ELS MÉS PETITS ET PODEN AJUDAR

En un jardí hi havia un roser que cada any feia moltes roses i molt boniques.
Es pensava que era el millor de tots els éssers vius .Un dia passava una marieta i el roser se’n va riure i li va dir:
-Com tu n’hi ha moltes , en canvi com jo no n’hi ha cap.
-Mira quines roses tan boniques i l’olor que fan ,mira quines fulles!
La marieta no li va fer cas, al cap d’uns dies va tornar a passar per davant seu i li va cridar :
-Auxili, ajuda’m estic ple de pugó
-Em pensava que eres el millor del món i ara em demanes ajuda?
– Sí siusplau no me’n riuré de ningú mai més .
La marieta va anar a buscar les seves amigues i juntes li van treure tot el pugó.

” Els més petits et poden ajudar”

Blau