Category Archives: 3r ESO
Primavera Silenciosa
L’any 1962 un llibre va transvalsar la societat nord-americana: l’escriptora Rachel Carson escrivia “Primavera Silenciosa”. Denunciava l’abús de tractaments pesticides als camps Nord-americans amb conseqüències desastroses per al medi ambient i per a la salut de les persones. Va atacar a un dels pesticides amb més mal nom del món, el DDT, dient que provocava càncer. A conseqüència d’això, el govern Nord-americà va prohibir l’ús d’aquest insecticida. Però aquesta prohibició va anar molt més enllà i va ressuscitar un vell problema a països del Tercer Món on el DDT s’usava per combatre la malària. Continue reading
Els vuit afortunats
Amb aquest nom es coneix a les vuit persones que van sobreviure a les dues bombes atòmiques llençades pels nord-americans a la Segona Guerra Mundial sobre el Japó l’any 1945. Tots vuit es trobaven a les dues ciutats on van caure les bombes, Hiroshima i Nagasaki, els dies 6 i 9 d’agost d’aquell any.
La primera de les bombes va caure el dia 6 sobre Hiroshima. Els pocs supervivents van ser evacuats a ciutats properes, entre les que hi havia Nagasaki. Tres dies desprès, una segona bomba va caure sobre aquesta ciutat on casualment es trobaven molts supervivents d’Hiroshima. Tan sols vuit d’ells van tornar a sobreviure. El destí de cadascú va ser diferents, uns van morir al cap de 10 anys per les radiacions i d’altres van arribar a vells.
La bomba d’Hiroshima es coneixia amb el nom de “Little Boy”, i el material explosiu era Urani 235, un isòtop inestable que quan absorbeix un neutró al seu nucli es divideix alliberant calor i més neutrons que són absorbits per altres molècules d’urani que també es divideixen produint una reacció en cadena explosiva.
La bomba de Nagasaki s’anomenava “Fat Man” i estava feta de Plutoni 239, un element molt radioactiu fabricat per l’home. La van obtenir per casualitat quan van comprovar que l’urani 238, un altre isòtop molt estable, es transformava amb un altre element molt radioactiu quan absorbia dos protons. Aquest urani es convertia amb Plutoni, un element que reaccionava igual que l’Urani 235: es dividia produint calor i neutrons per produir una reacció en cadena explosiva.
Pots trobar més informació a Internet sobre els vuit afortunat si busques posant el nom de dos d’ells: Enemon Kawaguki i Tsutomu Yamaguchi.
Els vuit afortunats
Amb aquest nom es coneix a les vuit persones que van sobreviure a les dues bombes atòmiques llençades pels nord-americans a la Segona Guerra Mundial sobre el Japó l’any 1945. Tots vuit es trobaven a les dues ciutats on van caure les bombes, Hiroshima i Nagasaki, els dies 6 i 9 d’agost d’aquell any. Continue reading
El telèfon de Patxi
El telèfon de Patxi
El telèfon el va inventar Antonio Meucci, i no Alexander Graham Bell com normalment se sol dir. La publicitat no se sap qui la va inventar, però els de la companyia de telefonia Euskaltel van crear un anunci molt bó per anunciar-se.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/PGBmHdJCELs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Quan Groenlàndia era verda
Quan Groenlàndia era verda
Stradivarius i la Petita Edat de Gel
Científics holandesos han arribat a la conclusió que el so únic dels violins Stradivarius pot deures a la densitat de la fusta dels arbres amb què van ser fets, arbres que van créixer durant la Petita Edat de Gel.
La Petita Edat de Gel (del segle 14 al 19) provocada per una reduïda activitat solar, va ser la causa que els arbres de l’època creixessin més lentament i amb menys diferència entre estacions. Stradivarius va ser un italià del segle 18 que va fabricar els violins més famosos del món amb aquesta arbres. El seu so es veu que és excepcional, i cap instrument fabricat des d’aleshores ha aconseguit igualar la seva qualitat, provocada possiblement per la major densitat de la fusta deguda al lent creixement del arbres durant aquesta etapa.
El doctor Berend Stoel, que va dur a terme les proves, diu que la diferència en la densitat de la fusta pot impactar notablement en la qualitat musical d’un violí. Stoel i els seus col·legues van trobar que la fusta dels Stradivarius mostrava evidència d’arbres el creixement dels quals era més semblant en hivern i estiu. Les condicions que van causar aquest tipus de creixement en els arbres no s’han tornat a repetir des de llavors.
Estan tan altament cotitzats els gairebé 600 instruments -entre violins, violes, violoncels i guitarres- que es venen per milions de dòlars les rares vegades que se subhasten.