Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for gener, 2023
Han arribat els Reis 1
El dilluns passat, quan vam tornar de vacances de Nadal vam trobar que el tió ens guardava els regals que ens havien passat els Reis. Tots en teníem. Els reis també ens van portar una caseta de plàstic força gran.
Visita a Agramunt.Elisabeth
El dia 2 de desembre de 2022 a les nou del mati els alumnes
de l’escola Sol Naixent vam marxar cap a Agramunt. Quan
vam arribar el guia, en Jaume ens va ensenyar l’església
i un refugi on durant la guerra s’amagava la gent.Era sota
l’església i s’accedia amb unes escales.
Al sortir vam anar al museu de Guillem Viladot . Al pujar
al segon pis ens van preguntar que significaven les escultures.
Al tercer pis ens van donar uns objectes per buscar unes altres
escultures amb el mateix material. Vam esmorzar al museu.
Al sortir vam anar a dinar i pel camí vam parar en una fabrica
de xocolata.Ens van convidar a un got de xocolata desfeta.
A l’ acabar ens van ensenyar com es feia la xocolata a la pedra.
Després vam anar a dinar al costat del riu Sió. Vam anar caminant
fins a arribar a unes escultures de ferro on posava nen,noi,
home,món. Eren representacions de la poesia visual de
Guillem Viladot . Ens vam fer unes fotos i a les tres de la
tarda ens van venir a buscar un taxi furgoneta i un taxi cotxe .
Al cap d’una estona vam arribar a Cubells.
NOM:Elisabeth
DATA:13/01/2023
CURS:4t
Anem a Agramunt. Blau
El passat 2 de decembre , total l’escola vam anar d’excursió a Agramunt a visitar el museu Guillem Viladot, el refugui antiaeri i per sorpresa nostra la xocolateria Jolonch .
Vam sortir a les nou del matí i vam marxar cap Agramunt amb el taxí.
Quan vam arribar vam visitar l’esglesia , després de fer-hi una ullada va venir el Jaume el guia i ene va ensenyar i explicar tots sobre el refugio antiaeri que hi ha sota l’esglesia .
El Segon bloc que vam visitar va ser el museu de Guillem Viladot .Aquest any es el centenari 1922-2022.Esta ple de escoltures i quadres de poesia visual.Ens ho va explicar una noia.
Al sortir quan anavem al Parc de la Riella a dinar vam tenir una sorpresa molt dolça , els professors ens van portar a la xocolateria Jolonch on ens van convidar a una xocolata desfeta. Al costat hi havia l’obrador i ens van ensenyar com feien les tauletes de xocolata .
Tot seguit vam anar al parc de la Riella .Després de dinar vam anar a fer un tom per l’infinit el parc on vam veure unes escoltares de ferro de Guillem Viladot I ens vam fer fotos a l’escoltura del tren i a les lletres NEN,NOI HOME MÓN.
A les tres de ls tarda vam marxar i a dó quarts de quatre vam arribar a l’escola amb el taxí .
Ens ho vam passar super bé!
Blau 5é
Anem a Agramunt . Joel
El día 2 de desembre els nens d’infantil i primaria de la escola Sol Naixent vam anar a Agramunt amb una furgoneta a visitar el museu de Guillem Viladot.
En primer lloc vam anara l’església on el guia ens va ensenyar un refugi on s’acedia per una porta al terra i s’havia de baixar amb unes escales.
Era un refugi que durant la Guerra Civil servia per protegir-se de les bombes.
Després de sortir de l’església vam anar a esmorsar al museu de Guillem Viladot. Quan vam acabar de esmorsar vam mirar
quadres i a una mica de xocolata desfeta i ens van ensenyar com feien la xocolata a la pedra.
Quan vam escultures de poesia visual.
Després de sortir del museu vam anar a dinar al riu Sió. Peró quan estavem molt aprop del riu vam entrar a la botiga Jolonch.Ens van convidar sortir de la botiga vam anar vora el riu Sió a dinar.Quan vam acabar de dinar ens vam fer fotos en escultures de ferro molt grans.Eren escultures de poesia visual de Guillem Viladot fetes per un altre artista.
A les tres de la tarde ens van venir a buscar un taxi furgoneta i un taxi cotxe.
Al cap d’una estona vam arribar a Cubells.
Anem a Agramunt . Maka i Gisela
El dia 2 de desembre , els nens de l’ Escola Sol Naixent de Cubells vam anar a Agramunt a visitar el museu de Guillem Viladot. Hi vam anar amb furgoneta.
Primer anar a l’església a veure un refugi per quan tiraven bombes.
Després vam anar al museu a veure construccions de poesia visual. Una mica més
tard vam anar a la botiga de la xocolata i ens van ensenyar com fan la xocolata i ens en van donar de desfeta. Després vam anar a dinar en un parc i a veure escultures de ferro de poesia visual.
Hi havia un tren, un arbre i lletres de ferro molt grans. Ens vam tirar fotos i vam tornar cap a l’escola .
