DIARI DE CURS
Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Un dia al neolític. Blau
Avui al matí,m’he aixecat he nat a esmorzar .Estava sortin el sol . El pare i la mare també estaven esmorzant vora el foc .Ela pares han esmorzat dos talls de carn d’ovella cada escu , jo també dos talls de carn d’ovella.Llavors a l’acabar d’esmorzar he anat al tancat dels animals,a pastura les ovelles . Tenim deu ovelles i quatre cordes . Ara ens posem en camí.Al cap d’una estona ens parem al costat d’un riu…
Tol el ramat ha anat a beure i a menjar herba fresca de la bora del riu ,els he tingut alli tot el dia ,he dinat allí.Mentestant jo he agafat tronquets per portar-los cap a casa , pel foc . ja comença a baixar el sol ,anem cap al corral, tanco al ramat i me’n vaig a ajudar a fer el sopar ,avui mengem peix i uns fruits que ha portat la tieta.Després de sopar de seguida cap a dormir , dema vull anar aviat a veure si una de les ovelles a criat, quines ganes de veure al petit!
Blau
Un dia al neolític. Blau
Em dic Blau. Tinc 8 anys. Visc al costat d’un riu .en un pobla amb la mare, el pare, la padrina, els tiets i els cosins. Avui fa calor.
Tenim un camp on plantem ordi que fem servir per fer pa.Els animals els tenim en una tanca al costat de la cabana. Tenim ovelles, vaques, porcs i gallines.
També hem de fer estris per caçar i pescar .La mare es reuneix a prop del foc i talla silex colpejant-lo amb un altra pedra més dura,quan te la forma que vol ho lliga als pals amb una corda feta de branques de vímet .
Amb els trossets petits fa puntes de fletxa. Dels ossos en fa agulles per cosir pells .Per fer la punta el rasca amb una pedra.
Blau
Un dia al neolític .Hug
Em dic Hug i tinc 11 anys. Visc en una cabana feta de fusta i pells d’animals . La cabana és molt gran. Visc amb la mare, el pare, els dos tiets, el meu germà gran, la cosina, l’avi, l’avia i sis persones mes. Vivim en un poblat al costat d’ un riu . Avui el temps és fresc i………………….
Tenim un camp d’ordi a ………….. i també una tanca amb moltes gallines i ovelles a la vora la cabana.
Avui la mare i la tieta han anat a buscar els ous de les gallines. N`han portat quatre dotzenes .Han matat una serp que han trobat al galliner. No semblava………..
Desprès han anat a collir ordi per ……….N’ han collit força ja que……. La família s’ha posat molt contenta.
Després hem dinat una truita molt gran que ha fet l’avia amb…………. Estava molt bona.
A la tarda la mare li ha dit al pare que no hi havia llenya pel foc. El pare i dos tiets han agafat les destrals que……… i hi han marxat cap al bosc. Al bosc han agafat branques seques que……….. N’ han recollit moltes . Han tingut que fer tres viatges per portar-ho tot a la cabana . Han ficat la llenya en un racó lluny del foc perquè ………………..
Hem sopat carn de corder que ha rostit l’ àvia.
Després l’avi ens ha explicat unes histories de quan era jove . En una d’ elles l’ avi i un amic seu………………..
Hug 6e
COMPLETAR…….
Un dia al neolític. Adrià
Em va explicar el meu avi que els nostres avantpassats vivien en coves i en cabanes però que molt sovint s’ havien de desplaçar perquè encara no coneixien l’ agricultura i la ramaderia. Ara us explicaré una mica la meva vida, que es diferent a la dels meus avantpassats.
Hola!, em dic Adrià tinc 10 anys. Visc en una cabana molt gran amb el pare, la mare, el padrí, la padrina i quinze persones mes, vivim sols. Avui esta ennuvolat i sembla que plourà. El padrí m’ha cridat i m’ha dit que si volia anar amb ell a buscar Herba per les vaques. Li he dit que si. L’ hem anat a recollir al costat de la cabana. M’ho he passat molt bé.
El pare te un camp on hi sembra blat i ordi.
