Monthly Archives: desembre 2007

El gran donut català: el Sincrotró

sincrotro.jpgA Catalunya es construirà un Sincrotró l’any 2008, concretament a Cerdanyola del Vallès. Un sincrotró és un accelerador de partícules subatòmiques en forma de toroid (més conegut com a donut), com si es tractés d’un circuit de Formula 1 amb cotxes molt petits. Aquest aparell serveix per fer investigacions gràcies a la gran energia que desprenen aquestes partícules al ser accelerades. El d’aquí té un perímentre de 250 metres.

Els àtoms estan formats per partícules més petites  anomenades subatòmiques. Si aquestes partícules s’acceleren, desprenen molta energia. Per fer-ho, s’utilitzen camps magnètics i elèctrics que tenen que anar sincronitzats al llarg del recorregut d’aquestes partícules per accelerar-les i que no surtin del donut. L’objectiu de tanta sofisticació és obtenir molta energia i un tipus de llum que desprenen mentre van girant dintre el donut. Aquesta llum surt per uns forats i fan cap als laboratoris que hi ha al voltant de la instal·lació, on serà utilitzada per fer les investigacions.

Entre els assajos que es poden fer, hi ha la destinada a la investigació de l’estructura i les propietats dels materials mitjançant l’exposició a un feix de llum produït per partícules accelerades, estudi de les proteïnes, recerca de nous fàrmacs, i molts altres.

El sincrotró podrà albergar fins a 30 equips d’investigació simultanis i la instal·lació funcionarà entre 4.000 i 5.000 hores a l’any. 

En aquest video es pot veure en què consisteix:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/qjob1EOeM5M" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El gran donut català: el Sincrotró

sincrotro.jpgA Catalunya es construirà un Sincrotró l’any 2008, concretament a Cerdanyola del Vallès. Un sincrotró és un accelerador de partícules subatòmiques en forma de toroid (més conegut com a donut), com si es tractés d’un circuit de Formula 1 amb cotxes molt petits. Aquest aparell serveix per fer investigacions gràcies a la gran energia que desprenen aquestes partícules al ser accelerades. El d’aquí té un perímentre de 250 metres. Continue reading

Els coets de Von Braun

vonbraun.jpgEls primers en arribar a la lluna van ser els Nord-americans gràcies a un científic alemany que va treballar per Adolf Hitler a la Segona Guerra mundial. El seu nom era Wernher Von Braun.

Von Braun va tenir des de petit un gran interès en arribar a la lluna i la seva gran obsessió era la construcció d’un coet per poder-hi arribar. Un cop doctorat en física, va fabricar un coet que es va enlairar uns 200 Km. Adolf Hitler de seguida va veure d’una gran utilitat aquells artefactes: carregats d’explosius es podrien llençar cap a les ciutats angleses i fer grans destrosses. Immediatament, Hitler va ordenar a Von Braun la construcció d’uns coets per poder complir el seu desig. El resultat van ser els V-2, dels que en van caure sobre territori anglès uns 2500.

Però l’objectiu de Von Braun no era aquest, si no arribar a la lluna. Això va fer que la Gestapo (la policia secreta de Hitler) el posés a la presó per aquest motiu. El van acabar alliberant al veure que sense ell era impossible seguir fabricant els coets.

Al acabar la guerra es va entregar als nord-americans. Aquests van veure que el científic alemany amb els seus coets els podria fer arribar a la lluna abans que ho fessin els Soviètics, pel que el van reclutar amb aquest objectiu. El resultat final va ser la construcció de d’immens coet Saturn V, que va impulsar a l’Apolo XI cap a la Lluna l’any 1969.

Aquets vídeo mostra l’enlairament del Saturn V, la culminació de la feina de Von Braun

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/wvWHnK2FiCk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Arquímedes i la corona del rei

arquimedes.jpgL’astúcia d’un home va poder resoldre un problema que el seu rei li havia plantejat. El problema no era de fàcil solució, pel que el descobriment que va fer per resoldre l’enigma va passar a la història. Aquest heroi va ser Arquímedes.

Arquímedes va nèixer a un poble de Sicília anomenat Siracusa al segle III abans de crist. Hierón, el rei de Siracusa, va encarregar a un orfebre de la ciutat que li fes una corona d’or, entregant-li la quantitat d’or necessària per fer-la. Quan l’orfebre va presentar la corona al rei, aquest va poder admirar una obra de gran qualitat artística. Però el rei va pensar que l’orfebre l’havia enganyat afegint un altre material i no utilitzar tot l’or que li havia donat i quedant-se part d’aquest or per a ell. Sense saber què fer, Hierón va encomanar a Arquímedes que estudiés la manera de poder determinar la puresa de l’or de la corona sense haver-la de fer malbé. Arquímedes no sabia com resoldre el problema, i un bon dia, mentre s’estava disposant per donar-se un bany, al ficant-se dins la banyera va trobar la solució. Al entrar dintre de la banyera, una part de l’aigua va vessar cap a fora. Llavors va pensar que l’aigua que es vessava havia de ser igual al volum del seu cos que estava submergit. Si mesurava l’aigua que es desplaçava al ficar-hi la corona, coneixeria el volum d’aquesta i a continuació podria agafar el mateix pes que la corona en or i mesurar el seu volum. Si els dos volums no eren iguals seria la prova de que la corona no era d’or pur.
Expliquen que va ser tanta l’excitació pel descobriment que acabava de fer, que Arquímedes va sortir de la banyera i despullat va sortir corrents al carrer fins arribar al palau cridant “Eureka! Eureka!”. Com molts de vosaltres sabeu “eureka” vindria a dir “ho he trobat”. Al final la corona no era d’or pur, i l’orfebre va acabar confessant que hi havia afegit certa quantitat de plata i s’havia embutxacat l’or.

Aquest és el principi d’Arquímedes, que diu que un cos submergit a l’aigua surarà si el pes del volum d’aigua que aparta aquest objecte pesa més que ell. Els grans vaixells suren per aquest principi: no importa el que pesa, si no el volum que té respecte el seu pes.