La colla de primer de Batxillerat rondava per Roma sense cap rumb fix. Els professors els havien donat festa i ja començaven a tenir una mica de gana.
Es van dirigir al primer bar que van trobar. Àlex, com que sabia italià, va demanar per tots ells.
– Posi’ns una tapa de calamars, quatre de patates braves, cinc de croquetes, tres de pernil salat i unes quantes Coca-coles de litre. – Disculpi- va dir el cambrer.- una què de calamars…? – Tapa, una tapa. És que no sap què és una tapa de menjar? – Això no sé què és, jove. L’única tapa que conec és la del lavabo…Una tapa és qualsevol porció d’aliment sòlid que acompanya a una beguda. Les tapes s’han diversificat molt i s’han convertit en un dels reclams més populars dels bars. Els origen de les tapes són espanyols, però hi ha dues versions que expliquen aquest origen.
Un d’ells explica que les tapes van sorgir a principi del segle XX arran d’una anècdota que li va passar al rei Alfonso XIII quan estava amb una visita oficial per Cadis. Al passar per una venta del camí per descansar, li van portar una copa de xerès. Com que feia vent, el cambrer va posar una porció de pernil a sobre el got. Al preguntar-li al cambrer de perquè ho havia fet, li va explicar que havia “tapat” el got per a que no entrés sorra dintre. Al rei li va fer gràcia, i desprès de menjar-se el pernil i veure’s el xerès, en va demanar un altre amb una “tapa”.
Però la versió més estesa situa els seus orígens més enllà, al segle XIII, quan el rei Alfonso X el sabi, va disposar als cambrers dels mesons que, juntament amb el vi, servissin alguna cosa de menjar per evitar que el vi pugés ràpidament al cap. L’alcohol amb la panxa buida puja molt al cap, i la idea del rei era precisament evitar-ho amb les racions. Aquest menjar es posava amb un plat que “tapava” el got de vi per evitar que entressin mosques. El aquell temps, aquelles tapes consistien en pernil, embotits o formatge.