El padrí l’ha anat a ajudar una estona i quan se n’ha cansat ha anat a matar un corder per dinar.
Us he de dir que també tenim un corral on hi tenim les vaques, els corders, els porcs, les gallines i un gos que els vigila. El gos tenia gana i el padrí li ha donat un tros de pa.
Després hem dinat. Mentre dinàvem s’ha posat a ploure molt. Ha plogut durant quatre hores.
Quan ha parat de ploure el padrí ha anat a buscar cargols pel voltant de la cabana, n’ha trobat molts. Potser algun dia els cuinarà la padrina, a mi m’agraden molt. El pare i el padrí s’han posat a fer armes dins la cabana. Necessitem tenir armes per protegir-nos i bones eines per treballar els camps.
El pare ha fet una llança i un arc, i el padrí ha fet una destral.
S’han quedat sense sílex i el padrí n’ha anat a buscar a una roca de silex aprop de la cabana .Ha tornat a la cabana amb força sílex. Podrem fer moltes armes.
Hem sopat costelles de corder i pomes dels pomers del costat de la cabana que va plantar el pare a l’hivern. El padrí ha explicat unes histories de els nostres avantpassats. Ens ha explicat histories de quan tenia 10 anys, que anava a pescar amb el seu padri al riu del costat de la cova. Perque el padri quan era petit vivia en una cova.
La historia ens va agradar molt. Despres vam anar a dormir sobre una pell d’ovella que fem servir per descansar .
Dema us explicare el que farem…..
Adrià Trepat Pena
Treballem amb sal de colors.
El dilluns passat amb tots els alumnes de l’ escola Sol Naixent vam omplir ampolles amb sal de colors. Vet aquí les imatges.
Pobles de l’ Edat Antiga
COMENTEM EL VIDEO
1.-Amb quin animal es compara els ibers ? -Per què creus que es comparen amb aquest animal?
-Com era Catalunya fa uns 2800 anys ?
2.-On vivien els ibers ?
-Digues el nom de dues o tres tribus.
-Per a què utilitzaven el ferro?
3.-De què vivien ? -Com es comunicaven ?
-Per a què utilitzaven la moneda ?
-Amb quins pobles de la Mediterrània van comerciar?
4.-On situaven els seus poblats? -Per què els situaven en aquests llocs ? -De què estaven fetes les cases ?
-De què estaven envoltats ?
5.-Què feien amb els cereals ? Com ho feien ?
6.-Quina ceràmica utilitzaven ?
Dibuixa un kolatos.
7.-Quins guarniments feien servir ? I els més rics ?
-On pintaven ?
8.-Quin era el seu principal déu ? Per què ?
-Què feien amb els morts
9.-per què eren famosos els guerrers ibers ‘ – Quines eren les seves armes més destacades ?
10.-Quan es va acabar la cultura ibèrica ?
Els fenicis
Los fenicios documental
Els fenicis Cat
Els grecs
Els romans a Catalunya
Troballa a Empúries
Empúries
La romanització
La caiguda de l’ Imperi Romà
La caiguda de l’ Imperi Romà 2
Les aventures de Tom Sawyer
Durant aquestes primeres setmanes de curs estem llegint i treballant , LES AVENTURES DE TOM SAWYER, de l’ escriptor Mark Twain, segons l’ adaptació de M. Ângels Rubio.
Estem ja comentant el capítol 16.
En Tom viu en un poblet vora el riu Mississipi . Viu amb la seva tia i el seu germà Sid.En To és un noi entremaliat i una mica mentider, al que no li agrada gaire anar a l’ escola. Li agrada més anar a fer entremaliadures amb el seu amic Huck que no té a ningú i viu sol.
Durant una de les aventures, una nit, en Tom i en Huck van al cementeri i …… senten veus i apareixen tres homes:el doctor, l’ indi Joe i en Potter que anava borratxo. Durant la discussió l’ indi mata el doctor però en culpa a en Potter.
Els dos nens havien vist l’ escena i van marxar corrents cap al poble.
