Els trens de levitació magnética MAGLEV (MAGnetic LEVitation en anglès) són un tipus de trens que no toquen a terra gràcies a uns potents imans que el mantenen en suspensió. Al no haver fregament, aquests trens poden aprofitar més l’energia per fer-los moure. Continue reading
El passat dijous 20 de desembre els alumnes de primer de batxillerat del científic i tecnològic van fer la visita a la central Nuclear de Vandellòs I. La Central està en ple procés de desmantellament i actualment aquesta instal•lació és coneguda amb el nom de Centre Tecnològic Mestral, entitat que depèn d’ENRESA, empresa creada pel desmantellament de centrals nuclears i gestió de residus radioactius. Vandellòs I és la primera central nuclear que s’està desmantellant a tota Europa, el que constitueix tot un repte i una referència per la resta.
Es va arribar a les deu tal com teníem previst, i van ser rebuts pel professor Luís Preciado, físic que ens faria la visita Desprès de passar uns controls molt rigorosos i entregar-nos una targetes identificatives, varem entrar a les instal•lacions. Ens van conduir a una sala de conferències on Luís Preciado va fer una xerrada on ens va exposar què és la energia nuclear, la radioactivitat i els perills que comporta el seu ús, entra d’altres coses. Va ser una xerrada molt amena i amb la participació dels alumnes que van fer diferents experiments amb un comptador Geiger, que és un mesurador de radioactivitat.
En finalitzar la xerrada, varem anar a visitar una vitrina on a l’interior hi havia Pechblenda, que és un mineral que conté urani. La vitrina contenia un gas de manera que la radiació emesa per l’urani era captada per aquest gas i formaven petits núvols. Era una forma de veure la radioactivitat. Desprès varem anar a fer un taller sobre desmantellament d’una central nuclear sobre unes grans maquetes. Els alumnes havien de anar desmuntant la central de la forma que ells convenien com s’havia de fer a partir d’unes instruccions. Tenien que anar posant a una capsa les instal•lacions no radioactives, i una altra capsa més petita les que sí que ho eren. Dels tres grups que van formar els nostres alumnes, cadascú va fer un desmantellament diferent. Cal dir que aquest taller va sorgir per un treball de recerca que es va dur a la central. Una noia volia fer una maqueta per mostrar el procés de desmantellament, i tant va agradar als responsables de les visites, que ho van incloure com a part de les mateixes. Finalment varem fer la visita al cos de la central: el nucli del reactor. En realitat el que varem visitar va ser l’edifici que van construït a sobre del reactor. Aquest edifici és el que es veu actualment des de la central, és de color verd per sota i blau per dalt per una qüestió d’impacte ambiental. Varem pujar unes set plantes fins arribar dalt de tot, des d’on es podia gaidir d’una magnífica vista.
Un cop acabades les explicacions, varem començar a marxar quan es va posar a ploure. El problema va sorgir desprès al comprovar que arribaríem tard a l’institut i no tindrien temps d’agafar els autocars que els porta a casa per anar a dinar. Desprès de pensar què es podia fer, es va decidir que s’avisaria als professors que tenien classe amb ells per la tarda de que no portarien llibres al no tenir temps d’anar a casa a buscar-los. Els alumnes es van posar molt contents… però això ja és una altra història…
El passat dijous 20 de desembre els alumnes de primer de batxillerat del científic i tecnològic van fer la visita a la central Nuclear de Vandellòs I. La Central està en ple procés de desmantellament i actualment aquesta instal•lació és coneguda amb el nom de Centre Tecnològic Mestral, entitat que depèn d’ENRESA, empresa creada pel desmantellament de centrals nuclears i gestió de residus radioactius. Vandellòs I és la primera central nuclear que s’està desmantellant a tota Europa, el que constitueix tot un repte i una referència per la resta. Continue reading
Una pilota podrà dir si ha entrat o no dintre de la porteria de futbol, i traurà de dubtes als àrbitres de si han de xiular gol o no en cas de dubte. aquesta pilota s’anomena la “pilota biònica”, i dintre ella està plena d’uns sensors que indiquen constantment la seva posició al camp.
Els sensors que porta són magnètics, i juntament amb uns microxips, donen una posició a l’espai en tot moment, pel que es podrà saber si traspassa o no la línia de fons del cap de futbol. Els microxips envien un senyal als rellotges dels arbitres indicant quan es tracta d’un gol.
la FIFA està satisfeta amb els resultats obtinguts fins ara, però diversos jugadors que l’han provada es queixen que sembla una pilota de platja al tenir una superfície amb tacte de goma i excessivament tova. La superfície és de poliuretà, un tipus de plàstic, i la càmera està formada per làtex i cotó que és on estan els sensors. La casa ADIDAS, que és la que la ha fabricada, assegura que compleix amb les mides, el pes i totes les característiques tècniques que s’ha de tenir una pilota reglamentària.
Una pilota podrà dir si ha entrat o no dintre de la porteria de futbol, i traurà de dubtes als àrbitres de si han de xiular gol o no en cas de dubte. aquesta pilota s’anomena la “pilota biònica”, i dintre ella està plena d’uns sensors que indiquen constantment la seva posició al camp.
Charles Darwin i Alfred Russell Wallace van explicar la seva teoria de la evolució de les espècies ara fa prop de 150 anys. Tots dos van arribar a la mateixa conclusió per separat, i Darwin va utilitzar l’exemple de les papallones de Manchester per explicar aquesta teoria.
A Manchester, al nord d’Anglaterra, hi ha un bosc amb arbres d’escorça blanca anomenats bedolls. En aquest bosc habiten unes papallones (Biston Betularia) que solen posar-se sobre els arbres amb les ales obertes. La població d’aquestes papallones sempre havia estat amb ales blanques amb taques negres, ja que els ocells que s’alimenten d’elles no les trobaven al estar camuflades entre l’escorça dels bedolls, i només es podien menjar les que eren més fosques. Quan va arribar la Revolució Industrial a meitat del segle XIX, es van instal·lar fàbriques a la ciutat que anaven amb carbó. El fum que sortia d’aquestes fàbriques va ennegrir l’escorça dels arbres, de manera que les papallones blanques eren presa fàcil pels ocells. En canvi, els descendents que eren més foscos passaven desapercebuts, fins que va arribar un punt on la majoria de papallones eren amb ales negres. Quan va baixar la producció a les fàbriques, els bedolls van recuperar el color blanc de la seva escorça, de manera que un altre cop els descendents de les papallones que eren més blancs van tornar a passar desapercebuts fins assolir la totalitat de la població.
Aquesta variabilitat la va explicar Darwin per dir que les papallones més adaptades al medi eren les que podien donar descendència també adaptada al nou medi, de manera que s’anava perpetuant aquesta adaptació fins que el medi tornava a canviar i les millor adaptades donaven nova descendència també adaptada.
Charles Darwin i Alfred Russell Wallace van explicar la seva teoria de la evolució de les espècies ara fa prop de 150 anys. Tots dos van arribar a la mateixa conclusió per separat, i Darwin va utilitzar l’exemple de les papallones de Manchester per explicar aquesta teoria. Continue reading