DIARI DE CURS

Cubells,27 de novembre de 2020

HOLA MARIA,

SOC LA ELISABETH I AVUI T’EXPLICARE
QUE FAIG AL MEU NOU POBLE, CUBELLS.
VIVIM EN UNA CASA QUE NOMÉS
TE UNA PLANTA.TE TRES ABITACIONS,UN ESTUDI,UN LAVABO , UNA CUINA
I UN MENJADOR.ES TROBA A LA PLACA FUSTEGERES.
EL MENJADO ES EL QUE MES M’AGRADA.

ADÉU PETONS !

DE ELISABETH MONTERO ENCARNACON 20N

CUBELLS, 27 DE NOVEMBRE DE 2020

Hola, Irene.
Sóc la Rosmel i ara t’explicaré una mica com és la meva nova vida a Cubells. Visc a una casa amb quatre habitacions, només té una planta. La cuina i el menjador són molt grans. Tenim una habitació d’estudi on fem els deures, juguem, fem manualitats etc… Vivim a la Plaça Fostegueres. Al costat tenim un restaurant que es diu: Hostal Restaurant Roma.
A tres minuts tenim l’escola (això caminant). A Cubells no hi ha supermercats ,només una petita botigueta. Però lo bo és que a vuit quilòmetres tenim altres poblets on si hi ha: Mercadona, Aldi… M’agrada molt viure aquí però no deixo de trobar-te a faltar moltíssim. Saps que ets molt amiga meva i que t’estimo molt. A l’escola ja he fet amics es diuen: una nena que es diu Blau, un nen que es diu Hug i un altre nen que es diu Adrià. La meva millor amiga d’aquí és la Blau però a tu sempre et porto al cor.

Una abraçada Irene!!!
ROSMEL.

PD: Espero que tu estiguis bé allà i sempre serem amigues inseparables!!!

Cubells, 27 de novembre de 2020
Hola Josep Maria,
Sóc la Blau
-Com esteu?
Nosaltres de moment bé. Aquest any a l’escola han vingut nenes noves i són molt amables, ens ho passem molt bé.
-Com va per Montreal?
Heu pogut collir moltes coses de l’hort ? O se les ha tornat a menjar la marmota?
D’aquí pocs dies començarem a preparar el nadal ,el pessebre ,l’arbre …
A veure si s’acaba el covid-19 i ens podem veure aviat .
Petons i abraçades.

Blau

Roma conquereix Catalunya ( mi 34-46 )

Els romans a Catalunya

De la caiguda de Roma a l’ Islam

Cristianisme i caiguda de l’ Imperi

LLEGEIX els fulls sobre com vivien els romans. Tot seguit respon a les preguntes que tens a continuació.

ACTIVITATS

 
1.-Com ho van solucionar els romans quan les ciutats van créixer ?
-On vivien les famílies més riques ? – Com s’ anomenaven ?
-Com s’ anomenaven els pisos de la gent més pobra ? -Quants pisos solien tenir ?
-Com ho feien perquè els seus habitatges no els sortissin tant cars ? – Actualment també es fa ?
– Enumera tres o quatre problemes que tenien aquests habitatges ?

2.-Per què necessitaven un pati central les domus romanes ? – Quin nom rebia aquest pati ? Pinta’l de color groc a la imatge.
-Per què creus que els romans recollien l’ aigua de la pluja ? – Com ho feien ?
-De què estaven decorades les parets de les habitacions ?
-Què era el peristil? -Pinta’l de color verd. – de què estava envoltat ?
-Per a què feien servir aquí l’ aigua de la pluja que recollien ? -Quins tipus de plantes hi havia ?
-Què hi havia al voltant ? – Com estava decorat ? -Dibuixa’n algun .

Hem bastit el pessebre en un angle del menjador
,sobre una taula vella el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l’infant
i els tres Reis i l’estrella.

Hem obert innombrables camins ,
tots d’adreça a la cova,
amb correus de vells pelegrins
-tots nosaltres-atents a l’auster caminar de la prova.

I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l’infant i els tres Reis i l’estrella.

I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
i cantàvem molt baix,amb vergonya potser de saber-nos germans
de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella.

Miquel Martí i Pol

CANÇÓ DE L’ ESTRELLA

Jo us mostro el camí.
seguiu-me Reis nobles;
sóc per reis i pobles
l’estel del matí.

Amb roba daurada
jo enfilo l’atzur
el camí més pur
que hi ha a l’estelada.

Rossec de claror
vaig deixant per rastre
tinc corona
i aroma de flor.

Tres Reis tinc darrere
i un àngel davant
i a prop de l’infant
un cel que m’espera.

Gemadet i ros
vostre fill Maria,
a qui es semblaria?
A qui sinó a vos?

Jacint Verdaguer

Hi ha una pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un got d’aigua
una poma vermella i crostons de pa sec,
que li agraden amb deliri.
Ben segur que demà quan me’l miri sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc deu tenir set i gana.
Ara, aquí com que està calentó,
ben menjat i tranquil es prepara per quan tots cridem:- caga tió!
El tió sap que som criatures
i esperant treure’n llaminadures
li peguem sense voler fer-li mal.
Ell també trapasser
carregat amb torró a vegades ens caga…carbó!
com a càstig per al mes llaminer. I ningú no s’enfada no cal és un joc de Nadal.