El dia del judici els dos nois estaven nerviosos perquè sabien la veritat i apreciaven a en Muff Potter que els ajudava a arreglar algunes de les seves joguines. Quan en Tom va declarar el que havia vist, l’ indi Joe es va escapar. Tothom estava content perquè en Tom havia ajudat a aclarir l’ assassinat.
Encara que els noies estaven contents , també estaven una mica preocupats per si tornava l’ indi.
CAPÍTOL 16
1.- Per què aquell dia no van a la casa encantada ? -Què decideixen fer ? – Qui era Robin Hood ? -Quina era una de les seves grans habilitats ?
2.-Com era la casa que van anar l’ endemà ? -Qui va arribar ? -Per què no es van escapar quan els altres dormien ? -Què havien fet els dos homes ? -Què van decidir fer amb els diners ?
3.-Què troben aleshores ? -Per què l’ indi creu que hi ha algú a la casa ?
Com hauries estat tu en aquest moment si haguéssis sigut en Tom ? – Què decideixen fer finalment els dos bandits ?
CAPÍTOL 17
1.- L’ endemà en Tom va trobar en Huck que estava trist.per què ho estava ?
2.- Què volien averiguar els dos nois ? – On va descobrir en Tom que s’ amagava l’ home misteriós ?
3.-Què decideix fer en Tom ? – Què li encomana que ha de fer en Huck ?
CAPÍTOL 18
1.-A qui va trobar en Tom a l’ entrar a l’ habitació amb una de les claus que portava ? -Per què no li havia passat res al noi ?
-Què van decidir fer els dos nois ? -Per què creus que s’ havia de vigilar de nit i no de dia ? Qui era l’ encarregat de vigilar durant la nit ?
Contes per l’ Eloi. Josep Vallverdú
Durant aquest mes d’ agost de 2020, el diari Segre ha nat publicant un conjunt de contes curts que va escriure en Josep Vallverdú pel seu fill Eloi quan aquest era petit. Els alumnes de CM i CS de l’ Escola Sol Naixent de Cubells treballarem al llarg d’ aquest curs alguns d’ aquests contes.
Un dia a la setmana a l’ hora de lectura matinal llegirem un conte i el treballrem a nivell de comprensió, expressió , gramàtica i ortografia.
El primer conte que treballarem té per títol, PARDALS I ORENETES. Vet aquí el conte.
Els pardals són sorollosos, fan molta forrolla, es barallen entre ells i molesten els veïns. Les orenetes són silencioses, netes i endreçades. Els pardals aprofiten per fer el niu dins el túnel de la boca corba de les teules. Fixeu-vos en les teules que fan bony, fan totes com un túnel curt. Allí els pardals hi porten palletes, brossa, papers, borra i ho emboteixen; més tard hi pondran els ous. A més a més als pardals els agrada molt passejar-se per la teulada, a València els diuen “teuladins”.
Dessota les teules hi ha un ràfec i sota mateix veureu els preciosos nius de les orenetes: elles sí que se’ls fabriquen amb bocinets de fang que porten amb el bec i els van empegant fins a donar-los aquella forma de cassoleta.
Resulta que el xerroteig dels pardals per la teulada va cansar les seves veïnes les orenetes, i van anar a renyar-los:
–No podríeu callar, vosaltres, o almenys no xerrar tant? Els nostres pollets potser ni trencaran la closca de l’ou i no podran néixer; convé que hi hagi silenci.
–Nosaltres som fets així, som de mena sorollosos.
–A més a més us fiqueu per tot arreu, i temem que entreu als nostres nius.
–Als vostres nius? No, ni ganes.
No hi havia remei; aleshores les orenetes van proposar als pardals d’anar a trobar el Gran Duc, que tenia molta autoritat, vejam què els diria. Entre els animals que caminen o s’arrosseguen per la terra, el rei és el lleó; entre les aus que volen pel cel, el qui mana més no és l’àguila, sinó aquell imponent mussol que coneixem per Gran Duc.
Van haver de volar molt i molt: el Gran Duc habitava a l’enforcat d’un immens arbre del bosc, el més alt. Des d’allí ho veia tot. Els va dir amb veu baixa:
–Us he vist arribar, estol d’orenetes i bandada de pardals: què em volíeu dir?