El que em va agradar més va ser menjar xocolata
Maka i Gisela. Segon
El meu botó preferit.Joel
Hi havia una vegada una família de cinc persones. Formada per l’avia Pepita,el pare Jordi,la mare Maria,el fill Joel i la filla Gisela.
A la Gisela la mare li va comprar una bata a Balaguer.
La bata era negra,gris i blanca i amb quadradets molt petits.
A l’arribar a casa ens vam adonar que la bata no tenia botons. L’àvia va dir:-Jo tinc la solució.Tinc botons en una capseta.
L’àvia va anar a ‘armari a buscar la capseta on hi havia els botons hi havia molts botons:blaus,vermells,grocs,blancs,grisos,amb dos i quatre forats,tots rodons.
L’àvia va agafar la bata,el fil,l’agulla i va anar cosint els botons a la bata.Després va fer els traus a l’altre costat.Quan va acabar li va donar la bata a la Gisela.
La Gisela es va cordar els botons. L’últim botó estava cosit malament i va caure al terra. L’avia li va dir:-Gisela descorda’t la bata i treu-te-la que tornaré a cosir el botó.
L’àvia va tornar a cosir el botó i el botó no es deixava cosir.Ho va provar moltes vegades i era inútil,el botó no es deixava cosir.
L’àvia va guardar el botó.Va agafar un altre botó i el va cosir sense problemes.
El botó màgic va tornar a la seva capseta. Aquell era el seu botó preferit.
Joel
5è
El meu boto preferit.Elisabeth
Hi havia una vegada una nena que es deia Sofia.Tenia 10 anys. Vivia en un
poble petit de la Noguera.La Sofia tenia una caixa plena de botons
perquè la seva mare sempre li feia vestits amb els botons més bonics:
Un dia la seva mare l’estava teixint un vestit vermell amb botons
daurats.Aquell vestit li va costar molt de fer i quan va arribar el seu
aniversari la mare li va regalar el vestit. La Sofia va anar a posar-se
el seu vestit i quan va tornar li van donar els regals i van menjar
pastis.
La Laia, la seva germana, estava molt gelosa i va pensar un pla
per trencar-li el vestit. Quan la Sofia estava dormint la Laia va
agafar unes tisores i va tallar el vestit i els botons van caure
a terra.
Al dia següent la Rosa ,la mare, va escoltar a la Sofia plorant.
La mare va pujar a veure que passava i va veure el vestit tallat a terra.
Va agafar el vestit i el va tirar a les escombraries i la Sofia
va agafar els botons i se’ls va quedar.Cada vegada que els veu, pensa en la
seva mare.FI
NOM:Elisabeth
DATA:11/01/2023
CURS:4t
EL MEU BOTÓ PREFERIT . Blau
Quan era petita no m’agradava la roba que portava botons ,no deixava que em poessin res amb botons.
A la mare quan tenia sis anys li van regalar una màquina de cosir per el seu aniversari la seva mare .Li agrada fer ” patchwork” .(El patchuork ,es cosir teles de diferents mides i formes, per fer patrons o dibuixos)
Un dia estava fent coixins i per tancar-los va treure una capsa molt gran de botons,em va explicar que dins la capsa hi havia botons , de la padrina de la mare i seus.
-Quina colla de botons !
Vaig passar molta estona mirant-los:n’hi havia de metall, de perles, de plàstic , de pedreria , militars, de formes diferents : rodons, de flors , de cors,de molts colors,de 2 i de 4 forats…
Llavors el vaig veure, n’hi havia un amb forma de gat negre assegut, s’assemblava a la deessa Bastet .
Des d’aquell dia és el meu botó preferit ,el tinc guardat en una capseta fins que decideixi on el vull cosir.
BLAU
LA TARDOR
Les fulles canvien de color,
catifes grogues,roges i marró.
Els dies es fan curts
i comencen els esternuts .
Si hi ha molta saó
trobarem algun rovelló.
Haurem de matinar
o el cistelll no podrem omplenar .
A la tardor els dies curt es van fent
i a casa aviat ens en anirem.
Dies denboira tindrem ,
i el sol gairebé no veurem.
Collirem ametlles i les escarllarem
i si ha sigut un bon any el raïm piarem.
Per Tots Sants castanyes ,moniatos
i molts panellets menjarem.
Blau
<>
ELS MÉS PETITS ET PODEN AJUDAR
En un jardí hi havia un roser que cada any feia moltes roses i molt boniques.
Es pensava que era el millor de tots els éssers vius .Un dia passava una marieta i el roser se’n va riure i li va dir:
-Com tu n’hi ha moltes , en canvi com jo no n’hi ha cap.
-Mira quines roses tan boniques i l’olor que fan ,mira quines fulles!
La marieta no li va fer cas, al cap d’uns dies va tornar a passar per davant seu i li va cridar :
-Auxili, ajuda’m estic ple de pugó
-Em pensava que eres el millor del món i ara em demanes ajuda?
– Sí siusplau no me’n riuré de ningú mai més .
La marieta va anar a buscar les seves amigues i juntes li van treure tot el pugó.
” Els més petits et poden ajudar”
Blau
Comentaris