A la final van arribar Simó i l’Albert. El llançament de pedres al riu a veure quina rebota més havia estat molt renyida. Simó havia derrotat a les semifinals a Jaume, mentre que l’Albert s’havia desfet de Xavi amb una facilitat impressionant. El primer en llençar era l’Albert, que va optar per un llançament suau i molt tècnic: un… dos… tres… quatre… cinc… sis rebots fins caure al fons del riu. Simó ho tenia difícil, però havia preparat un llançament especial per aquella final. Va agafar la pedra i la va llançar amb molta força a sobre la superfície del riu: un… dos… tres… quatre rebots… i la pedra va fer cap a l’altra banda creuant tot el riu.

Aquella discussió va animar a la resta de la colla, on cadascú deia la seva. Tots menys un, Ignasi, que contemplava el riu embadalit. Es preguntava perquè les pedres podien rebotar sense caure a la primera dintre de l’aigua…

L’explicació que busca l’Ignasi és la tensió superficial. Una molècula d’aigua en estat líquid rep l’empenta de les que té al costat amb una força anomenada cohesió. Si aquesta molècula està al mig d’un got d’aigua, al estar envoltada d’aigua, es queda on és, ja que rep empentes per totes parts amb la mateixa força. Però una molècula situada a la superfície només empeny a les partícules que té a sota i al costat, i no amb les de l’aire que té a sobre. El resultat de tot això és que aquestes partícules tendeixen a tirar cap avall. Això fa que totes aquestes molècules s’ajuntin reduint la superfície en contacte amb l’aire. Doncs bé, si una pedra vol entrar dintre l’aigua, primer ha de separar les molècules de la superfície que estan més juntes del que ho haurien d’estar. Això és la tensió superficial. Si la pedra no pot trencar aquesta tensió, surt rebotada, fins que ho aconsegueix i llavors és quan es pot enfonsar.

Això explica també perquè les gotes són rodones: tota superfície s’ajunta cap a dintre formant una esfera. També explica perquè si et tires de panxa a una piscina, et fas mal: perquè el teu cos impacta contra una superfície comprimida i la trenca quan la toques per acabar enfonsant-te.

Hi ha animals que aprofiten aquesta propietat per caminar a sobre l’aigua. Els sabaters són uns insectes que poden posar-se sobre l’aigua sense enfonsar-se degut a que no trenquen la tensió superficial de l’aigua. Un altre cas més divertit és el del següent vídeo. Segur que entendràs perquè no s’enfonsa…

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/x4EL8Bo5Y-Y" width="425" height="350" wmode="transparent" /]