–Oh, Gran Duc, volem que ens diguis com podem tenir pau, ara com ara sempre vivim entre raons: els pardals no ens deixen tranquils…
–Això diuen elles, les orenetes. Nosaltres volem saber com ens ho hem de manegar per tal que no ens fem nosa els uns als altres.
El Gran Duc obrí encara més els ullassos.
–Cal saber conviure. Per conviure heu d’estar ben separats; com s’entén que tingueu els nius tan a prop, en una teula els uns i a dos pams, sota el ràfec, els altres? Jo decreto:
PRIMER, a la teulada sota la qual hi hagi nius d’orenetes no hi poden fer niu els pardals.
SEGON, a la teulada que tingui nius de pardals no hi faran els seus les orenetes. Més clar, necessiteu dues cases: una casa per als uns, una casa per als altres.
Viurà feliç l’ocell si té la teulada només per a ell.
COMENTEM EL CONTE
1.-Com són els pardals ? I les orenetes ? Tu, que ets més pardal o oreneta ?
-On fan el niu els pardals ? I les orenetes ?
-Fes un dibuix del niu d’ un pardal i d’ una oreneta .
2.-Què van fer les orenetes ? -En van fer cas els pardals ?
3.- A qui van decidir anar a veure ? On vivia ?
4.-Què els va dir el GRan Duc ?
5.- Quins dos deccrets els va donar ? -Creus que la recomanació va ser encertada ? Per què?
Mosaics
Un dia a la prehistòria . Part 2
UN DIA AL PALEOLÍTIC PART 2
Quan m’he alçat aquest matí he anat a rentar-me la cara al riu (l’aigua estava molt fresca i he vist molts peixos nedant) Quan he tornat a la cova, li he preguntat a la mare si havia sobrat algun trosset de menjar del sopar d’ahir. Ella m’ha dit que si. M’he menjat el tros del cérvol que van caçar. A l’acabar, he anat a buscar l’avi, que estava dormint al fons de la cova. Quan a esmorzat, s’ha rentat la cara i s’ha vestit m’ha ensenyat com s’utilitza la llança. El padrí, de jove era molt bon caçador. Hem entrenat dues hores, després hem dinat perquè ja era tard. La mare i la tieta han fet un cérvol molt bo. A l’acabar el pare m’ha dit que si volia m’ajudaria a pescar amb les mans. Jo li he dit que si encantat. El riu estava ple de peixos. Hem pescat tres hores. El temps m’ha passat volant. Hem pescat 15 truites i 20 crancs de riu. Després volia anar a collir fruites, però el pare m’ha dit que anès ha dormir que l’endemà m’havia de ensenyar moltes cosses. A la cova hem sopat una pota de cérvol i un tros petit de mamut. El padrí ens ha explicat un parell històries de quan era jove i m’han agradat molt. Després tots vam anar a dormir. Jo dormo al costat del pare i la mare. M’he abrigat amb una pell de cérvol que vam caçar a la primavera.
HUG 6é
Un dia a la prehistòria. Part 2
UN DIA AL PALEOLÍTIC
L’endemà al matí, vaig anar al riu a rentar-me. L ‘aigua estava molt freda i hi havia molts peixos. Potser avui podrem pescar molt. Després he tornat al poblat a avisar a tothom que al riu hi ha molts peixos .Hem preparat les llances que tenim ben afilades per pescar .
Quan hi hem arribat no hi havia cap peix. Després a la tarda hi tornarem.
Quan ja no hi toca el sol hi anem amb el pare, l’ avi i els meus quatre germans . Pesquem molts peixos. Els portem al poblat .Ens ajuntem al voltant del del foc mentre es couen els peixos. Quin sopar més bo!
Tinc el braç adolorit de tan pescar. Ja es fosc i me’n vaig a dormir. M’abrigo amb la pell d’un uro que havíem caçat fa un més. Bona nit!!!
BLau
Un dia al prehistòria . Dia 2
UN DIA AL PALEOLITIC PART 2
Avui al matí m’he despertat i he anat al riu a rentar-me la cara. Tot seguit he anat a collir uns quants albercocs per la colla, me n’ he menjat un , després he anat a nedar al riu a nedar una estona. Quan el padrí s’ha despertat m’ha vingut a buscar al riu i hem anat a la cova.
