El mercat estava ple de gent. Paco, Jaume i Xavi estaven comprant per al sopar de la colla d’aquella nit. Celebraven… bé, això és igual, la qüestió és fer un sopar, què més dóna. Teníen el cistell ple: pizzes, coca-coles,  xocolatines, i altres aliments igual de nutritius. Xavi es va aturar devant de la parada de verdures i va agafar pastanagues.

Xavi no va mal encaminat, i de fet, algú va usar aquesta característica a la guerra. La pastanaga conté molta vitamina A, entre altres de les seves virtuts. Aquesta vitamina afavoreix a la vista, el que fa molt recomanable el seu consum. A la Segona Guerra Mundial, els britànics van inventar el Radar gràcies a Robert Watson-Watt. Aparells com aquest es van instal·lar a les costes britàniques per avisar de l’arribada de l’aviació alemanya. Aquests estaven desesperats al comprovar que sempre sabien per on atacaven, sobretot quan ho feien de nit. No sabien encara que era gràcies als electrons lliures de la carcassa dels seus avions que emetien ones electromagnètiques quan eren caçats per les ones enviades els radars. Aquests aparells simplement detectaven d’on venien aquesta ona rebotada, i era llavors quan podien enviar als caces britànics per fer fora als alemanys.

Però la intel·ligència britànica tenia por que els alemanys se n’enteressin d’aquest invent, pel que van decidir enviar titulars als diaris explicant que la detecció dels avions alemanys era gràcies a la gran vista dels pilots britànics deguda a que menjaven moltes pastanagues. Tot i que la pastanaga afavoreix la vista, no era cert que els pilots poguessin veure de nit, però aquella notícia va propiciar que la població mengés més pastanagues i es fes popular aquesta característica.

Els alemanys, per la seva banda, van estar despistats amb aquella notícia, i va ajudar a que detectessin els radars com als realment culpables de la detecció dels seus avions uns quants mesos més tard del que ho haurien d’haver fet.