 6 d’agost de 1945 on res feia preveure que cap planta sobreviuria, aquest arbre va rebrotar. Estava situat al costat d’un tempre que va quedar derruït. Aquest temple el van reconstruir al mateix lloc amb la particularitat que les escales d’accés estan partides per la meitat per poder deixar l’arbre al mig.

Se’l considera l’arbre de la esperança per tot aquest fet, i es van repartir brots d’aquests Ginkgo arreu del món per a que els plantessin als jardins públics. La seva fulla és inconfusible, sembla un ventall i se’l sol trobar plantat en algun parc. Si t’hi fixes segur que en trobes un, i quan ho facis, pensa que un parent seu va sobreviure a una explosió nuclear.

 

Ginkgo biloba: el supervivent d’Hiroshima

ginkgohiroshima.jpgLa primavera del 1946 un arbre va rebrotar a Hiroshima, un any desprès de la caiguda d’una bomba atòmica que ho va deixar tot arrasat. Es tractava d’un Ginkgo biloba, un tipus d’arbre que ha esdevingut un símbol d’esperança al ser el primer senyal de vida vegetal desprès de la explosió nuclear.

Continue reading

Els vuit afortunats

nagasaki.jpgAmb aquest nom es coneix a les vuit persones que van sobreviure a les dues bombes atòmiques llençades pels nord-americans a la Segona Guerra Mundial sobre el  Japó l’any 1945. Tots vuit es trobaven a les dues ciutats on van caure les bombes, Hiroshima i Nagasaki, els dies 6 i 9 d’agost d’aquell any.

La primera de les bombes va caure el dia 6 sobre Hiroshima. Els pocs supervivents van ser evacuats a ciutats properes, entre les que hi havia Nagasaki. Tres dies desprès, una segona bomba va caure sobre aquesta ciutat on casualment es trobaven molts supervivents d’Hiroshima. Tan sols vuit d’ells van tornar a sobreviure. El destí de cadascú va ser diferents, uns van morir al cap de 10 anys per les radiacions i d’altres van arribar a vells.

La bomba d’Hiroshima es coneixia amb el nom de “Little Boy”, i el material explosiu era Urani 235, un isòtop inestable que quan absorbeix un neutró al seu nucli es divideix alliberant calor i més neutrons que són absorbits per altres molècules d’urani que també es divideixen produint una reacció en cadena explosiva.

La bomba de Nagasaki s’anomenava “Fat Man” i estava feta de Plutoni 239, un element molt radioactiu fabricat per l’home. La van obtenir per casualitat quan van comprovar que l’urani 238, un altre isòtop molt estable, es transformava amb un altre element molt radioactiu quan absorbia dos protons. Aquest urani es convertia amb Plutoni, un element que reaccionava igual que l’Urani 235: es dividia produint calor i neutrons per produir una reacció en cadena explosiva.

Pots trobar més informació a Internet sobre els vuit afortunat si busques posant el nom de dos d’ells: Enemon Kawaguki i Tsutomu Yamaguchi.

Espanya 7 – França 59

Aquest és el nombre de centrals nuclears en funcionament a cada país. La diferència és tant gran perquè els francesos han apostat per les nuclears mentre que els espanyols ho volen fer per les energies alternatives. Dues de les propostes de l’actual govern espanyol són el tancament de les centrals nuclears i l’increment considerable de cotxes elèctrics. Malgrat ser dues mesures molt raonables, no deixen de ser contradictòries.

Els cotxes elèctric funcionen amb unes bateries que per carregar-les s’han d’endollar als endolls elèctrics. L’electricitat surt de les centrals elèctriques, la meitat de la qual surt de les nuclears. La resta s’obté de les tèrmiques, hidràuliques, eòliques, i d’altres de minoritàries. Les tèrmiques produeixen CO2 i altres gasos, pel que també són un problema. Les hidràuliques estan en hores baixes degut a la sequera del país, i les i les eòliques tenen un rendiment molt baix.
Actualment, la demanda a l’estiu d’electricitat supera la generació de les centrals elèctriques, pel que n’han d’anar a comprar a França que, irònicament, surt de les seves centrals nuclears. Les previsions del govern d’augmentar els cotxes elèctrics en un futur suposaria una demanda elèctrica tang gran, que s’haurien de fabricar dues centrals nuclears noves per poder abastir-les. Com que segurament això no passarà, s’haurà de comprar a França una quantitat d’electricitat que sortirà molt cara.

Espanya 7 – França 59

plantanuclear.jpgAquest és el nombre de centrals nuclears en funcionament a cada país. La diferència és tant gran perquè els francesos han apostat per les nuclears mentre que els espanyols ho volen fer per les energies alternatives. Dues de les propostes de l’actual govern espanyol són el tancament de les centrals nuclears i l’increment considerable de cotxes elèctrics. Malgrat ser dues mesures molt raonables, no deixen de ser contradictòries.

Continue reading

HIPER, NIF, ITER.. Fusió Nuclear

fusio.jpgLa fusió nuclear és unir dos àtoms per fer-ne un de més gran, obtenint energia. Científics britànics estudien construir un laboratori de fusió nuclear a Oxfordshire per recrear les temperatures i pressions que es donen en l’interior del sol. L’objectiu és construir el làser més potent del món i emprar-lo per fer esclatar petites boles de combustible d’hidrogen i d’aquesta manera generar energia. Segons els investigadors, aquest procés podria ser una solució a la crisi energètica del món, oferint una font d’energia segura i lliure d’emissions de carboni, i minimitzant la producció de residus radioactius. Aquest programa s’anomena HiPER i es situarà al Regne Unit al capdavant de la investigació en fusió nuclear.

A França, en canvi s’ha iniciat la construcció d’un experiment diferent que no utilitza làsers, sinó camps magnètics, per recrear les condicions per a la fusió. Es creu que la primera activació del reactor d’aquest experiment, anomenat ITER, tindrà lloc l’any 2022.

Aquest esdeveniment coincideix també amb l’arrencada de la Instal·lació Nacional per a la ignició Nord-americana, NIF, al Laboratori Lawrence Livermore de Califòrnia, del qual s’espera que sigui capaç de controlar una forma limitada de fusió nuclear. L’èxit del NIF podria provar que la fusió amb làser té un potencial real per a la generació energètica. El NIF usarà 192 làsers, cada un més potent que qualsevol làser operatiu en l’actualitat, per provocar la fusió nuclear en una diminuta bola d’hidrogen congelat.

En la fusió basada en làser, els làsers s’emprarien per escalfar boletes de combustible a 100.000 graus Celsius en una fracció de segon. Les pressions generades pels àtoms en explotar des de la superfície trencaria llavors la boleta de 2 mm en cents de trossos en un mil milionèsima de segon. En un moment donat, la superfície del combustible es mourà cap a dins (implosionarà) a una velocitat d’1,6 milions de quilòmetres per segon, fins que assoleixi una densitat 100 vegades superior a la del plom. Sota tals condicions, els àtoms d’hidrogen que conformen el combustible quedaran destrossats, creant un plasma d’electrons i nuclis d’hidrogen. A mesura que interactuïn i es fusionin formant heli, part de la seva massa es destrueix alliberant energia en forma de calor, llum i radiació.

HIPER, NIF, ITER… són expressions per definir el mateix: la fusió nuclear. Les dies primeres ho volen fer amb làser, mentre que la última amb camps magnètics.