El padrí m’ha ensenyat a fer servir la llança per quan sigui gran poder acompanyar al pare a caçar. Hem practicat una bona estona. També m’ha ensenyar a fer una llança amb un pal , sílex i una corda. Al cap d’una estona hem tornat a la cova perquè no hi havien peixos avui.
El padrí tenia gana i hem anat a collir uns préssecs grocs d’un presseguer que hi havia al altre costat del riu.
El presseguer era una mica alt .Jo m’he pujat a l’espatlla del padrí de peus i he collit força préssecs.
El padrí ha posat un tros de soca apuntalat a la paret de la cova. He fet punteria amb la llança. Després d’una bona estona el padrí m’ha dit que ho he fet molt be i que quan sigui gran serè un bon caçador.
Ja es feia fosc i el padrí ha volgut entrar cap a la cova. Hem sopat costelles de cérvol. Estaven molt bones, després hem menjat uns préssecs i hem anat a dormir.
Adrià Trepat Pena.
L’ evolució.
Mira aquest video de 9 minuts i tot seguit respon les preguntes.
COMENTEM
1.-Quins són els protagonistes de la història ? -On viuen ? – Quants anys fa ? – De què s’ alimenten ?
-Què passa al final d’ aquesta primera part ?
2.-on viuen el grups de monos ?
-Què passa en ? – Per què creus que ha succeït ?
3.-què observes en aquesta tercera escena ‘ – Creus que estan molt contents ?
4.-Què apareix en l’ inici d’ aquesta escena ? – Com reaccionen els animals ? – I al cap d ‘ una estona ?
5.- Què fa el mono a l ‘inici de l’ escena ? – Què acaba descobrint ? – De què s’ alimentaran a partir d’ ara ? – Com acaba aquesta escena ?
6.- Què creus que ens ha volgut explicar l’ autor ?
Un dia a la prehistòria.
LA CACERA DE L’ URO
Em dic Blau. Tinc 8 anys. Visc al costat d’un riu a l’aire lliure amb la mare ,la padrina ,els tiets el pare i els cosins. És l’ hivern i fa molt fred .Ens aixequem d’ hora i mengem una mica de fruita i de carn del dia anterior.
Els homes cada matí surten a caçar animals…Les dones a collir fruits. Nosaltres els nens pesquem al riu amb els nens més grans. Fa fred i hem d’anar abrigats amb les pells dels animals que anem caçant .El pare i els altres caçadors han sortit a caçar cérvols i mamuts. Avui un mamut ha atacat al pare , però per sort no li ha passat res perquè els companys han espantat l’ animal. Després els ha sortit un uro i l’han fet caure al forat que havien tapat amb rames ,i amb pedres. Quan ja el tenien dins l’ han matat amb les llances . Tot seguit han tornat al poble .
Allà hem separat la carn per menjar i la pell per fer vestits .També utilitzarem els ossos per fer armes.
Blau
Un dia a la prehistòria.
A la cacera del cérvol
Hem dic Hug , tinc 11 anys i visc al costat d’un riu molt fresc sota uns arbres. Visc amb la mare ,el pare, el meu germà ,el tiet i nou persones més. Els homes cada matí van a caçar cérvols o mamuts. Les dones van a collir fruites dels arbres o fan el menjar. Els nens pesquem al riu amb alguns pares o mares. Fa molt de fred, hem d’anar molt abrigats amb pells d’animals caçats. Aquest matí el pare i els altres caçadors han sortit a caçar cérvols, però no n’ han caçat cap. De cop de darrere d’un arbre molt gran ha sortit un lleó .
El lleó ha perseguit al pare , però per sort estava el tiet allà per tirar-li una pedra i fer-lo marxar. Després van veure uns cérvols, van pensar que si els acorralaven i els tiraven pedres caurien per un precipici. Van perseguir els cérvols fins que els van fer caure per un precipici. Van baixar ,els van agafar a coll i els van portar a la vora del riu. Aquella nit soparien carn de cérvol.
