Author Archives: Departament Tecnologia

La classe dels blocs

Leave a reply

Són dos quarts de quatre a l’aula d’informàtica de l’institut. Avui Miquel no ha vingut, m’han dit que està malalt i, a més a més, s’ha trencat un braç. La resta de la classe està davant els seus ordinadors actualitzant els seus blocs. La majoria parla, sobretot Pau i Xavi. Ara encara riuen més perquè estan veien el que estic escrivint a la pantalla dels projector. Resulta curiós, però els hi ha captat l’atenció veure què fa el professor mentre ells treballen. Continue reading →

El motor desmodròmic

Leave a reply
Un motor desmodròmic de combustió interna és un motor com qualsevol altre amb la diferència que en lloc de molles hi ha una palanca que obre i tanca les vàlvules.

Es veu que altes revolucions la molla no té temsp a recuperar-se i es perd potència. Amb el sistema de palanques això no passa. No és un motor molt popular, ja que tan sols la marca de motos Ducati les fabrica. 

Com que una imatge val més que 1000 paraules, els dos vídeos següents ho explica molt bé: el primer motor és el normal (fixeu-vos en les molles de les vàlvules), i el segon és el desmodròmic, sense molles.



El motor desmodròmic

Leave a reply

Un motor desmodròmic de combustió interna és un motor com qualsevol altre amb la diferència que en lloc de molles hi ha una palanca que obre i tanca les vàlvules.

Es veu que altes revolucions la molla no té temsp a recuperar-se i es perd potència. Amb el sistema de palanques això no passa. No és un motor molt popular, ja que tan sols la marca de motos Ducati les fabrica. 

Com que una imatge val més que 1000 paraules, els dos vídeos següents ho explica molt bé: el primer motor és el normal (fixeu-vos en les molles de les vàlvules), i el segon és el desmodròmic, sense molles.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/IfTUYMheRtA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/b4QrYK0gln8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La tendència de les temperatures

1 Reply

El gràfic correspon al Hadley Center for Climate Prediction, i es pot veure la evolució de les temperatures globals dels darrers 20 anys.

La tendència sembla a l’alça, però dista molt de la marcada per l’IPCC on les temperatures havien de ser molt més elevades. A més a més, aquest mes de gener han caigut en picat, concretament 0.6ºC respecte el pic del 2006, i no se sap si el febrer seguirà igual o no. Predir el clima és molt complicat, sobretot a tant llarg plaç, i més tenint en compte que molts cops previsions a curt plaç fallen, com les que van passar recentment amb la nevada de Madrid que va fer tancar l’aeroport. Aquell dia, els meteoròlegs van pronosticat nevades moderades, i en va caure una de grossa.

Si amb un dia d’antelació passen aquestes coses, què no podrà passar en cent anys?

La tendència de les temperatures

1 Reply

El gràfic correspon al Hadley Center for Climate Prediction, i es pot veure la evolució de les temperatures globals dels darrers 20 anys.

La tendència sembla a l’alça, però dista molt de la marcada per l’IPCC on les temperatures havien de ser molt més elevades. A més a més, aquest mes de gener han caigut en picat, concretament 0.6ºC respecte el pic del 2006, i no se sap si el febrer seguirà igual o no. Predir el clima és molt complicat, sobretot a tant llarg plaç, i més tenint en compte que molts cops previsions a curt plaç fallen, com les que van passar recentment amb la nevada de Madrid que va fer tancar l’aeroport. Aquell dia, els meteoròlegs van pronosticat nevades moderades, i en va caure una de grossa.

Si amb un dia d’antelació passen aquestes coses, què no podrà passar en cent anys?

La pregunta de cada dia

Leave a reply
Perquè cada dia em pregunten el mateix, perquè cada dia els hi responc amb la mateixa resposta, perquè cada dia decideixen que definitivament allò no els servirà per a res, perquè els hi contestes que no ho saben, que potser més tard els hi farà falta….

Perquè la pregunta de cada dia és “I això per a què em què em servirà?”, perquè els hi dius que tots necessiten una base per poder ampliar més tard els seus coneixements amb les matèries que triaran al batxillerat i que, de moment, a la ESO ho han de fer tant si els hi agrada com si no.

Perquè la resposta podria ser tant fàcil com dir:”per aprovar la ESO, i punt”, i com que no et satisfà expliques la versió més llarga, la de la base i tot aquell rotllo que els alumnes contesten amb un siiii, vaaaale, “bueeeeeno”. I llavors se’n cansen d’escoltar-te i decideixen obrir el llibre i seguir fent allò que no els agrada i que no els servirà per a res, però que, sense que ells encara ho sàpiguen, un dia, el menys pensat, potser els hi farà falta. I si no, qui no s’ha preguntat mai d’on surten els objectes que tenim, com és possible que puguem volar amb aquells aparells tant pesants, o perquè ja no s’usa el codi MORSE, o com és possible que pugui veure a un senyor a través d’una pantalla anomenada televisió, o perquè som capaços de poder parlar a través d’un aparell sense fils amb una persona que està a milers de quilòmetres?

