Monthly Archives: maig 2008

El setge de Siracusa

siracusa.jpgEl soldat creuava la ciutat en busca de presoners. L’havien acabat de conquerir desprès de moltes penúries, i ja era hora de rendir comptes amb aquella gent. Va entrar dintre una casa on regnava un gran silenci, però no estava buida. A terra, envoltat de papers, hi havia un home vell amb barba blanca que no feia cas al soldat que acabava d’entrar. Estava enfeinat mirant els plànols que tenia davant i fent anotacions. El soldat, molest per la seva indiferència, va advertir de nou la seva presència, però el vell no li feia cas. Amb un atac d’ira, el soldat va agafar la seva espasa i …

Així explica la llegenda de com va morir Arquímedes. El soldat era romà, i acabaven de conquerir la ciutat de Siracusa desprès de molts mesos d’infortunats atacs repel·lits contínuament pels ciutadans de la ciutat. El que no sabia aquell soldat romà era que  el culpable dels seus infortunis era aquell vell.

Siracusa era una ciutat de la illa de Sicília que estava a mans dels grecs. El poderós imperi romà va conquerir la illa fins arribar a la ciutat, on conquerir-la seria bufar i fer ampolles. Però es van trobar amb una resistència inusual, amb unes màquines mai vistes que feien inútils les incursions dels romans. Darrera aquelles màquines estava Arquímedes i els seus invents

Un d’ells era la catapulta, inventada per ell mateix. Disposava de diferents models de llarg i de curt abast, de manera que grans pedres queien tant als soldats que encara eren lluny, com dels vaixells que rondaven pel mar.

Un segon invent era una mena de pinça gegant que agafava els vaixells que volien entrar a la cuitat pel mar, els aixecava, i els tornava a soltar des d’una alçada considerable, fent grans destrosses.

Però hi havia un invent que molts consideren una llegenda: era que va disposar unes planxes de bronze en forma de mirall per concentrar els rajos solars i cremar les veles dels vaixells. Aquest invent ha estat descrit i s’ha provat per veure si realment podria haver estat cert. Un grup d’investigadors de Massachussetts van intentar reproduir aquesta llegenda. Es van dirigir a la badia de San Francisco, a l’oest dels Estats Units, on van enfocar un vaixell situat a 45 metres dels miralls. Els rajos de sol concentrats van fer un petit foc al vaixell, però es va extingir ràpidament. Van demostrar que, en un principi, aquest mite no és cert, però tractant-se d’Arquímedes no es pot descartar res.

Més informació

http://www.educared.net/PrimerasNoticias/hemero/2005/nov/cien/arquimedes/arquimedes.htm

http://www.elmundo.es/2005/10/25/ciencia/1878970.html

 

 

El setge de Siracusa

siracusa.jpgEl soldat creuava la ciutat en busca de presoners. L’havien acabat de conquerir desprès de moltes penúries, i ja era hora de rendir comptes amb aquella gent. Va entrar dintre una casa on regnava un gran silenci, però no estava buida. A terra, envoltat de papers, hi havia un home vell amb barba blanca que no feia cas al soldat que acabava d’entrar. Estava enfeinat mirant els plànols que tenia davant i fent anotacions. El soldat, molest per la seva indiferència, va advertir de nou la seva presència, però el vell no li feia cas. Amb un atac d’ira, el soldat va agafar la seva espasa i … Continue reading

El gel de l’Antàrtida

antartida2.jpgRecentment es va desprendre una enorme plataforma de gel a l’Antàrtida. Aquest plataforma, anomenada Wilkins, està situada a l’extrem occidental d’aquest continent. Tothom ho atribueix a l’escalfament global del planeta, i totes les televisions del món ho han mostrat com a prova irrefutable de que està passant al planeta. Però es veu que no és cert del tot.

L’any 1979 es va començar a calcular la superfície d’aquest continent amb satèl·lits. Això donava unes dades molt precises d’extensió de gel. Doncs bé, el passat mes de setembre, l’Antàrtida va batre un rècord d’extensió de gel dels de l’any 1979. El següent gràfic marca l’evolució de la extensió al llarg d’aquests anys.

antartida.jpg

El gràfic puja i baixa com dents de serra, però corresponen a l’estiu quan es gel es desglaça, i a l’hivern quan es torna a formar. Es pot veure que els pics de d’hivern cada cop són més alts, senyal que hi ha més gel.

Però, què li ha passat a la plataforma Wilkins per a que es desprengui? Dues coses: la primera és que el pes de gel ara és més gran al haver-ne més, i la segona és que ha sofert l’acció de corrents càlides que l’han escalfat i ha acabat caient. S’ha de dir que aquests corrents càlids són bastant habituals, i que no es poden atribuir al canvi climàtic.

El gel de l’Antàrtida

antartida2.jpgRecentment es va desprendre una enorme plataforma de gel a l’Antàrtida. Aquest plataforma, anomenada Wilkins, està situada a l’extrem occidental d’aquest continent. Tothom ho atribueix a l’escalfament global del planeta, i totes les televisions del món ho han mostrat com a prova irrefutable de que està passant al planeta. Però es veu que no és cert del tot. Continue reading

La importància de les comes

popeye.jpgS’explica que al rei Carles V li va arribar una sentencia que deia: «Perdón imposible, que cumpla su condena». El rei, que aquell dia estava magnànim, va decidir canviar la coma de lloc: «Perdón, imposible que cumpla su condena». El presoner se’n va lliurar sense qui ningú se n’adonés. Als espinacs els hi va passar alguna cosa semblant: una coma els va fer molt forts…

Els espinacs (Spinacia oleracea) és una planta de la que s’aprofiten les fulles per menjar. És ben conegut de tothom la seva fama de ser riques amb ferro, popularitzat sobretot pel dibuixos animats de Popeye. Però aquesta fama és falsa i infundada per un error tipogràfic.

L’errada la va cometre el científic E. Von Wolf l’any 1870 quan va corre una coma de lloc al copiar la dada correcta del ferro que contenia una mostra d’espinacs, apareixent un número 10 vegades més alt del que tenia realment. L’any 1930 els dibuixants Dave i Max Fleischer van crear el personatge de Popeye, atribuint-li poders sobrenaturals quan prenia una llauna d’espinacs degut a la gran quantitat de ferro que suposadament contenia.

Va ser a la dècada dels anys 30 quan un grup de científics alemanys se’n van adonar de l’error de Wolf, i van decidir explicar la veritat. Però el mal ja estava fet, i Popeye i els seus espinacs eren molt més creïbles que un grup de senyors amb bata blanca anomenats científics.

La importància de les comes

popeye.jpgS’explica que al rei Carles V li va arribar una sentencia que deia: «Perdón imposible, que cumpla su condena». El rei, que aquell dia estava magnànim, va decidir canviar la coma de lloc: «Perdón, imposible que cumpla su condena». El presoner se’n va lliurar sense qui ningú se n’adonés. Als espinacs els hi va passar alguna cosa semblant: una coma els va fer molt forts… Continue reading