Hug 6é
Un dia a la prehistòria .
LA CACERA
Em dic Adrià. Tinc 10 anys. Visc en una cova al costat d’un riu. Els homes cada mati van a caçar animals. Les dones van a collir fruita. Nosaltres anem a pescar al riu del costat de la cova amb algun membre de la tribu.
Visc amb el pare, la mare, la germana, els padrins i nou persones més.
Fa molt fred i hem d’anar abrigats amb la pell dels animals que cacem .Aquest mati el pare i els altres caçadors han sortit a caçar cérvols. Han decidit separar-se per caçar més.
El pare ha vist que no trobava res i ha decidit tornar, però pel camí s’ha trobat a dos cérvols. Ha intentat matar-los però el cérvol que tenia darrere li ha clavat la banya i ha caigut.
Per sort van arribar els altres caçadors i van fer fugir el cérvol .
El van agafar i el van portar a la cova.
Els altres caçadors van tornar a marxar. Al cap d’una estona van veure un parell de cérvols i els van seguir.
Els van acorralar en un precipici i van començar a tirar-los pedres.
Els animals van saltar pel precipici. Com que el precipici era mol alt quan van caure es van matar. Els caçadors van buscar una baixada, van agafar-los i se ‘ls van emportar cap a la cova.
Els companys de la cova es van posar contents perquè tenien menjar per molts dies.
Adrià Trepat.
Concurs Bíblic
Felicitem l’ Adrià per haver guanyat el premi al millor MEME al 35è Concurs Bíblic de Catalunya.
Història E.primària
Visiona aquest video de la prehistòria a Catalunya i respon a les preguntes següents
1.-On va començar la història de l’ home ?
-Quina és la característica que ens distingeix dels animals ?
-Quan van començar a arribar els primers homes a Europa ?
2.- Com s’ alimenta l’ home del paleolític ?
-Quan van arribar a Catalunya aquests primers homes ?
-Què aprofitaven dels animals que caçaven ?
-Quin va ser el primer objecte que va utilitzar l’ home ?
-On habitaven aquests primers homes ?
-Quin va ser els seu descobriment més important ?
-Què vol dir “homo sapiens” ?
-On van començar a pintar aquests primers homes ?
3.-Quins canvis es van produir en la forma de viure de l’ home fa 12.000 anys, a l’ inici del neolític ?
-Quins estris van començar a fabricar per guardar la collita ?
-Quina mena de figures pinten a l’ interior de les coves en aquesta època ?
-Com són les figures ?
-Digues dos llocs on podem trobar algunes d’ aquestes representacions.
-Dibuixa un menhir. Quina era la seva funció ?
-Dibuixa un dolmen . Quina era la seva funció ?
4.-Quants anys fa que va aparèixer el bronze, el primer metall que va fer servir l’ home?
-Per a què l’ utilitzaven ?
-Dibuixa un vas campaniforme . Per a què creus que servia ?
-Què va passar fa uns 3.500 anys ?
-Quin material van començar a fer servir fa uns 2.600 anys ?
-Quina avantatge creus que hi ha entre les eines fetes de metall o de pedra ?
-Quins pobles ens van començar a visitar en aquesta època ? – Què venien a fer ?
La princesa de Zaidin
ZAIDIN
Una vegada en un poble hi vivía una nena petita que es va criar amb els seus pares. La nena es deia Zaida. Quan els seus pares van morir va pasar a ser la princesa del poble. Temps despres va coneixer a un noi que es deia Valenti, en castellà Valentín . Mes endevant es van casar i es van convertir en reis. Des d’aquell precis momento el poble es diu Zaidin. El Castell estava envoltat pel poble on hi vivien els pagesos i els artesants. Tot el poble estvba envoltat de muralles, hi havia 7 portals. Per sota el poble hi havia un passadis secret per escapar-se en cas de guerra. Aquest passadís donava a les afores de les muralles . Des del Castell vigilaven el riu Cinca.