Joana Raspall.

Un dia una senyora em va agafar i com ella tenia un gos no em volia. Va pensar en abandonar-me però final ent em va dona a la seva veina però la veina tenia un gos més gran. Quan vaig entrar a casa seva va començar a perseguir-me i jo ben espantat em vaig poder amagar sota el llit , i com que aquest era molt baix el gos gros no va poder fer-me mal.
Aleshores ella em va donar a una veina molt velleta que es deia
Saraii la velleta . La velleta estsava molt contenta amb mi i cada dia em treia a passejar.

ELISABETH M.E. 2on

Un dia jo estava a la gossera intentant sortir. Quan se sobte em van agafar. Jo em vaig espantar perquè em van posar una corretja i un collaret i em van posar en braços de una persona amb una olor diferent. M’estava espantant i emocionant molt i el meu nou amo em va acariciar i em vaig tranquil’litzar. M’avia donat compte de que era lliure. Vaig arrivar a un pis molt alt i no em va agradar molt però… van obrir la porta i vaig veure unes nenes super contentes que em venien a acariciar.
Jo em vaig posar molt content. Des d’ aquell moment vaig estimar molt aquella família!!!

ROSMEL MONTERO
6è

DIVIDIM PER DUES O MÉS XIFRES

Divisions     Divisions1  Divisions 2    Prova del 9
Divisió per 2 xifres1

LLEGEIX AQUEST CONTE DE JOSEP VALLVERDÚ I FES-NE UN RESUM A LA TEVA LLIBRETA

EL PREMI GROS Josep Vallverdú
Una vegada es va anunciar una rifa colossal, la loteria més gran del país; per cert, amb un sol premi. Estava destinada als pobles i ciutats. Si el poble premiat era, posem per cas, Manresa, el premi era a benefici de tota la gent de Manresa, el rebia l’Ajuntament i després el repartia entre els veïns de la ciutat. Si el premi era un camió de pomes, doncs una caixa de pomes per a cada família; si eren bufandes, moltes per a tots, i si eren pastissos, una safata de pastissos per família.
Passava, però, que no van dir què seria el premi, era secret. Ningú sabia quin seria el premi. Tu t’apuntaries a un premi secret? I si després resultés que no agradava a ningú?
Precisament pel misteri que envoltava el premi, centenars de pobles i ciutats s’hi van apuntar; tots pensaven que si la seva vila era la guanyadora els altres pobles els tindrien enveja i el guanyador faria pam i pipa a tots els altres.
Arribà el dia del sorteig i milers de persones estaven, a cada poble i ciutat, nerviosos i excitats, bevent tasses de til•la i mossegant-se les ungles. I el premi desconegut va tocar a…:
–I el guanyador és…. Conesa! Un poble petit de la Conca de Barberà, ple de carrers estrets, i una riera bastant seca als afores.
–I quin és el premi? –demanaven tots.
–Espereu –explicava l’alcalde–, arribarà demà, diu que és tota una sorpresa, que ve amb un camió dels més grossos.
–Si és un carregament de pizzes en tenim per omplir-nos la panxa tot un mes. I si és un camió de caramels, nyam, nyam!
Podeu creure que aquella nit a penes va dormir ningú? Arribà l’endemà i cap a mig matí els homes s’anaven reunint a la plaça, les mestresses eren a les finestres ullant la carretera, la senyoreta va plegar les classes i els nens i nenes van escampar- se pels carrers cridant “Visca! Visca el Premi Gros!”
To d’una es va sentir una botzina poderosa: “Meec, meec!” I pel revolt de la carretera va aparèixer la cabina del camió més llarg i alt que mai havien vist. El camió es deturà a l’entrada del poble, en unes eres: no hauria pas pogut passar per cap carrer. Tres homes saltaren del camió entre els aplaudiments de la gent. Van demanar que ningú es mogués, van obrir la porta de darrere del vehicle, van posar una gran rampa i per la rampa començà a baixar, lentament, pesadament, un elefant. Un elefant!
–Un elefant! Pobres de nosaltres!
–Què en farem, d’un elefant?
Van sentir les instruccions dels veterinaris i van acompanyar l’elefant a la riera. Allí tenia aigua per refrescar- se, i cada dia anaven a arruixar-lo amb mànegues d’aigua. Per menjar, el primer dia li van donar mig sac de pipes de gira-sol, i com que se les va empassar de seguida i ben content, els nens el van batejar com a Pipa-pipa.
De seguida va venir gent dels pobles veïns a veure el fenomen, i també la televisió. L’elefant aviat s’havia acabat totes les cols del poble i tota la palla i molta fruita…
L’Ajuntament no podia mantenir l’elefant i van posar un anunci per vendre’l. Un príncep àrab el va comprar per al seu parc i selva particulars. Així va acabar el Premi Gros de Conesa.
Sort que al cap d’uns mesos el príncep àrab va pagar un viatge en avió als nens de Conesa per visitar l’elefant al seu país. Cada nen i nena portava una bosseta de pipes de gira-sol per al seu amic de la trompa, el simpàtic Pipa-pipa.