Bob Dylan, cantant nord-americà, va dir en una cançó que la resposta estava en el vent. En aquest cas, la resposta a totes aquestes preguntes està amb la Tecnologia.

Els escèptics del canvi climàtic

1 Reply

Aznar i KlausDel 8 al 10 de , març es reuniran a Nova York  els escèptics dels canvi climàtic. Aquesta trobada la presidirà l’expresident del govern espanyol Jose Maria Aznar, i asistiran personalitats com el president de la república Txeca Václav Klaus, o Richard Lindzen, meteoròleg de l’Institut Tècnic de Massachusetts.

La reunió ha aixecat moltes critiques degut a que la multinacional petroliera Exxon la patrocina. No se sap què en sortirà, però la presència de científics a més de polítics la fa interessant. S’espera que hi hagi manifestacions a la porta dels catastrofistes, però de la mateixa manera que aquesta trobada la patrocina una multinacional petroliera, és molt probable que darrera les reunions del IPCC hi hagi altres empreses privades interessades en desenvolupar les seves tecnologies en contra de les actuals.

No deixa de ser interessant aquesta iniciativa malgrat el rerafons petrolier, però sí que és una manera que s’escoltin les veus dels qui defensen una postura del tot legítima i que ara per ara els diaris i televisions no difonen i es pugui produir un debat entre les dues postures per a veure si es posen d’acord un i altres.

Els dos documentals

Leave a reply
Al sortir del cinema estava totalment trasbalsat. El documental “una veritat incòmoda” em va fer veure que estic fent malbé el planeta amb les emissions de CO2 del meu cotxe i dels aparells elèctrics de casa meva. No podia estar equivocat, un premi Oscar de Hollywood l’avalava, a més d’haver estat vicepresident d’Estats Units. Fins i tot, va estar a punt de ser president, però va perdre contra George Bush per molt poc. Si, definitivament, Al Gore tenia raó: el CO2 està escalfant el planeta i alguna cosa havia de fer. Però un dia les coses van canviar.

Una setmana desprès va caure a les meves mans un altre documental. “Mira’t això, canviaràs d’opinió”, em va dir el que me’l va passar. Es titulava “la gran mentida del canvi climàtic”. Li vaig dir que me’l miraria, però que segurament no canviaria d’opinió. Una hora i mitja desprès, estava, de nou, totalment trasbalsat. El culpable ara no era el CO2, si no el Sol i les seves taques. Però tenien que estar equivocats, eren pocs els que defensaven aquesta absurda teoria, a més a més, a Al Gore li acabaven de donar un premi Nobel per defensar el planeta del CO2, i aquests tampoc podien estar equivocats…. o potser si?

Per acabar de convèncer-me de que tenien raó els que defensaven les teories del CO2, vaig començar a buscar informació i contrastar-la. Quan més buscava, més nerviós em posava, ja que cap explicació sobre el CO2 em convencia, al contrari, vaig començar a pensar que podria ser mentida. Les explicacions del Sol em van satisfer més, i la meva opinió va començar a canviar. Per acabar de convèncer-me, aquell hivern va batre tots els rècords de temperatures baixes en 50 anys, tot coincidint amb una alta concentració de CO2 i una baixa activitat solar. Al meu cap tot em quadrava, definitivament havia de ser el Sol i no el CO2 el causant de les variacions tèrmiques.

Va ser llavors quan un neguit em va assaltar aquella nit on vaig decidir creure amb el Sol. Els premis Oscar de Hollywood i els Nobel no podien estar equivocats, tenien massa prestigi per estar-ho, i si li havien donat a Al Gore era perquè havien de tenir raó. Jo estava confós, no volia creure que tot allò estava manipulat, que s’havien precipitat en donar uns premis a una teoria que no estava del tot demostrada i de la que molts científics discrepen cada cop més. Jo tenia que estar equivocat, sense cap mena de dubte, i vaig decidir continuar buscant fins acabar de decidir per quina teoria em decanto: la del premiar Al Gore i el seu CO2, o la del Sol i els seus pocs seguidors.

La recerca encara no l’he aturada, cada dia busco i remeno per buscar nous estudis i dates que m’acabin de convèncer…. Porser un dia la trobaré, però, mentrestant, crec que seguiré fent la meva vida acomodada de la mateixa manera que ho està fent Al Gore. Perquè, si ell no predica amb l’exemple de la austeritat creient amb el CO2, perquè ho he de fer jo si no n’estic del tot convençut? O no?

Els dos documentals

Leave a reply

Al sortir del cinema estava totalment trasbalsat. El documental “una veritat incòmoda” em va fer veure que estic fent malbé el planeta amb les emissions de CO2 del meu cotxe i dels aparells elèctrics de casa meva. No podia estar equivocat, un premi Oscar de Hollywood l’avalava, a més d’haver estat vicepresident d’Estats Units. Fins i tot, va estar a punt de ser president, però va perdre contra George Bush per molt poc. Si, definitivament, Al Gore tenia raó: el CO2 està escalfant el planeta i alguna cosa havia de fer. Però un dia les coses van canviar.

Continue reading →