Adrià Trepat
4art
La llegenda del Pont de Camarasa
EL PONT ROMÀ DE CAMARASA
L’any 218aC Aníbal Barca , general cartaginès, deixa al seu germà Asdrúbal el comandament d’ Hispània. Ell marxa cap a Itàlia. Va ser llavors quan es diu que Aníbal i part del seu exercit va passar pel pont romà de Camarasa per anar cap als Pirineus. Al seu exercit, a part de la infantería i els genets a cavall, també hi duia elefants de guerra.
Les restes del pont que hi ha a Camarasa són de l’ Edat Mitjana, pot ser que abans n’hi hagués hagut un de romà i segons les dates enlloc d’ Aníbal hi passés Asdrúbal, o cap dels dos.
Als camarasins ens agrada pensar que els elefants dels cartaginesos creuessin el pont del nostre poble.
Blau Patiño Papell
Dimarts, 16 de juny de 2020
Isop, l’ orígen de la faula.
Després de treballar al llarg del curs un nombre important de faules, hem pensat que calia conèixer aquest personatge. Vet aquí què hem trobat
ISOP
Fabulista grec que va viure al segle VI a. c. Segons una tradició molt difosa va néixer a Frígia, encara que n’hi ha d’altres que el situen a Tràcia, Samos, Egipte o Sardes.
Diuen que fou l’esclau de Jadmó o Janto de Samos, amb el qual va viatjar molt i que aquest acabà donant-li la llibertat. També diuen (entre altres coses dispars) que era lleig, geperut i que quequejava.
Isop tenia gran reputació, se sap que al s. IV a. c. les seves narracions eren llibre de text a Atenes, de fet es creu que Sòcrates se les sabia totes de memòria. Fins i tot el va cridar Creso a la seva cort per satisfer-lo de favors. El va enviar a Delfos per oferir recompenses a l’oracle i als habitants de la ciutat, però Isop es va limitar a l’oracle, ja que els habitants de Delfos eren traïdors i molt cobdiciosos.
Les seves faules van ser reunides per Demetri de Falero cap al 300 a. c. Es tracta de narracions breus protagonitzades per animals. Són al•legories i amb contingut moral que han influenciat molt en la literatura des de l’edat mitjana fins als nostres dies, aconsellant-nos a l’hora d’afrontar la vida.
Les faules d’Isop han estat adaptades per La Fontaine i per F. Mª Samaniego.
QUÈ ÉS UNA FAULA
Les faules són petites narracions al•legòriques, en vers o en prosa, de fets meravellosos amb profit moral de transmissió oral.
Són una recopilació de saviesa quotidiana i popular, on els personatges que hi surten moltes vegades són representats per animals que imiten conductes humanes, i els pocs humans que apareixen entre les seves línies són persones normals i corrents, sense cap pretensió de construir un personatge carismàtic.
Les faules isòpiques són (al menys en el seu temps era així) l’expressió d’una màxima de conducta exemplificada amb una breu història; una moralitat , sempre breu i quasi innecessària, es desprèn al llarg de la narració i queda plàsticament representada en ella. Així Isop orientava les seves composicions a dos objectius pedagògics emparentats: ridiculitzar els vicis i proposar virtuts .
Blau Patiño Papell
2on Curs
El cabirol i el gat
5 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
EL CABIROL I EL GAT
Un cabirol tenia una peixateria on hi anaven moltíssims clients. Com que tenia molta feina va haver de llogar un ajudant. De tots els que hi van anar ,va agafar un gat. Al cap d’unes setmanes el cabirol es va adonar que li faltaven diners. Llavors va instal.lar unes càmares de seguretat molt amagades. Així va poder veure com el gat li robava peix.
-Gat, has agafat peix?-va preguntar el cabirol.
-No, això no ho faria mai !- va dir el gat.
-Doncs mira aquests videos que he gravat.
El cabirol es va quedar trist perquè el gat l’ havia enganyat i ja no confiava en ell i el va despatxar.
2- No mosseguis la mà , a qui et dona de menjar.
3-Abans s’ agafa al mentider que al coix.
Blau Patiño
2n
Divendres, 5 de juny de 2020
El gos
FAULA
Hi havia una vegada un gos que vivía en una masia a Boada. El gos portava dos dies sense menjar, perque el seu amo estava estudiant per aconseguir treball.
El gos, que tenia molta gana, va pujar a l’habitacio del seu amo i li va mossegar la ma per señalar-li que tenia molta gana. Ell va fer fora. Per casualitat el carter va trucar al timbre, el gos hi va anar , va agafar les cartes i les va portar al seu amo que continuava estudiant sense parar i no s’ havia adonat de que algú havia trucat al timbre.
QuanlL’amo va anar a lavaboo . el gos va aprofitar i es va amagar a l’habitacio.
Quan va tornar el seu amo, l ‘ animal va sortir de l’amagatall i li va donar les cartes. Per fi el seu amo li va donar menjar i el gos com a agraiment no el va tornar a molestar, perque pogues estudiar tranquil.lament. L’amo li va posar menjar tots els dies i va aprvbar. Tots van ser felicos
No hi ha res com l’ agraïment.
Adrià
Pesquis i Baliga.Primeres vacances al camp.
PRIMERES VACANCES AL CAMP
En Pesquis i la Baliga van de vacances al camp. El primer dia en Pesquis i la Baliga van d’excursió. Quan porten una estona caminant troben una masia. Hi ha molts animals i tots tancats.
Als dos els hi fa molta pena veure a les cabretes amb cara de llàstima. Llavors decideixen obrir les tanques, sense pensar amb el què passarà.
Tot el bestir se’n va cap a l’hort . El pagès al sentir sorolls surt corrent i veu el ramat menjant les hortalisses i s’enfada molt. En Pesquis i la Baliga marxen disimulant.
Blau 2on
Pesquis i Baliga.El patinet.
EL PATINET
Un dia d’estiu en Pesquis i la Baliga estaven passejant. Al passar davant d’ un contenidor van veure un objecte que brillava. S’hi van apropar i ho van treure.Era un patinet electric.
Es van posar molt contents i el van portar a casa. El van netejar, però no anava bé. Van treure les bateries ivan observar que no funcionaven.Estaven trencades.
Li van demanar al seu padri, Francisco ,si podía comprar una batería nova i ell va dir que ho encarregaria a Amazon.
Al cap de tres dies els hi va pujar de bon mati. El padri els hi va dir als nens que la batería no hi cabia al patinet i que anessin al taller del seu pare i que li demanesin la mola per fer un forat.
Els nens van anar al taller i van tornar amb la mola. Mentre els dos nens feien deures el padrí tallava amb la mola fent lloc al patinet. Els nens no es podien concentrar.
Quan estava tot tallat va posar la batería al patinet .Els nens van anar amb el padri a tallar amb la destral un trosset de fusta per falcar la batería. El Pesquis i la Baliga van poder estrenar el patinet amb una batería mes potent de lo normal, però ells no ho sabien.
Van sortir amb el patinet i van avançarar a un cotxe de policía de lo ràpid que anaven. Aquell dia van pasar unes hores a comissaria donant explicacions.
Els policies encara no entenen com un patinet tant petit podía anar tant ràpid.
Adrià 4art
Escola Sol Naixent ( Cubells ).Preinscripció CURS 2020-2021
INFORMACIÓ
PER email : c5001436@xtec.cat / aserra13@xtec.cat
Per telèfon : 673324808 ( Director ) / 973459180( Escola ) / 973459005 (Ajuntament)
Data final preinscripció . 22 de maig de 2020
Dibuixos d’ anim 3
Durant aquest confinament, una de les tasques de l’àrea de religió i valors ha sigut crear dibuixos d’ànims per als avis i àvies de la residència que tenim al poble de Cubells.
Dibuixos d’ anim
Durant aquest confinament, una de les tasques de l’àrea de religió i valors ha sigut crear dibuixos d’ànims per als avis i àvies de la residència que tenim al poble de Cubells.
L’Ajuntament ens hi va donar un cop de mà, va imprimir tots els nostres dibuixos i els va deixar a la bústia de la residència per evitar, així, qualsevol contagi.
I aquí us deixem una mostra dels nostres dibuixos un cop dins de la residència! Esperem que us agradin.
Comentaris